La preposició
a2 figura en el
Tirant lo Blanch 10.242 vegades: 10.175 sota la
forma
a, 61 sota la forma
ha i 6 sota la forma
an3. No s'hi troba mai la variant
ad, documentada en força textos antics i
general avui en valencià davant d'un pronom començat en
vocal4.
La preposició
a es contreu sempre amb l'article
masculí; d'aquesta contracció, en resulten les formes
al i
als, que apareixen en 1.918 casos, la primera,
i en 259 casos, la segona. A l'incunable, aquestes formes contractes apareixen
sempre escrites aglutinades, tant si el mot que les segueix comença en
vocal com si comença en consonant, i, en general, separades del mot
següent5:
«Com Tira*n*t manifesta
al hermita les magnificencies dela roca»
(53.1.2, 199.18)
«Suplicacio que fa Tirant
al Emperador»
(219.1.2, 667.26)
«e fet
lofici tornaren sen
al palau»
(483.4.29, 1181.16)
«pregua
als embaxadors aturassen alli fins en
le*n*dema»
(14.4.17, 139.6)
«ho anaren adir
als jutges del camp»
(68.10.2, 239.21)
En els altres casos, la preposició
a sol aparèixer aglutinada amb el mot
següent. Concretament, hi apareix sempre quan va seguida de les formes
femenines de l'article, gairebé sempre davant dels pronoms personals i
preferentment en la resta de casos:
«la qual hauia criada
ala Infanta d*e* llet»
(117.5.10, 373.4)
«e mana quals fustes deuien ferir primer
ales naus»
(418.2.3, 1058.8)
«aço es lo quem fa
ami duptar del meu fill»
(21.2.36,
151.21)
«yol co*m*batre en p*re*sencia de tot[s]
abella vltrança»
(154.7.6,
516.36)
«Ab tot aço ella se sforça de anar
amissa»
(216.4.34, 662.8)
Els usos de la preposició a són molt diversos6. S'empra, principalment, per a introduir determinacions
circumstancials (de lloc, de temps i de finalitat, bàsicament), el
complement indirecte i complements del nom i de l'adjectiu; sovint introdueix,
també, el complement directe referit a persona. Intervé, a
més, en la formació de perífrasis verbals (haver /
tenir /
tornar +
a + infinitiu, etc.), com a règim de
molts verbs preposicionals (bastar a, induir a, fugir a,
etc.) i en la formació de nombroses locucions prepositives (fins a, a fi per, etc.), conjuntives (a fi
que, fins a tant que, etc.) i adverbials (al davant, a
soles, etc.). En aquest treball només s'estudien, però, els
usos generals de la preposició
a; els casos en què la preposició
és regida per un altre element o bé forma part integrant de
perífrasis o de locucions en queden, doncs, exclosos.
Els usos generals de la preposició
a en el
Tirant són els següents:
1. Introdueix determinacions circumstancials amb els valors
següents:
a) Indica la direcció devers un punt;
en sentit material d'acostament a un lloc físic:
«Anant
a la casa sancta de Hierusalem fuy en
Alexandria»
(10.3.7, 132.1)
«Lo cidi Adal·là
lançà's
als seus peus per voler-los-hi besar, mas lo
valerós no·u volgué soferir»
(144.1.29, 478.18)
«E tornaren
a lurs tendes ab gran alegria, fahent laors e
gràcies a nostre senyor Déu de la victòria que·ls
havia donada»
(378.5.41, 1009.12)
«Los nobles ciutadans e la
popular gent, sentint veus de tanta alegria, corrien
a la muralla per veure en lo port entrar lo
tan desijat socors»
(430.2.1, 1078.13)
en sentit figurat:
«no us voleu acostar
a la vera execució del vostre bé,
honor e fama»
(127.2.40, 406.1)
«moguen-te
a pietat los grans jamechs e dolorosos sospirs
de la mesquina de Stefania»
(188.1.35, 616.9)
«moltes voltes
s'és seguit que per hun sol cavaller són stats fets molts actes
singulars e portades a fi moltes conquestes qui de principi anaven
a total destrucció»
(229.4.39,
694.37)
«Com lo Capdillo lagotejà a Tirant per conduir-lo
a son voler»
(316.1.2, 884.34)
En alguns casos, assenyala només la direcció sense que
hi hagi moviment real d'acostament:
«les quereles de les mares eren
manifestades per los batiments e plants; alçaven los hulls
al cel e ploraven la pública fortuna
axí com si ja la ciutat fos presa per los enemichs»
(141.7.2,
460.37)
«mirant a totes parts si veure poria
alguna població qui prop fos»
(263.2.27, 764.2)
b) Expressa el terme final d'un moviment o d'una distància;
en sentit material:
«Tirà la dagua e mès-li la
punta en l'ull; e ab l'altra mà donà-li gran colp sobre lo cap de
la dagua, que la·y féu passar
a l'altra part»
(60.2.20, 215.34)
«Aquest cavaller era nomenat Thomàs de Muntalbà; home de
strema força, molt ben proporcionat, era tan alt de cors que Tirant
scassament li pleguava a la cinta»
(81.3.13, 272.7)
«Com foren a
la aygua atesos, la infanta passà e Phelip restà
detràs»
(109.9.5, 344.34)
«L'emperador fon tornat a terra»
(293.3.27, 831.2)
en sentit figurat:
«yo só cert que ab consell e ajuda de Tirant y ab la
voluntat que Phelip hi mostra la cosa vendrà
a bona conclusió»
(101.4.13,
314.15)
«(Canatre) passà-se'n
a la ost dels romans e trahí per diners
a son senyor natural e tot lo seu camp»
(153.5.1, 511.31)
«Ara
podeu veure
a què vénen les tristes amors!»
(236.5.25, 715.24)
«Donchs, puix est tan magnànim en
totes les virtuts e vols pujar
a monarca, no sies cruel e mana al senyor
d'Agramunt que ferme la pau»
(351.2.34, 956.29)
c) De vegades, la preposició
a, indicant la direcció o el terme final
d'un moviment, precedeix noms de persona o pronoms personals. En aquests casos,
se sobreentén que el terme del moviment o el punt devers el qual
s'adreça és el lloc on és l'esmentada persona7:
«Tirant se acostà a ell e
donà-li una gran enpenta que·l féu caure en terra»
(59.6.36, 214.29)
«doneu licència als embaixadors que se'n puguen
tornar a llur senyor»
(111.2.16, 355.28)
«E com (Tirant) ve a les
sues tendes, ve-sse'n dret a mi (Diafebus) e prestament me parla de vostra
altesa»
(138.7.15, 449.39)
«Lo matí següent, lo
capità de la ciutat se n'anà al cèsar e suplicà'l
que fos de sa mercè que·l fes batejar»
(459.2.35, 1130.25)
d) També es troba la preposició
a, amb els dos valors indicats (direcció
i terme d'un moviment o distància), en correlació amb la
preposició
de, la qual expressa el punt de partida:
«a ells paregué ésser
tornats
de mort a vida»
(104.6.10, 322.24)
«Per la mia fe, senyor
—dix Diafebus—, yo no·u poria dir, la mortaldat dels turchs en
quin nombre pot ésser; mas puch dir a la magestat vostra que
de ací a la ciutat de Sent Jordi no
podeu anar per lo camí real, tant sta ple de cossos morts, ans se
té hom a lunyar del camí una milla»
(159.3.19, 541.8)
«de l'hun port a l'altre no·y havia
sinó trenta milles»
(163.10.2, 566.40)
«l'emperador ab tots
los del consell foren molt admirats e aconsolats de la gran prosperitat de
Tirant, com
de catiu era pujat
a senyor de tota la Barberia»
(391.1.6,
1013.4)
Aquesta mateixa estructura s'utilitza, de vegades, per a establir la
diferència entre dues persones, dos objectes, etc.:
«e com seran descavalcats, tenen anar
fins al peu de l'altar, e tots ·XXVI· se agenollaran per fer oració,
sens que no tenen a fer
del rey a ells diferència neguna»
(92.3.9, 289.12)
«Havia-y molt gran diferència
de l'un lit a l'altre»
(110.10.3,
352.26)
e) Indica situació en general; el lloc
on és o s'esdevé alguna cosa:
«Los cavallers, cascú stava armat
a la porta del papalló ab les aches en
les mans»
(59.6.2, 214.8)
«Com fon hora de dinar, lo emperador
féu seure al gran conestable
a la part dreta, e les duchs seÿen
a la part sinestra»
(162.2.7, 558.3)
«(l'emperador) féu fer resposta a la letra e embaxada de Tirant,
narrant
a la dita letra largament lo punt e la
disposició en què stava e tot lo seu imperi»
(393.1.10,
1015.20)
«fon deliberat que lançassen hun home en terra qui
sabés la lengua morisca e que en la nit entràs en Contestinoble
per avisar a l'emperador com Tirant ab tot lo seu stol era
al port de Troya»
(414.2.1, 1050.15)
En algun cas expressa una idea de proximitat immediata:
«Lo emperador se asigué
a taula e féu que tots los cavallers qui
armes havien fetes se aturassen allí a menjar»
(189.22.19,
632.10)
«Plaerdemavida tancava-li la boca e dix-li
a la orella perquè neguna de les altres
don[ze]lles no·u hoïssen:
—Callau, senyora»
(233.4.34, 704.17)
f) Denota el terme final d'un lapse de temps,
sovint en correlació amb la preposició
de:
«Tirant ha agut de grans ventures
perquè és molt destre en les armes e més té giny
que no força; e la major virtut que té és que li dura molt
lo alè, que si combat
del matí al vespre e stigua tostemps
armat jamés se pert per alè»
(73.4.16, 256.12)
«ara
us promet per Nostra Dona que
de ací a demà en aquesta hora yo
us ne sabré dir tota la veritat»
(225.1.12, 682.2)
«E per
ço com sé que tu est crestià, tinch gran consolació
en mi de parlar ab tu de les grandíssimes virtuts de aquesta donzella. E
si
de ací a hun any no feÿa
sinó parlar jamés me enujaria»
(309.2.1, 863.25)
«Tornat lo novell emperador en la ciutat de Contestinoble, tramès
a dir a la gent d'armes que Tirant havia dexada que vinguessen aquí, que
ell volia a tots contentar. E fon fet son manament, que
a pochs dies foren en la ciutat tots los
capitans ab la gent»
(484.1.5, 1182.4)
g) Expressa el moment en què és
o s'esdevé alguna cosa:
«fon poblada Roma per Ròmulus,
qui fon lo primer rey de Roma; la qual població fonch feta
a V. mília e ·XXXI· anys aprés de la
creació de Adam»
(32.2.34, 173.33)
«Aprés pochs
dies partim ab licènçia del rey e anam en Scòcia ab Tirant
per fer-li honor
al dia de la batailla»
(84.2.18, 280.27)
«armaren ·XXVII· naus de molta gent e bona, e
a la entrada de la Quaresma ne trameteren
·III·, e passats ·XV· dies ne trameteren ·V·»
(98.2.25, 294.34)
«les guardes conegueren a Tirant e demanaren-li
a tal hora hon anava. E ell respòs que
anava a Bellestar»
(236.4.24, 714.32)
En la major part dels valors locatius i temporals exposats fins
aquí, la preposició
a alterna, en el
Tirant, amb la preposició
en. Els únics casos en què
apareix exclusivament
a són el
c, davant noms de persona o pronoms personals
considerats com a llocs devers els quals s'adreça el moviment o que en
són el terme8,
i l'f, indicant el terme final d'un lapse de temps
en correlació amb la preposició
de. Les alternances d'aquestes dues
preposicions (a i
en) en els seus valors locatius i temporals han
estat estudiades detalladament a la primera part d'aquest treball.
h) En algun cas aïllat, la
preposició
a és usada indicant la durada d'un
període de temps; equival a
per o
per a9:
«cascun portava civada e vianda per a
ells
a un dia»
(155.7.14, 527.2)
«E,
més, és content de fer pau e treva
a cent e hun any e liga e germandat ab lo
Soldà e ab lo Turch»
Amb aquest mateix valor s'usa de vegades en coordinació amb
la preposició
per a11:
«De nostre repleguat tresor podeu dar
sou a ·CC· mília baçinets pagats per a ·XX· o ha ·XXX·
anys»
(123.2.40, 390.36)
«e sé-us dir, senyar, lo duch no
té provesió sinó per a un mes, al tot més larch a
mes e mig»
(131.3.36, 418.6)
i) Designa l'objecte o finalitat d'una
acció:
«Axí com cavalleria dóna
ço que pertany a cavaller, axí cavaller deu donar totes ses
forçes
a honrar cavalleria»
(31.2.29, 173.7)
«aquesta tenda no servia sinó
a dir la missa e a tenir consell»
(133.16.18, 435.15)
«Com l'emperador ordenà una festa
a gran glòria de Tirant»
(275.1.2,
787.6)
«pres-lo per la mà e posà'l dins la cova, en una
bellíssima cambra que la donzella tenia
a servitut sua»
(412.2.28, 1048.19)
Es troba també la preposició
a, amb aquest valor, en coordinació amb
la preposició composta
per a, la qual apareix en primer lloc
(«per a... e
a...»); mai no es dóna l'ordre
invers:
«Leixà allí hun dels
servidors perquè fes adobar dins la nau una cambra hon se poguessen
retraure
per a dormir e a menjar»
(100.3.39,
305.25)
«lo emperador demanà lo que feÿen a què tenia
de servir. Dix lo senyor de Malvehí que
per al convit e a la festa que l'endemà
se devia fer»
(161.15.20, 556.6)
En altres casos d'aquest tipus, davant el segon terme coordinat no
hi ha cap preposició o bé hi apareix la preposició
per a12.
