Per Joan Borja i Sanz
(Universitat d’Alacant)

Enric Valor i Vives (Castalla, 1911–València, 2000) ha estat un lingüista i escriptor de referència ineludible per a la història contemporània de les lletres valencianes. Com a gramàtic i lexicògraf va publicar treballs tan significatius en el seu context com Curso de lengua valenciana (1966), Millorem el llenguatge (1971), Curso medio de gramática catalana referida especialmente al País Valenciano (1973), Curs mitjà de gramàtica catalana, referida especialment al País Valencià (1977), La flexió verbal (1983), Temes de correcció lingüística (1983), Vocabulari fonamental (1988) i Vocabulari escolar de la llengua (1989); i com a narrador va confegir una sòlida obra literària on destaquen títols com Rondalles valencianes (1950-1976), Narracions de la Foia de Castalla (1953), L’ambició d'Aleix (1960), Sense la terra promesa (1980), Narracions intranscendents (1982), La idea de l'emigrant (1982), Temps de batuda (1983), Narracions perennes (1988), Enllà de l'horitzó (1991) o Un fonamentalista del Vinalopó, i altres contarelles (1996).

Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1987) i mereixedor de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1993), la trajectòria d’Enric Valor va ser també reconeguda en vida amb el Premi Sanchis Guarner de la Diputació de València (1983), el Premi de les Lletres Valencianes de la Generalitat Valenciana (1985) i el doctorat honoris causa per les universitats de València (1993), les Illes Balears (1998), la Universitat Jaume I de Castelló (1999), la Politècnica de València (1999) i la d’Alacant (1999). I el seu nom, al costat del de Manuel Sanchis Guarner, Joan Fuster o Vicent Andrés Estellés, ha quedat retingut en els manuals acadèmics, els llibres de text i la memòria col·lectiva dels valencians com el d’un dels artífexs més importants en la represa literària i cultural de la segona meitat del segle XX.

Amb la seua obra polifacètica i monumental, Enric Valor va provar d’omplir amb titànic esforç personal els buits importants que, dins l’àmbit valencià, s’evidenciaven en la tradició lingüística i literària. Així, l’escriptor de Castalla va atendre, per un cantó, la necessitat d’adaptar criteris normatius a les especificitats lingüístiques valencianes, com també la necessitat paral·lela de divulgar una gramàtica on es recolliren tals criteris normatius —ortogràfics, morfosintàctics i lèxics— i, de més a més, la urgència de disposar, en narrativa, d’un model de llengua literària digne i equilibrat: respectuós amb els referits principis normatius i alhora còmplice amb l’expressivitat espontània i la vivacitat dialectal de l’idioma a les comarques valencianes. Paral·lelament, com a narrador s’implicava a configurar efectivament un model de llengua concret, que acabaria sent decisiu per als escriptors valencians posteriors. Per aquest cantó —el de novel·lista— l’admirable esforç creatiu d’Enric Valor contribuïa a pal·liar el dèficit de tradició en un gènere clau per a la normalització literària i cultural. Exposat clar i sense embuts: els valencians, amb una tímida Renaixença, i sense un modernisme literari ni un noucentisme homologables als de Catalunya, havien quedat en una certa mesura orfes de tradició novel·lística, com també d’institucions compromeses i implicades en la normativització de la llengua. Considerant-ne el context, és com si l’escriptor castallut, tot sol i partint d’una formació autodidacta, haguera assumit el doble repte d’actualitzar i posar al dia per al cas valencià els treballs lingüístics no fets i el corpus novel·lístic no disponible. I és en aquest sentit que Enric Valor en certa mesura assumeix simbòlicament, en la tradició cultural valenciana, les funcions d’una mena de Pompeu Fabra; d’una espècie de Narcís Oller o una Víctor Català; i d’un Joan Amades o un Antoni Maria Alcover, si atenem també la extraordinària importància que van arribar a tenir les Rondalles valencianes per a l’etnopoètica valenciana.

Reposadament i adelitada, els meandres de la prosa valoriana han recorregut els fèrtils camps de l’imaginari valencià en una lenta artesania discursiva al servei de la fantasia. I han travessat igualment la memòria, el caràcter, el territori i els costums de les comarques valencianes meridionals. Amb paràmetres estètics de ressonàncies vuitcentistes, i des de premisses decididament realistes, Enric Valor és un orfebre de les paraules que tendeix a subordinar l’acció i el ritme narratiu a la recreació del detall, l’assaboriment de les descripcions i la delectança dels paisatges. Així doncs, basteix un personal discurs literari que concilia la rica paleta de colors dialectals amb la contenció —la sistematicitat, el rigor; la correcció, la vindicació de dignitats— de la llengua normativa que ell mateix va contribuir a fixar. Amb aquest discurs personal com a carta guanyadora, l’escriptor encara el doble repte de literaturitzar els relats tradicionals i de construir una extensa crònica novel·lística sobre l’extens i intens període històric —i la corresponent geografia natural i humana— que va arribar a conéixer i viure: els primers anys del segle XX, la Primera Guerra Mundial, la Guerra Civil, la postguerra, etc.

Comptat i debatut, la narrativa d’Enric Valor, resultat d’una sòlida coherència i una extraordinària tenacitat creativa, s’erigeix —en el seu context, i a pesar de les naturals mancances— com la principal pedra de toc per a la recuperació, la construcció i la normalització de la pròpia tradició novel·lística.

Edicions

• Valor i Vives, Enric (1931): L’experiment de Strolowickz, València, El Camí.
• —— (1950): Rondalles valencianes, vol. I, València, editorial Torre.
• —— (1951): Rondalles gironines i valencianes, Barcelona, editorial Ariel.
• —— (1951): Rondalles valencianes, vol. II, València, editorial Torre.
• —— (1958): Rondalles valencianes, vol. III, València, editorial Torre.
• —— (1960): L’ambició d’Aleix, València, Vives Mora.
• —— (1964): Meravelles i picardies. Rondalles valencianes, vol. I, València, editorial L’Estel.
• —— (1970): Meravelles i picardies. Rondalles valencianes, vol. II, València, editorial L’Estel.
• —— (1975): Obra literària completa, vol. I, València, Gorg.
• —— (1976): Obra literària completa, vol. II, València, Gorg.
• —— (1980): Sense la terra promesa, 2 vols., València, Prometeo.
• —— (1982): La idea de l’emigrant, València, Fernando Torres.
• —— (1983): Temps de batuda, València, Fernando Torres.
• —— (1984-1988): Rondalles valencianes, 8 vols., València, Edicions de la Federació d’Entitats Culturals / Edicions del Bullent.
• —— (1986-1987): Rondalles valencianes, 36 vols., València, Gregal Llibres [adaptació de Rosa Serrano].
• —— (1991): Enllà de l’horitzó, València, Tàndem.
• —— (1992-1993): Rondalles valencianes, 8 vols., València, Tàndem [adaptació de Rosa Serrano].
• —— (1999): «Lectio del Dr. Enric Valor», dins Vicent Salvador i Heike van Lawick (eds.), Valoriana. Estudis sobre l’obra d’Enric Valor, Castelló de la Plana, Publicacions de la Universitat Jaume I, pp. 19-24.