Les costums marítimes de Barcelona universalment conegudes per Llibre del Consolat de mar

  -V-  

  -VI-  

  -VII-  

Di cui la fama ancor nel mondo dura.

DANTE, Divina Comedia, I-2-59

Lo còdich del CONSOLAT DE MAR, famós en tota l'Europa mediterrànea desde'l segle XIII fins al XIX, és essencialment català per sa forma, per son esperit y per los testimonis històrichs fins ara no impugnats seriament en les nacions rivals que l'adoptaren com norma única de son regiment maritim y mercantívol.

Lo forman les anomenades lleys de Barcelona per les quals participèm, com d'una gloriosa herencia, de l'altíssim renom que tingueren desde'ls temps mitgevals les regles de bon govern y d'estricta equitat ab les quals los nostres antecessors qui primer anaren per lo mon resolíen la complicada casuística jurídica a que donava lloch la determinació del dret en los freqüents conflictes que devíen presentarse dintre del còs semovent de la nau, estat diminut que requereix un organisme propri y viable y de fàcil adaptació a les lleys escrites dels diversos pobles ab los quals se relaciona en sos viatges de tràfech. Les regles modernes del Dret mercantil y de l'internacional   -VIII-   se troban apuntades en aquells capitols sense l'aparat fastuós ni la sequedat cancilleresca imposats per la moderna ciencia jurídica.

Les meteixes heterogeneitat y amplitut del medi dintre del qual apareixen aquells actes exigíen una dèu constant de dret que, aplicant l'equitat com norina infalible, deixés resolles lotes les qüestions suscitades. Y també precisava que per mútua y general convinença dels pobles ^__si's vol tàcita, que de fet és la més autorisada,^__ fos l'un d'ells escollit per donar la fórmula justa y la donés ensemps ab perfecta unitat de conjunt. Eran universalment coneguts l'esperit pràctich, lo temperament ponderal y'l geni ardit y aventurer dels antichs pobladors de les costes catalanes que portaven en estat latent lo bon sentit y la facilitat d'interpretarlo en preceptes lacònichs, com llegat o sobrevivencia de l'alma Roma, que tant se manifestava y encara se manifesta en la nostra llengua, en les nostres costums y lleys y fins en les linies més ideals de la nostra fesomía; catalans foren los qui al navegar per lo mar llatí y fòra d'ell en ses naus, lenys, galeres, tarides, coques y altres bastiments o navilis, tingueren la sana curiositat de formular per escrit les resolucions que creyen més ajustades a cada cas en los nous regiments y en los conflictes que diariament se presentaven en demanda d'una solució justa, y aquestes solucions o les improvisaven madurament o les trobaven fetes y eren per ells acceptades en tot o en part, y aixís, després d'una època llarguissima de vida mercantívola al través del mar, pogueren mostrar a propris y extranys una recopilació de costums ahont tot estava previst y resolt sense intervenció dels juristes professionals y sense la sanció suprema del llegislador.

No's tracta d'un cas anòmal en la historia de la llegislació, que per sa meteixa singularitat puga ésser impugnable; al contrari, lo caràcter de les lleys mercantívoles consisteix en sa tendencia a la universalitat, perquè'l comers presenta quasi idèntichs caràcters en tots los pobles y com per sa especial naturalesa suscita relacions entre nacions diverses, és necessari que les lleys reguladores d'aquestes relacions sían les meteixes y universalment acceptades. Los Congresos internacionals, reunits periòdicament ab aquell objecte, y les convencions que's veuen obligats a adoptar dos o més Estats en materia de comers, nos donen un exemple y una confirmació actual de lo exposat. Quan los nostres passats començaren a recòrrer mars llunyanes y   -IX-   a visitar platxes ignotes, no's conexíen los congresos de la gent sabia ni s'alambicava en los tractats altres principis de dret que'ls creats per los aconteixements polítichs. Existíen desde temps molts remots varies compilacions de dret marítim; Roma, estat més guerrer que mercant, no sapigué desglosar enterament de sa llegislació civil, tant admirable en sos infinitament estudiats detalls, lo concepte del comers ni encara menys lo de les relacions comercials marítimes, les quals sols eren enteses y afavorides quan se constituíen en benefici directe de la res publica, idea suprema del poble romà. Fou necessari que la invasió dels pobles del Nort destruís aquell vastíssim Estat pera que's cambiassen les orientacions jurídiques: la destrucció de Roma produhí naturalment la del concepte estadista del dret y la consegüent invasió, paralela a la primera, de les teoríes individualistes; l'una y l'altra trencaren les convencions refinadament clàssiques per restablir l'imperi de la realitat sempre més alt y més durable que l'Imperi de Roma.

Les nacions novament bastides ab ses ruines heretaren més o menys son concepte d'equitat y sa natural disposició a formular les lleys en preceptes lapidaris, mes tot aprofitantse del tresor inapreciable del dret romà, aplicaren aquelles qualitats heretades a la nova biología jurídica.

Catalunya, quí experimentà potser més que ses germanes romàniques la llarga y intensa fecondació del gran Imperi, sentia commoure's en son cos prolífich altres influencies més antigues que des de'ls primers anys històrichs li donaren un caràcter propri, invariable y definitiu. Era l'atavisme adquirit dels pobles que immigraren en lo nostre territori procedents de les costes mediterrànees de l'Orient y'l Mitgdía: los fenicis, los rodis, los focis, los meteixos grechs, als qui devèm los rudiments de civilisació y ab ella l'esperit ensemps individualista y universal del comers; aquest esperit restà tant íntimament connaturalisat ab lo nostre, que no'l pogueren destruir ni debilitar sis segles de dominació romana.

Aixís donchs, Catalunya tingué la singular fortuna d'aportar a la civilisació, com a nota caracteristica de raça, junt ab sa educació romanista son geni mercantívol, que la dominació dels alans y de tota la gent gòtica ab sos trofeus de nova llibertat civil, contribuiren a despertar ab tota eficacia.

No és, donchs, extrany que sortissen d'aquesta terra fórmules de dret d'una banda tant generals y expansives dintre de la vida civil, com los Usatges,   -X-   y, d'altra, tant lligades ab sa manera d'ésser com lo LLIBRE DEL CONSOLAT; aquell còdich venerable fou promulgat per la autoritat llegislativa de la terra; lo segon, per les capes poch lletrades del propri demos, que ja hem dit sentía com atribut de raça la pruhija llegisladora de sa nova funció social: la vida mercantívola.

Aixís nasqué aquest Còdich, per honor y gloria de Catalunya. Més endevant, descendint de les generalitats als lets concrets, estudiarèm lo que fins avuy pot dirse respecte a la data de sa aparició.

Aquest cos legal consuetudinari fou compost com les terres d'aluvió, mitjançant la sobreposició de capes, que també semblen geològiques per rahó del llarch temps que les separa. No era la voluntat del llegislador, sinó la necessitat pública, determinada en cada cas, lo que feya brotar la regla jurídica; no s'intenta a priori confeccionar un còdich, sinó que aquest sortí ja fet dels salitrosos cartolaris dels nostres escrivans de nau, que degueren ésser los òrguens inconscients de la nova funció llegislativa popular.

Mes, malgrat sa senzilla naixença o potser gracies a ella, aquells quaderns foren llegits àvidament, trelladats en copies infinides, portats d'una a l'altra banda del mar y, finalment, considerats com la dèu més sana, pura y abundant de llegislació marítima. Per aixó, l'una darrera l'altra, totes les nacions mediterrànees y algunes del Nort van adoptant la novament formulada consuetut en sa forma primitiva, sortida de l'escuma del mar com la Venus mitològica.

Aquest fou lo llibre que'ls primitius conegueren per les costumes de la mar, pels bons usatges de la mar, per les lleys de Barcelona, fins que al desenrotllarse la institució dels cònsols que junt ab los prohoms y jutges d'apells constituíen lo tribunal que entenía en assumptes marítims de comers, prengueren lo nom de la nova institució, perquè realment aquell llibre de les costums de la mar era'l que devía invocar lo tribunal del Consolat, y per aquest motiu se'l conegué pel nom de LLIBRE DEL CONSOLAT.

Ab gust vegerem acullit lo nostre pensament per la respetable casa editora, perquè desitjavam que fos conegut y consultat aquest còdich tant plè de bon sentit, tant rich en sabis doctrinaments, tant català per tots estils. En una època com aquesta d'exhumació y divulgació d'antichs textes, que en la nostra terra vol dir lo meteix que restauració de les passades glories,   -XI-   nos semblava vergonyós que'l LLIBRE DEL CONSOLAT, la més brillant executoria de la vella Catalunya, quedés a la reraçaga. Ja preveyèm una objecció que ara se'ns podría presentar y passèm a formularla y contestarla. Se'ns dirà: no sols Catalunya no ha sigut ingrata ab son Còdich, sinó que, fent justicia a son valor inestimable, li senyalà lo lloch d'honor en la historia del Renaixement y li donà per padrí un mestre insigne; aixís fou aquell llibre, junt ab les Memories de Barcelona, la obra inicial de la Renaixença y son editor fou En Antoni de Capmany y de Montpalau. No serèm nosaltres, petits y desautorisats, los qui regalejarèm la honor deguda al gran poígraf; ben al contrari, invocarèm sa immortal memoria en aquestes ratlles inicials de les nostres dites insegures, mes no deixarèm de dir ben alt que'l nom de'n Capmany, per gran y prestigiós que sía, no arriba a suplir la inanitat de la època de decadencia en la qual ell escrigué, y que sa obra històrica, que és lo monument més grandiós aixecat a Barcelona, no satisfà les modernes exigencies. Apart de que'ls exemplars de la reproducció del text original, junt ab la traducció castellana que publicà en Capmany ab arbitraries innovacions, són raríssims y poch assequibles.

Lo nostre objecte principal és, donchs, donar a coneixer aquest text, avuy quasi oblidat, procurant retrobar sa primitiva puresa, sense intentar fer una sàbia exhumació diplomàtica.

Lo LLIBRE DEL CONSOLAT té doble importancia com text de llengua y com cos legal; trobantse mancat d'absolut valor literari, tota sa importancia recau en l'aspecte filològich y legal-històrich. En abdós conceptes l'examinarèm prenentlo en son moment històrich o sabut d'universalitat, que es quan la majoría de les nacions s'afanyaven en traduhirlo a llurs respectives llengues, tal volta perquè, aprofitantse dels beneficis de l'estampa, havíen fruit de l'abundó d'exemplars redactats en la llengua original o catalana. Aquest és lo text que reproduhim, lo que's llegeix en les primeres edicions d'estampa, que quasi invariablement va perpetuantse en les successives, com si la tipografía lo fes intangible; aquesta és la redacció que hem escullit com a típica y més divulgada, sens perjudici de donar també indirectament la lliçó arcàica o més primitiva, mitjançant les notes que salpiquen tot lo text, procedents de la minuciosa compulsa ab un dels comptats còdechs arribats als nostres dies.

D'aquesta manera no haurèm fet una exhumació arqueològica, que a la   -XII-   major part del pùblich no interessa, ni una edició-copia com ho feren servilment los editors dels segles XVI^è y XVII^è, sinó la novella presentació acurada del text famós que'ls nostres primers navegants redactaren, los Reys y Corts d'Europa presentaren com pauta legal a sos Consolats y tribunals mercantívols, y tots los tractadistes moderns enalteixen ab pròdig elogi.

Y per coronament del treball que'ns havem imposat, seguirà al text y ses ilustracions y comentaris, un aplèch de noticies inèdites que poden servir pera la historia del Consolat y de la Llotja barcelonina, ab lo qual haurèm restaurat pera Barcelona l'estotj que'ls antichs ideareri pera guardar lo millor Còdich eixit d'aquesta terra de bon seny y ardidesa.

  -XIII-XV-  

Si'l nostre pays no fou patria del comers, les immigracions de pobles essencialment comerciants dexaren sembrada en ell com en bon terrer la llevor del intercambi. Tením los catalans aptituts excepcionals per aquesta noble activitat. D'una part l'aspresa y mitjanía del nostre sòl nos llença a especulacions econòmiques ab altres pobles ab l'intent de conseguir los productes necessaris pera la vida a cambi dels que ells freturan y aquí's donan de sobres; d'altra part lo nostre esperit inquiet, assedegat d'un més enllà en tots los rams de la vida y de la ciencia, nos torna nòmades, no al estil dels pobles vagatius y fantasmagòrichs que's entregan a la delitosa caça de lo imprevist, sino com lo taleyós pare de families que sent horror a la inopia y cerca en los cims y en los abims, en les amplaries inquietes del mar y en les platjes llunyanes, lo medi honrat de lograr un bon passament per ara y per la vellesa que s'acosta y aixís pujar la familia que Deu li ha encomanada. ¡Santa ocupació la més humana de totes! Si com obligat seguici d'ella ha vingut devegades l'abús en forma d'avaricia o de nici menyspreu per altres especulacions més ideals, no apuntèm aquestos vicis en lo càrrech dels catalans com diuhen, y ho diuhen erradament, qu'ho escrigué Dant Alighieri¹; son defectes que naixen de les meteixes qualitats a les quals acompanyan com l'ombra a la llum y son tant humans que llur   -XVI-   naxença se troba en rahó inversa de la cultura individual y colectiva; la tasca dels directors de la societat consisteix en limitar lo possible llur propagació.

Desde un punt de vista general lo comers es ocupació ineludible dels pobles. Variats son los climes de les encontrades, diferents los terrenys per ses produccions exteriors y per ses riqueses mineres, immenses les distancies en relació ab les febles facultats locomotives del home; aixís es que pera completar per medi de la sobreproducció agena les deficiencies de la cullita propria, s'ha vist obligat a intensificar aquells medis de transport y vencer aixís la inexorable oposició dels elements. Lo comers y la marina mercant, aquesta considerada com transport principal en los temps mitjos² en virtut de la antiga distribució de les races colonisadores mercantívoles per tots los litorals, nasqueren junts y mútuament condicionats, y representan ensemps la principal font de riquesa dels pobles. Los més comerciants han sigut sempre los més avençats en tota civilisació. Desitjosos de vendre, diu un autor modern³, han cercat noves nacions ab les quals poder trafiquejar; les descobrexen en estat bàrbar y ab les relacions mercantils les civilisan. Aixís lo comers ha plantat les bases dels més potents imperis; ab lo seu concurs floriren y llur explendor s'apagà quan lo comers s'estingía.

L'indolencia, la manca de sociabilitat y'l menyspreu pe'l benestar de la vida impidexen lo desenrotllament del geni comerciant. Aixis se diu dels egipcis, poble desconexedor del comers marítim, que gravaren demunt d'una de llurs pirámides aquesta inscripció: «Aquí no hi ha trevallat cap egipci.» Qualitats ben oposades a les dels habitants del Nil pròvid tingueren los fenicis, navegants ardits ab finalitat mercantívola que visitaren y ensemps colonisaren les costes de la inexplorada Libia, les del Orient y totes les del Mediterrani que segons dita vulgar arrivà a convertirse en un llach fenici. De les runes de Tiro y Sidon s'alsà sa filla la potenta Cartago que, ab tanta o més decissiò qu'elles, establí en Espanya un important mercat colonial.

La nostra aptitut pera'l comers degué manifestarse en aquelles èpoques primitives; los fenicis y cartaginesos foren los mestres educadors dels tranquils habitants de les nostres platjes lluminoses y fantàstiques cales dedicats ab medis deficients a la pesca; aleshores sortiren a la llum les ingènites aptituts de la raça. Actius, inquiets, sobris, estalviadors sense sacrificar les comoditats, aptes a recullir ensenyances profitoses, fondament religiosos sense transigir del tot ab la superstició, los catalans se sentiren ja pera sempre cridats a la noble professió del tràfech.

En Capmany diu⁴ referintse al geni comercial dels catalans que «aquestos ja de d'un   -XVII-   principi fundaren son comers en la maxima, que encara avuy no han abandonat, de guanyar poch y si es possible de guanyar menys que un'altra de les nacions competidores; aquestes foren dos principals causes de llur economía y frugalitat. Mes com aytal pràctica no podía sostenirse sense guanyar continuament, d'aqui nasqueren aquella activitat y ardor en llurs empreses; d'aquí aquella emulació y diligencia pera nivellarse ab los pobles més avençats en lo comers marítim fins a engelosir al més poderós y inteligent qu'era Gènova, d'aquí, finalment, aquells intents y traça en estudiar y combinar los usos y pràctiques que seguíen pera'l bon ordre de sa contractació y administració de la justicia los ports mercantils llevantins, recopilantlos en la llengua patria».