És molt freqüent en el Tirant l'estructura «verb
de moviment +
a + infinitiu», en la qual la
preposició a indica l'objecte o finalitat de l'acció del
verb:
«Partí's Hierusalem e
anà a sercar Clarós de
Clarença, rey d'armes, per tots los estats»
65.3.17, 223.38)
(«Entrà'l a veure e ab cara molt afable lo
saludà»
(302.3.3, 851.11)
«lo rey de Belamerín se
ajustà ab lo rey de Túniç ab ·LXXX· mília
combatents, e ab aquella gent
vengueren a socórrer los altres»
(321.6.20, 897.13)
«Acabada sa oració, l'emperador se levà
e
tramès a dir a la emperadriu e a la
princessa que·s posassen en punt»
(447.2.27, 1106.21)
Tot i que en la llengua medieval l'ús de la preposició
a en aquestes construccions no era general
(sovint els dos verbs s'enllaçaven asindèticament)13, en el
Tirant la construcció preposicional
és la que apareix en la major part dels casos14. En un recompte exhaustiu dels complements d'aquest
tipus dels verbs
anar, aturar-se, cuytar, eixir, entrar, portar,
trametre i
venir (més de 300 casos en total),
només n'hi he trobat 21 sense preposició, 18 dels quals presenten
la particularitat que l'infinitiu hi comença per
a, amb la qual cosa hi ha una
assimilació fonètica de les dues as. Per contra, hi ha
només un cas en què davant un infinitiu començat per
a es manté la preposició;
«ara dau-me liçència, que hora és
que·m
vaja ha armar»
(81.4.18, 272.38)
Els tres casos en què no hi ha preposició i
l'infinitiu no comença per
a són els següents:
«de continent, l'emperador
tramès cridar a Ypòlit, qui era
capità major seu»
(414.4.4, 1051.39)
«quant los
ànimos se volten
anant desijar algunes coses e aquelles pervenir
no puguen, lavors se encenen e·s dolen més que si dels seus
volers fossen luny»
(433.1.21, 1085.8)
«Tirant se levà
cuytadament del lit pensant que la hagués morta e
anà cridar la reyna que li
vengués ajudar»
Vegeu ara alguns exemples sense preposició amb
l'infinitiu començat per
a:
«lo Mestre preguà a Tirant que
l'aportàs a la posada del rey de Ciçília e de Phelip de
França. Tirant fon molt content e
tramès-los avisar
perquè·ls trobassen en orde»
(105.3.35, 325.28)
«Ypòlit se levà e
anà abraçar a totes les
donzelles»
(159.9.7, 544.38)
«vostra magestat, qui li és
tan afix parent,
vaja-li ajudar»
(220.3.8, 669.34)
Cal dir, finalment, que amb aquest mateix valor la preposició
a alterna en el
Tirant amb les preposicions
per i
per a i també amb la preposició
en (vegeu l'apartat
l d'aquesta darrera preposició).
j) Expressa la manera, les
circumstàncies modals d'una acció:
«Com los altres veren llur senyor mort,
cuytaren a gran pressa envers lo nostre
cavaller per voler-li tolre la vida»
(67.5.6, 229.28)
«L'endemà per lo matí, lo capità manà parar
una tenda molt gran e molt bella, feta
a dues goteres, e alt en lo tendal havia una
campana»
(133.16.14, 435.13)
«los huns sonen laüt, los altres
arpa; huns mija viula, altres flautes e cantar
a tres veus per art de musica»
(154.13.15, 521.6)
«Lo senyor d'Agramunt, qui en lo castell era,
féu-se en una finestra e en la cota d'armes conegué a Tirant, qui
tot sol combatia. Cridà
a grans crits e dix:
—Senyors, ajudau prestament al nostre
capità»
(337.4.23, 925.1)
Aquest mateix significat és expressat més sovint en el
Tirant per les preposicions
en i
ab (vegeu els apartats
i i
k, respectivament, d'aquestes dues
preposicions).
k) Designa el mitjà o instrument d'una
acció (de vegades amb un valor tant o més modal que medial):
«al cap de la lança, una planxa
de ferre redona hon hi stigués ·V· puntes de açer fetes
a taill de diamà, molt ben
smolades»
(45.2.13, 195.19)
«(lo emperador) veÿa venir ·VII·
naus
a la vela»
(154.10.29, 519.13)
«E
Déu me lexe morir
a tan dolça mort com vós fengiu
que éreu morta!»
(437.2.12, 1091.9)
«viure sens vós
me és impossible, que ara sé què és amor, que de
primer no·u sabia. E, puix
a força d'armes me haveu feta cativa,
no·m denegueu lo socors, car ma vida, ma libertat e la mia persona
d'ací avant no tinch per mia, puix havent-la perduda, de
vós la he cobrada»
(438.3.6, 1092.23)
L'ús de la preposició
a amb aquest significat, que en general
és expressat per la preposició
ab (vegeu l'apartat
i d'aquesta preposició), no és
gaire freqüent en el
Tirant.
l) En alguns casos aïllats, indica la
causa:
«la senyoria vostra deu saber com dos
frares de la nostra Religió, genovesos, nos tenen venuts, car
a consell de aquests són vengudes
aquestes naus de aquests malvats genovesos, ab gran multitut de gent»
(99.1.34, 300.31)
«Com Ciprès de Paternò fo ab lo
Soldà, mostrà-li lo salconduyt que lo capità dat li havia,
e deÿa que lo seu amich lo·y havia obtengut a grans
pregàries e suplicacions»
(159.7.17, 543.31)
Tampoc no és gaire freqüent la preposició
a amb aquest significat; en general, hi apareix
per i, en un nombre limitat de casos i
amb un matís diferent,
ab (vegeu l'apartat
h d'aquesta darrera preposició).
m) En els tres casos següents introdueix
el mot indicador de la cosa en comparació o en correspondència de
la qual s'esdevé alguna cosa16:
«forçat és que de amor no
spera hom de sa senyoria altre bé sinó trebaills, congoxes e
dolors;
e a un plaer, cent dolors ne aconsegueix
hom»
(234.6.8, 710.40)
«e·y moria molta gent, axí
de una part com d'altra, però
a deu crestians que morissen, ne morien ·CCC·
dels turchs»
(286.4.32, 810.35)
«Tornaren a la batalla lo segon
dia, e aquesta fon molt cruel e sangonosa, hon hi moriren infinits moros e no
molts crestians, que
a hun crestià que morís,
moriren cent moros»
(340.6.3, 932.20)
n) En uns pocs casos, seguida de l'adjectiu
cascun, expressa una idea de reiteració,
de progressió:
«Lo combat fon entre ells molt dur e fort. Emperò lo
cavaller era tan gran e de tanta força que dava los colps tan poderosos
a Tirant que
a cascun colp que li dava li fehïa
enclinar lo cap ben baix»
(81.9.1, 276.10)
«Com foren a la porta
de la liça aturaren aquí lo cavaller e feren-lo desarmar, e
a cascuna peça de arnès que li
levaven la lançaven sobre lo palench e cahïa fora de tot lo
camp»
(84.1.15, 280.5)
«Com Tirant hagué rompuda la
lança, posà la mà en la petita acha, e
a cascun colp que dava de mort o de alesiat
scapar no podia»
(335.1.26, 920.31)
o) La preposició
a, en contracció amb l'article
masculí singular i seguida d'un infinitiu (al +
infinitiu), té un valor temporal: denota simultaneïtat. Aquesta
construcció, que no és gaire freqüent en el
Tirant, es dóna gairebé sempre
amb verbs intransitius de moviment:
«emperò lo cavaller tant se
estrengué ab Tirant que·l féu caure en terra, e Tirant lo
tingué tan fort abraçat
al caure que l'agué a seguir, e los dos
caygueren en terra»
(73.3.20, 255.29)
«calsaven peüchs de
lana perquè no fessen remor al passejar»
(163.2.19, 561.28)
«Tant lo pregà Tirant, al vezcomte fon forçat de tornar a
la ciutat17, e
al girar dix baix, que Tirant no·u
hohí»
(236.5.36, 715.32)
«E aplegant lo rey Scariano a una
ribera,
al passar perdé molta gent; però,
passada l'aygua pujaren per les muntanyes»
(301.6.14, 849.12)
Les construccions
al + infinitiu i
en + infinitiu, considerades equivalents, han
estat estudiades més detalladament a la primera part d'aquest
treball.
p) Paral·lela a la construcció
al + infinitiu i amb un valor equivalent, es
troba en el català antic la construcció
al + gerundi18. En el
Tirant trobo aquesta construcció una
sola vegada:
«Per ma fe, senyora
—dix Tirant—,
yo·m só ris de una demanda que Phelip hui tot lo
dia me fa, ans que partíssem de la cambra de vostra altesa e
aprés com cavalcam e ara a
l'entrant de la aygua; me demana quina
cosa és amor e d'on proçeheix»
(109.9.20, 345.6)
2. Introdueix el complement indirecte, excepte
quan és un pronom feble. Les irregularitats que es presenten en aquest
ús (casos de
ab, an i
en en lloc de
a i casos de manca de preposició) han
estat estudiades a la primera part d'aquest treball, en el capítol
dedicat a les interferències de les preposicions
a, ab i
en.
a) Casos generals; amb éssers
animats:
«quasi envers la mija nit, un mariner se
acostà a Tirant e dix-li:
—Senyor, què daria la mercè
vostra al qui en nom vostre cremàs aquesta nau (...) que·s diu
que és del capità dels genovesos?»
(105.4.30, 326.12)
«Tirant los rebé ab cara molt afable, fent-los molta de honor,
regraciant
al rey e a la reyna e a ells la bona voluntat
que li mostraven en ésser venguts»
(161.8.11, 550.33)
«e
tot lo poble, axí hòmens com dones deÿen a Tirant:
—Vixqua lo benaventurat cavaller
Tirant!»
