Semblança de Victòria Cremades

Victòria Eugènia Cremades Gonçales, sóc filla del poble de Novelda, encara que nascuda a Alacant l'any 1966. Allà al poble vaig encetar els primers contactes amb el món de la cultura i la literatura, tot participant en diferents agrupacions teatrals «La Granota», «Arlequí» i de creació artística, el descobriment de les performances, per exemple, considere que tenen prou importància en el desenvolupament posterior de la meua obra poètica.

Prompte em trasllade primer a Barcelona en un intent fallit d'estudiar periodisme i enseguida a Alacant on vaig cursar Filologia Catalana: el que jo volia era ser escriptora. És en aquesta època universitària on començaré a publicar els primers poemes en col.leccions com per exemple Contranatura (revista de creació poètica de la Universitat d'Alacant) o Tuacte (revista de creació poètica en col.laboració de la Universitat de València) i on entraré en contacte amb altres poetes universitaris. Qüestió fonamental i gràcies a les col.laboracions entre ajuntaments, universitats i l'editorial 3i4 va ser assistir becada durant algunes convocatòries a les Trobades d'escriptors organitzades per ACPV i l'esmentada editorial; serà allí on fiançaré l'ofici de poeta.

L'any 1995 guanye el premi de creació literària en valencià Sant Vicent del Raspeig amb el poemari, encara inèdit, Cent maldecors. Un any després Teixir en quatre jorns una teranyina va ser guardonat amb el premi Paco Mollà de Petrer (1996) que publicarà l'Editorial Aguaclara l'any 1997.

L'espenta poètica es veurà soscavada en compatibilitzar-la amb la tasca docent en diferents instituts de secundària de nord a sud; des de Catalunya al Baix Segura; durant aquest llarg període l'activitat artística es mescla en el quefer professional; novament el teatre, les performances, les titelles, tallers de cal.ligames, de rondalles omplin eixa vessant creativa que necessàriament ha de tenir l'ensenyament. L'any 2013 entre a formar part de l'equip docent del Departament de Filologia Catalana a la Universitat d'Alacant i encara tindré l'oportunitat de compartir creativitat amb les futures mestres que estan formant-se a la Facultat d'Educació. Poesia i pedagogia convergeixen i la meua tasca és transmetre la passió per la literatura en general i la poesia en particular.

Vindran nous premis: per segon cop el XXII Premi de creació literària en valencià Sant Vicent del Raspeig amb el poemari Les amúsies, publicat l'any 2016 per l'editorial Neopàtria; premi de creació poètica de la revista Numen. Participació de jurat en el représ Premi de creació poètica Ciutat d'Elx. La publicació de Les amúsies suposarà la posada en marxa d'una sèrie de representacions poètiques en diferents formats i ajudada sovint per un cercle poètic d'amigues compromeses amb el pensament feminista. A Novelda, Centre Cultural Gómez-Tortosa (2016); a Alacant, Llibreria Pinchon & CO. (2017); a La Vila, Flors i Fulles (23 abril 2017); novament a Alacant, participació Fira del Llibre, maig 2017; a Sant Vicent del Raspeig, Sala d'Exposicions de l'Ajuntament, nadal 2017; a Benidorm, Institut d'Educació Secundària Mediterrània, 23 d'abril de 2018.

He participat en programes de ràdio parlant de poesia i feminisme; he col.laborat amb el I Festival de Cinema Trans d'Alacant amb la performance «El malalt d'amor»; aquestes darreres incursions tindran molt a veure i el poemari propi Les amúsies amb la militància i activisme feminista des de la col.lectiva L'Aparadora que en el període 2011-2016 tingué una forta presència a la ciutat d'Alacant i on vaig exercir d'impulsora, presentadora i coparticipant d'autores com: Sayak Valencia, Brigitte Vasallo, Txus García, Alicia García Núñez, Alicia Murillo entre altres i des d'on vaig poder accedir al llenguatge i al pensament de Pol Preciado o Judith Butler; una vertadera font d'inspiració.

D'altra banda acostar-me d'una manera més crítica a les obres de companys i amigues com Lliris Picó, Joaquim Espinós, Gràcia Jimenez o la pròpia Alicia Murillo i Clara Asunción Garcia en les presentacions de les quals vaig tenir l'oportunitat de conéixer els gèneres de l'humor feminista i la literatura pulp respectivament.

Una altra font d'inspiració ha estat el cinema, els meus poemes traspuen art visual arreu i la ploma s'ha atrevit a fer crítiques cinematogràfiques per a revistes culturals com Hünter o Pensamiento de la CGT. Incursions en altres gèneres com assaig o narrativa en revistes d'àmbit local com Betània, Fardatxo, Quaderns de Novelda.

Actualment sóc tècnica i assessora en plurilingüisme per a la Conselleria d'Educació i professora associada de la UA.