En aquestes ratlles se troba sintetisat tot quant podría dirse respecte a la aptitut y constancia catalanes pera'l trevall que ja han passat a esser lloch comú del qual han abusat amichs y enemichs, los primers per un lloable desitj d'enaltir la patria sense pensar que aquestes qualitats no poden anar soles en un poble complert, perquè sense la companyia d'enlayrats ideals que'l subliman se converteix lo trevall en tasca inconscient y forçada d'esclaus; los segons, o sia los enemichs, pera imposarnos paladinament aquest fals estigma. Ja hem indicat al principi que'l trevall y especialment sa subtil conversió en acte mercantívol realisa un fí molt humà perque desterra la vagancia, fomenta la sociabilitat entre tots los paíssos y multiplica la riquesa y'l benestar dels individuus y de les nacions, donantloshi al cap y a fí la hegemonía política.

Dexèm als historiadors y sobretot al imprescindible Capmany l'estudi de la aparició y progressos del comers y de la marina a Catalunya. Es absolutament necessari coneixer aquells quatre abultats volums de les Memories de Barcelona y'ls dos dedicats especialment al Consolat de Mar, pera tenir tots los antecedents que puga demanar lo més exigent investigador de la nostra civilisació. No volèm passar endevant en aquestos senzills apuntaments sense dedicar al sabi polígraf català un merescut homenatje. Destacava en Capmany devant de les tenebres del segle XVIII espases e irrespirables en son principi pera la gran cultura a conseqüencia del atuhiment en que'ns deixà la conquesta de Catalunya per Felip V y la immediata abolició de tots sos privilegis. Passada la primera meytat de la centuria vingué d'Italia pera governar aquestos decayguts Estats lo Rey Carles III qui realisà un ample programa de renaxement econòmich y cultural, creant o restaurant institucions y protegint iniciatives que l'ajudessin per aquella finalitat. Les societats econòmiques, les academies cientifiques y artistiques, les severes construccions que feu bastir pera moltes d'elles y que s'aixequen encara per tots los indrets d'Espanya, son recort perdurable de la noble iniciativa d'aquell gran Rey del qual, entre altres memories no menys honroses, citarèm la restauració del antich Consolat y la reversió al meteix del edifici de la Llotja. Lo Consolat en sa   -XVIII-   nova fase produhi un estimulant renaixement del comers abans decaygut y casi sense vida aixís com la creació de la gran industria y les arts. D'aquella generació esperançada fou en Capmany, qui posà al servey d'aquelles noves institucions sa vasta inteligencia y son immens patriotisme. Y en una època en que tot just naixía pera Catalunya la escola d'historiadors diplomàtichs que no donan estat de veritat ni de versemblança al fet que no vaja seguit de sa comprobació documental treta dels dipòsits aleshores casi intactes dels nostres riquissims arxius, en Capmany, encarregat per la Real Junta de Comers y Consolat de Barcelona de publicar tots los antecedents d'aquella institució que havíen de resultar la Historia de la antiga marina y comers de la dita Ciutat, produhí una obra copiosíssimament documentada, de la qual encara avuy, al aspirar son perfúm astringent de cosa viva, pot repetirse lo qu'ell ne deya en lo pròlech del derrer volúm. «Lo cert es que las enunciades Memories en la forma en que's traçaren, extengueren y estamparen, cap nació, república ni ciutat maritima les tenía pera passar a la posteritat sos fets navals y mercantívols ni que jo sàpiga las ha publicat desprès.» Tot sía per gloria de la noble Barcelona y en honor de son historiador més insigne.

Nosaltres, donchs, no l'hem de seguir en ses erudites investigacions sobre la antiga marina y comers dels catalans perque o bè la nostra feyna hauría de consistir en un ingrat estracte de ses ben traçades planes o bè en una encara més ingrata recerca en los arxius d'aquelles engrunes qu'ell no tingué lo lleure d'aprofitar; mes donat lo limitat espay que podèm consagrar a aquest punt qu'es incidental o purament preliminar en lo nostre estudi, farèm una breu evocació històrica escullint lo primer d'aquestos procediments.

La marina y'l comers dels catalans guanyaren merescut renom desde époques remotes. Que fossem un poble aficionat a les empreses marítimes res ho proba tant com lo sediment que dexaren en la raça les influencies ancestrals dels fenicis y cartaginesos y més encara la situació geogràfica. Les salitroses emanacions del Mediterrani portaren a les nostres grans poblacions del litoral influencies del gran comers de Marsella, d'Italia, d'Orient y de les costes septentrionals d'Africa sempre poblades de gent de mar y de mercaders que trafiquejaven ab los riquíssims productes del privilegiat mitjorn d'Europa. Mes no guanyarem tot seguit, com les prepotentes ciutats italianes Pisa, Gènova, Venecia y Amalfi, fama mondial de poble marítim avalada per temibles esquadres que s'obríen pas en totes les latituts.

Lo nostre primer comers era encongit perqué'ls armaments marítims eren insuficients. No res menys los catalans en los temps primers de la reconquesta devíen endreçar tota llur atenció y activitat vers al interior per anar aixamplant lo territori en la guerra sens treva que sosteníen ab los alarbs. En altre situació's trovaven les floreixents repúbliques costaneres d'Italia, mestresses del tràfech d'Orient ahont fundaren poderoses colonies ab les quals s'enriquíen a més de l'Estat, los particulars, fundadors de grans companyíes la riquesa y poder de les quals podía esser comparades als de la meteixa senyoría que les amparava ab sos estandarts triomfadors. Llur armament servía no sols per imposar lo jou del patronatge a les colonies y pobles tributaris, sino també per cercarne de noves, sostenir sa prepotencia entre les vehines rivals y posar a rotllo les incursions dels corsaris africans que durant tota la Edat mitjana y la moderna foren l'assot d'aquestos mars.

Més modestos foren nosaltres en aquelles èpoques d'esplendor. La primera disposició marítima que registran los nostres anals fou la donada per lo comte Ramon Berenguer I que figura en sa gran compilació dels Usatges y comensa Omnes quippe naves⁵, essent   -XIX-   també digne de menció la Quoniam per iniquum, de caràcter més general; en elles se donaven seguretats a totes les naus que entraven o sortíen del Port de Barcelona o passaven pel litoral de Catalunya, desde'l Cap de Creus fins al port de Salou. Abans y després les antigues cròniques nos parlan de fets d'armes navals en los que restaren victorioses les naus catalanes. La primera gesta està consignada en les velles Cròniques de Sant Denys. Segons elles a començaments del segle IX lo comte d'Ampuries Armengol (Hirmingaires), atacà una esquadra serrahina que tornava de Còrcega després de piratejar per ses costes y la derrotà en aygües de Mallorca prenent vuyt vaixells y deslliurant més de cinchcents catius. Després lo meteix comte Berenguer, lo dels Usatjes, per miraculosa coincidencia se troba investit ab lo càrrech d'Almirall de la esquadra pisana que, venint directament a la conquesta de Mallorca, pert lo camí y's troba fondejada a Blanes, ahont esmaperduts,

Turbatos volvunt Pisani pectore sensus et positis armis resident in littore tristes...

y decideixen entregarse al comte de Barcelona ab la ajuda del qual y de sos poderosos feudataris y aliats del mitjdia de França, realisan la conquesta⁶.

Mes deixèm als historiadors y especialment al inagotable Capmany la tasca d'historiar los progressos de la nostra marina que segons explica, y ho treu d'un vell document tretzecentista de la nostra Catedral⁷, ja en lo segle XII fiunt naves, fit magnificus apparatus navium, adest nautarum et remigum quibus pollet Barchinona ingens multitudo.

De l'impuls de creixença que prengué aleshores lo territori de la antiga Marca també'n participà la marina. En lo segle XIII son molt freqüents los testimonis diplomàtichs en aquest sentit. Lo gran Rey en Jaume en sos anys jovenívols, dictà una disposició protectora de la marina catalana prohibint que les naus extrangeres prenguessen carregament en la Ciutat de Barcelona venint de les parts transmarines d'Alexandría o Ceuta, o que proposantse anar a les dites parts desde'l nostre port, no poguessen seguir la esmentada ruta mentres se trobi en ell una nau barcelonina disposta para aquell viatge⁸; Més endevant (1230) lo meteix Rey concedía als barcelonins lo lliure comers en les illes de Mallorca, Menorca y Evissa⁹. Més tart, en 1252, los lliura de qualsevol càrrega o impost present o futur, a fí de que pugan comerciar en tot lo regne, ja sia per terra com per mar o per aygua dolça¹⁰. Y van seguint les disposicions reals y'ls privilegis guanyats certament devegades per la imposició o per donatius quantiosos, mes no per això menys reveladors d'una creixent prosperitat comercial y marítima. Sobressurt entre elles fins al punt de poderlo considerar com lo primer cos legal marítim dictat en Catalunya¹¹ ab data certa, les ordinacions de la Ribera de Barcelona dictades per en Jaume Gruny ab consell dels prohoms y sancionades per lo Rey en Jaume en 1258¹². Inseguint lo tràmit constant en aquesta mena de disposicions marítimes y mercantívoles, eren, com se veu, los particulars investits d'alguna autoritat o prestigi los qui establíen y donaven la regla juridica a la   -XX-   qual tots se sometíen per mútua conveniencia y després lo més alt poder de la nació ho sancionava; mes tal era'l sentiment universal d'equitat, la unitat en interpretarla y'l religiós respecte y l'acatament ab que'ls mercaders y mariners rebíen aquestes regles, que'l darrer tràmit no calía. Aixís es que, avençant idees, creyèm que sols per donar satisfaccions a la fantasía popular pogueren los compiladors del Llibre del Consolat idear aquella deliciosa y desbarrada llista de sancions donades al meteix desde'ls temps més remots.

Les Ordinacions de la Ribera ho eren principalment de policía dintre del port de Barcelona, no dexant per això d'establir alguns principis que veurèm després confirmats y extesos en lo Consolat; per exemple la institució del escrivà de nau (par. 2) y creant aiximeteix altre institució, la dels cònsols de les naus, proceres, especie de duumvirat al qual devíen sometre's lo patró, mariners y mercaders, es a dir tots los tripulants; eren dos aquestos cònsols y nombraven un consell de cinch homens constituhint en la nau una junta de set homens qu'en los lenys se reduhía a quatre ja que'ls dos cònsols sols podíen nombrarne altres dos.

La circunstancia de no parlarse en los 22 capítols d'aquestes ordinacions de les Costums marítimes, nos fa suposar que no eren encara compilades.

Simultàneament ab la marina nasqué y's desenrotllà lo comers dels catalans. Lo pare Florez¹³ transcriu les actes del martir català Sant Cugat ahont se diu que aquest sant y'l seu company Sant Felix, africans que fugiren de la persecució contra'ls cristians iniciada a Orient, arribaren Felix a Girona ahont morí martir y Cugat a Barcelona urbs populossissima; la nau en que navegaren era de negociants y portava gran varietat de riques mercaderies: aquestos sants visqueren en lo segle VII¹⁴. Una ciutat populosa y sojorn de gent rica, com digué Festo Avieno, forsosament era comerciant, en confirmació de lo qual se retreuen memories del segle IX en que's ponderan los quantiosos emoluments del dret de portes y de la fàbrica de moneda, la fundació, en 1009 de la Pía almoyna ab rendes deixades per Robert, opulent mercader barceloní, y altres moltes que no'ns donaríen més feyna que'l d'estractarles d'altres obres, tot pera dexar establert que'l comers dels catalans al arribar a mitjans del segle XIII, época hipotètica de la formació, o primera observancia del Llibre del Consolat, no so's la marina sino lo comers dels catalans havíen lograt un notable desenrotllo¹⁵ que donava a la nostra ciutat tots los caràcters d'un empori o mercat mondial¹⁶ produhint ja en aquelles èpoques remotes les primeres frisances de gelosía a les que per alguns segles havíen d'esser ses rivals inconciliables; de primer Pisa, després, y sobretot quant aquesta caygué morta per la daga florentina, Gènova.   -XXI-   Dues ciutats malehides per'l Dant en versos esculpturals; aquesta fuetejada per lo Poeta indignat devant de la traició de Branca d'Oria:

Ahi, Genovesi, uomini diversi d'ogni costume e pien d'ogni magagna, ¿perché non siete voi dal mondo spersi?17

y la superba Pisa ab aquelles paraules:

Ahi Pisa, vituperio delle genti del bel paese la dove il sí suona...18

Y aturèm en aquest segle XIII lo nostre resúm històrich del comers y la marina dels catalans perquè hem arribat als temps senyalats pels autors com los de la aparició del Llibre del Consolat. Hem vist, a grans traços, naixer y creixer ràpidament aquells dos grans arbres fruytosos y podèm quedar convençuts de que la nostra terra en aquell temps era capàs y digna de produhir per vocació, per voluntat y per disciplina del enteniment, la gran compilació de les costums marítimes y mercantívoles que'l mon havía d'acceptar sense variacions.

Ara examinarèm les opinions emeses desde'l segle XVIII fins als nostres dies sobre la data y'l lloch en que aparegué lo Llibre del Consolat de Mar.

  -XXII-  

La fama mondial del nostre còdich ve confirmada per l'afany ab que es disputada per molts pobles sa paternitat. També'l renòm d'Homer, de Shakespeare, de Cervantes, motivà disputes seculars d'aquesta mena; y en cambi les generacions passan indiferentes quan se tracta d'escatir la patria de personatges secundaris. Les superbes metròpolis mercantils dels segles XII y XIII, Pisa y Marsella, han presentats títols avuy ja victoriosament refutats per autors veridichs; per altra part la nostra bona vehina Tortosa per boca del historiador y jurista en Benvingut Oliver pretén reivindicar la prioritat de son Còdich de Costums y convertir lo del Consolat en una mena de segona edició corretgida y aumentada d'aquell. Capmany, Azuni, Pardessus, Solmi, entre altres, han parlat llargament en aquest plet que nosaltres donaríam per fallat si fos possible dexar resolta una contesa judicial per la sola equitat, per certs indicis que tenen més versemblança que'ls propris fets, per la tradició no interrumpuda y per los meteixos fets o documents, encara que no portin dibuixada ab signes indubitables una data certa, una sanció reyal, un testimoni calificat...

Anèm per ordre cronològich. Vejàm en temps d'en Capmany com s'havía entès aquesta questió de la data d'aparició y verdadera patria del Llibre del Consolat.

En temps molt remots aparegué la institució del consolat o tribunal de corners. Roger I de Sicilia ja la concedí a la ciutat de Messina en lo primer ters del segle XII ab facultat de nomenar dos cònsols elegidors entre'ls senyors de naus y mercaders y acordant que'ls dits cònsols establissen capítols sobre'ls usos de mar y manera de regir lo Consolat¹⁹. Lo segon que trobà en Capmany fou lo de Gènova en 1250, en que s'associà al tribunal civil quatre cònsols de mar per les causes marítimes²⁰. A aquests consolats seguí ab poca diferencia de temps Venecia, després Valencia (1283), Mallorca, (1343), Barcelona (1347), Y Perpinyà (1383). Després seguiren dintre de Catalunya altres de menys importancia.

Les ordinacions per les quals se regíen aquests tribunals no coincidiren ab la creació dels meteixos encara que, com hem vist en la creació del primer, o sia lo de Messina, se'ls encarregà la formació de les dites lleys que havíen d'aplicar. Aixís al crear lo Rey En Pere II (III d'Aragó), lo Consolat de Valencia, disposà que's regeixi per les costumes de mar que estaven en us en Barcelona²¹, lo qual demostra que en aquesta ciutat molt abans d'establirse lo Consolat ja regíen les costumes, o sia, segons tots los indicis, la compilació que vulgarment prengué més tart lo nom de la nova institució. Lo caràcter consuetudinari de les dites regles ho esplíca tot: lo comú consentiment, la pràctica diaria, lo segell cosmopolita y sumari dels actes mercantívols les crearen aquí y en totes parts y no s'hauríen escrit o compilat perquè no gosaven ni freturaven de la sanció suprema del llegislador, sinó hagués sigut lo bon zel dels primers navegants barcelonins que tingueren lo bon acert de ordenarles en un llibre. Aquest es son origen indiscutible: los nostres passais qui primer anaren per lo mon foren los autors, y'l soberà al manar als valencians que's regissen per aquestes costumes, les sancionà tot reconeixent llur caràcter consuetudinari.

  -XXIII-  

¿Epoca? Abans de fixarla impugna²² la llista fabulosa insertada al final del Consolat (y aquesta impugnació ha sigut admesa y ampliada per quasi tots los historiadors successius encara que les tals dates convinguessen a llur especial criteri, prova definitiva de falsetat)²³ per més de que substancialment sia certa prescindint de noms y dates donchs en tots los paíssos citats fou admès y observat desde temps remot aquell còdich.