(344.3.42, 940.29)
«Ay, na beneyta! Com sabeu fer lo
piadós!, que armes de cavaller no fan mal
a donzella»
(437.2.10, 1091.8)
amb éssers inanimats o figurats:
«Lo rey féu fer molta de honor
a la sepultura del mort cavaller»
(71b.11.23, 251.32)
«de aquells castells del pont, fehïa molta
guerra
a les viles e ciutats que·ls turchs preses
havien»
(140.4.12, 455.20)
«no·t penses tu subvertir
lo àbit de mon coratge, car pus dispost só oferir lo meu cors
a la amarga mar o a la terra ans que fes res
que tu·m pregasses»
(166.2.7, 578.22)
«aquell és bon metge
qui dóna sanitat
al cors y a l'ànima»
(252.2.25,
740.26)
En dos casos, amb oracions de relatiu en funció de complement
indirecte, apareix la preposició
a seguida immediatament per la
preposició
de. Aquest fet, raríssim en el
Tirant19, és provocat per l'absència de
l'antecedent del relatiu, que hauria d'anar col·locat entre les dues
preposicions
«O, com me tinch per malaventurat per
ésser vengut ací, per ço com veig dos contraris star
ensemps en una voluntat qui deneguen lo dret
a de qui és!»
(178.2.42, 600.16)
«e Nostre Senyor, qui és just, dóna en les batalles e en
les guerres la justícia
a de qui és»
(319.4.32, 891.37)
En altres casos, però, aquesta construcció presenta
l'estructura completa; vegeu, com a exemple:
«E sovint se veu20 en
les batalles que los menys vencen los més, e los flachs als forts,
segons plau a aquell gran Adonay, qui vol que la justícia sia dada
a aquell de qui és»
(310.2.12,
868.25)
b) És força freqüent en el
Tirant la construcció amb el verb
ésser i complement indirecte, hereva de
les construccions llatines amb ESSE + datiu21:
«Yo li promet, si Déu me deixa
veure lo matí, li faré dar tal disciplina que
a ell serà castich e
als altres serà exemple»
(98.8.6,
298.31)
«Gran cosa és
a una longa set sostenguda venir a la font e no
beure per dexar beure altri»
(201.2.37, 641.28)
«poca
admiració serà no tornem a les dolors primeres, car més
és
a nosaltres perdre hun home que ells mil ne
perdessen»
(341.2.6, 934.17)
«dubte·m fa que en aquest
temps que yo no puch anar a fer-li reverència no prengués algun
dan inreparable, qui seria
a mi pijor que la mort»
(424.2.19,
1070.1)
c) Crec, finalment, que cal considerar com a
complement circumstancial i no com a complement indirecte (amb un ús
inadequat de
a en lloc de
ab, doncs) el sintagma
subratllat de la frase següent:
«E parlant axí Tirant
a la emperadriu e ab la princessa, e departint
e solaçant de coses de plaer, entrà per la cambra la dolorosa
Stephania»
(442.3.27, 1097.16)
Encara que en el
Tirant hi ha alguns casos en els quals el mot
que designa la persona amb qui hom parla és considerat complement
indirecte i és introduït, consegüentment, per la
preposició
a22 enfront de la majoria dels casos en què aquest mateix
mot és considerat complement circumstancial i és introduït
per
ab, en aquest cas concret el context demana que
tots dos complements siguin introduïts per una mateixa preposició,
d'una banda perquè estan coordinats per una conjunció copulativa
(i, en principi, no poden coordinar-se elements sintàctics diferents) i,
d'una altra, perquè aquest fragment va immediatament després d'un
diàleg entre Tirant i la princesa Carmesina en presència de
l'emperadriu, la qual no hi intervé. És per això que la
preposició que hi correspondria en tots dos casos és
ab.
3. Introdueix, en un nombre considerable de
casos, el complement directe de persona i, en algun cas aïllat, el de
cosa. Atesa la importància d'aquesta qüestió, he dedicat un
capítol de la primera part del present treball a l'estudi detallat del
complement directe preposicional; és per això que em limito,
aquí, a reproduir-ne alguns exemples.
a) Complements directes referits a
persones.
«E yo, qui tant he amat
a son pare en vida, tanbé lo dech amar
en la mort»
(21.2.13, 151.6)
«la dona havia nom la Viuda Reposada,
la qual havia criada
a la infanta de llet»
(117.5.9, 373.3)
«Segui's que lo rey d'Àfriqua conech
a Tirant en les armes, e dreçà lo cavall
devers ell»
(340.3.40, 931.1)
«Aprés que la hagueren
conquista23 (una província), Tirant ne féu governador e
capità
a hun valentíssim cavaller qui·s nomenava lo
senyor de Antiocha»
(372.3. 39, 986.12)
b) Altres casos:
«E no pense la vostra galant persona
que·u haja dit per burlar-me de vós, que us ame més que
a la vida mia, sinó que ab tota veritat
vos parle»
(98.4.41, 296.20)
«Magnànim capità, ja
veig que a la fi la fe venç infedelitat e liberalitat venç
avarícia e la humilitat
a la supèrbia»
(143.1.15, 468.21)
«paraules tan nefandíssimes que ofenen a Déu e
al món»
(208.2.7, 646.25)
c) Cal considerar a part el cas següent,
en què la preposició
a introdueix un infinitiu en funció de
complement directe que depèn d'un verb de percepció dels
sentits:
«E deu-te recordar, ho hauràs
bé entès
a dir, com Mirilla, cavaller fort e
virtuós, matà hun altre dins Sent Johan de Letran»
(309.4.35, 865.22)
La construcció amb preposició d'aquests infinitius ha
estat considerada més genuïna en català que no pas la
construcció sense preposició24. Això no obstant, en el
Tirant la construcció general és
la apreposicional (amb l'única excepció del cas transcrit
anteriorment)25;
vegeu-ne alguns exemples:
«Tots los cavallers staven admirats com
vehïen al rey tenir tanta contentació, car molts dies eren passats
que no l'havien vist
riure ne la sua cara alegrar»
(11.2.15,
133.18)
«Com foren prop la nau, que sentien
parlar los qui fehïen la guayta al castell
de popa, féu detenir la barca»
(106.1.15, 328.8)
«Com
Ypòlit hoý
dir semblants paraules a la emperadriu, pres-li
gran pietat de si mateix axí com aquell qui en semblants negocis
jamés se era vist»
(262.5.34, 757.40)
4. La preposició a introdueix
complements predicatius, principalment amb els verbs
haver i
tenir. Es tracta d'un ús normal en els
textos medievals26:
«us prech que·m vullau prestar
les armes que us he demanades, e açò us auré
a gràtia singular»
(18.2.2,
144.16)
«Tots digueren:
—Senyor,
a difícil cosa tenim nosaltres
ésser vençedors si ja la misericòrdia de nostre senyor
Déu no·ns ajuda e la vostra virtut»
(23.3.6, 155.14)
«Temptava resestir a les paraules de la Viuda Reposada, e aureu
a inposible que una donzella ho pogués
haver sofert»
(240.2.27, 725.27)
«Lo rey Escariano ho
tingué
a gran admiració que les sues bombardes
se fossen axí rompudes, e tingué-u
a fort mal senyal»
(304.5.2, 854.32)
5. En el català medieval es troba de
vegades la preposició
a introduint el complement agent de la veu
passiva. Aquest ús és també representat en el
Tirant, bé que en un nombre molt
reduït de casos:
«E Phelip se posà dins una cambra
en la nau, e no·s leixà veure
a negú»
(100.4.21, 306.2)
«tal és ell, que·s fa amar
a totes gents»
(110.1.31, 346.22)
«Açò no pots dir tu, que per les tues infinides virtuts te
fas amar
a tot lo món»
(143.14.39, 477.10)
«clam-me de la mia gran ignorància, que m'haja lexat trahir
a hun home strany no conegut»
(318.2.6,
888.13)
«La lum perduda és recobrada
als meus ulls, e alçant lo meu cap te
veig com a senyor del món»
(322.2.1, 897.25)
«E lavors la
reyna féu edificar molts monestirs e sglésies, e féu-los
consignar
al rey molta renda»
Hi ha, encara, una altra frase, que admet dues interpretacions
diferents, una de les quals comportaria que la incloguéssim entre els
exemples de què aquí tractem; és la següent:
«Finalment, tanta pompa, tan gran
triümpho, tanta excel·lència jamés fon vista
als de la terra e als estranys. E a tots
generalment fon plasent molt aquest matrimoni, per tant com tenien singular
confiança en lo sforçat ànimo de cavalleria del
virtuós Tirant, que-ls faria viure ab repòs benaventurat»
(452.5.31, 1119.31)
Bé que considero preferible la interpretació anterior,
crec que també és força versemblant aquesta altra:
«Finalment, tanta pompa, tan gran
triümpho, tanta excel·lència jamés fon vista. Als de
la terra e als estranys e a tots generalment fon plasent molt aquest
matrimoni28.»
Tret d'aquests casos, les preposicions que introdueixen el
complement agent de la veu passiva en el
Tirant són
per i
de.
