Coll feia referència a una ambaixada dirigida al rei de França, perquè deixi passar Galceran de Tous, ambaixador del rei Pere, i, així, pugui anar a parlar amb el nou Papa, carta signada a Barcelona 12 de juliol 1285, i publicada a CINGOLANI, Historiografia, Apèndix 11.a.

A una carta del rei Pere a l'infant Jaume, l'actuació del qual no va agradar gaire al pare, del 29 de maig de 1285 des del Coll de Panissars, el rei li escriu que li enviï a Catalunya al príncep Carles de Salern, i que «super facto vero Alaymi de Lentino et aliorum capitulorum, que nobis misistis per fratrem Galcerandum de Tous» no n'està satisfet, ni de l'empresonament de la dona, Macalda, i dels fills: «ex quo eum nobis misistis ad subeundum iudicum, non debuissetis absque sentencia vel mandato nostro taliter procesisse, cum hoc videatur derisio nostre Curie et contemptus. Et ex quo isto modo procedere volebatis, fuisset melius quod non misissetis eum nobis» (Giuseppe LA MANTIA, Codice Diplomatico dei re Aragonesi di Sicilia (1282-1355), I, Palermo 1918, doc. lxxviii).

Al caps. XCIX, CIV, CVI, CVII, CXIV, CXV, CXIX Muntaner narra uns fets que bé són desconeguts a Desclot, bé són explicats de manera força diferent, tenint en compte que copia literalment el cap. XXIII per formar el seu cap. CXXVII. Podem pensar que també en aquests pren informació del text de Galceran, sense poder determinar les modificacions que en va fer.

Veg. Desclot cap. 119, referint-se, però, a la situació precedent a la captura del príncep Carles: «devien pendre terra en Sicília ab volentat e ab sabuda d'alcuns rics hòmens traÿdors qui eren en Sicília», i la lliçó del ms. S, BC 487, c. 198v, és més semblant perquè diu: «ab volontat e ab sabuda d'alguns traÿdos de Sicília», tanmateix, com he dit més amunt, sembla ser una coincidència casual.

Aquestes notícies, absents a Desclot, són confirmades per Bartolomeo da Neocastro, Historia Sicula, aa. 1250-1293, a cura di Giuseppe Paladino, Bologna 1921, RIS ns., XIII, 3, LXXX, 60-61.

ms. la lacuna

El text es troba en males condicions per la presència de pàgines mig arrancades i de nombroses taques d'humetat, les llacunes són assenyalades entre claudàtors, quan em sembla probable, proposo una hipotètica integració per tal de facilitar la lectura; en el cas dels títols dels capítols he integrat a partir de l'índex.

Els fets narrats en aquests capítols, no troben correspondència en Desclot. Ens trobem al començament de l'estiu de 1284, abans de la projectada ofensiva angevina i després de la captura de Carles II a la batalla del golf de Nàpols, veg. CINGOLANI, Historiografia, cap. 15.

Per la presència i la participació a la guerra dels grecs d'Itàlia del Sud veg. Deno J. GEANAKOPLOS, «The Greek Population of South Italy and Sicily and its Attitudes to Charles of Anjou and Michael Palaeologus before and during the early phase of the Sicilian Vespers», XI Col·loqui de Història de la Corona d'Aragó: La società mediterranea all'epoca del Vespro, Palermo 1983, III, pp. 177-182; Saba Malaspina parla d'uns «Greculos de contrata» (Die Chronik, ed. Walter Koller-August Nitschke, MGH SS XXXV, Hannover 1999, X 2), és a dir de la Calàbria, utilitzats com a exploradors, perquè informessin dels moviments de l'exèrcit angeví.

ms. gent afegit a l'interlínia