¿Quína fou, donchs, la època certa? En Campany contesta: lo segle XIII; temps en que'ls catalans començaven a navegar pêls mars de llevant d'ahont degueren portar moltes d'aquelles observancies; època en que's començà a usar lo paper del qual se parla en lo capítol «del scrivà de la nau»; en que aquí's parlava de la moneda millaresa, usada a Montpeller, que començà a possehir lo Rey en Jaume I, y època en que sortia per primera vegada lo nostre romans en documents públichs. Y dintre d'aquell segle en Capmany senyala un petit lapse en lo qual pot conjeturarse la dita aparició; es entre 1258 Y 1266, com se veu un període ben curt ^__nou anys^__ tractantse d'un còdich sense promulgació. No més enllà del 1258 qu'es la data de les ordinacions de la Ribera de Barcelona en les que s'estableix (paragraf XXII) que en totes les naus que surtin de aquell port se nomenin dos cònsols, y en lo capítol CXVIII del Consolat ja's parla del cònsol que portarà la nau, ni més ençà de 1266 en que'l rey en Jaume I concedí al Consell de Barcelona la facultat de nomenar anyalment cònsols pera les naus que passan la via de Llevant, de la qual institució y facultat no parla lo nostre Còdich. Y ab això queda confirmada la existencia del còdich abans del 1283 en que'l Rey en Pere'l Gran al crear los cònsols de Valencia los hi mana que judiquin conforme a les consuetuts marítimes, com s'estila a Barcelona²⁴.

Casi simultàneament ab en Capmany aparegué l'escriptor sard, de Sasser, Domenico Alberto Azuni, antich jutje en lo Consolat de Mar de Niza y autor de una historia de Sardenya qui en un any publicà dues edicions, la primera a Florencia en 1795 y la segona a Trieste, 1796, d'una obra històrica titulada Sistema universal dels principis del Dret marítim de la Europa²⁵. L'article VIII lo dedica al nostre còdich.

  -XXIV-  

També havém fer especial menci6 d'en Pi y Arimon, qui en sa Barcelona Antigua y Moderna (t. I, p. 51 y seg.) exposa llargament son criteri sobre l'origen del Llibre combinant les noticies y parers d'en Capmany y en Pardessus; aixis es que acaba opinant, en quant a la data, que no es més antich que'l segle XIII ni rués modern que a mitjans del XIV.

Després de les lleys gregues y romanes ^__diu^__ les més celebrades y antigues que s'han conservat sobre'l comers y la navegació, són les contingudes en la colecció tant coneguda de tot lo món, pel nom de Consolat de mar.

No dexa de ferne un cabal elogi, explica lo que son los cònsols y quan aparegueren y després entra en la indagació de la data y lloch de naixença. Respecte a la primera retreu la opinió de Vinni en son comentari a Pecki al títol de la lley ròdia de jactu que'l fa del temps de sant Lluis rey de França; de Clusi, que ho confirma; de Groci y Macquard que tenen la opinió d'haverse compost pels Reys d'Aragó en temps de les Creuades y de Targa y Casaregis²⁶ que afirman també que fou obra d'aquells Reys y escrita en la llur llengua y que després, haventse adoptat per les nacions d'Europa, cada una d'elles la traduhí a la propria.

La opinió del Azuni es diferenta, y abans de presentarla, copiant a la lletra (segons diu en Pardessus) l'argumentació de Jorio²⁷, refuta d'una a una totes les dates contengudes en lo cronicó de promulgacions que's troba en lo llibre del Consolat²⁸. Aquella llista, diu ab rahó, es obra imaginativa del compilador potser pera donar més importancia al llibre.

Devant de tanta confusió y com, degut a sa miopia en qüestions històriques, se cregué en terra inexplorada; de la qual ne prengué possessió axecant la bandera de Pisa. ¿En quina rahó se funda? En que desde l'any 1000 Pisa fou la mestressa del Mediterrani, lo qual obligaría als pisans a formular lleys marítimes. Axís Constantí Gaetano en ses notes al Muratori²⁹ diu que'ls pisans foren los primers que s'ocuparen en regular la navegació y'l comers y que segons se desprèn (per cert ben erradament per mala lectura d'en Gaetano) Dels escrits del seu contemporani Nicolau Claudi de Fabri, senyor de Peyresc, escriptor francès, ells foren los autors del Consolat; mes adictes del tot al Sant Pare Gregori VII acudiren a Roma en 1075 y lo feren sancionar per ell en la esglesia de Sant Joan de Letràn³⁰. En Betinelli diu lo meteix seguint al P. Gaetano. En Fanuci y en Valsechi asseguran que en la antiga compilació pisana Breve maris s'hi troban algunes lleys del Consolat y per últim lo meteix Azuni diu qu'ell ha vist en l'arxiu de Pisa alguns vells còdichs marítims qu'encara que'l més antich ostenti la data de 1337 es de suposar que són copies d'altres encara més remots.

Com se veu l'argumentació del autor sard no peca de sòlida y es tota basada en conjectures y apriorismes.

Pera reforsarla s'afanya tot seguit en impugnar la d'en Capmany donant importancia a petits detalls de forma, ja explicats per aquell autor, y fundantse sobre tot en que no possehint Barcelona Consolat fins al segle XIV, fins aleshores no pogué haver redactat lo llibre del Consolat, lo qual està probat qu'es de 1075. D'aquest joch de paraules ne fa un gran argument y va apoyantlo en la poca importancia que tingué la marina barcelonina fins al segle XIII, apesar de lo qual arriba a afirmar que al venir los pisans en 1115 per la conquesta de Mallorca nos dexaren (tal vegada com premi del nostre adjutori) les lleys del Consolat que feya 40 anys havíen redactat. Y per acabar lo seu feble alegat insisteix en que'l Breve Maris de Pisa està conforme substancialment (ho diu aixís) ab lo nostre còdich y ab les lleys ròdies; de lo qual resulta (es clar!) que aquest es obra de pisans.

  -XXV-  

En Pardessus en lo segon volúm de sa Collection de lois maritimes anterieures au XVIII siècle (cap. XII d'aquesta obra monumental), disserta llargament sobre'l Llibre del Consolat de Mar abans de reproduhirne'l text original català copiat d'una de les primeres edicions y en vista d'un dels còdichs guardats en la Biblioteca Nacional de París; aquest text l'acompanya de sa traducció francesa. En conjunt son trevall ocupa 368 planes del esmentat volúm.

Discuteix llargament la qüestió de la data y lloch, aportant nous datos, nova crítica. Nos diu qu'en Boucher en sa traducció francesa del Consolat³¹ dedica tot lo primer volúm a la investigació històrica de la que resulta, molt gratuitament y sense criteri ni bon sentit que aquell còdich fou publicat a Barcelona vers l'any 900. Diu que aquest libre es una vergonya pera la ciencia francesa. Passa a refutar ab molt acert y bona documentació lo consabut cronicó de les dates de promulgació, millor de lo que havían fet ja en Capmany y en Jorio (copiat per l'Azuni) y complert ja ab aquest ritual que si bé era indispensable desde'l temps d'en Capmany, ell ja l'ha fet innecessari per lo valor definitiu de sa refutació, entra en materia.

Son primer atach es pera'l P. Gaetano. Si, com aquest afirma, lo Consolat fou redactat pels Pisans en 1075 ¿com es que no consta en cap document dels arxius de Pisa ahont se conservan altres més antichs y de menys importancia? ¿Ahont es lo text llatí del Còdich ja que llatí havía d'esser en aquella època? Si's redactà en 1075 pêls pisans, ¿com es que en l'estatut marítim dels pisans promulgat en 1161 no se'n fa menció del Consolat per ells solemnialment jurat en 1075 en Roma y després en 1115 y 1118, dihentse, al contrari, en lo preàmbul, que fins aleshores Pisa regida pel dret romà no havía gosat de cap lley especial escrita? Y ¿es seriós això de que per haver lo sant Pare aprovat lo còdich que li presentaren los pisans, se juramentassen los romans pera observarlo, jurament que no consta en cap arxiu de Roma com tampoch consta en lloch l'exemplar llatí del Còdich que degué servir pera prestarlo? També es de notar, entre altres incongruencies, que'l P. Gaetano, seguint lo cronicó de les dates, sosté que'ls pisans, no contents d'haver jurat lo Consolat a Roma en 1075, tornaren a jurarlo a Pisa en 1118 y ho feren abans a Mallorca en 1115, esmenant aixís per absurda la data de 1112 del cronicó. Y lo millor del cas es que'l P. Gaetano fa aquestes afirmacions en plè segle XVII y sense altra prova que'l testimoni del seu contemporani Peiresc qui per altra part res diu positivament del nostre còdich, parlant sols de les lleys de Pisa. Finalment en quant al text de Fanucci invocat per l'Azuni, demostra en Pardessus que no esmenta poch ni molt lo Consolat.

La primera prova positiva que aduheix aquest autor es la de la llengua en que's troban escrits los més antichs exemplars manuscrits y edicions estampades. Contra'l parer del meteix P. Gaetano qui afirma haverlos vist en llengua llatina ademés de la italiana la provençal o francesa (!), la narbonesa (!) y la catalana, en Pardessus demostra que'l text llati jamay ha existit, que durant molt temps a partir de la primera traducció italiana passà com cosa corrent en algunes nacions que aquest era'l text original, opinió exacerbada en los italians Jorio y Azuni quan afirmaven que l'original català no existeix. Lo tet es, diu en Pardessus, que aquest original existeix y es català, llengua ab més o menys variants parlada en lo mitjdia de França y en lo llevant d'Espanya.

Després de llargues y lluminoses consideracions sobre'l caràcter consuetudinari, popular y original del famós llibre, dexa sentat que sols dues ciutats podíen disputarse lo títol de patria d'aquell: Marsella y Barcelona; la primera com més antiga, en origen y en comers y navegació, la segona com genuina representant de la llengua en que està redactat   -XVI-   lo còdich, com lloch ahont se traçaren los exemplars y edicions més antichs que's coneixen y per l'assentiment de totes les époques.

Estudiada bé la qüestió, en Pardessus, francès y enamorat de Marsella, no sense recansa, afirma categòricament que totes les probabilitats son a favor de Barcelona.

Devèm agrahirli tant franca designació no sense expressar que'ns estranya aquesta intromissió sobtada d'una nova rival no retreta fins aleshores. ¿A què venía parlar de Marsella may per ningú citada ni requirida en aquest plet? Potser a donarli certa beligerancia com ho fa'l meteix Pardessus, malgrat ses protestes, quan tot seguit comença a tractar de la època en que's promulgà'l nostre còdich; aixís considerèm insidiós aquell començament: Quelque parti qu'on prenne entre Marseille et Barcelonne...

Si bé en lo senyalament de la patria del Consolat coincideix ab en Capmany, se separa d'ell al fixar la època d'aparició. No's conforma ab que aquesta fos, com diu en Capmany, entre 1258 y 1266, ni abans del 1283, data de creació del Consolat de Valencia. Y ho sosté alegant en primer lloch que l'autor barçeloní no prova la seva afirmació. En cambi nosaltres dirèm qu'en Pardessus sols contesta los arguments que li converien, ¿per què ni tant sols menciona la data del 1266 qu'en Campany estableix com màxima de la seva teoría y s'embranca a refutar la de 1283 que no es alegada per aquest autor? Mes de totes maneres en 1283 se diu ben clar «dissensiones... quae juxta consuetudinem maris fuerint terminanda, prout est in Barchinone fieri consuetum» y en conformitat ab aquest principi se diu en lo cap. XLI del Consolat, que forma part del afegit processal pera Valencia, evidentment posterior al dit Còdich y sens dubte desenrotllo de la disposició reyal de 1283: «Les sentencies que per los dits consols e iutjes son donades, se donan per les costumes scrites de la mar e segons que en diuersos capitols de aquelles es declarat; e la on les costumes e capitols no abasten, donense a consell de promens mercaders e de mar» (prova autèntica de que la font de la costum sempre fou viva).

En Pardessus entén que'l fieri consuetum de Barcelona y que les costumes de mar del Capítol se deuen referir a les ordinacions de Ribera de 1258, ¿es aquella curta y especialíssima disposició un còdich complert (com lo Consolat) pera donarla com a pauta?

Per en Pardessus, aquest còdich no es més modern de l'any 1400 ni's remonta més enllà del 1340, data dels Capitols del Rey En Pere estampat en totes les edicions perquè ^__diu^__ conté disposicions que desenrotlla y comenta lo Consolat ahont per altra part s'hi troban moltes regles (!y tantes! quasi totes) que no hi son en los Capítols y en cas d'esser anteriors los autors d'aquestos los haurían inclòs en son trevall pera donarloshi la sanció reyal.

Potser en aquest argument hi ha llògica, mes no li sabèm veure. Que'ls Capítols contenen disposicions sumaries sobre molts punts de que tracta extensament lo Consolat, es un fet molt natural: primer, perquè les dues compilacions tractan de dret marítim y perquè aquells son una ordre reyal y aquest una regla consuetudinaria que porta en lo comentari la justificació que l'alt poder de la nació no necessita donar. Si's troban coincidencies entre'ls dos textes no depèn, com creu interessadament en Pardessus, de que les lleys del Consolat fossen un comentari dels Capítols del Rey En Pere, sino, segons lo nostre parer, de que lo Rey cerimoniós, tant amant de llegislar que establí fins al detall més insignificant lo regiment de son estatge, portà son afany a desorbitar los actes marítims de les regles consuetudinaries que aquí y per tot les han regulades, baix lo pretext de que «com haiam conegut per experiencia fins açi que perço les naus lenys e altres maritims vexells no eren regits per deguts e complits gouerns...» això es, creyent qu'en les lleys marítimes corrents manca la sanció del poder y la força executiva... Y des d'aquest punt de vista s'ha de suposar que'l Rey En Pere (o sos secretaris) dictà sa disposició enfront d'un exemplar del Consolat ja vell de més de vuytanta anys y anà estractant aquells capítols que no oferíen en sa aplicació vulgar y acostumada garantíes suficients a les persones o a les mercaderíes, per lo qual semblaven freturar de son braç ardit que sabía manejar lo punyalet pera tristes empreses.

  -XVII-  

«Specimen historico-juridicum inaugurale de Consulatu Maris, antiquissimo et uberrimo juris maritimis hodierni fonte, quod favente summo mumine ex auctoritate Rectoris magnifici Gerardi Sandifort. Med. Doct. et Prof. Ord. amplissimi Senatus Academici consensu et nobilissime facultatis juridica decreto pro gradu Doctoratus summisque in jure Romano et Hodierno honoribus ac priuilegiis in Academia Lugduno-Batava rite et legitime consequendis, publico ac solemni examini submittit Samuel Wildschut, Amstelaedamensis; ad diem XIX mensis Decembris MDCCCXLIV, hora XII-I in auditorio majori Amstelaedami, apud Stokmans & Rijuders. MDCCCXLIV.» Aquesta es la portada d'una tesis doctoral de 148 planes dedicada, com se veu, al examen històrich-jurídich del Consolat per en Samuel Wildschut, d'Amsterdam en 1844. Dedica grans lloances al dit llibre dihent entre altres elogis: «Universe laude digna censenda est compilatio, quae precipua juris maritimi placita tractans summo cum ingenii acumine res arduas discernit.»