6. Algunes vegades, generalment a causa d'un
anacolut, apareix la preposició
a davant el subjecte gramatical. És un
fenomen comparable, però invers, al de la desaparició de la
preposició
a davant el complement indirecte comentat anteriorment. Vegeu-ne alguns exemples:
«(la princessa) portava en sa companyia
·LX· donzelles, les més belles e galanes de tota la cort. E féu
lo gran conestable de la sua gent a Stephania; e
a Salàdria, filla del duch de Pera,
tenia lo offici de menaxaut»
(155.6.22, 526.20)
«E yo, senyor, a
la altíssima magestat vostra bese les mans e fas infinides
gràcies del benefici que la altea vostra ha fet a Diafebus,
retribuynt-ho a mi haver-ho rebut en aquell grau mateix com si
pròpiament la excelència vostra me hagués fet senyor de la
pagania; car yo stime més
a Diafebus e a tots los altres parents sien
heretats de béns e de honor que no yo»
(224.2.28, 680.1)
«Per què a menys pèrdua de ta honor e fama,
al que la tua lengua a mi demana29 sia cosa impossible bonament se pogués
fer»
(321.2.4, 894.8)
«Més te val ésser bon scuder
que mal cavaller, perquè
als hòmens envejosos de nostra
pròspera fortuna més se enugen»
(321.2.34, 894.28)
«Aprés fareu vestir a tots les camises sobre les aljubes; e fareu
haver tantes carabaçes com poreu, e
a cascuna dona o al petit infant
—si tantes se'n troben— cascú·n porte, tan altes com les poran
portar e cubertes de drap blanch»
(343.2.30, 936.14)
«Partiren
tres reys e lo duch de Macedònia ab ells, e fon la més noble
embaxada que jamés fos feta a home ne a dona. E anaren a la cambra de la
emperadriu, hon foren rebuts per la emperadriu ab grandíssima honor; e
presos
al rey Scariano e al rey de Sicília per
les mans, assigueren-se en l'emperial strado»
(481.5.22, 1177.28)
7. Es troba, també, la
preposició
a en el
Tirant introduint complements del nom, amb els
seus significats bàsics de lloc i de destinació o finalitat:
a) Valor locatiu:
«vajen a missa e a vespres ab un manto
vermell ab una garrotera brodada
als pits»
(92.5.4, 290.21)
«cascuna nit sta armat fins passada mija nit com si agués entrar
en batailla, e tots los del camp dormen e reposen hi ell vogeix e cerca tot lo
camp, e moltes voltes ve ab la pluja
a l'esquena»
(138.7.10, 449.36)
«E
Diafebus se'n tornà a la cambra e trobà la sua senyora que stava
arrapada en fort pensament, ab les làgremes
als hulls»
(146.7.19, 489.3)
«(la
Viuda Reposada) tenia molt bella persona e ben disposta, emperò les
calces vermelles e lo capell
al cap la desfavoria tant que paria que fos un
diable»
(231.4.2, 699.27)
b) Valor de destinació o finalitat:
«No és dat a mi lo pledejar en
temps de batailles e les mies mans són traballades en altres coses de
més necessitat
a la honor que no és scriure per a
pledejar»
(154.4.2, 514.27)
«E axí mateix tramès
carn de bou e de porch e molt pa fresch a la galera per refrescament
a la gent»
(405.1.30, 1033.29)
«suplicant afectadament tant com puch ni sé desestimeu la vida per
stimar la honor, e aquella no us sia gens cara havent-la a despendre per
exemple
a aquells qui, seguint nostres sforçades
armes, ensemps la gloriosa mort o victoriosa vida egualment stimaran»
(417.2.21, 1057.21)
c) Unes altres frases que cal considerar en
aquest apartat són les del tipus «haver / tenir alguna cosa a
fer», en les quals l'infinitiu precedit de la preposició a
determina el complement directe. L'estructura d'aquestes frases, que
deriva de les construccions llatinovulgars amb
AD + infinitiu
(ALIQUID EST AD FACERE,
etc.)30, és
semblant a la de la perífrasi d'obligació antiga «haver /
tenir a fer alguna casa»; en aquest cas, però, el grup
a + infinitiu no hi representa cap
funció sintàctica independent, sinó que forma una
expressió unitària amb l'auxiliar
haver / tenir. Exemples de complements d'aquest
tipus:
«E Tirant li tramès a dir
(a l'emperador) que lla hon era la magestat sua ell no·y tenia res
a fer, car lla hon era lo major lo menor
cessava»
(159.4.31, 541.40)
«Cuytau, senyors, que la senyora
princessa sta en tal punt que haureu prou
a fer que siau a temps de trobar-la viva»
(173.4.14, 593.31)
«E per tot lo consell fon deliberat que complissen
tot lo que Tirant demanava. E no restava més
a dir sinó que ell ordenàs tot lo
que volia que fessen»
(446.4.13, 1104.35)
Semblants a aquestes construccions són les que presenten
l'estructura «preposició (a, de, per) + SN +
a + infinitiu» (anomenada «per
sarraïns a preïcar»), que han estat estudiades a la primera
part d'aquest treball; exemples:
«e aprenguí dins Barut fer
magranes de certs materials compostes, que stan ·VI· hores en poder-se
ensendre, e com són ençeses bastarien a tot lo món
a cremar»
(10.3.11, 132.4)
«E per
ço us prech (...) que foragiteu de vosaltres tota temor de morir, e
que penseu de bé
a fer e virtuosament batallar»
(340.1.30,
929.18)
8. Com a darrer ús general de la
preposició
a en el
Tirant cal consignar aquell en què
introdueix complements de l'adjectiu indicant una relació
d'atribució, finalitat o direcció afectiva:
«l'ermita fon acabada de fer e fon
fornida de totes les coses necessàries
a la humana vida»
(27.7.34, 168.14)
«e en mig de aquestes quatre estànçies, stava un nan molt
diforme
a natura, e tenia la una mà al cap e
l'altra al ventre, e exia-li per lo melich un raig de vi vermel molt fi e
special»
(55.3.12, 202.31)
«O cor endurit
a crueltat! Jamés s'és volgut
inclinar a pietat per moltes supplicacions que li sien stades fetes»
(138.9.27, 451.25)
«E pensau que·ls grechs vos tinguen per fel
a la pàtria? Mal feu de haver tal
pensament»
(154.2.17, 513.20)
Sovint els adjectius complementats per un substantiu o sintagma
equivalent mitjançant la preposició a es troben en oracions
atributives:
«E d'altra part (lo cavaller) deu
ésser afable e graciós en totes coses, e comunicable
a totes gents de qualsevulla condició que
sien»
(32.3.39, 174.29)
«Senyor e germà meu
Tenebrós, los béns, la persona e la nau e tot quant yo tinch
és prest
a tot lo que vós ordeneu»
(100.3.24, 305.16)
«Los turchs, fora de tota sperança de
victòria, foren axí ardents a morir: reputaven31
ésser victoriosos si fehïen morir molts dels crestians, però
volien-o ffer
—coneixent la veritat e la justícia
poca que tenien— ab les llurs mans cruels»
(139.2.25, 453.1)
«digueren-li (...) que la Viuda Reposada tenia grans
basques de cor e cridava grans crits, que stava veïna
a la mort»
(416.2.38, 1056.35)
La preposició «ab»
La preposició
ab32 apareix en el
Tirant lo Blanch 4.548 vegades, De les tres
preposicions que estudio en el present treball, és l'última en
l'índex de freqüència. Contràriament al que
s'esdevé amb la preposició
a, la preposició
ab és escrita gairebé sempre
separada del mot següent.
No presenta variants gràfiques: siguin quins siguin els
contextos en què apareix, aquesta preposició manté sempre
la forma
ab:
«ab moltes
làgremes»
(210.4.14, 651.32)
«ab
natural rahó»
(226.3.20, 685.27)
«ab
tan disimulades paraules»
(258.2.26, 747.32)
«ab paraules de semblant stil»
(456.7.30, 1127.22)
«ab gran sforç»
(184.2.40, 6 11.33)
«ab farina»
(141.10.1, 463.4)
«ab aquelles cerimònies»
(92.3.21, 289.20)
«ab una molt lúcida font»
(4.4.2,
123.32)
Les formes
am i
amb, que es troben en textos contemporanis i
anteriors al Tirant, no hi són representades33.
La preposició
ab s'empra, bàsicament34, per a introduir determinacions circumstancials (amb la idea
general d'unió, companyia o contingut, i també amb valors
instrumentals, modals i causals) i complements del nom. Es troba també
com a règim d'alguns verbs (confrontar ab, mesclar-se
ab, etc.) i formant part de locucions prepositives, conjuntives i
adverbials (ab tot, ab tot que, ab que, ab cor de, ab ajuda
de, etc.). Prescindint d'aquests darrers casos, els usos generals de la
preposició
ab en el
Tirant són els següents:
1. Introdueix determinacions circumstancials
amb els valors que s'especifiquen a continuació:
a) Expressa una idea de companyia; en sentit
material:
«Senyor, a la porta és vengut hu
de aquells grans traÿdors qui
ab aquel reprovat cavaller vivia de Tirant lo
Blanch»
(141.11.9; 463.40)
«E yo, anant
amb la majestat vostra, poria veure e sentir la
pràtica e saber de la guerra»
(155.5.3, 525.18)
«Per
què no ve
ab vós lo meu Ypòlit?»
(189.4.3, 618.27)
«E més se manifesten les tues bondats e virtuts
tant com més honres aquest magnànim senyor, car, de la honor que
li fas, ell és molt bé merexedor; e fas més, que honrant a
ell honres a tu mateix, com la honor és de tal condició
que resta tostemps
ab lo que la fa»
(346.2.7, 943.20)
en sentit moral o immaterial:
«anau
ab la pau de Nostre Senyor, e tornau-vos-ne
dins la vostra ciutat»
(21.3.14, 151.33)
«yo volguera (que la
batailla) fos criminal per ço que yo ixqués
ab ma veritat»
(153.3.8, 510.21)
«aquests embaxadors vénen
ab la malesa al davant»
(180.1.7, 603.1)
«ab aquest article de fe vull viure e morir»
(233.1.14, 702.12)
b) En algun dels exemples de l'apartat
anterior, es pot comprovar que les idees de companyia i de lloc (proximitat
espacial) estan, en certa manera, relacionades35. El valor
locatiu de la preposició
ab és més evident en casos com
els següents:
«aquest Kirielayson era molt amat e
favorit per lo rey qui era de Frisa, e li avia dat molt de sos béns, e
ultra açò lo havia fet visrey de tota la terra. E aquest tenia un
altre germà que no era menys afavorit del rey de Apol·lònia. E lo
un germà stava
ab lo un rey e l'altre stava ab l'altre»
(80.4.40, 269.34)
«com Ciprès de Paternò fo
ab lo Soldà, mostrà-li lo
salconduyt que lo capità dat li havia»
(159.7.17, 543.31)
«lo senyor emperador ni yo no sabem que ell haja fet negun defalt, per
què ell mateix se porta la seguretat, e no li cal tenir tanta temor, car
ab los turchs la deuria haver tota
dexada»
(159.9.2, 544.34)
«com és de edat de ·X· anys, li
mostren de cavalcar e de jugar d'esgrima. Com sap bé de
açò, posen-lo
ab un ferrer perquè los braços li
tornen asits e forts e sàpien colpejar en les armes com mester ho
han»
(239.2.42, 723.5)
Aquest valor locatiu de la preposició
ab es dóna gairebé exclusivament
amb noms de persona36. És interessant d'assenyalar, en
aquest sentit, els diferents usos del verb
aplegar 'arribar' en el Tirant. Els complements d'aquest verb són introduïts, en general, per la
preposició
a i, en algun cas, per
en37. Ara bé, en els casos en què el
terme del moviment és expressat per un nom de persona o pronom personal,
hi apareix la preposició ab més sovint que no pas a (n'hi ha dos
casos amb
a i quatre amb
ab); també hi ha la preposició ab
i no a, una vegada, davant el sintagma «la nau»; exemples:
«Com vengué per lo matí,
Tirant no véu neguna de les sues naus, mas trobà's en vista de la
nau del Gran Caramany. Com fon quasi lo migdia, ell aplegà
ab la nau. Envestiren-se la una a
l'altra»
(164.8.10. 574.20)
«Com los metges foren aplegats
ab Tirant; trobaren-lo en un lit, ab gran dolor
que sostenia»
(236.7.25, 717.5)
«E ferí fort dels sperons,
e féu la via de lla hon era lo patge qui·l sperava. E com aplegà
ab ell, ja portava molt cansat lo seu
ginet»
Això mateix s'esdevé amb el verb
arribar: en l'únic cas en què el
complement que indica el terme del moviment és de persona, hi apareix la
preposició
ab:
«E (Diafebus) féu prestament
carregar les adzembles, e tots pujaren a cavall a les dues hores de la nit; e
partí ell hi lo conestable. (...) Arribats que foren
ab Tirant, no fon poch lo plaer que pres en
llur venguda»
(148.2.29. 496.4)
Vegeu més detalls sobre els valors locatius de les
preposicions
a, ab i
en a la primera part d'aquest treball.
c) Expressa la concurrència a una
acció:
«Tirant volgué veure e saber per
hon escaramuçaven
ab los moros»
(105.6.32, 327.30)
«No·l deixà més parlar lo marquès de Sanct
Jordi, no podent comportar hoyr tals paraules, sinó que sens convidar-se
ab los altres, que féu principi de un
tal parlar»
(154.5.42, 516.1)
Tirant cascun dia era en la cort parlant e
çolaçant
ab tots e ab lo emperador e molt més
ab les dames»
(189.16.40, 628.14)
«en aquell cars mostraven les sues mans barallar-se
ab la cordonera del seu brial, descordant-se a
gran pressa, mostrant grandíssima congoxa»
(269.5.1, 780.23)
d) Indica addició:
«Primerament, lo rey elegí ·XXV·
cavallers,
e ab lo rey foren ·XXVI·»
(85.4.22,
284.37)
«aprés agué una molt grossa gúmena e
posà-la dins una barqua ab dos hòmens que voguaven, e
ab ell foren tres»
(106.1.9, 328.5)
Els valors de la preposició
ab exposats fins aquí, que impliquen una
idea d'unió o companyia, idea que és expressada bàsicament
per aquesta preposició, són molt freqüents en el
Tirant.
e) Indica la persona o cosa a la qual es
refereix o s'aplica una activitat:
«E stant en aquestes delitoses rahons,
vengueren les altres donzelles e la Viuda Reposada, que tenia gran part ab
Carmesina per la rahó ja dita, que la havia de llet criada, e
demanà'ls de què parlaven»
(119.9.10, 380.28)
«lo
emperador rebé sos presoners e parlà molt ab Diafebus demanant-li
lo seu capità quina honor los fehïa e com los contractava. E
Diafebus li recità la pràtica que
ab ells servada havia»
(145.6.37,
482.40)
«Tornem a recitar com se comporten los turchs
ab los crestians qui restats eren en lo
camp»
(167.4.24, 584.6)
Aquest ús de la preposició
ab, equivalent de
envers o
respecte de, no és gaire freqüent
en el
Tirant.
f) Designa l'objecte material que algú
té o duu:
«E lo rey ixqué
ab una roba de brocat sobre brocat carmesí,
forrada de erminis»
(44.2.7, 193.10)
«stant en tal congoxa,
totes les donzelles se posaren davant la emperadriu e lavors, sens fer molta
remor, Tirant se levà e anà-se'n
ab la pinta que la princessa li
donà»
(189.5.28, 619.35)
«aprés la vostra
partida, ab multiplicades veus foren los crits e tumult en lo palau, que fon
forçat al vell emperador levar-se del lit, e ab furor inestimable,
ab l'espasa en la mà, volgué
cerquar totes les cambres»
(241.1.7, 726.29)
«E de continent que
foren atendats, Tirant pres hun home de peu e, vestit com a moro,
tramès-lo a la ciutat de Contestinoble
ab una letra que contenia paraules de semblant
stil»
(418.6.9, 1061.11)
Es tracta d'un ús força freqüent en el
Tirant, relacionat amb la idea general
d'unió, companyia o contingut que expressa la preposició
ab.
g) Denota, en alguns casos, la
simultaneïtat, la coincidència temporal de dos actes:
«E donà-li lo libre
ab lo comiat ensemps»
(39.2.39, 185.16)
«Acabant la reyna la sua humil supplicació, soptosam[en]t,
ab un gran tro, se obrí la porta de la
roca»
(54.2.27, 201.4)
«e aquest bon voler que tinch
ab la capita ho prenguí e
ab la mortalla ho dexaré»
(277.2.29, 790.20)
h) Expressa la causa (i de vegades la
simultaneïtat alhora):
«E
ab la gran pressa del foch e ab lo gran dupte que
tenien dels crestians que no vinguessen per ferir sobre ells, tots
fugien»
(141.8.34, 462.5)
«Dix-li l'emperador:
—Capità, e com sou caygut axí?
—E Tirant li dix:
—Senyor, a mi paregué que lo meu
rocí se dolia; abaxí'm hun poch per veure lo seu mal, e
ab lo pes de l'arnès és-se
trencat lo gambal»
(163.8.17, 565.30)
«Tirant se alegrà hun
poch ab les burles de Plaerdemavida»
(214.3.16, 656.26)
«E los
dos, ab la dolor e la ira que tenien, sforçaren l'ànimo»
(343.4.26, 937.27)
No és gaire freqüent la preposició
ab amb aquest significat; en general, hi
apareix
per i, en alguns casos aïllats,
a i
en (vegeu els apartats
l i
m, respectivament, de les dues darreres
preposicions).
i) Indica l'instrument o el mitjà:
«ab les dents mordé'l en la
galta tan ferament que mort lo féu caure en terra»
(68.4.33,
235.32)
«E açò ab tota veritat ho provaré
ab dits de la Santa Scriptura, e no res menys
ab los ·IIII· evangelistes, qui mentir no
podien»
(173.2.25, 592.18)
«Com la princessa se véu en tan
stret pas, que Tirant despullat se era mès al seu costat e traballava
ab la artelleria per entrar en lo castell, y
ella vehent que per força d'armes no·l podia defendre,
pensà si
ab les armes de les dones si·l poria fer
stalvi»
(280.2.28, 796.2)
«ab vergues de
ferre sia tant e tan longament batut fins que
ab la boqua bese la terra generosa de la nostra
província»
(349.1.23, 947.16)
j) Indica el vehicle:
«anaren fins al port d'Antona; hon
trobaren allí totes les fustes e navilis
ab què eren venguts»
(25.4.3,
160.12)
«ab carros e ab adzembles portaren-los a
la ciutat»
(96.2.21, 292.1)
«Aquestes rahons vengueren a
notícia de Tirant, e
ab la sua galera se acostà a la nau del
rey»
(114.2.39, 362.36)
«e
ab barca pujarà fins al castell de
Malvehí»
(293.2.16, 830.8)
Els dos darrers valors de
ab (medials o instrumentals) són molt
freqüents en el
Tirant; com ja s'ha vist, en algun cas la
preposició
a també expressa aquest valor (apartat
k de la preposició
a).
k) Expressa la manera, les
circumstàncies modals d'una acció:
«la sancta dona Judich
ab ànimo viril gosà matar
Olofernes»
(P.2.34, 115.32)
«E prestament isqueren los qui eren
stats elets,
ab tot aquell orde damunt mencionat»
(14.4.6, 138.37)
«Muyra lo traÿdor que
ab cautela e ab decepció és
entrat en aquesta cambra»
(262.3.26, 756.20)
«en la companyia de
aquelles mores ve una donzella molt graciosa qui parla molt bé l'algemia
ab molta gràcia»
(350.5.4,
955.22)
Aquest valor de
ab, bastant freqüent en el
Tirant, és compartit per les
preposicions
a i
en (vegeu els apartats
j i
i, respectivament, d'aquestes dues
preposicions).
l) Indica, en alguns casos, contacte:
«Lo cavaller qui en terra estava
sentí que Tirant li tenia los genolls endret dels pits; voltà tot
lo cors e lo arnès de Tirant
ab lo arnès de l'altre aleneguà,
que Tirant no·s pogué tenir e caygué a l'altra part»
(73.3.40, 256.1)
«e prengueren bigues e peguaren-les unes ab altres clavades ab grossos claus»
(140.4.37,
455.37)
«E per sguart de aquesta gràcia que·m
faràs, yo·t profir de donar-te la entrada de la ciutat de
Tremicèn, per ço com tinch de la casa mia una porta que·s
té
ab lo mur de la dita ciutat»
(310.2.37,
869.4)
m) Amb el verb
recaptar es troba, en dos casos, la
preposició
ab expressant una idea de procedència:
introdueix el complement que indica la persona de la qual es recapta alguna
cosa («recaptar gràcia per a algú
ab algú»); en un altre cas, hi apareix
la preposició
de:
«Anà prestament a la cambra de la
reyna, agenollà's davant ella e besà-li moltes veguades les mans
supplicant-la li recaptàs gràcia
ab lo senyor rey li deixàs fer
armes»
(57.2.15, 206.23)
«diràs tres paternostres e tres
avemaries en reverència dels tres reys d'Orient que·ls
plàcia voler-te recaptar gràcia
ab lo gloriós Déu Jesús e ab la
sua sacratíssima mare, que axí com ells foren guiats e
guardats (...) sies liberada de vergonya e infàmia»
(260.5.2, 753.27)
«Com los grans senyors del camp de Tirant recaptar en
gràcia per Abdal·là
del capità»
(144.1.2, 478.2)
No hi ha en el
Tirant altres exemples d'aquest ús de la
preposició
ab. D'altra banda, tots els exemples que donen
el
DCVB i el
DECLC porten aquest complement introduït
per
de39.
n) En alguns casos, seguida sempre de
tot (ab tot), té
un valor adversatiu, equivalent de
malgrat; es troba aquest ús en els
sintagmes següents: «ab tot son dol», «ab tot son / lo
mal», «ab tot lo cansament», «ab tot
açò» i «ab tot axò». Exemples:
«Com Tirant fon en terra, molt
hagué a fer de poder-se levar per ço com lo cavall tenia sobre la
cama.
Ab tot açò, ell féu tan
gran sforç de si, que ell se levà de peus»
(157.6.27,
533.23)
«Tirant se féu dar tinta e paper, e ab la dolor gran que
en la cama sentia no podia tan bé com volguera scriure,
però
ab tot lo mal, en lo blanch paper pintà
les següents enamorades paraules»
(242.2.19, 728.31)
«E
retraent-se, pujaren-se'n en un mont, e los crestians los dexaren de bon grat
anar perquè tenien desig de repòs; però encara,
ab tot lo cansament, los seguiren fins que
foren pujats en lo mont; e axò feren per mostrar més clara la
victòria»
(344.3.30, 940.21)
2. En algun cas, la preposició
ab introdueix l'atribut:
«Aprés ixqué la bandera de
la divisa de l'emperador, la qual era
ab lo camper blau, ab la torre de
Babilònia tota de argent, ficada una espasa dins la dita torre, ab un
braç tot armat qui tenia la espasa per lo mantí, ab un mot de
letres de or qui dehïen: "Mia és la ventura"»
(132.2.20,
420.31)
«de altra part, veig que amor no és certa ni
ab fermetat en los strangers»
(258.1.14,
747.12)
3. En dos casos, amb el verb
acompanyar, introdueix el complement agent de
la veu passiva:
«Donchs, atribulada de mi, què
desige ni puch desijar sinó la mort, qui dóna fi a tots los mals
e repòs a les penes e treballs de aquest miserable de món e ple
de misèries, e seria acompanyada
ab aquelles persones que yo més amava e
desijava habitar?»
(319.1.20, 889.28)
«Per què
suplich, senyora, a la senyoria vostra vos plàcia rebre lo sanct
babtisme de la sancta e verdadera ley crestiana, si voleu
ab Déu ésser acompanyada»
(325.2.20, 902.29)
En tots els altres casos en què aquest verb és
conjugat en passiva (7 casos), el complement agent va introduït per la
preposició
de. Els dos casos amb
ab poden explicar-se per l'associació
que es fa entre aquesta preposició i la idea de 'companyia' i per
paral·lelisme amb frases com les següents (tot i que, també
en frases d'aquest tipus, hi predomina la preposició
de):
«e venia acompanyat
ab tots los del seu stat»
(52.3.12,
198.33)
«Com lo duch e Tirant foren aplegats, dexaren la princessa
bé acompanyada
ab Diafebus e d'altres cavallers»
(161.7.15, 550.10)
4. Introdueix complements del nom, expressant
també una idea general d'unió, companyia o contingut:
a) Casos generals:
«e primerament lo posà en una
tenda hon havia ·IIII· cavalls çiçilians molt grans e bells
ab les selles açerades e les brides totes
daurades»
(68.10.41, 240.6)
«qualsevulla cavaller o cavallers
qui vendran per tocar aquests scuts hajen a portar un scut
ab les armes pintades de aquell cavaller qui
volrà fer les armes»
(71b.3.13, 246.19)
«Certament vos
dich que, si yo fos dona e trobàs algú
ab aquesta gentil calitat e conegués en
ell ésser home dispost e de antich linatge, yo deixaria de amar a tots
los altres e amaria un tal com aquest»
(100.9.8, 309.1)
«Com Tirant fon del tot armat, mirà
la camisa, que era tota de fil de seda
ab grans listes de grana molt amples, e en les
listes hi havia brodades àncores de nau»
(132.6.36, 423.30)
b) Cal considerar a part la frase
següent:
«lo primer fon Joseph
ab Arimatia, qui levà de la creu a
Jesucrist e·l posà en lo moniment»
(37.2.11, 182.11)
en la qual
ab no és la preposició catalana
provinent d'APUD de què aquí
tractem, sinó que és la preposició llatina
AB, que indica «origen»,
«procedència». Aquest personatge
—Josep d'Arimatea—
era famós a l'Edat Mitjana gràcies a la
novel·lística del cicle del Graal, fet que explica que en el
Tirant se'l situï entre els més
grans cavallers del món; el seu nom generalment és escrit, en
l'esmentada tradició literària, amb la preposició llatina
aglutinada al nom de procedència, formant una unitat lexicalitzada:
«Josep Abarimatia»40.