Examina les dues magnes qüestions del lloch y la data; en lo primer punt coincideix ab en Pardessus; en lo segon se separa d'aquest autor. Fixantse en que l'autor francès afirma que no pot esser anterior a les Ordinacions de Ribera de 1258 pêl fet de que aquestes no parlan d'institucions que son tractades en lo Consolat, diu en Wildschut molt racionalment que això demostra que les dites Ordinacions donan per sabut y per vigent lo Consolat y no era necessari insistir en aquelles qüestions. Y encara troba aquest autor flamench un non argument a favor de la tesis deduhida de l'anterior observació, o sia, de que pot atribuirse a la primera meytat del segle XIII y fins molt abans l'origen del nostre còdich y es la relativa al absolut desconexement que aquest demostra de les lletres de cambi ab tot y parlarse en molts capítols de diner que necessita lo mestre de la nau o'ls mercaders; y com les dites lletres, segons totes les probabilitats (no ben esclarides), ja eran conegudes abans d'aquell segle per los llombarts, avençantse als jueus expulsats de França y als florentins dispersats per les lluytes del Pontificat (tots los quals freturaren d'aquesta facilitat econòmica), ne deduheix que'l Consolat fou anterior al dit invent. De totes maneres, afegeix, lo cert es que tot ell està plè d'indicis que demostran haver sigut redactat en varies èpoques. Son dignes de registrarse aquestes observacions, respecte a la primera de les quals hem de consignar algunes notes preses en lo notable treball que ab lo títol de Letras de cambio valencianas publicà l'erudit valencià Lluis Tramoyeres Blasco³². Confirma que'ls florentins potser ja abans que'ls genovesos y'ls venecians les conegueren y això que de les d'aquestos ja se'n tenen noticies en lo segle XII. De totes maneres la més antiga que's coneix es una citada per referencia en l'Arxiu Municipal de Valencia, que porta la data de 19 de Febrer de 1376. La lletra de cambi original més antiga es la que's guarda en lo Foment del Trevall Nacional de Barcelona, expedida des de Mallorca a 26 d'Octubre de 1392 que fou exposada en la Exposició Universal de 1888 y ha sigut varies vegades publicada en facsímil. Com mostra d'aquesta mena de documents reproduhim a continuació una que possehim inèdita, datada en 1450, y lliurada desde Nàpols a la nostra ciutat:

  -XXVIII-  

Les dates de lletres de cambis florentines y venecianes, quelcom més remotes de les que fixa en Wildschut, no alteran sensiblement sa original argumentació com tampoch la varían la existencia de lletres catalanes desde finals del segle XIV; en primer lloch perquè l'únich comprobat fins ara es que aquelles tals foren generalisades en lo XIII y després perquè aquí's degueren conexer molt abans de 1392, ja que essent comprobat que a Italia eran també usades desde'l 1200, no se'n conserva cap anterior a les nostres ja citades.

Avuy, y mercès als treballs ja citats, quasi podría donarse per resolta a favor de Barcelona la magna qüestió sino l'hagués suscitada de nou un autor callarés l'Ignasi Pillito, Secretari que fou del Reyal Arxiu de Caller y Corresponent de la Real Academia de la Historia de Madrid. Aquest publicà en 1863 un follet de 82 planes titulat Istruzioni date dal Re Pietro IV d'Aragona al Riformatore dell'Isola di Sardegna D. Raimondo de Boyl nel 1338, illustrate e corredate di varie notizie storiche³³. Al any següent, 1864, en Pillito, en carta datada en Caller en 29 de Mars, endreçava als Mantenedors dels Jòchs Florals de Barcelona una breu memoria sobre'l Consolat y'l descobriment fet en aquell arxiu sard d'un document que donava llum sobre la època de sa aparició y sa filiació catalana. Lo treball estava escrit en català de Sardenya y obtava a un premi, mes com en Pillito, poch conexedor del ritual dels Jòchs, firmà la Memoria, aquesta quedà fora de concurs³⁴. Lo Consistori obehint a una indicació del autor remeté'l treball a la Real Academia de Bones Lletres, ahont quedà arxivat fins que en 30 de Juliol de 1869 fou publicat en la revista Lo Gay Saber³⁵.

Com pot suposarse, los dos escrits d'en Pillito coincideixen; en lo follet italià planteja'l nou fet y en la Memoria catalana lo comenta. Parlèm d'abdós com d'un sol. Heusaquí algunes generalitats d'aquesta última que poden servir d'introit y ensemps revelan lo criteri fondament catalanòfil del autor. Afirma que'l Consolat es una noble producció de la humanitat y que ab ell Barcelona ha donat al mon una admirable mostra de civilitat; fa després un lleuger repàs de lo que havien alegat en llur interès los pisans, genovesos y amalfitans, que refuta lleugerament, fent sols en aquest preàmbul un argument positiu en favor de Barcelona explanat ab aquestes paraules: «Argument validíssim sería estat també als italians pera traurerse del error, lo que subministra la mateixa materia de que se tracta en molts dels 294 capítols del dit còdich. En fet, ¿com en los primers 42 capítols del mateix se hauría pogut rahonar del modo de proceir en los tribunals de Valencia si en altre lloch fos estat instituhit y no en aqueix Principat? ¿Com en lo capítol 43 se hauría parlat del jurament que s'exigía als advocats de Mallorca si no fos un còdich dictat de aqueixa nació pera regular los afers propis?» Després ja parla del descobriment.

Lo qual ve llargament explicat en les planes 20-27 del follet italià citat. Comença dihent qu'en 27 de Janer de 1326 s'expedí lo nomenament de batlle y portolà de Caller y de Bonayre a favor de Guillem de Abbazia, y en lo document, que's guarda a l'Arxiu de Caller, se diu: «Comittimus... vobis jamdicto Guillelmo de Abatia officia supradicta... salvo tamen in omnibus jure consolatus quod uniuersitas Barchinone, ex concessione regia et nostra, habet in insula Sardinie cui per hoc non intendimus in aliquo derogare.»

Consta en lo meteix arxiu un altre diploma de Pere III expedit en 19 de Maig de 1349   -XXIX-   per lo qual, a petició del consell municipal de Barcelona, s'aprovan los capítols redactats per encàrrech del propi consell per en Miquel Stella y Andreu d'Olivella, en ells, per benefici del comers y per honor dels catalans, se proposa la creació d'una Llotja que habitarà lo Cònsol de Barcelona, dintre del castell de Caller, comprant al dit efecte dues cases en lo carrer dels mercaders a la part de ponent. Les despeses ocasionades per la nova institució devíen pagarse ab los nous impostos sobre les naus y mercaderíes que cobrarien dos negociants barcelonins establerts a Caller, designats pêls Cònsols y Concell de Cent de la Capital. Fins aquí no's parlaría encara del nostre Còdich, si no fos que en lo Registre dels actes de govern d'en Albert Satrillas (1362-3) y després del foli 30^b no hi hagués descobert en Pillito un full plegat ab sis doblèchs y aixís introduhit dintre del cusit del registre, en lo qual full se contenen dos documents particulars escrits en català, de la més alta importancia. Los copia en Pillito acompanyantlos de la traducció italiana, y'ls, reproduheix en Arrigo Solmi³⁶ en un recent fascicle que galantment nos ha remès. Tant viu es l'interès que despertà en nosaltres la troballa d'en Pillito, que després de llegits los documents en sa obreta (adquirida ab immenses dificultats y no sense haverla feta demanar per medi de tots los llibreters nacionals y extrangers) y tornats a llegir en la refutació d'en Solmi, nos creguerem ab títols pera abusar de la bondat del nostre respetable amich l'historiador català En Salvador Sanpere y Miquel, lo qui en juny de 1912 feu son viatge a Sardenya y Italia cercant materials pera sa historia de la pintura catalana. A més del examen directe del famós full li pregarem que fes una revisió del text estampat per aquells dos escriptors italians.

Comencèm pels documents: diuen aixís:

I

Char amich com a frare: Vostra³⁷ letra he rebut e altres saluts de paraula per en³⁸ | Anthoni a la qual vos responch certificantvos que la provisio Reyal³⁹ pertanyent⁴⁰ | al Consolat de Barchinona aci resident feta per lo senyor⁴¹ Rey es | que anuint lo dit Senyor Rey a la suplicacio feta per los Consellers de la | Ciutat de Barchinona ab consentiment dels C. consellers⁴² ha aprouat los capitols | per los deputats de la dita ciutat⁴³ fets e propositats⁴⁴ al dit senyor⁴⁵ Rey en | e sobre les imposicions que se han a fer en aquesta ciutat⁴⁶ als lenys | patrons e mercaders e altres navegants a ops de comprar dos albergs | hon lo Consol de la Nacio⁴⁷ hagues son domicili e ofici propry⁴⁸ e lotja comuna | a tots los mercaders e altres persones en aquesta ciutat dins lo castell de | Caller en lo carrer del mariners per a⁴⁹ tractar llurs afers a propri | utilitat e profit llur e encara a honor de tota la nacio. E mes auant⁵⁰ us dich | quel dit consol de la nacio per servey de son offici e bon compliment | de justicia en tots los cars que dar si podran ha procurat hun⁵¹ traslat dels |⁵² antichs statuts us e costums e bones leys del Consolat del mar que | de temps immemorials⁵³ los antichs Reys Darago⁵⁴ dels quals no tench | present los noms ab tanta saviesa e solicitut han fet e ordenat e conti | nuament observar⁵⁵ los⁵⁶ quals en tots temps ha tornat a gran honor | de dita nacio per lo ge⁵⁷ (¿gran? ¿gran e?) massa fort profit ha portat a tot lo mon segons | tots temps ho⁵⁸ entes a dir per mon pare e avi. Ara us prech que al pus | tost porets siats denant lo senyor⁵⁹ gouernador per haver la provisio que | sabets e fassats ço que us sera ben vist   -XXX-   esser mils mon profit car lo que | ha fet en⁶⁰ Lorens val fort be III⁶¹ garofans. Si res volets que | us fassa comenats e salutats tots nostres bons amichs. Scrita | en Caller a IIII de deembre M·CCC·XXXX·VIIII. ^__Anthoni Certany, tot vostre⁶² com a frare.

II

En hun massa⁶³ antich | libre en pergami en | lo qual fonch (¿foren?) scrites⁶⁴ algunes relacions | de fets pus antichs he axi⁶⁵ mateix trobat | per⁶⁶ lany⁶⁷ ... | ... que los | dits statuts eran ja observats | en⁶⁸ la dita Barchinona | lo qual libre pertanyia | a mon avi en P. | Darbe. En no | resmenys⁶⁹ mon | pare havia trobat | açi en Caller ·I· qua | ern xich en pergami | dels temps dels pisans⁷⁰ | e que si contenyan alguns | capitols del Consolat de mar pero eren quaix lo mateix dels de | Barchinona per ço com eren | en algunes parts | variats reformats eo aptats als costums e us de aquella | nacio e no eren llurs propris sino quels⁷¹ de Barchinona segons | largament ses⁷² provat ancara⁷³ declarat en dita Ciutat⁷⁴ de | Barchinon a hon⁷⁵ fos trames lo dit quaern com encara en | altres lochs ses dit⁷⁶ encara que los dits pisans⁷⁷ los haguessen trasladats | en lengua italiana per llur profit com eren los pus prachtics⁷⁸ e perits en lart⁷⁹ de mar apres dels catalans⁸⁰ pero nagu pisa⁸¹ | ha dit que eren de sa nacio segons que⁸² | nol poria dir essent cosa tant clara a tot lo mon que son dels reys⁸³ Darago quels ordonaren⁸⁴.

Veusaquí los dos documents que després de cinquanta anys de descoberts per lo docte arxiver de Caller acaban de produhir una violenta protesta en aquell meteix lloch, no sabèm si per suposat crim, de falsetat o per exascerbació aguda del sentiment patriòtich. Mes abans d'examinar son contengut parlèm de sa autenticitat. En Pillito⁸⁵ a la còpia y traducció afegeix: La preinserta carta fou estesa en un troç de paper de 23 centímetres de llarch per 22 d'ample; estava plegada ab sis doblèchs y introduhida en lo cusit dels fulls, etc., tal com ja hem dit. Los caràcters ab que fou escrita la carta son tant semblants als que figuran en los documents continguts en lo meteix volúm que no dubtaré en afirmar esser aquesta, si no l'original, al menys una copia estesa per alguns dels escrivans de la governació de Caller-Gallur. Los de la nota, si bé més petits que'ls primers y de dificilíssima lectura, tenen molta semblança als usats en aquella època y a molts que's llegeixen en les postil-les y esmenes del propri volum.

Lo senyor Sanpere y Miquel en carta escrita des de'l meteix arxiu de Caller en presencia dels dits documents, nos diu que la discussió violenta d'en Solmi (de que anèm a parlar) es inútil en quant a la carta, donchs lo paper, tinta y lletra son induptablement del segle XIV, no veyentse res sospitós en cap d'aquells materials ni en la redacció. En quant a la nota, escrita al llarch de la carta y a la banda esquerra del escriptor, es de una mà y tinta diferentes de la carta; costa de llegir per lo petit de la lletra y lo gastat del paper y tinta que conté ferro, per lo qual ha pres un color groguench (detall que ha entussiasmat als rebuscadors de la falsificació); afirma en Sanpere que si la nota no es del segle XIV, pot atribuirse al XV.

Contra les afirmacions d'en Pillito, sortí, repetim, al cap de mitj segle, un impugnador. Aquest, l'Arrigo Solmi, influit per la trista fama de la falsificació diplomàtica sarda coneguda   -XXXI-   pels paleografs per cartes d'Arborea, ha cregut trobar en aquestos dos documents dos nous testimonis de la meteixa. Y ha dit que la lletra de la carta té, es cert, alguna semblança ab la del Registre, però es deguda tant sols a un esfors d'imitació perquè no es tant clara y llegible com aquesta. Ara en lo que no hi passa es en l'autenticita de la nota: la diferencia de lletra y sobre tot aquella tinta groga... en les cartes d'Arbòrea també s'hi veu la tinta ferruginosa... Mes no content ab aquestos fatals indicis se fixà en la redacció, y assessorat d'un docte gramàtich, P. E. Guarnerio professor de la Universitat de Pavia, feu la dissecció del llenguatge. Examinemlo: son impugnades com a impropries les següents paraules o frases: saluts, diu que es italianisme y s'ha de dir salutació. Vos responch, es impropri, s'ha de dir us responch; certificantvos, es forma docta y que sembla de notari italià; pertanient, es pertanyent (fou errada de copia d'en Pillito que no esmenà en Solmi) annuint es forma docta italiana, a ops, no es català (¡¡!!); son, es pochissimo usato en català; lo corrent es dir seu; també es sospitós acatar (falta de copia, l'original diu a tractar); dar, ha de dir donar; hu (era altra errada que no esmenà: diu hun) no passa; tench present, diu qu'es forma italiana y qu'en català es tench pensat, aixís com en espanyol es tener en la mente; saviesa, s'ha de dir sabiesa; he entes a dire (es una errada introduhida per lo meteix Solmi) tampoch es propri; al pus tost, no es català, sino tantost; esser mills mon profit, es italià, y'l mon, ha d'ésser meu, com ja ha dit; salutats, ha d'esser saludats; bon amichs (altra errada seva) no s'usa; quaern, no es català, sino quadern; y essent cosa tant clara a tot lo mon, diu qu'es italià y en forma italiana.

No'ns hem dexat cap dels reparos llingüístichs fets per los senyors Solmi-Guarnerio als textes, ni'ls hem comentat perquè'l bon llegidor català ja ho farà de sobres; si tots los indicis de falsificació fossen com aquestos, ja se'ls hi podría donar als textes patent d'absoluta autenticitat; en cap de les expressions denunciades hi veyèm la influencia italiana, que certament sería justificada per l'ambient en que foren escrits aquells documents. Si valgués la pena podríam facilment trobar comprobants de totes les paraules impugnades en altres documents coetanis, mes no ho farèm y'ls lectors catalans y'ls, filòlechs extrangers nos dispensaràn de no voler esforsarnos en demostrar la evidencia. Altre argument llingüístich presenta en Solmi y es que en lo segle XIV no s'usava la denominació de llibre del Consolat com figura en aquells documents, sino les de costumes de la mar, bons establiments de fet de mar, costumes e us scrites de mar (!). Costumes, bons stabliments, o usatjes de la mar, son les denominacions més corrents donades al nostre còdich. La de Consolat fou la popular y que nosaltres hem vist ja citada en un inventari de 1424 aplicantla a un exemplar que trobà lo notari Nadal de Barcelona entre'ls bens dexats per lo quondam Cabanelles. ¿Vol dir això que aytal nom no s'usés molt abans d'aquesta data? Creyèm fermament que aquest devía esser lo vulgar, lo que'ls Cestanys y demés mercaders del segle XIV usaven en ses converses y epístoles, d'acort ab la rahó donada per en Geroni Pau en sa descripció de Barcelona escrita en 1491⁸⁶ y per tant aquest nom los hi pervé del fet de la creació dels cònsols. Del us comú passà al oficial a les primeries del segle XV.

Queda per averiguar la significació de la impropria paraula massa (mal copiat massá per en Pillito en lo segon text) que consta en la carta y en la nota. Realment se tracta d'un italianisme, traducció lliure y massa lliure al català del troppo = molt. (Lo massa fort profit; en un massa antich libre.) Perquè consultat lo Dizionariu sardu-italianu de Povin⁸⁷ massa equival a congerie, adunamento; y vist lo Vocabulariu sardu-italianu et italianu-sardu d'Ispanu⁸⁸ sols hi ha in massa = insieme; es a dir res que'ns done nova llum.

  -XXXII-  

Per tot lo exposat y apoyats en lo testimoni d'en Sanpere y Miquel, no podèm dubtar de la autenticitat dels textes de Caller⁸⁹ sentint dissentir del parer del professor Solmi.

Mes tota aquesta algarada paleogràfica, ¿té importancia positiva en les investigacions avuy encara deficients fetes en busca del origen històrich del Consolat? Se desprèn del primer document que en 1349 lo cònsol català de Caller se procurà de Barcelona un exemplar del Consolat de Mar que de temps immemorial los antichs Reys d'Aragó han ordenat en profit de tot lo món y per honor d'aquesta nació, lo qual ho sabíen bé los pare y avi del autor de la carta (l'avi ja devía esser del segle XIII)⁹⁰. Del segon document, o sia la nota, escrita potser un segle més tart (principis del XV) se'n desprenen afirmacions més greus. Prescindint del any del llibre antiquíssim que sols ha pogut llegir en Pillito (potser per prejudici o potser perquè en 1863 era encara llegible) y sembla esser si no'l 1149 altra del meteix segle XII, prescindint d'aquesta data remotíssima y avuy per avuy no justificable sino ab lo fals document cronicó de les dates insert en lo Consolat y impugnat per tothom, resulta que en los segles XIV o XV un tal Darbe trobà en Caller un petit quadern molt antich dels temps dels pisans, ahont hi havía alguns capítols del Consolat quelcom variats a us dels pisans, pero eran del nostre còdich y no de la ciutat italiana conforme ho declararen los prohoms de Barcelona als quals havía en Darbe tramès lo quadern; y acaba dihent que cap pisà gosaría a dir que fossen del seu pays perquè tot lo mon sab prou qu'eran dels catalans⁹¹.

¿Es oficiosa aquesta declaració, es filla de discussions de la època, més tart renascudes per l'argumentació feble del Azuni, es arboreica y filla natural d'en Pillito com pretén en Solmi? Hem descartat aquesta última presumpció y devèm decidirnos per una de les altres dues. Creyèm que tant confós era ja en aquell segle XV lo recort de l'aparició del célebre còdich marítim del Mediterrani, que ja's feya objecte de controversia entre negociants y mariners catalans y italians y sortí aquest decidit P. Darbe, en defensa del origen català y per assegurar mellor lo seu criteri s'assessorà abans dels pròcers barcelonins. De totes maneres en aquest segon document s'hi sent un cert regust d'oficiositat que'l fa sospitós; si'l exàmen paleogràfich no fos tant contundent, nos inclinaríem per la falsetat no consumada ara precisament, sino alguns segles endarrera com les dels cronicons, com les de les Trobes d'en Febrer, com les dels mils documents que sortíen en temps llunyans de certes cancilleríes clandestines ab la ignoscenta intenció de improvisar nobleses y augustes prossapies.

Un opositor de nova mena sortí dintre de Catalunya a regatejar los mèrits del Consolat.

L'autor tortosí Benvingut Oliver publicà (1879) lo seu llibre sobre'l Còdich de les costums de Tortosa⁹² y enamorat aquell notable jurisconsult de la compilació patria, tingué l'acudit de declararla anterior y causant del nostre còdich mondial. Per lograr tant àrdua empresa tingué que ponderar les excelencies y antigüetat de la segons Plini celebérrima Dertosa que per sos dos ports del Grau y'l prou conegut dels nostres historiadors Port Fangós,   -XXXIII-   lo de les grans expedicions marítimes del temps de la casa de Barcelona, havía fet des de temps antichs un comers actiu, per lo que Pisa y Florença oferiren ses naus y sos tresors al comte de Barcelona quan se proposà reconquistarla del poder dels musulmans, y després aquelles dues repúbliques establiren tant íntimes relacions ab Tortosa, que durant lo segle XIII sos ciutadans disfrutavan dels mateixos drets que'ls naturals pera la lliure introducció de mercaderíes. Per lo qual assegura l'Oliver que'ls tortosins conegueren les pràctiques y usos marítims dels Pisans⁹³ y de la gent de Trani, Amalfi, Venecia, Marsella, sense olvidar los orientals, les disposicions dels quals tenen també algún ressò en lo Còdich tortosí y fins ses paraules gregues⁹⁴. Aquestes lleys exòtiques, seríen tan aplicades pels tribunals de Tortosa que degueren arrelar en la costum, servint últimament pera la formació del capítol 27, llibre IX d'aquell Còdich.

En la obra de J. A. Elías⁹⁵ se sosté que Tortosa copià del Consolat ses lleys marítimes, opinió també sostinguda per l'eximi jurisconsult en Manel Durán y Bas en ses adicions a les Instituciones de Derecho Mercantil de España, d'en Martí d'Eixalá.

Pera demostrar lo contrari, l'Oliver comença aceptant de plà la opinió d'en Pardessus respecte la data del Consolat o sía que aquest no pogué esser anteriors a 1340 en que' publicaren los Capítols del Rey En Pere. Aquella especiosa argumentació del tractadista francès contra les rahons fonamentades d'en Capmany, es calificada per l'Oliver de destrucción victoriosa dels càlculs d'aquest. Ab lo qual obté a son favor los anys necessaris pera probar la seva tessis donchs ell sab⁹⁶ que la data certa del Còdich de Tortosa es l'últim terç del segle XIII y te per lo tant mitj segle de coll; passantli quasi tot lo contrari ab la teoría fidedigna del autor de les Memorias históricas de Barcelona. Per altra part, afegeix, si'ls autors del Còdich s'haguessin proposat copiar o estractar lo Consolat ho hauríen aixís declarat, com ho feren ab los Usatges, y al dir això olvida lo caracter de consuetudinari que aquell tenía per lo que no era apenes citat en disposicions emanades del poder llegislatiu salvo la raríssima excepció, que tanta llum nos dona sobre los origens y data, d'en Pere II (1283) en que's crea lo tribunal del Consolat de Valencia.

Pera l'Oliver hi ha notables diferencies entre les dues compilacions, ab lo qual te rahó sense que d'ella sia lògich deduhirne que'l Consolat fou còpia del Còdich. Que'l llenguatje o mellor dit la morfología d'aquest, semblés més arcàich que'l d'aquell al Sr. Oliver desconexedor dels Còdechs ahont consta la forma antiga del Consolat, la única en bona llògica comparable ab les lleys tortosines, també ho creurèm, sobretot reparant que la comparació la fa ab lo text d'en Capmany que no solament es tret dels exemplars de baxa època, sino qu'ell acabà de modernisarlo.

Los autors de la obra «Còdigos de Comercio españoles y extranjeros y leyes modificativas y complementarias de los mismos, comentados, concordados y anotados o Estudios fundamentales del Derecho mercantil, obra filosófica, histórica y exegética, teórica y práctica»⁹⁷, després de ferse càrrech de la tessis d'aquell autor la refutan fundantse: I.^er, en la importancia comercial de Barcelona molt superior a Tortosa, lo qual fa suposar que ses costums marítimes estigueren també més desenrotllades; axís ab tot y que'ls furs de Valencia citan varies vegades los mercaders tortosins, quan parlan de costums marítimes citan la de Barcelona; 2.^on, en que aquesta gosà d'independencia y de lleys propries molt abans que Tortosa; 3.^er, en que'ls redactors del Còdich tortosí tingueren molt present les lleys barcelonines   -XXXIV-   per lo qual en lo títol XXIX del llibre IX se llegeix: Isti sunt usatici Barchinome quibus utuntur homines dertusenses per cert molt extranyament semblant al títol XXVII del mateix llibre que porta la rúbrica Iste sunt consuctudines et usus maris quibus utuntur homines dertusenses.

Acaban los dits autors dihent: Una ciutat com Barcelona que en 2 de Juny de 1204 celebrava tractats mercantils ab Pisa⁹⁸, ¿tenía qu'esperar que's redactés en 1279 Io Còdich tortosí pera copiarne les Consuetudines et usus maris y presentarles com model lo Rey en Pere en 1283?

Per tot lo exposat entenen que'l llibre del Consolat de Mar al menys en sa forma primitiva existía ja en la segona meytat del segle XIII.

La original teoría de l'Oliver sols trobá paraules d'aprobació, en l'insignificant treball d'en C. Fernández Duro Antigüedad del libro del Consulado de Mar, deducido del còdice del Ayuntamiento de Valencia»⁹⁹, sols recomanable per la descripció que fa per primera vegada d'aquest important còdech. D'ell nos aprofitèm en la secció bibliogràfica.

Dintre de les pretensions italianes nos hem de fer càrrech de les exposades últimament, encara que's refereixin a velles dates, per l'Odone Sciolla en lo pròlech de la nova edició de la traducció d'en Casaregi¹⁰⁰. Confessa, per necessitat, que del text primitiu del Consolat se'n conserva no sols lo còdech de París que serví a Pardessus pera la seva edició¹⁰¹, sino lo de la Biblioteca Universitaria de Caller; y que l'un y l'altre estan escrits en lingua spagnuola piena di arcaismi, di parole italiane e francese. Aquell escriptor demostra desconeixer la llengua catalana, los còdechs de Valencia y Mallorca, la primera edició estampada qu'es la catalana de 1484 y la rectificació d'en Capmany meteix en son Suplemento y aviso singular¹⁰² al descobrir una edició anterior a la de 1502. Com veurèm, coses mellors ignorará. Després de parlar de les edicions espanyoles, italianes y franceses, se proposa molt formalment escatir a quin d'aquests paissos llatins correspòn la paternitat del nostre Llibre.

Segons ell cada un d'aquests paissos té un ilustre campió: en Capmany, espanyol, pledeja per Espanya; en Pardessus, francés, per França y una mica per Espanya (lo qual es tot lo contrari com hem vist, donchs afirma categòricament que la patria del Consolat es Barcelona nova ignorancia d'en Sciolla^__) y l'Azuni, italià, per Italia y especialment, per Pisa. La conclusió que sosté l'esmentat autor del Discorso sopra il Consolato es que aquest llibre es italià y no certament de Pisa sino més aviat de Gènova. Sos arguments va a cercarlos en lo tant desacreditat Cronicó de les dates que figuren en tots los exemplars de aquell llibre y que en Capmany, l'Azuni, o sia en Jorio, y en Pardessus refutaren fins a la evidencia dexantlo enterrat pera sempre.

Sembla que ha sigut tasca constant d'alguns autors moderns italians la exhumació d'aquella momia fingida per cercarhi visos de autenticitat; aixís los genovesos Canale y Spotorno feren descobriments en aquest sentit pera servir a la llur patria; aixís també   -XXXV-   l'Adolf Schaube en un estudi que tením a la vista¹⁰³ ampliant la investigació del Azuni encara que sense rectificar son viciat mètode, deduhí del examen de les antigües lleys pisanes (Constitutum, usus civitatis Pisanae y'l Breve comunis) que aquestes originaren lo Consolat fundantse especialment en la preponderancia marítima de la ciutat italiana, en son primitiu establiment de la institució consular y en la identitat de sis capítols del Consolat ab lo Constitulum usus (¡sis, entre 297!)

En Sciolla aprofita los arguments italianòfils d'aquestos y altres autors y'n deduheix aquella patenitat italiana que no es precisament paternitat, perquè reconeix que'l Consolat italià originari no fou lo que desenrotllat o plantejat en Barcelona serví de norma universal desde'ls temps de la estampa sino una especie de paternitat sense anterior accès material, una influencia platònica o ideal que califica de norma jurídica, norma homesta y humana (son ses paraules). Lo mèrit, diu, no consisteix en l'aplèch o compilació sino en la fixació y evolució del pensament jurídich; l'us y la costum existeixen abans de colacionarse dintre d'un còdich... y aixís va sobtilisant en bona sofística l'autor italià fins al punt de que ab ell tots podèm coincidir; existeix realment dintre d'una esfera superior y etèrea, molt per demunt de la atmósfera respirable, un lloch ahont les idees més contraries poden conviure en intimitat fins arribar a confondre's en la síntessis única que pot esser resolta en lo verb creador de Deu. Mes en qüestions humanes, en fets històrichs, en la complicada casuística de la vida present y la passada (Historia), no cal sobtilisar tant per amunt del nostre horitsó visible. Y aixís al parlar del lloch y data inicials del Còdich conegut abans per costums marítimes y després per Llibre del Consolat, no precisa cercar filiacions espirituals o ideològiques sino de viva exactitut o versemblança.

Com tota la argumentació d'en Sciolla tendeix a aquest objecte, o sia a demostrar que la inspiració y sis capítols d'aquest llibre nos pervenen de Pisa o Gènova y potser de Roma sense negar que la compilació fou realisada a Espanya (Barcelona) a fins del segle XIV (seguint a Pardessus), no'ns interessa pendre nota de la dita argumentació, convensuts com estèm de que'ls nostres passats qui primer anaren per lo mon no inventaren lo mar, les naus, los patrons, los mercaders, los calafats y'ls pelegrins, sino que precisament anant per lo mon (y per lo tant no deixant de anar a Pisa, Gènova y Roma ab les quals ciutats y repúbliques teníen un activíssim comers), recolliren idees, resolucions, normes jurídiques... y si vol en Sciolla també aquells ditxosos sis capítols que tant l'enamoran.

Com se veu, res n'hem avençat ab aquesta nova versió com no sía la llista de les coses ignorades per en Sciolla a les quals devèm afegir aquesta per edificació dels romanistas. La dexarèm en italià perquè ab la traducció no perdi sa fonda essencia: «La lingua del Consolato è la romanza o quella parlata avanti le formazioni delle lingue italiana, francese e spagnuola; in Francia ed in Spagna non era in vigore prima del XIII secolo. I genovesi furono eccellenti nel poetare in tal lingua, sicchè abbiamo tanti trovatori nel sécolo XIII. Per ben poetare in una lingua è duopo suporre un'anteriore, né mediocre coltura e scienza di essa.»

Lo nostre respetable amich, en Guillém M.ª de Brocà, degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona escrigué un interessant opúscul¹⁰⁴ en refutació dels arguments d'en Sciolla; y al combatre'ls ab gran contundencia posa de manifest una nova y supina ignorancia del autor italià y es que desconeix la existencia de la primera edició italiana del Consolat, donchs dona com a tal la estampada a Venecia per Joan Padoano en 1539 a instancia de Joan B. Pedrezano, y per tant no sab res de l'edició de Roma, del 1519 feta per Maestro Antonio Bladi de Asola y té per títol Capitoli et ordimatione de Mare et di mercantie, començant ab aquestes paraules: «Libro volgare detto Consolato novamente stampato et corretto nel quale sono scritti gli capitoli et statuti et buona ordinatione que gli antichi ordinarono   -XXXVI-   per gli casi de mercantia et di mare dove di qua innante potremo trovare.» Es im volúm en foli a dues columnes de 62 fol. y conté 247 capítols. L'exemplar se troba a Florencia en la Biblioteca Magliabecchiana y fou descrit per De Batines¹⁰⁵.

Aquest dato tambè l'ignora en Sciolla.

La obra del francés Lluis Blancard Sur le date et le lieu d'origine du Consulat de le Mer¹⁰⁶ dona datos novíssims sobre aquestes qüestions per cert molt favorables al nostre punt de vista. D'ella ne fà un cabal resúm l'eminent historiador català En Joaquim Miret y Sans¹⁰⁷ al qual devèm lo conexement de tant notable trevall. Ab diferentes rahons que en Capmany arriba quasi a ses meteixes conclusions o sía: 1.^er, que'l nostre Còdich fou redactat entre 1266 y 1283 (l'autor de les Memories fixava entre 1258 y 1266) y 2.^on, que'l lloch d'origen es Barcelona.

Argumenta en favor de la primera conclusió fixantse en que lo Còdich cita catorze vegades la millaresa y'l besant, mentres que sols parla de sous y lliures en lo sentit general y abstracte de prorrateig; de la millaresa parla com moneda determinada que tè com múltiple lo besant, qu'es lo de plata y no'l d'or, com ho demostra, y com sía que la millaresa deixà de corre aquí en 1282, lo Consolat no pot esser posterior a aquesta data. Mes com l'historiador numismàtich català en Joaquim Botet y Sisó¹⁰⁸, demostra la existencia de la dita moneda a Catalunya fins a 1292, podría allargarse lo periode fixat per en Blancard, si be per altre part tením la data de 1283 en que en Pere II ordena als novament creats cònsols de Valencia que judiquen segons les costumes de Barcelona y per tant no es racional venir més ensà d'aquest any. Y senyala lo 1266 com data de màxima antigüetat fundantse en que es l'any de la facultat reyal concedida al concell barceloní pêl nomenament de dos cònsols per les naus, no podent esser l'any 1258, com sosté en Capmany escudat ab les ordinacions de Ribera, perque existeix entre elles y'l còdich una evident contradicció respecte a la forma de resoldre lo contracte de comú (privatiu de Barcelona) regulat en les dues compilacions, lo qual fa suposar que no podríen tenir simultàneament força legal.