5. Sovint es troba en el
Tirant la preposició
ab amb un valor proper al de la
conjunció copulativa
e:
«cascun dia lo rey
ab tots los stats anaven a veure a Tirant, fins
que agué cobrada la primera sanitat»
(67.9.17, 232.24)
«(lo
capità) sabé noves com lo emperador devia partir
ab tots los barons de Sicília per pendre
moltes viles e castells»
(159.7.36, 544.3)
«E aprés
(Diafebus) anà a la cambra hon era Stephania
ab les altres dames»
(161.13.34, 554.37)
«ells conquistaran a ta muller ab tot l'imperi»
(357.3.33, 967.37)
«E fet lo jurament, donaren la benedicció a l'emperador
ab la emperadriu, e aprés a totes les
altres nòvies»
En el
Tirant, quan els sintagmes d'aquest tipus estan
relacionats amb el subjecte i precedeixen el verb, aquest va, en la major part
dels casos, en plural42:
«E l'ermità ab
altres anaren a la torre hon stava pres lo duch»
(14.4.35, 139.17)
«Tirant ab los altres ixquerem-li a
l'encontre»
(84.4.24, 282.5)
«e la senyora
princessa ab les altres dames se'n gloriejeran de la forma de aquest acte
com és stat fet»
(141.9.38, 462.40)
«jugant ab vostra
altesa, puix les mies mans bastar no·y pogueren,
la cama ab lo peu hi hagueren a suplir, e la
mia cama entre les vostres cuxes»
(189.17.23, 628.31)
«mitjançant lo adjutori divinal, no passarà hun mes que
lo duch de Macedònia ab tots los altres
seran fora de la presó»
(444.1.19, 1098.32)
Hi ha casos, però, en què el verb es manté en
singular:
«lo rey ab los altres
grans senyors entrà en la gran sala»
(26.5.37, 163.25)
«Aquella nit
Tirant ab los seus féu guayta envers lo
port»
(105.4.24, 326.9)
«La hora assignada,
lo rey ab tots sos capitans fon davant la
ciutat de Tremicèn»
(310.6.38, 871.40)
El fet que en aquesta mena de frases sovint es faci la
concordança en plural ha dut alguns autors a considerar que
ab fa unes vegades una funció
prepositiva i altres vegades una funció conjuntiva. Així, A. Par,
en tractar de la coordinació de diversos noms en funció de
subjecte, afirma que aquesta coordinació pot fer-se, entre altres
partícules copulatives, amb
«la partícula 'ab': tot radica
ací que 'ab' sigui preposició o hagi devallat ja a mera
conjunció. En lo primer cas, lo segon nom qu'ella introdueix, no es als
sinó un complement del primer, en guisa qu'aquest es solament lo
subjecte, y'l verb en conseqüencia va en singular. [...] Quan es vera
conjunció equivalent a 'y', lo verb va en plural43.»
Segons aquesta interpretació, hauríem d'assignar dues
funcions sintàctiques diferents als sintagmes introduïts per
ab de les frases següents, ja que en un
cas el verb hi concorda en singular i en l'altre en plural:
«vengué
Tirant e
ferí en la una part
ab la mytat de la gent, e lo duch de Pera ab l'altra
gent feriren a l'altra part»
(133.9.26, 430.27)
De la mateixa manera, caldria considerar que tenen estructures
distintes frases com les següents, que únicament difereixen, quant
a la part que ara ens interessa, en la concordança del verb:
«de continent que la reyna fon venguda,
lo rey ab tot son consell hordenà e
volgué que la comtesa de Varoÿch la tingués en
custòdia»
(57.3.27, 207.22)
i
«lo rey ab
tot lo consell hordenaren que li fossen tramesos ·XXX· carros carreguats
de les millors joyes»
(27.4.9, 165.35)
«Com fon hora de sopar,
Tirant ab los seus anà a la sua
posada»
(214.3.39, 657.2)
i
«Com agueren dat fi a les
dançes,
lo rey ab tots los stats anam a veure totes les
liçes»
(52.2.33, 198.20)
I, d'altra banda, aquesta explicació no abraça casos
com els següents, en els quals el sintagma introduït per
ab manté la mateixa relació amb
el subjecte que en els exemples anteriors, però va darrere del verb:
«La infanta manà que
vengués Stephania ab altres donzelles
per tenir companyia ha Diafebus»
(119.11.13, 382.9)
«Aprés
que Tirant fon dinat,
se dinà l'emperador ab tots los
altres»
(282.3.6, 801.9)
«Tirant pujà
ab lo emperador a la cambra de la emperadriu»
(126.3.33, 403.3)
«(lo duch de Macedònia)
anà ab tota la gent fins a la
flamayra»
(131.2.24, 417.13)
Malgrat que la delimitació de les preposicions i de les
conjuncions no és una qüestió senzilla ni clara, no sembla
que pugui afirmar-se que la funció de
ab en aquestes frases sigui diversa amb
l'argument que en uns casos hi ha concordança en plural i en uns altres
en singular. En els casos en què hi ha concordança en plural, es
tracta d'una concordança
ad sensum i, per
això, només es dóna quan el sintagma introduït per
ab precedeix el verb i, encara, amb
vacil·lacions (com és normal, d'altra banda, en tots els casos de
concordança
ad sensum). Vegeu
aquests altres exemples que il·lustren les vacil·lacions en la
concordança de què parlem:
«Aprés que·s foren
reposats, lo rey ab tota la companyia
partí e feren la via de Palerm hon la
reyna stava»
(109.3.19, 340.34)
«Com lo Mestre de Rodes ab tota la
Religió
fon deliurada per un cavaller de l'orde»
(99.1.2, 300.11)
Si bé sembla clar, doncs, que
ab estableix en tots aquests casos un mateix
tipus de relació, presenta més dificultats determinar de quin
tipus de relació es tracta i quina funció fa en la frase el
sintagma que
ab introdueix. Els autors que s'han ocupat
d'aquesta qüestió ho fan indirectament (en estudiar la
concordança entre subjecte i verb) i només es fixen en el cas en
què el sintagma introduït per
ab precedeix el verb: per als qui consideren
que
ab fa funció conjuntiva quan el verb
concorda en plural i funció prepositiva quan el verb concorda en
singular, el sintagma introduït per
ab és un element coordinat en
funció de subjecte, en el primer cas, i un complement del nucli del
subjecte, en el segon44; per als
qui no fan distinció entre els dos casos (concordança en singular
i concordança en plural), el sintagma introduït per
ab fa la funció de complement del
subjecte45; hi ha altres autors, finalment, que no
precisen de quin tipus de relació es tracta46. Em sembla, però, que a la vista de tots els exemples
presentats cal considerar la qüestió més àmpliament i
tenir-hi en compte diversos fets.
En primer lloc, que es troben sintagmes d'aquest tipus en les
situacions següents47:
a) amb el sintagma nominal introduït per
ab relacionat amb el subjecte:
SN +
ab SN + V
(«lo rey ab tots los stats anaven»)
SN + V +
ab SN
(«lo emperador devia partir ab los barons»)
V + SN +
ab SN
(«hon era Stephania ab les altres dames»)
b) amb el sintagma nominal introduït per
ab relacionat amb el complement directe o amb
l'indirecte:
SN + V + (a) SN +
ab SN
(«conquistaran a ta muller ab tot l'imperi»)
SN + V + SN +
a SN +
ab SN
(«donaren la benedicció a l'emperador ab la
emperadriu»)
En segon lloc, que, si el sintagma en qüestió és
un complement del nom, com afirmen els gramàtics citats, es tracta d'un
tipus de complement nominal peculiar, amb una gran autonomia quant a l'ordre de
col·locació.
En tercer lloc, que no sembla, almenys en alguns casos, que hi hagi
gaire diferència entre aquests sintagmes i els complements
circumstancials de companyia. Compareu, per exemple, les frases anteriors amb
la següent, en la qual el sintagma en cursiva ha d'ésser considerat
com a complement circumstancial pel fet que està coordinat amb un altre
complement circumstancial inqüestionable:
«(Pompeu) partí's de sa terra ab
honor inestimable e
ab gent d'armes molt eleta»
(355.3.2,
962.35)
És cert, això no obstant, que en la major part dels
casos considerats com a complements circumstancials de companyia no és
possible la commutació de
ab per
e i que, utilitzant un criteri
semàntic, la participació dels individus designats pels sintagmes
introduïts per
ab en l'acció, bé com a subjectes
bé com a objectes, no és tan clara com en els casos que
aquí considerem.
En quart lloc, que la complementació d'aquests sintagmes
sembla tenir un caràcter verbal i nominal alhora, paral·lel, en
certa manera, al dels complements predicatius.
Finalment, que
ab i
e s'utilitzen, de vegades, en contextos
equivalents; per exemple:
«Com Tirant fon en sa posada,
descalsà's les calses e sabates; e aquella
calça e çabata ab què havia tocat
a la princessa davall les faldes, féu-la molt ricament brodar (...). E
lo dia del rench se calsà
la calsa e la çabata»
(189.7.17,
621.8)
«totes aquestes festes no ha portat, per molt que·s sia
abillat, sinó aquelles calses. No sé quin és lo seu
significat; molt me plauria saber-ho. E si lo moro li banya solament lo peu e
porta la
calsa ab la çabata brodada, no
serà menys de la sua boca no surta alguna paraula per hon porem
conèxer si·u fa per amor o si·u fa per
desesperació»
(202.3.1, 643.10)
«E com
lo rey entrà e la infanta (los
cavallers) no·s mogueren gens»
(52.2.4, 198.1)
«Lo rey
Scariano, no tenint-se allí per segur, delliberà dexar tota la
més gent dins la ciutat per guardar-la, e
ell partí
ab la filla del rey de Tremicèn»
(310.7.10, 872.8)
Tots aquests fets demostren que les relacions que estableix la
preposició
ab són complexes i que han estat poc
estudiades. Per la meva part, no puc aprofundir ara més en aquesta
qüestió (que no és, d'altra banda, essencial per als
propòsits d'aquest treball), aprofundiment que comportaria l'examen de
molts més casos, tant de la llengua antiga com de la llengua moderna.
Tanmateix, els exemples adduïts del
Tirant i la consideració dels fets que
he exposat poden contribuir a l'esclariment d'aquesta qüestió.
La preposició «en»
La preposició
en48 apareix en
el
Tirant 7.994 vegades, sempre amb la mateixa
forma gràfica. Igual com la preposició
ab, aquesta preposició és escrita
gairebé sempre, a l'edició prínceps, separada del mot
següent.