Y en quant al lloch d'origen, defensa noblement Barcelona per estar escrit en llengua catalana y no provençal, lo qual proba; y no's feu en llatí, adhuc en tan llunyana època, per tractarse d'una costum y no d'una lley. Retreu arguments d'en Capmany y per la seva part n'aporta un altre ben nou y enginyós y també de caracter numismàtich. Se diu en lo cap. 77 (76 d'en Capmany) del Consolat «... si'l mercader darà tan poch nolit, ço es a saber: si va en Acra o en Alexandria o en Armenia o deuers aquelles parts, si dona de vint barcelles en jus de nolit no li deu esser tengut lo senyor de la nau...» En Pardessus traduheix barcelles, en Capmany barcellas y en lo glossari califica aquesta paraula de cierta moneda desconocida, y ho es tant que no la mencionan en Salat ni en Botet. En Blancard demostra que la paraula barcella es abreviatura de barcelonesa y porta implícita al devant la paraula lliura; en los primers exemplars manuscrits degué escriure's aixís barc.^elles (o, dihem nosaltres, lles barc. que desprès fou transposat) y'ls copistes ho juntaren fent la nova paraula que tampoch es nova encara que sía desconeguda dintre de la numismàtica¹⁰⁹. Ab aquesta acepció de   -XXXVII-   lliura barcelonesa demostra en Blancard que la taça del nólit fixada en dit capitol 77 es racional y justa, fent la comparació ab lo que costava desde Marsella també a les parts d'Orient. Aquest raciocini referma més a favor de Barcelona, en contraposició a Marsella y Valencia, la determinació del lloch d'origen del Consolat¹¹⁰.

Y ja que parlèm d'en Blancard farèm menció del lluminós trevall que publicà ab 1lo següent títol: Du Consul de Mer et du Consul sur Mer¹¹¹, ahont demostra a bastament que'l consol de mar aparegué per primera volta a Italia (Trani) en 1063, la jurisdicció del qual era semblant a la dels moderns tribunals de comers y protegíen la llibertat mercantívola y'ls drets dels mercaders, ab ells s'organisà la institució del Consolat de Pisa, Messina, Chipre, Constantinopla, Venecia, Montpeller, Valencia, Mallorca, Barcelona, Perpinyà y Malta ahont fou instituit en 1697 per lo gran Mestre Perellós, los estatuts de Valencia son los que mellor descriuen la extensió de sos poders. Al costat d'aquests Consols hi havía los marítims, que navegaven ab la nau en la que teníen jurisdicció durant tot lo viatge, gosaven en aquella de poder absolut y en nombre de un a cinch eren elegits pe'ls marxants y mariners o per lo Consell de les ciutats marítimes als quals donaven compte de son ofici; aparegueren en lo segle XIII^è y cessaren en o XV^è y d'ells n'hi ha clars indicis, entre altres estatuts, en les Ordinacions de Ribera de Barcelona de 1258 y en lo Consolat. Aquesta clara distinció es molt lluminosa pera la historia de les institucions marítimes¹¹².

Prescindint de citar més parers d'autors respecte a la qüestió presentada¹¹³, nos sembla que ja es hora de recapitular. Del examen detingut qu'hem fet de totes les principals   -XXXVIII-   opinions produhides fins avuy ja's desprèn quin es el nostre criteri, que tenim la pretensió de no motivar ni escusar ab lo patriotisme.

La qüestió de la època d'aparició del Consolat nos sembla prou escatida per lo que han dit tots los autors. Coincidím ab tots ells per més que sembli paradoxal aquesta afermació, y sobre tot tenint en compte que la desacreditada opinió del Azuni (Jorio) y la d'en Schaube s'han metamorfosejat en les teoríes espirituals d'en Sciolla; per lo tant podèm dexar establert per acort casi unànim que si bé les normes jurídiques marítimes vagaven pêls ayres desde'ls temps esplendorosos de la marina pisana molt abans de que los volpi si pieni di froda¹¹⁴ fossen retuts pera sempre per la gent toscana (segle XIII), que aquelles normes y altres moltíssimes cristallisaren en una complicació legal consuetudinaria que feren los catalans en la segona meytat del nostre gran segle XIII, lo segle de la constitució y maravellós desenrotllo de la nostra nacionalitat.

La boyra que cobreix los contorns d'aquest gran llibre es degut a son caràcter consuetudinari que li treu tot rastre de data fixa com la tenen les lleys sancionades pêl poder. Mes en ell s'hi troban los testimonis que denotan la data probable més pròxima, especificats en los caps. XXX, XXXI y XLI del reglament processal de Valencia posat invariablement (ab discutible proprietat) al principi del llibre. «Les sentencies, diu aquest derrer, que per los dits consols y iutge son donades, se donen per les costumes scrites de la mar, e segons que en diversos capitols de aquelles es declarat. E la on les costumes e capitols no abasten, donense a consell de promens mercaders e de mar.» ¿Y quínes eren aquestes costumes scrites de mar? Ho contesta categòricament lo gran Rey en Pere II en lo privilegi que donà lloch a aquestos capítols judiciaris, los cònsols judicaràn per las costums de mar prout est in Barchinona fieri consuetum, es a dir, per les lleys que s'estilan a Barcelona; la data del privilegi es l'any 1283.

Ara bé: ¿què diuen aquestes costums escrites que teníen los barcelonins en 1283? Regulan quasi totes les institucions y conflictes marítims en la forma plàcida y arbitral de les consuetuts que van fent y mellorant aquells promens mercaders e de mar¹¹⁵.

  -XXXIX-  

La costúm jurÍdica regulada pêl dret rom๹⁶ solemnament admesa en lo primer monument del Dret català també d'origen consuetudinari per medi del Usatge Unaquaeque gens¹¹⁷ es donchs la font de dret que ha produhit a Catalunya lo llibre del Consolat de mar. La costúm com a fet, significa l'hàbit adquirit per la repetició d'actes; jurídicament se defineix lo dret constituhit per actes uniformes, constants y lliures practicats per los qui viuen en una meteixa societat. La consuetut, o sía, lo dret establert per les costúms es com digué Ciceró: quasi altera natura perquè encara més que la lley serveix de norma als nostres actes¹¹⁸, ja qu'es producte de la llur repetició y marca la evolucio contínua de la nostra acció incessant en consonancia ab les lleys immanents de la meteixa naturalesa. La necessitat marca'l camí de la costúm praeter legem perquè l'home no ha trobat en aquesta lo complernent jurídich necessari pera socialisar los actes fills d'aquella necessitat. Veusaquí tota la teoría de la costúm. Fixantnos en los fets marítims o mercantívols compendrèm que per la especial naturalesa d'aquestos no es possible altra font que, o bé la internacional, desconeixedora de tota frontera y filla del acort lliure dels Estats, o bé la consuetudinaria. Diu en Pardessus¹¹⁹: «Le plus mauvais code civil seroit sans contredit celui qu'on destineroit a tous les peuples indistinctement; le plus mauvais code maritime celui qu'on auroit été dicté que par l'intérêt spécial et l'influence particulière des moeurs d'un seul peuple.» Les lleys civils son, donchs, nacionals; les marítimes universals; y no es precís explicar aquesta diferencia¹²⁰.

  -XL-  

En los repertoris de lleys marítimes y especialment lo monumental d'en Pardessus ahont s'explica la formació de totes ses compilacions, d'aprop o de lluny se determina pera totes elles aquesta formació consuetudinaria sobre la qual no devèm insistir. En aquelles primeres èpoques de la reconquesta lo nostre poble trobà insuficients totes les lleys que regíen les coses de mar; les ròdies com limitades a casos especialíssims, les romanes com incompletes y poch adaptables a la lliure y quelcòm arbitraria expansió natural d'aquesta amplíssima materia; així es que los Tribunals, civils al trobarse en cassos no llegislats teníen d'assessorarse casi sempre ab mariners experts y aquestos per facilitar la tasca se complavíen en recollir en sos llarchs viatges aquelles usances forasteres que més s'avinguessen ab l'esperit d'equitat y ab la propria naturalesa. La compilació d'àquestes resolucions, potser després d'aplicades a la nostra vida maritima, fou lo Llibre del Consolat en lo qual com hem vist transpúa tot lo procès de formació, sens dubte realisada en molt distintes èpoques; fins los motius de moltes d'elles explicats ab aquelles ingenues afegidures que solen començar ¿per qual rahó?... y també ab los freqüents capítols d'aclaració¹²¹ dexan ben palesa l'actuació popular que no pot ni vol contentarse ab la sequetat d'una disposició autoritaria.

Aixís donchs se comprèn com aquell poble renovellat dintre d'un medi que improvisaven les circumstancies de la lluyta incessant contra'ls infidels usurpadors de son terrer, cambià d'organisació y ab ella de regiment jurídich que sapigué improvisar o assimilarse quan no'l trobava determinat en les planes dels vells còdichs.

Y exposades aquestes generalitats com breu comentari de la discussió amplament explicada, nos sembla que res concret podèm afegir a ella perquè ha quedat ben demostrat lo criteri que'ns ha guiat en lo debat.

Resulta¹²² donchs ben clar, inqüestionable, que'l Llibre del Consolat de Mar, compilació de les costums marítimes y mercantívoles que de temps immemorials s'observaven en totes les mars conegudes y que no sols veníen dels Pisans sino fins dels rodis y romans, en la forma que nosaltres conexèm y ara reproduhim fou redactat per los prohoms de mar catalans durant la segona meytat del segle XIII^è y no després de 1283; si ho fou abans, y dintre o fòra del meteix segle, degué ferse ab redacció llatina o catalana-provençal de que no'n tením cap noticia¹²³.

  -XLI-  

Acabarém aquesta part històrica ab alguns testimonis laudatoris d'autors extrangers. Lo primer que'n feu un aplèch fou lo jurisconsult d'Amsterdam Abraham Westerveen, lo traductor flamench del nostre Llibre en unes pàgines que la precedeixen¹²⁴. Los copièm a continuació dexantles en la forma llatina en que s'escrigueren originalment y les retragué l'autor susdit, per la dificultat d'anarles a cotejar ab sos originals al ferne la traducció catalana, la qual, per altra part, no creyèm ben necessaria.

«Illustrium virorum judicia de hoc libro qui vulgo dicitur Consolato del Mare.

Arnoldus Vinnius ad amplissimos reipublicae Amstelaedamensis consules epistol. dedicat. que Pekkio praefigitur: Apparet ex toto illo Pekkii opere non vidisse eum ullas alias leges de rebus maritimis, quam quae in corpore juris Justinianaei continentur, non ipsas Wisbuicenses, quae fere apud Transrhenanos, non Oleronis, quae apud Galliam obtinent, non librum de Consulatu Maris, qui scriptus dicitur aetate S. Ludovici, ex quo bona pars legum, quibus hodie ad res maritimas passim utuntur sumta est.

Idem. ab. l. I . ad leg. Rhod: Apparet quoque ex scriptoribus, qua Hispanis, qua Italis, Gallis & Anglis¹²⁵ bonam partem legum, quibus hodie ad res maritimas utuntur, depromptam esse ex libro Consulatus.

Anionius Monarcius ad l. 9. ad leg. Rhod: Notabis vero ut Imperator remittit ad leges Rhodias id de quo ei supplicatum est, ita & legum partem maximam, quibus nunc ad res maritimas utimur, depromptum esse ex libro Consulatus, qui aetate S. Ludovici scriptus est.

Josephus Giballinus de Universa Rerum Human. Negotiat. lib. 2 c. I. art 5: Liber Consulatus Maris qui aetate S. Ludovici conscriptus est, etiam hodie utimur.

Rutgerus Rulant. De Commissariis. part. 4. lib. 2. c. II n. 35: Libellus Consolato del Mare inscriptus & Venetiis in forma quarta excusus est; qui merito inter praecipuos de mari tractantes scriptores refertur & integrum jus marittimum continent.

Johammes Marquardus. De jure Mercatorum. lib. 3. c. 5 n. 39: Libellus Consolato del Mare, Italico idiomate inscriptus¹²⁶, et Venetiis excusus anno 1599, inter praecipuos de mare tractantes scriptores refertur, & 294 controversiis maritimis absolvitur.

Hugo Grotius, in not. ad. lib. 3. c. 3 de jure belli de pacis: Liber Consulatus Maris editus est lingua italica in quem relatae sunt constitutiones Imperatorum Graeciae, Alemaniae, Regum Francorum, Hispaniae, Syriae, Cypri, Balearium, Venetorum, Genuensium; cujus libri titulo 294 tractantur hujus generis controversiae.

Ansaldus de Ansaldis de Commerc. & Mercat. Discurs. 70. n. 28: Cumque praedictum periculum octavae partis ab assecurato subeundum solum desumatur ex Constit. Barchimonen. cap. I. fol. 210. ista absolute in hac parte non est attendenda; ex quo non est generalis, neque generaliter approbata, prout aliae, sed particularis pro eodem loco, super addita   -XLII-   post finem. Constitutionum generalium a Romanis, & aliis Principis approbatarum, illie enim generales, & generaliter approbatae sunt de anno MLXXV. & continent capitula 294, & inter ista non legitur talis constitutio de octava parte periculi; hae vero particulares fuerunt, ac inter alias noviter superadditae per duo secula supsequentia, & a nemine approbatae, ut dignosci potest est Chronologia approbationis registrata ante fol. I. dd. constitutionum, ut ex oculari inspectione Liberculi & earumdem. explicat Cardin., de Luca. discept. 107. sub. n. 6. de Credit.

Cardinalis de Luca de Credito et Debito. Discurs. 7. n. 6: Praeterea ad elucidandum equivocum, cum quo procedi solet circa contenta in eo libro impresso, qui Consulatus Maris dicitur, advertebam quod in eo in principio a folio primo ad 181 juxta impressionem Venetam, anni 1637, continentur 294 capitula, atque in istis proprie consistit antiquus Consulatus Maris pro directione seu regula navigationis, eaque per omnes fere Nationes Christiani orbis commercium inter se habentes, diversis temporibus acceptata supponuntur, & praesertim per Romanos in Ecclesia Latteranensi de anno 1075 ut patet ex hujusmodi acceptationum serie, seu chronologia registrata ante paginam primam ejusdem libri. Et merito quidem oportuit, ut negotiatores ac navigantes, hujusmodi leges seu ordinationes conderent ac respective acceptarent, dum eo tempore legum civilium & canonum usus non habebatur quoniam legum inventio est posterior juxta legalem historiam de qua sub tit. de servit. disc. I. prout posterior est compilatio Decretalium: unde propterca vivebatur sine legibus commumbus, sed cum statutis particularibus, aut si quae leges communes aederant, erant illae Longobardorum, quae post inventas leges Romanorum, Asininae appellantur ac videntur; unde fortè magnum resultabat commercii praejudicium, dum in uno loco vivebatur uno modo, & in alio vivebatur altero, ideoque oportuit hujusmodi uniformes ubique servandas leges, tamquam ex quadam negotiantium conventione ordinare vel recipere. Atque in istis capitulis 294. proprie consistit Consulatus Maris ubique servandus utpotè per omnes nationes usu receptus. Alia vero contenta in hoc libro, qui moderno tempore impressus est, sunt quoedam ordinationes Regis vel Consulum Civitatis Barchinonensis, aliaeque ordinationes, vel consuetudines vel regulae, privata auctoritate ibi insertae, circa quas deferendurn est singulorum locorurn consuetudini, vel usui.

Idem. Observ. 22 De illis legibus quae nauticam artem vel maritimam negotiationem concernunt, & quae CONSULATUS MARIS appellantur. Nostrae communicationis nunc civili Orbe, tunc penitus barbaro existente, atque sine illis civilibus & canonicis legibus quas hodie habemus vivente, aliasque non habente scriptas leges, nisi illas barbaras parumque rationabiles, quae asininae ab aliquibus non immeritò appellantur, a Longobardis dum, Italiae dominationem habuerunt ordinatas dum jam enunciata legum Romanorum casualis inventio & receptio atque sacrorum canonum compilatio, totiusque literariae Reipublicae restitutio adhuc sequutae non erant. Ut nauticam vitam & artem, ac maritimam negotiationem profitentes aliquas haberent leges, cum quibus commercii melius haberetur libertas ac pacifica negotiatio, aliqua circa nostrae salutis millesimum forteque antea, edita fuere capitula, expressè vel tacitè ab aliis populis recepta quibus Consulatus Maris nomen atributum est & quae tam legum Romanorum quam feudalem consuetudinem instar, pro legibus ubique recepta sunt, earumque vim habent.