La preposició
en s'usa, fonamentalment49, per a introduir determinacions circumstancials (de lloc,
de temps, de manera i de matèria, bàsicament) i complements del
nom i de l'adjectiu; en alguns casos és emprada per a expressar
relacions que correspondrien a la preposició
a (complement indirecte). Es troba, a
més, sovint com a règim de verbs preposicionals (pensar en, confiar en, etc.), no només davant
substantius, sinó també davant infinitius, i formant part de
locucions prepositives (junt en, en dret de, etc.),
conjuntives (en tant que) i adverbials (en açò, en special, etc.). Deixant de banda
aquests darrers usos, els valors generals que presenta la preposició en
en el
Tirant són els següents:
1. Introdueix determinacions circumstancials amb significacions
diverses:
a) Expressa el lloc on és o on
s'esdevé alguna cosa; en sentit material:
«Aquest era un cavaller fortíssim,
qui en sa viril joventut havia sperimentada molt la sua nobla persona en
l'exercici de les armes, seguint guerres axí
en mar com
en terra»
(2.1.17, 118.10)
«E la
infanta era a dos jornades de allí,
en una ciutat qui és nomenada
Conturberi»
(39.3.39, 186.4)
«Tirant
en lo braç portava una petita acha ab un
cordó de seda, hi
en la mà portava una petita
bandera»
(157.2.37, 531.1)
«e havia
en la dita vall tres castells»
(301.6.17,
849.17)
en sentit figurat:
«(lo cavaller) entrà dins la
sglésia ab ànimo molt sforçat, agenollà's davant
l'altar de la Mare de Déu, senyora nostra, e féu aquí
oració. Estant
en la oració, véu venir molts
turchs qui anaven per desfer l'altar major»
(33.3.27, 176.23)
«rahó natural no basta en provar los secrets divinals qui
són
en la santa ley crestiana»
(210.3.1,
650.34)
«no deu ésser donat càrrech algú a la
fortuna cega, segons diu aquell savi Cató
en les sues doctrines»
(376.2.29,
993.22)
«E aquells qui·s trobaren en aquell robo foren richs per
tota lur vida»
(448.5.26. 1109.39)
En algun cas, expressa una idea de proximitat immediata:
«Tirant féu seure los embaxaidors
en una taula, e los presoners que·ls
havia dats
en una altra taula més baixa a la part
sinestra»
(137.5.36, 445.22)
En altres casos,
en, expressant situació en un lloc,
és equivalent a
dins; és a dir, indica situació
en un punt no superficial, interior, d'un espai limitat; això es pot
comprovar comparant parelles de frases com les següents:
«aquell cavaller ançià
(...) stava dins la nau tancat
en una cambra plorant sa desaventura»
(74.5.2, 259.15)
«Aquest cavaller qui és açí
restà tancat
dins una cambra perquè Tirant lo'n
preguà molt»
(72.2.15, 252.11)
«E en la nit se reculliren
en l'altre castell»
(304.3.35, 853.40)
«lo rey moro (...) fugí e recullí's
dins un castell que havia pres»
(12.2.7,
135.25)
«e aquesta li lançà aygua-ros sobre la cara e
posà-li lo dit
en la orella tocant-li la nafra que·y
tenia»
(399.2.15, 1024.13)
«E cascuna volta que ell se smortia ni
perdia lo sentiment, tocant-lo ab lo dit
dins la orella, prestament ell cobrava lo
natural recort»
b) Amb la idea de situació, la preposició en de
vegades introdueix pronoms personals. Es tracta d'un valor locatiu en sentit
figurat, equivalent, en alguns casos, a
dins,
a l'interior de51:
«ja amor obra més en
mi que no volria»
(175.1.11, 595.11)
«augmenta en mi lo hús de rahó»
(231.1.9, 697.21)
«aquell qui conegués les tantes singulars perfeccions que
en vós tinch conegudes»
(243.1.14,
729.9)
«aprés lo cars, jamés traure ni apartar
poguí del meu ànimo la miserable gelosia qui
en mi havia presa posada del negre
ortolà»
(295.3.14, 834.10)
Sovint es tracta de construccions del tipus «gendre en
si» «tenir / haver en si» en les quals el sentit locatiu
queda molt desdibuixat:
«Lo comte, qui véu plorar la mare
e lo fill, pres
en si molt gran congoxa»
(3.3.37, 121.1)
«Entrà dins la liça armat axí com se
partanyia, ab gran sforç que
en si mostrava, ab acha, spasa e dagua»
(59.5.33, 214.2)
«La princessa, qui véu que·s burlava de Tirant,
preshi molt gran enug
en si mateixa»
(269.3.34, 779.23)
«Com l'emperador sabé que lo seu capità Tirant era arribat
al port (...), tingué
en si alegria inestimable»
(446.5.24,
1105.30)
En un tercer tipus de frases, la preposició indica que
l'acció (dir, pensar, etc.) es realitza sense
transcendir a l'exterior; equival a
entre52:
«deÿa
en mi mateix: Si algun mal té, ella
m'o trametrà a dir»
(174.2.28, 594:29)
«Com Ypòlit
sabé que la emperadriu se n'era tornada en la sua cambra, havent
vergonya e temor del gran atreviment que agut havia, penedís
en si»
(249.3.1, 736.23)
«Hoynt
Plaerdemavida les lamentacions de Tirant, hun poch spay primer aturà
en si. E aprés, desijant la vida, lo
delit, aumentar a Tirant, de semblants paraules li féu present»
(276.2.35, 789.38)
«Tirant pensà hun poch
en si e véu lo prepòsit de la
reyna que tenia en fer-se crestiana»
(324.3.39, 901.31)
c) Indica la direcció devers un lloc, tant si hi ha moviment
material d'acostament com si no n'hi ha:
«E ab aquell artifici (la nau) fon
restaurada, que jamés una pedra hi pogué entrar, ans axí
com la pedra donava en les cordes sortia
en mar»
(100.6.17, 307.11)
«la
emperadriu me dix anit: "Stephania, tu ames." Yo torní roja e vergonyosa, e abaxí los meus ulls
en la mia falda»
(218.6.7, 666.37)
«E los senyals per conèxer aquests (juheus) són que
jamés vos poden mirar
en la cara de ferm (...)»
(310.5.32,
871.8)
«Lo animós rey de Tremicèn, mirant la sua gent qui
anava a total destrucció, com a desesperat corria
en aquella part hon los crestians
destrohïen lurs enemichs»
(394.4.6, 1017.40)
d) Introdueix l'adverbi indicador de la direcció del
moviment, sovint en correlació amb
de:
«féu fer crida que tots quants
fossen de
·XI· anys en sus e de ·LXX· en avall, sots pena
de la vida; tots l'aguessen a seguir»
(20.1.36, 149.21)
«e stava
admirat encara de les celles, que paria fossen fetes de pinzell, levades un
poch
en alt»
(119.14.24, 384.19)
e) Indica el terme final d'un moviment, en sentit propi i en sentit
figurat:
«E havent visitats tots los altres
sanctuaris qui són en Hierusalem e tornat en
Alexandria, recullí's en una nau e
passà
en Venècia»
(4.3.12, 123.13)
«Tirant, qui stava armat a la proha, saltà
en la aygua»
(113.2.40, 359.17)
«arribaren
en una gran planícia qui era nomenada
Vallbona»
(132.1.32, 420.16)
«La absència vostra
és stada guiatge segur als enemichs, e la mort qui sdevenir vos podia
era passatge segur que prestament
en la eterna vida nos trespostava»
(396.1.15, 1020.8)
f) També es troba la preposició
en, amb els dos darrers valors indicats
(direcció i terme final d'un moviment, en sentit propi o figurat), en
correlació amb la preposició
de, que expressa el punt de partida:
«Per què dich yo aquestes coses?
Per ço co[m] veg anar aquest miserable de món rodant
de mal en pijor»
(192.2.25, 635.11)
«Com se despertaren, sentiren-se tots frets; levaren-se e mudaven pedres
de hun loch en altre per scalfar-se»
(299.9.7, 844.6)
«(la fortuna) no exalça ni dóna de sos
falsos dons sinó a aquells qui d'alt loch de les honors
molt insignes fa caure
en bassa de dolor»
(355.3.28, 963.11)
«Tirant és passat
de aquesta present vida en l'altra e ha pagat
son deute a natura»
(472.3.24, 1154.17)
g) Denota el temps dins el qual o durant el qual s'esdevé
l'acció:
«és deguda cosa e de bona
consuetut que los hòmens de honor
en gran joventut deuen principiar les armes,
car
en aquella edat aprenen molt millor que·ls
altres»
(21.1.15, 150.26)
«E aquesta malaltia no·t penses
que vinga sovint, segons diu lo gran philòsof Galièn, metge molt
subtil, que no ve sinó una vegada
en vida»
(162.6.3, 560.30)
«en la qual hora yo mostrí tenir cor de carn de
cavaller»
(167.2.23, 582.19)
«E com (los bous) fogiran, los moros
iran detràs ells per recobrar-los, e
en aquell punt me par que serà hora de
ferir en lo camp sobre ells»
(339.4.17, 928.19)
En un cas, amb aquest significat, apareixen seguides les
preposicions
en i
per:
«O sacratíssima Trinitat gloriosa!
Ador-te genolls ficats, besant aquesta terra, que axí com aquell qui sou
un Déu, un Senyor, un Creador, del qual rebem tots benefici,
que·t sia dada honor, glòria e benedictió ara e
en per tostemps, amén»
(83.2.3,
279.3)
Ja ha estat comentada anteriorment la raresa de fenòmens com
aquest, en què es troben juntes dues preposicions febles. En frases
d'aquest tipus, la preposició que s'empra generalment en el
Tirant és per (i també
per a), que indica un temps de certa
durada, no concretat a un moment53. L'aparició de
en en aquest cas s'explica, probablement, per
contagi d'expressions del tipus:
«ara e en la hora de la mia mort»
(476.2.19, 1162.8)
h) Expressa en quant de temps s'acompleix una acció
perfectiva:
«lo confortat rey de Anglaterra
donà lisènsia a l'hermità que anàs a fer les
magranes, les quals
en pochs dies foren fetes»
(12.1.6,
134.34)
«ixqueren del port ab molt bon temps, e agueren lo vent molt
pròsper, que
en ·IIII· dies passaren lo golf de
Venècia»
(104.3.20, 320.32)
«Tot quant fas és no res
si ans de totes coses no prens lo rey de Tremicèn, car hagut aquell
en dos dies seràs senyor de tot lo
regne»
(309.8.6, 867.36)
«Jermà senyor, yo stich ja en
orde de tot lo que he mester, ja recullits los cavalls e los arnesos e tota la
més gent; no resta sinó recullir la cavalleria, que
en dos hores seran recullits tots»
(408.4.17, 1038.21)
En la major part dels valors locatius i temporals exposats fins
aquí, la preposició en alterna, en el
Tirant, amb la preposició
a. Els únics usos exclusius de
en són el
b, amb pronoms personals, el
d, amb adverbis indicadors de la direcció del moviment, i l'h, que expressa en quant de
temps s'acompleix una acció.
De tots els valors que té la preposició
en en el
Tirant, els locatius són els més
freqüents.
i) Té un valor modal:
«En açò lo rey se
levà
en peus»
(14.3.32, 138.28)
«yo
l'amava
en strem grau»
(216.2,17, 660.11)
«Com Tirant se fon dinat, posà
en orde tot lo que mester havia per a sa
partida»
(292.5.31, 828.15)
«E suplich a la magestat vostra que
vullau fer guardar molt diligentment la ciutat e star
en contínua vigilació»
(419.2.18, 1062.4)
Es tracta d'un ús força freqüent en el
Tirant, que és compartit amb les
preposicions
ab i
a (vegeu els apartat
k i
j, respectivament, d'aquestes dues
preposicions).
j) En correlació amb
de, denota distribució,
repetició:
«Aprés apleguaren tots los stats
de hu en hu, e preguaren-los se volguessen
dar»
(53.2.24, 200.14)
«Só content que porten totes les
armes offensives e defensives en mig de aquella praderia, e ells mateixs les hi
porten, no tots justats, mas de
·C· en cent»
(142.2.24, 467.7)
«los mals sperits qui ací són me trocegen los ossos e la
carn, e
de troç en troç la lançen
per l'ayre»
(234.4.5, 709.18)
«E com aquest albanès venia
la tanda de la sua guayta, havia comprades algunes lepolies e convidava a tots
aquells qui eren de la sua guayta a menjar e a beure; e venia-li la sua tanda
de
·V· en ·V· dies»
(315.3.40, 881.35)
k) Indica la matèria o assumpte de
què es tracta, bé en sentit propi bé en sentit
figurat:
«Com lo sol resplandeix entre los altres
planetes, axí resplandeix aquest (cavaller)
en singularitat de cavalleria entre·ls
altres cavallers del món, apellat Tirant lo Blanch»
(D.2.6,
113.9)
«Com lo rey de Ciçília comanà la muller e sa
filla a son germà lo duch de Meçina, e preguà'l que
digués lo parer seu
en lo matrimoni de Phelip e de sa filla»
(104.1.2, 319.12)
«lo donador no deu donar coses que sien de poca
condició, mas donar coses que apareguen a les gents ésser de gran
stima hi floresquen
en honor e fama»
(137.2.21, 447.8)
«e dix-li:
—Tu, qui est lo millor qui sia
en l'art de la pintura,
¿pories-me fer a ma voluntat una cara encarnada (...)?»