In hac itaque legum specie, eadem quoque apud ineptos pragmaticos vel superficiales simplicitas dignoscitur, aequivocorum productrix, quae in aliis enunciatis civilibus ac feudalibus legibus enunciata est, quoniam cum ex privatorum librariorum cura & opera hujusmodi antiquis legibus vel capitulis universalibus quodam recentes locales ordinationes annexae sint, ipsum verò volumen omnium complexivum idem retineat antiquum vocabulum Consulatus Maris, hinc illi qui in sola superficie seu littera ambulant, ad hujusmodi reflexiones non advertendo, omnibus quae in tale volumine leguntur eandem tribuunt in litera vim & operationem, quo nil ineptius nilvè contemptibilius ac irrationabilius curn consequentiis justitiae administrationi nimium praejudicialibus, ut frequens docet praxis quando jus dicentes   -XLIII-   literae inserviunt atque in sola rerum superficie ambulant. A. De isto consulatu maris disc. 106. cum pluribus seqq. de credito.»

Després d'aquestes lates alegacions, que ab tot y ses errades contenen franchs elogis pera'l Consolat, passèm a altres autors.

Casaregis¹²⁷ (Disc. Leg. 213), diu que'l Consolat de Mar com universal costum que té força de lley, ha d'esser observat en les materies marítimes entre totes les provincies y nacions; y en altra banda afegeix que la importancia y necessitat d'aquest llibre no es precís ponderarla, donchs tots han de considerar que d'ell prengué en molta part les regles y gobern tota la inmensa extensió del mon que fía al mar ses persones y sos bens¹²⁸.

Lubeck en ses Anotacions sobre les averies (p. 110), encarrega que's vegi'l llibre anomenat Consolat de Mar traduhit del italià al flamench lo qual conté les lleys y costums de casi totes les nacions.

Alexandre Raudense, jurisconsult genovès (Variae Resolut. cap. 22), diu: Aquest Códich marítim contingut en lo volúm del Consolat, acceptat en tots los paíssos, es una compilació feta a Barcelona en temps antichs.

Sandi (Istoria Civile Veneziana, tom. II, p. I, pag. 863), suposa que aquestes lleys barcelonines servien de model als jutjats de comers en la baxa edat tal com ho foren les ródies en temps antichs y assegura que en quant al dret comú marítim ab los extrangers, los venecians havíen adoptat desde 1343 lo còdich vulgarment nomenat del Consolat.

Mr. Valin en lo prefaci als nous comentaris de les ordenances de la marina de França (1681), diu: Després de les lleys romanes que prengueren de les ródies lo essencial afeginthi moltes decisions, les més antigues y famoses que s'han conegut sobre la materia de navegació y comers, son les compreses en una colecció que's titula Lo Consolat de Mar. Es una compilació de antigues lleys marítimes que serveixen pera regular la policía de la navegació y tot lo que aleshores corresponía al comers en les mars de llevant. Es llàstima (segueix més avall), que una colecció tant preciosa y tant útil pera'ls qui's dedican al estudi de les lleys marítimes, encara no hagi trobat un bon traductor.

Mr. Emerigon en sa obra sobre les seguretats y cambis marítims (1783), confessa que les dites lleys serviren pera proporcionar materia abundant als redactors de les ordenances de la marina francesa que promulgà Lluis XV. Afegeix que'l Consolat en los primers 296 capítols tè força de lley a Marsella en tots aquells punts en que no ha sigut derogat per les ordenances reyals o per l'us actual del comers. Y després, contestant una impugnació feta per Mr. Hubner, diu que les decisions del Consolat estàn fonamentades sobre'l dret de gents per lo qual lograren lo consentiment de totes les nacions; y, malgrat la escorsa gòtica que les cobreix sovint, sempre s'admira en elles l'esperit de justicia y equitat que les dictà.

En la traducció de la obra de Targa¹²⁹, sobre dret marítim, se diu: «Consulado de Mar, dispuesto por orden de los antiguos Reyes de Aragon, aprobado por todos los pueblos Christianos que comercian en el mar a fin de que todos observassen una misma regla en los contratos, porqué si unos obran de un modo y otros distintamente, se arruinaría todo el Comercio¹³⁰, si bien el Derecho Comun ha dado suficientes reglas para semejantes contratos;   -XLIV-   y al tiempo que se formó el Consulado estaba dicha ley sepultada y el Consulado fué aceptado y aprobado por los genoveses el año 1186 y ahora se observa como ley comun.»

Diu lo tractadista portuguès José Ferreira Borges¹³¹ que totes les lleys mercantívoles marítimes abans observades al Orient com lleys de polícia de la navegació, y les que pertanyíen al comers dels mars de Llevant, foren reunides en un còdich ab lo nom de Consolat de Mar. Aquesta colecció, tant coneguda en tot lo mon, es, després de les lleys gregues y romanes, la més celebrada y més antiga que s'ha observat en lo comers y en la navegació.

Giannone en sa Historia Civil del Regne de Napols (1732)¹³², parla de les lleys del Consolat com del còdich qu'en la baxa edat se subrogà en la Corona de les Dues Sicilies a les Taules Amalfitanes que havíen regit per molt temps en les controversies marítimes després que les lleys ródies y'l dret grech-romà quedaren enterrats per la barbarie y les revolucions d'Occident. Quan los Catalans, Pisans, Genovesos y Venecians lograren ferse tant o més poderosos en la mar que'ls Amalfitans per ses navegacions a les parts de llevant y altres, nasqué d'aquí un nou còs d'estatuts y costums qu'avuy reduhides a un petit volúm, corre ab lo títol de Consolat de Mar del qual los navegants prenen la norma pera determinar ses qüestions, y havent produhit bons efectes en los pobles, fou aprobat per tots los prínceps; de manera que les regles en aquell llibre establertes foren inviolablement observades com estatuts y costums particulars. Aquest llibre, qu'está en mans de tots, tè complerta autoritat y vigor en lo tribunal del Gran Almirall del nostre Reyalme.

Azuni¹³³, diu d'aquest còdich qa'en ell se troban les millors lleys que may s'hagin fet y que foren coordinades en temps antich per homens exercitats, de consumada prudencia los quals redactaren aquestos excelents reglaments sobre la navegació y sobre les obligacions marítimes sense altra guía que la rahó y l'us. Internantnos en aquest preciós llibre, se veu com ha de portarse lo patró de la nau ab los mariners, passatgers, propietaris de la nau y mercaders y's veuen en fí totes llurs mútues obligacions.

En Pardessus¹³⁴, diu: Lo Consulat, més extens que la compilació d'Oleron, a la qual jo suposo qu'es posterior y que tal volta n'ha donat l'idea; oferint als navegants del Mediterrani lo resúm de les lleys que cada hú d'ells practicava en lo seu pays; més complert que les demés lleys donchs emprà de cada una d'elles lo que faltava a les altres y'n forma un tot, degué esser apreciat y consultat y, per la sola autoritat del bon sentit y la equitat, servir de norma en los tribunals de comers. Això esplica l'afany ab que s'han multiplicat ses edicions des del primers temps de la estampa.

N'han parle ab bon sentit y ab entussiasme tots los autors citats en la anterior excursió històrica y molts d'altres moderns com ells, entre'ls quals are recordèm al marsellès S. Vallebone (Projet de code international pour le reglement des avaries communes, Marseille, 1892), Aquest autor en un moment de sincera ingenuitat diu que, fugint de la obscuritat dels Còdichs, se decideix a retornar a la simplicitat pràctica del Consolat de la Mar y codificar la difícil materia de les averíes en una disposició nova, més pràctica y més clara.

Molts y molts altres testimonis d'autors extrangers, especialment moderns y contemporanis, podríam afegir a aquesta ja enutjosa llista, mes hem de renunciar en obsequi a la brevetat y a la discreció. Y per rahons explicables nos abstenim de transcriure los elogis dels autors con-nacionals que semblarían parcials y interessats. No com testimoni elogiós, sino com proba d'importancia repetirèm les tant retretes paraules del historiador català Geroni Pau quan assegura qu'en lo seu temps les lleys del Consolat eren anomenades lleys de Barcelona¹³⁵.

  -XLV-XLVII-  

Hem probat que lo text original es català; ara donchs ja podèm fer aquesta afirmació absoluta, sense atenuacions ni dubtes. En l'estat en que's troban los estudis filològichs ja constitueix delicte de niciesa calificar de llemosí lo nostre antich llenguatge; si l'ilustre Capmany pogué fácilment incorre en tal falliment, mereix esser disculpat per lo caritatívol principi del distingue tempora, nies la moderna filología no podrá absoldre d'ell a molts escriptors moderns, adhuc los qui nascuts fora del nucli ètnich senten una falsa vergonya de confessar que la parla llur es una selecta varietat dialectal catalana. Si la musa apocalíptica del Dant llençà a la vergonya eterna los qui renegan de la propria llengua y estrafàn paraules bàrbares; també en los nostres díes la veu serena y robusta del més aciençat coneixedor de la nostra literatura en Menéndez y Pelayo, ha motejat agudament de majaderos¹³⁶ als qui encara retreuen lo mot bordissench de llemosina quan parlan de la llengua catalana. Lo Consolat es donchs text català y no llemosí.

Y després de demostrada en altre secció la prioritat originaria del mateix, podrèm contestar als moderns editors de la versió italiana d'en Casaregis que la llengua primitiva del nostre Còdich marítim no es la romana vulgar o sía la parlada abans de la formació de les neo-llatines, opinió treta del historiador genovès Miquel Joseph Canale¹³⁷, donchs ni aquest ni'ls susdits editors del Casaregis¹³⁸ poden presentarnos un text anterior als dels còdechs de que ara parlarèm, que son los primitius, los únichs primitius, sens tota mena de dubte y'ls   -XLVIII-   que han donat la substancia y la lletra a les innombrables edicions del Consolat publicades, en totes les llengues civilisades.

Perquè, com diuen en Capmany y en Pardessus, lo text originari anà perpetuantse desde'ls primers còdechs que avuy conexèm fins a la darrera edició oficial o usual estampada, qu'es la de 1635, y's conservaren d'edició en edició les meteixes errades; los signes de puntuació passaren de la estampa gòtica a la rodona sense que'ls nous impressors gosessin cambiarla, ignorant que les normes tipogràfiques de la última requeríen una total revisió d'aquells signes, ab lo qual donaren lloch a una nova confusió en la lectura d'aquella prosa, ja de sí monòtona y corretjosa per lo molt casuístich de la materia y, lo qu'es més sensible, motivaren que en Capmany devant d'aytal confusió tant fàcil de vencer, se resolgués a una revisió ortogràfica, sintàxica y metòdica del text que havía de resultar en desmèrit de la seva edició que restà despossehida del sacre perfum de pristinitat. No es cert com afirma en Pardessus, que al anarse separant de 1494 (segons ell data de la primera edició), la ortografía y devegades l'estil se regoneixen presentant un segell castellà, resultat de la costum adquirida per los catalans ab l'us d'aquesta llengua que ja fou la de tota Espanya¹³⁹. Ni es cert això derrer (no ho es encara en los nostres díes), ni tampoch es certa aquella evolució bàrbara del llenguatje. Res més ho prova que les notes marginals que's cregueren obligats a posar los editors en les estampacions no gòtiques de 1592 y 1635 (iguals en totes dues), notes no molt abundants ni acertades, que preteníen aclarir paraules encara no ben desconegudes avuy día, y en cambi de iunta (aument) ne fà ajustament (cap, CCLXXXII), en lo meteix capítol destrich (perjudici) ho llegeix desatent; besant la famosa moneda de Bisanci, que fins lluheix en l'escut de una capdal Casa catalana, la califica de moneda no coneguda y surten altres falses interpretacions que al confirmar l'imperfecte coneixement d'aquell text ja en les derreríes del segle XVI y en lo següent, nos acaban de posar de relleu aquell respecte casi supersticiós de la lletra antiga. Nosaltres que ab motiu de la present edició hem fet un minuciós coteig entre'ls textes manuscrits (lo de París, per referencies d'en Pardessús y'l den Santpere, que's conserva en Palma de Mallorca, escullit con més antich y com del tot inèdit per la compulsa ab los estampats) y'ls que sortiren a la llum per la impremta, podèm assegurar que en 1635 s'estampava'l Consolat lo meteix qu'en 1502 y, apart de les modificacions degudes a la revisió feta per en Francesch Celelles, als últims del segle XV, era la propria redacció dels còdechs trescentistes. Végis aquell treball de compulsa qu'hem tingut la fortuna de poder realisar en tots los capítols del Consolat y reparis que les variants generals no son essencials sino de discreta evolució llingüística. ¿Serà com diu en Caprnany que'ls editors, casi com los traductors, veníen al públich com a religiositat del seu ofici lo que sols era necessitat, volent ab aquesta afectada escrupulositat disfreçar sa insuficiencia? No és de creure això en un Códich com lo del Consolat, viu y aplicat diariament al peu de la lletra; si'ls juristes, los cònsols y'ls mercaders lo compreníen y'l aplicaven en ses corts, no havíen d'esser los homes de la ploma o de la estampa, als qui aquella cort encarregava la nova confecció del llibre, los més ignorants del poble, los que tinguessin necessitat de disfreçar sa ignorancia de les paraules, de la qual forçosament, en cas d'existir, n'havía de participar tothom: juristes, cònsols, mercaders, patrons, tothom... ¿hi ha res més absurde no ja dintre la esfera jurídica, sino en la vida social y en lo tracte comú qu'un poble aplicant diariament un Còdich fet per ell, acceptat per tot lo mon y que no obstant no l'entén? Com los testimonis històrichs nos diuen tot lo contrari, hem de convenir que lo absurde es fer tal suposició¹⁴⁰.

  -XLIX-  

Hem de concloure després d'aquesta no inútil digressió, que'l Còdich del Consolat substancialment en sa redacció primitiva fou lley viva dels catalans fins que en lo primer ters del segle XIX lo derogaren noves lleys mercantívoles generals del Estat.

Honrat lo nostre poble ab la paternitat d'aquest Còdich, l'anà propagant per medi de les naus y galeres que portaven per tots los mars la anomenada d'aquesta terra de soldats y mercaders y arreu arreu s'anaven coneixent y adoptant com dret consuetudinari ses màximes de cayent romà escrites clarament y sense anfibologíes, y sacrificant a la precisió del concepte la elegancia de la frase. Sabèm que'ls altres paíssos no posseheixen traduccions manuscrites dels segles anteriors a la estampa y'l no trobarse aquestes traduccions ni tenirse'n cap noticia, junt ab lo fet innegable de la aplicació casi universal del Consolat, nos farà suposar que era estudiat y invocat en la redacció catalana primitiva, servint com una mena de text legal a la faysó dels llatins que per comú consentiment admetíen los pobles. D'aquesta suposició poch o molt aventurada mes no absurda, femne respectuosa ofrena demunt l'altar de la nostra llengua materna durant los temps mitj evals coneguda y parlada en totes les corts, tribunals y cancelleríes.

Mes, dexantnos de suposicions més o menys tocades de lirisme, comencèm la tasca descriptiva que, apart de forçoses desigualtats, serà complerta en los còdechs y edicions catalanes, y de mera informació sense pretendre agotar la materia, en les forasteres.

  -L-  

Ho son tots los coneguts; inútilment se n'han cercat que fossen redactats en llatí provençal o italià; ja hem vist que aquest fet constitueix una proba pera determinar lo lloch y data originaris.

Abans de descriure los pochs arrivats fins als nostres temps, farèm una lleugera menció dels que'ns n'ha pervingut noticia per los antichs inventaris; son molt pochs per lo meteix que fou llibre de molt us y no's considerarà paradoxal aquesta afirmació si's té en compte que les obres d'utilitat espiritual, vgr. la Biblia en romanç, les istories y tota la literatura vulgar d'ensenyança o d'utilitat material, com los llibres de cuyna, de manescalía, receptaris, aixís com los llibres de cavallería, anaven de mà en mà, y'l servey constant a que se'ls destinava en poch temps los consumía. Lo Libre del Consolat figurava en totes les corts o tribunals dels Cònsols¹⁴², lo devíen coneixer y possehir les principals companyíes de comers y en moltes naus degué esser company amorós del cartolari ahont l'escrivà sentava la crònica de fets y contractes, y en lo còdich podíen consultar tots los cassos de dubte y anar ben documentats en la determinació de les mútues relacions de patrons, notxers, mercaders, escrivans y'l cominal de la nau. Mes d'aquells centenars de copies que se'n degueren produhir fins a últims del segle XV, poques n'han restat. Seguint una costum qu'ara deplorèm los bibliòfils, les fulles dels còdechs ja considerats inútils al apareixe les primeres edicions d'estampa, serviren de material consistent al relligadors y de cobertes de llibres a tota mena de gent de ploma: curials, arxivers, rectors de poble... Ja hem vist també com justa mes també deplorable compensació, com les fulles dels incunables catalans han servit de guardes als llibres de la més indigesta teología o jurisprudencia del segle XVII. Més que may podrèm ara repetir la coneguda frase habent sua fata libelli.