(269.5.14, 780.31)
Aquest valor de la preposició
en, que és expressat també per la
preposició
de, és relativament freqüent en el
Tirant.
l) Expressa la finalitat, l'objecte de
l'acció:
«Encara manam sien celebrades festes que
duren ·XV· dies en
lahor e glòria de aquell virtuós ja
desús nomenat»
(58.3.6, 210.18)
«Ab peu esquerre has
fetes totes les tues vils obres
en dan a desonor de tots nosaltres»
(107.1.13, 332.33)
«La fama prest se divulgà per tota la
Barberia, en tanta quantitat que vench en notícia dels reys qui venien
en ajuda al rey Scariano»
(330.4.14,
911.14)
«la qual (pau) vinga
en tota utilitat dels qui stan dins la
ciutat»
(354.3.39, 961.21)
Seguida d'un infinitiu, la preposició
en sovint té, en el
Tirant, un valor final:
«lo cavaller deu punxar lo poble per
fer-lo virtuós, car un cavaller virtuós basta a fer-ne molts
virtuosos; e d'altra part, deu punxar lo mal poble
en fer-lo temerós»
(35.3.25,
179.32)
«No temau, virtuosos cavallers, la multitut dels enemichs, car
cosa certa és los pochs vençre als molts, que com més
són més tenen a fer en
poder-los ordenar»
(156.2.17, 529.9)
«E perquè la veritat millor se mire ab bon consell, la
qüestió vostra serà justament determenada, per bé
que, al parer meu, neguna de vosaltres no fretura de advocat ni de procurador
en defendre la vostra causa, com aquella sia
stada molt ben rahonada»
(185.1.17, 612.18)
«E com la senyoria tua
me atorgue licència
en dir ma desaventura e desija aquella saber,
yo só molt content recitar aquella»
(301.2.14, 846.14)
La preposició
en expressant l'objecte o la finalitat d'una
acció no és gaire freqüent en el
Tirant; en general hi apareixen, amb aquest
significat,
a (vegeu l'apartat i d'aquesta
preposició) i
per o
per a.
m) En un nombre reduït de casos, indica
la causa54:
«Plaerdemavida pres molta ira
en les paraules de Tirant»
(231.5.28,
700.35)
«Emperò creÿa,
en lo parlar de Tirant que havia fet en
presència sua, que no dexara lo servey de son senyor per star en la
sua cort; deliberà de no dir-li'n res»
(309.6.34, 866.37)
n) En quatre casos, introdueix la
designació d'un conjunt de persones o coses en el nombre de les quals
és comptat algú o alguna cosa; equival a
entre55:
«totes les dones foren rebudes per los
cristians,
en les quals hi havia moltes dones
d'onor»
(25.3.28, 159.40)
«E los parents de Tirant feren venir
metges, lit e tenda e tot lo necessari per a curar-lo; e trobaren que tenia
·XI· nafres en la sua persona,
en les quals n'i havia ·IIII· que eren
mortals»
(67.8.16, 231.36)
«Açí n'i havia de
França, de Ytàlia, de Aragó, de Castella, de Portogal e de
Navarra,
en los quals hi havia de molt bons
cavallers»
(71b.5.36, 248.5)
«noblea, riquea e potència
deuen ésser comptades
en los béns de virtut»
(192.2.1,
634.30)
Malgrat aquests quatre casos, en el
Tirant apareix generalment, amb aquest valor,
la preposició
entre.
o) En un cas equival a
per, amb el significat 'a canvi de':
«Era vengut allí un lapidari de la gran ciutat de
Domàs e de Alcayre, qui portava moltes joyes per a vendre. En especial
portava un balaix molt gran e fi, del qual demanava sexanta mília
ducats; e lo rey li'n dava ·XXX· mília, e no·s podien concordar.
(...) Dix aquell cavaller qui era stat pres:
—Com pot donar la altesa vostra tanta
cantitat
en aquesta pedra? Car yo veig en la part
jusana ·III· petits forats»
«(Tirant) féu fer crida per tot lo
camp que tots vinguessen a besar la mà a Plaerdemavida, sots pena de
mort. Aprés féu fer altra crida que tots los de la ciutat,
axí hòmens com dones, fossen perdonats, e cascú d'ells
pogués viure en la ley que·s volgués; e no fos
negú del camp,
en la pena ja dita, de fer mal ni dan en
persona ni en béns a negú qui fos de la ciutat»
(366.2.21,
977.13)
En tots els altres casos, l'expressió que apareix en el
Tirant és
sots pena de.
q) En quatre casos, la preposició
en apareix davant un gerundi temporal:
«millor fóra per a mi
passàs ma trista vida
en durment, perquè no sentís les
cruels penes qui·m turmenten»
(3.5.16, 121.40)
«Amor me ha
tant torbats los sentiments, que morta só si Ypòlit no m'ajuda.
Almenys que passàs ma vida
en durment!»
(163.3.16, 564.40)
«yo veig la vostra pròspera persona
en durment y
en vetlant de totes coses ésser
vencedora»
(172.5.24, 591.27)
Aquest ús de la preposició
en, recollit i explicat en els diccionaris i
estudis de gramàtica històrica57, té una presència mínima en el
Tirant, reduïda a les expressions
en durment i
en vetlant. Contrastant amb aquests quatre
casos, la resta de gerundis temporals (fins i tot els d'aquests mateixos verbs)
van sempre sense preposició; vegeu-ne alguns exemples:
«ab veu piadosa
plorant dehïa:
—O trist e desaventurat de mi!»
(74.4.23, 259.2)
«Diafebus,
vehent la strema amor de Tirant,
abraçà'l de part de sa senyora»
(119.8.5, 379.38)
«si la sort me seria tan parcial e favorable que
dormint e
vetlant yo us pogués amar e
servir»
(259.2.28, 750.28)
«(los Reys d'Orient) foren guiats e
guardats
anant, vetlant, dormint e
estant de les mans del rey Herodes»
(260.5.25, 753.30)
D'altra banda, la forma
durment, gerundi del verb
dormir58,
només es troba en aquesta construcció (en tres casos, doncs); en
tots els altres casos (nou) hi ha sempre
dormint59.
Aquests dos fets (la baixa freqüència d'aparició
de la construcció
en + gerundi, reduïda als verbs
dormir i
vetlar, i l'ús, exclusiu d'aquesta
construcció, de la forma arcaica del gerundi de
dormirdurment en front de la forma
dormint, que apareix generalment) em duen a
pensar que, més que d'un ús general de la preposició
en com a recurs aplicable a molts verbs, es
tracta, almenys en el
Tirant i sobretot pel que fa a en
durment, d'un ús lexicalitzat, d'una
locució estereotipada60. Malgrat això, si incloc l'ús de la
preposició
en + gerundi en aquest capítol i no
agrupo
en durment i
en vedant amb les locucions és, d'una
banda, perquè
en vetlant alterna en el Tirant amb la forma
apreposicional
vetlant i, d'una altra, perquè aquesta
construcció (en + gerundi) ha tingut una certa
vitalitat en tota la història de la llengua61.
r) La preposició
en seguida d'un infinitiu té, a
més del valor assenyalat a l'apartat
l, un valor temporal-causal: expressa una idea
de simultaneïtat o precedència en el temps lligada, sovint, amb una
idea de causalitat. En general, aquesta construcció es forma amb
l'infinitiu simple; en alguns cas, però, també s'hi troba
l'infinitiu compost62. Exemples en què
sobresurt el valor temporal:
«Lo cavaller ançià, com
véu axí parlar lo gentilom, posà'l dins la sua cambra, e
volgué saber tot lo fet com era passat. E
en aver hoït tot lo que aquell dehïa,
dix-li:
—Amich (...)»
(74.5.25, 259.31)
«E per ço, cavaller virtuós, vos avise he us consell que,
com sereu en la guerra, que us guardeu de ell e no·n fieu ni
en menjar ni en dormir»
(125.4.42,
398.12)
«Tirant, Tirant, jamés en batalla sereu ardit ni temut si
en amar dona o donzella una poqueta de
força no·y mesclau»
(229.1.4, 692.3)
«com yo veja
que natura no ha fallit
en formar lo teu cos de tanta singularitat, no
crech menys aquell no haja dotat de moltes virtuts»
(300.2.8,
845.18)
Exemples en què predomina el valor causal:
«No és cosa en lo món de
major congoxa ne dolor que veure la sua magestat offesa
en hoyr paraules tan nefandíssimes que
ofenen a Déu e al món»
(208.2.3, 646.24)
«yo pens
que de negú yo no dech ésser represa
en complir lo manament de mon pare»
(224.4.13, 681.8)
«com vos veig, la mia ànima, per trista que
sia, ne reb molt gran consolació
en veure la vostra plasent vista»
(264.3.10, 770.23)
«No fon de poca stima la contentació que
Tirant pres
en haver conduijt aquest matrimoni, que
més se n'alegrà que de tota la conquesta de la Barberia»
(383.1.5, 1001.6)
Aquesta construcció i la de
al + infinitiu, que presenten una certa
similitud, han estat estudiades amb més detall a la primera part
d'aquest treball.
2. Introdueix, amb el verb
tenir principalment, complements
predicatius:
«Tirant era tengut en aquella terra
en molt bona opinió de totes les
gents»
(98.1.19, 294.11)
«Sí prech a Déu lo veja
rostit e bollit e
en ira de sa enamorada»
(109.6.24,
342.39)
«Com foren al camp dels moros, trobaren totes les tendes parades
ab molta riquesa que·y havia, e tota la gent se volien posar en robar;
sinó que l'emperador no·u volgué consentir, mas ordenà que
lo senyor de la Pantanalea e lo senyor de Malveí tinguessen
en salvaguarda tota aquella roba fins que los
qui havien vençut lo camp ne fossen avisats»
(157.13.22, 538.17)
«les fundades e invencibles rahons de vostra senyoria, (...) ab sol
lluminós de vera doctrina, han il·luminat lo meu entendre, calfant ma
voluntat de servir vostra excel·lència, que la vida no tinch
en car si la havia a despendre»
(323.2.25, 899.22)
Es troba també, en alguns casos, la preposició
en introduint atributs, amb un valor final:
«Jamés volguí aderir en
cosa que fos
en plaer e contentació sua»
(67.8.5, 231.29)
«si parlava ab ell, l'avisaria de moltes coses qui
serien
en gran honor sua e útil de la sua
persona»
(149.4.18, 500.7)
«Emperò guardau, senyor,
que en negun cars del món accepteu la batailla, perquè no us
porà ésser profitosa, sinó
en gran dan de la vostra persona e de tots quants ab
vós hiran»
(149.5.31, 501.5)
«Capità senyor, la
mia ànima passa gran passió com vos veig star trist y
en fort penssament»
(224.4.31,
681.21)
3. Introdueix complements del nom, expressant una idea general de
matèria o assumpte, bé en sentit propi bé en sentit
figurat:
«e vostra senyoria, qui per sa virtut
comportarà los defalliments axí
en stil com en orde, en lo present tractat per
mi posats»
(D.3.7, 113.32)
«¿No trobarà vostra
altesa en aquest vostre regne donzelles de major auctoritat
en linatge y
en bellea, en gràcia y
en saber, e complides de moltes més
virtuts?»
(85.3.9, 283.39)
«(Tirant) mès mà a la
boça e tragué ·XII· ducats
en or, e posà en cascuna lesqua un
ducat»
(101.8.1, 316.36)
«tres frares de l'orde de sent Francesch,
mestres
en la sacra teologia»
(309.2.11,
863.31)
4. Introdueix complements de l'adjectiu, expressant també una
idea general de matèria, en sentit propi o figurat:
«elegí lo dit rey Ròmulus
mil hòmens jóvens de aquells que conegué que serien
millors
en armes e armà'ls e féu-los
cavallers»
(32.2.43, 174.3)
«Lo meu bon jermà, quines noves
me portau de la qui63 és
en virtuts complida e té la mia
ànima encativada?»
(119.8.2, 379.36)
«A tu engana lo parer
—dix la princessa—,
car yo no só tan alta
en perfecció com tu dius, sinó
que bona voluntat t'o fa dir»
(189.6.32, 620.30)
«O amichs e
germans meus, e singulars
en l'art de cavalleria! La major riquea que hom
pot possehir en aquest món és la honor»
(335.1.4,
920.18)
En un cas, davant un demostratiu, apareix en lloc de
a, indicant la finalitat:
«Com Tirant fon ab lo emperador en lo
consell, parlaren molt de la guerra e de les coses necessàries
en aquella»