En l'Inventari dels bens mobles y llibres del Rey en Martí, publicat per en J. Massó Torrents en la Revue Hispanique¹⁴³, llegím: 163 Item un altre libre appellat de la Ordinacio de la Mar en romanç scrit en pergamins ab post de fust cubert de cuyro vermell empremptat ab V. claus a cada post ab dos gafets, la qual comença en vermello: Robriques de aquest libre e en lo negre: los IIII Euangelis, e faneix: per tal que haien alguna pena¹⁴⁴. No pot assegurarse que aquest Ms. sia del Consolat sino més aviat les Ordinacions sobre lo fet de Mar d'en Bernat de Cabrera, després de la campanya de Sardenya en 1354 per encàrrech d'en Pere III y les demés disposicions sobre armades navals que la seguiren durant lo meteix regnat o potser tant sols algunes d'elles¹⁴⁵.

Al morir en Guillém de Cabanelles, mercader, ciutadà de Barcelona, los hereus y marmesors otorgaren en poder del Notari Bernat Nadal l'inventari dels seus bens en 6 de Mars de 1424 que fou continuat en 29 de Desembre del mateix any ab la llista dels llibres que's trobaren en lo seu escriptori. Es interessantíssima aquesta llista que creyèm inèdita y es ensemps tant honrosa pera'l estament mercantívol, al qual pertanyía aquell refinat català   -LI-   de les primeríes del segle XV, que'ns ha semblat curiós publicarlo en lo nostre llibre¹⁴⁶. En quint lloch d'aytal catàlech s'hi llegeix: Item un altre llibre scrit en paper ab posts cubertes de cuyr vert ab bolletes e ab ·II· gaffets appellat libre del Consolat lo qual comença, ço es en la primera carta: fforma en qual manera se fa la electio dels consols. Et feneix lo dit libre en la darrera carta: Decimo Kalendis Decembris anno domini MºCCCºXXXXº.

  -LII-  

En l'inventari dels bens d'en Pere Çactosa també mercader de Barcelona, pres per sa muller Timbor ab intervenció del Notari Andreu Mir en 13 juliol de 1471 y després continuat lo día 16, se dona noticia de les següents obres: 1. lo seten libre de la primera decada de Tito Livio en vulgar cathala. 2. Item un altre libre ab posts cubertes de cuyro blanch ab ·X· bolles e dos gafets de forma de pell comu apellat libre darmades sent en vulgar cathala. E comença la primera pagina en letra negra: Aquesta ordinacio fon feta per lo senyor Rey. E acaba: hauria a cobrar VIIIIº sous XVIIII. lliures 3. Constitucions abreviades de Catalunya. 4. Item un altre libre ab posts cubertes de cuyro blau ab dos gafets de forma de quart de full apellat libre de ordinacions darmades scrit en paper en vulgar cathala, e comensa en la primera pagina: Aquesta ordinacio fou feta per lo senyor Rey. E acaba: per cascun de lur salari demunt dit IIII. diners. y 5. Item un altre libre ab posts cubertes de cuyro vermell ab deu bolles e ·I· gafet de forma de full comu apellat libre de Consolat scrit en vulgar cathala e comensa en la primera pagina: aquesta es la electio e stil e acaba: se vullen a luy coneguda.

En l'encant dels bens d'en Ramón Pujol, mercader, ciutadà de Barcelona (21 Febrer y 31 Mars de 1477), devant del meteix Notari, se vengué per nou lliures un libre de Consolat molt vell e un Gamaliel, a més també se vengueren un psaltiri, un libre dels angels, un Pax, un Flos sanctorum, un Boeci de consolacio, un Tobies, un Aníbal e Cipio, una Vita Christi, un Mestre Johan Gallens, un Doctrinall, un Exercici de la Creu e los texts dels euangelis y tres llibres d'ores.

També recordèm haver trobat en un inventari de 1476 lo llibre de les bones costumes e los bons usatges de la mar.

Finalment en l'Inventarium bonorum que fuerunt honorabilis Bernardi Ponçgem¹⁴⁷, quondam mercatoris Civis Barchinone, autorisat pel meteix Notari de Barcelona Andreu Mir lo dimars 19 de Decembre de 1486, entre altres llibres com la Biblia en plà, Boeci, Gamaliel y'l Libre de la paciencia, s'hi llegeix lo següent:

Item un altre libre scrit en paper de ploma apellat libre de consolat cubert de posts cubertes de cuyro vermell ab ·X· bolles e dos gaffets e comense en la rubrica en letra vermella Açi comensen les rubricas etz e en letra negra «en qual manera los consols, e acaba en la primera pagina: en les messions e acaba en la derrera pagina, Joannes vocatus qui sit benedical etz¹⁴⁸.

En lo Catàlech dels MM. SS. catalans de la Biblioteca Nacional de Madrid publicat per en J. Massó Torrents¹⁴⁹, llegirem (plana 172) aquesta noticia sense cap comentari ni rahonament «Consulat de Mar incomplert, sign. S. 199.» y freturosos de més llum acudirem al segon jefe de la dita Biblioteca l'erudit escriptor don A. Paz y Melia demanantli que'ns ampliés la descripció. No tardarem en rebre una amabilíssima carta que satisfeya en excès lo nostre desitj. En ella nos diu que'l Ms. te avuy la signatura 6660 y que consta de 26 fulls útils, en quart. Comença incomplert ab foliació VI (si no'l fa errar lo gastat de les puntes) encara que a set fulls més endavant s'hi llegeix la fol. XVII) que segueix llegible fins a la XXXI). Les quatre fulles restants no tenen numeració.

Comença «...que sía sospitos. E si ho fa acompanyenlo tals quel tinguen ben aprop...

«Item que nengun comit pus la sua galera haia saludat»...

Van seguint més Items fins la fulla 7 (abans de la qual deuen faltarne algunes) que comença

«En doens viratoris de proua...

  -LIII-  

«Alguazir qui vaia en la armada.»

Patro, un per galera...

Comit, un per galera...

Fol. XVIIJ v.º al final. Aquestes son les missions de les taules da (fol. XIX rº) cordar les quals los dits scriuans... Primerament los dits scriuans de la moneda de la taula...

Fol. XX. Galera grossa. Primerament lo buch de la galera en tancat...

Fol. XXX v.º En Pere per la gracia de Deu Rey d'Araguo e Valencia... al fel nostre en Ramon de Palou scriua de la taula de acordar de les nostres armades quis fan en Valencia. Saluts... Dada en Valencia a XIIJ dies de Agost en lany... mil CCC setanta hu.

Ordinacio quel scriua de la taula de la armada do a cascun ballester... En Pere, per la gracia de Deu...» Seguexen ordinacions pera la armada que comandava lo vescomte de Cardona 1359 y altres de 1377.

Fol. 35 (no numerat). Sobre la jurisdiccio dels acordats... Alfonsus Dei gratia Rex Aragonum... dilectis et fidelibus gubernatoribus, Alguatzines... (sobre ordinacions d'armades) dada en lo monastir de Sant Cugat del Valles a 10 de Maig de 1419.)

Ultima fulla en blanch: «Este libro ansi enquadernado costo 4 dineros en Barcelona por junio de 1536 y el ducado vale 288 dineros.»

Lletra del S. XIV. Relligat en pergamí.

De la qual minuciosa descripció deduhirèm que no's tractava d'un còdech del Consolat sino de Ordinacions d'armades; per la qual rahó deu rectificarse la noticia qu'hem copiat del Catàlech de MM. SS. catalans de la B. N. de Madrid, y nosaltres nos veyèrn privats de considerar la susdita descripció com si fos d'un còdech del Consolat.

Tampoch podèm parlar de manuscrits del Consolat custodiats a Barcelona: los inventaris abans copiats denuncian sa existencia, les edicions estampades, sempre sortides de Barcelona, confirman que també'ls manuscrits devían ferse tots en aquesta ciutat pera escamparse per tot arreu y quedarse en ella una bona part quels possehíen mercaders, juristes y la Cort del Consolat¹⁵⁰. ¿Qué s'han fet d'aquestos còdechs? No'n queda ni rastre. Sols alguna noticia pervingué a nosaltres fa pochs anys d'un exemplar tot d'una descobert en un arxiu y desaparegut, fent potser l'obligat cami d'Amèrica... Mes no passa d'ésser un dir de la gent que recullim sense donarhi tota la fe, a falta de còdechs barcelonins visibles que poder descriure.

Es lo senyalat ab lo núm. 11 en l'Arxiu general Històrich de Mallorca. En lo que'n diu lo célebre autor mallorquí Joseph M.ª Quadrado en sa obra no termenada sobrels privilegis y franqueses de Mallorca¹⁵¹ degudament ampliat per noticies directes posteriors, n'hem basat la següent descripció:

Còdech de Sant Pere aixís anomenat perquè fou ordenat per en Pere de Sant Pere, Notari de la Universitat de Mallorca a les darreríes del segle XIV. Conté les franqueses y privilegis de la illa, aixís les otorgades per los Reys propris com les concedides per los altres de la casa d'Aragó, però no més en la versió llatina. Es un llibre de 70 folis més 5 preliminars de guarda y rúbriques en pergamí ordinari de 41 × 28 cms., essent la caixa de 34 × 20, escrit a dos

  -LIV-  

  -LV-  

corondells tot d'una meteixa mà en lletra gòtica, petita y atapida, tota uniforme y sense grans primors ni pretensions caligràfiques. Rúbriques en vermell unides al text anterior sense dexar gens de blanch al mitj; inicials y calderons de no gayre tamany un tant florejades, en colors vermell y blau alternats (sempre los perfils de color distint de la lletra). Aquest es lo còdech primitiu que acaba en lo fol. 70, justament després dels 42 capítols de la part del Consolat que anomena «De les naus armades, galeres e satgetias» y segueixen 212 folis més que contenen, en diferents estils de lletra, privilegis d'Alfons III, Pere III, Joan I, Martí, y Alfons V, Joan II y Ferràn lo Catòlich, sense ordre de regnats y entre ells fins d'algún dels reys privatius de Mallorca, abarcant les disposicions reyals fins a principis del segle XV^è.

Lo còdech primitiu en son 46 primers folis conté una copia de tot lo transcrit en lo còdech d'en Romeu des Poal, lo prevere manresà qui a principis del segle XIV compilà y escrigué les hermosíssimes y artístiques planes del anomenat Rey dels còdechs, y en lo qual figura principalment los Usatges de la cort de Barchelona. Després seguexen los privilegis dels quatre Reys de Mallorca y'ls dels primers temps d'en Pere III. A continuació y al mitj del segón corondell del fol. XXXVº: Capítols del Consolat de Mar (son los de Valencia) qu'arriban fins al fol. XXXVII.

Fols. XXXVII-VIII. Ordinationes Petri IV super facto consulatus Maris, promulgades a Barcelona en 22 Nov. 1343. Acaba ab lo cap. que sol figurar ab lo núm. XLV del Consolat: De multiplicament de les quintalades. Del excés que'l senyor de la nau deu carregar per sportada de les mercaderies dels qui la nolietjan.

Fols. XXXIX-LXVIIº. Las bonas costumas e usatges de la mercaderia e de lo que deu fer senyor de nau a mercader, mariner o pelegri e aquests deuen fer a aquell. A continuació del meteix.

Fol. LVIIº. De les naus armadas galeras e satgetias. Acaba en lo corondell primer del fol. LXXº. Ve després la suscripció del escribent o copista en la forma rimada tant usual en aquells segles:

Ffacto fine, pia laudetur Virgo Maria. Amen. Qui scripsit scribat, semper cum Domino vivat. Amen. Magister Bartolomeus de Rivis vocatur a Xpo benedicatur.

Lo Còdech d'en Sant Pere té una enquadernació de post y cuyr de mitjans del segle XVI bastant malparada; fou adobada en temps modern posanthi un llom nou.

Es un magnífich infoli de 117 fulles de pergamí relligades en posts de fusta forrades de pell llistada de groch y vermell, tres del primer color y dos del segón, aquestes despintades, cantoneres y claus de bronze y en lo centre l'escut de Valencia en losange. Les fulles midexen 41 × 29 cms.; la caxa de la escriptura 26 × 18 cm. y aquesta es a dos corondells de 85 mm. d'amplaria cada un, separantlos un espay en blanch de 2 cms. Cada corondell conté 43 ratlles. Los marges midexen: lo superior 5 cms., l'inferior 10, l'interior 3 y l'exterior 8.

Les fulles se troban en bona conservació; la escriptura està feta en hermosa lletra gòtica, ab moltes sigles, freqüent supressió de vocals y de les consonants m y n.

Fols. 1 y 2 en blanch.

Fols. 3-6 calendari, ab santoral y llunari, adornat com tot lo Ms. ab inicials y rasgueigs en tinta vermella y blava, essent negre la del text.

Fols. 7-14 índex (I foli per lo llibre primer, que conté en 46 capítols l'ordre judiciari   -LVI-   del Consolat de Valencia; 4 folis pera'l segón que comprèn 257 capítols numerats apart, capsats ab lo següent epígraf: Aquestes son les rubriques de les bones costumes els bons usatges de la mar; un foli pera'l tercer llibre que conté los capítols del Rey en Pere y's titula Les costumes de mar en Barcelona, en 41 capítols; y dos folis, pera'l quart ahont s'inclouen

lo privilegi de Pere II de 1283 y varies consultes y sentencies fins a lany 1379; en l'últim foli sols hi ha dues ratlles.

En lo fol. 15 comença donchs text que va seguint fins al 117.

Son superbes les decoracions de les planes corresponents als fols. 15, 16 y 22 y especialment la primera, de la qual donèm lo facsímil; lo text d'aquesta plana està rodejat d'una elegant   -LVII-   orla de colors y or brunyit en la qual criden l'atenció una nau del segle XIV y varies figures; al capçal s'hi admira una original miniatura que representa lo Rey d'Aragó sentat en un soli en qual respatller, dosser y tapiçat hi ha lo llistat groch y vermell de la casa reyal aragonesa (una de les més originals manifestacions primitives d'aquells atributs heràldichs); tres dels trenta y tants personatges que volten al rey duhen a la mà uns cartellets en los que s'hi llegeix trevallosament «molt alt princep e»; «molt alt princep e senyor, sapia la u...»; «Molt alt princep e senyor con...». Al dessota comença'l text ab una bonica lletra miniada. Al fol. 22 domina la cap-lletra en la qual composició hi figura un vaixell admirablement pintat. Cap a la fí del llibre hi ha dues planes ricament decorades: la una que comença: «Costumes de mar de Barchinona» y l'altra «Tractat de la clausula esplanada de lati en romanç contenguda en ·I· privilegi del Rey en Pere Darago e de Cicilia com fon atorgat primerament lo Consolat en la Ciutat de Valencia».

Descriu aquest Ms. ab menys detalls que nosaltres, en C. Fernández Duro en lo seu citat article Antigüedad del «libro del Consulado de mar» deducido del códice del Ayuntamiento de Valencia, publicat en «El Archivo», t. 7, p. 194 y seg.

R. Universitat de Caller (Cagliari). Còd. 80. S. F. 5. 4. 21.

Paper, final del segle XV. 167 folis, de numeració antiga més 7 folis innumerats de plana sencera, aixís com los anteriors son a dos corondells. Títol en vermell. Relligadura moderna. Bona conservació.

Fol. primer innumerat; en la part superior «Llibre del Consolat» y a baix «Ex libris Monserrati Rossello», tot de mans d'en Rosselló¹⁵².

Segueix fins al fol. 7 l'índex de materies.

Fol. 1. col. I. En qual manera los consols son cascun any elets e lo jutge de les apellacions. Cascun any la vespre de la festa de Nadal de nostre Senyor los prohomens e patrons e mariners o part daquells applegan consell en la sgleya de sancta Thecla de la dita ciutat...

Fol. CLXII. Acaba'l text del Consolat: Item se leuen axi les quintes: si munten en summa de ·X· milia sous leuen hom per les quintes IIII. milia. E si ha mes munten mes, e si deualla a menys leuan hom segons que sera...

Fols. CLXIII-CLXVº. Ordenaren los magnifics conselles e promens de la noble sibtat de barselona las presens ordonasions per los consolats de leuant axi com se seguex...

Fols. CLXVº-CLXVII. Crida ffeta en la nobbla ciutat de barselona de part del virtuos caualle mossen de sent clement uaguer...

Los capítols no son numerats; cada un porta una rúbrica, les quals son generalment distintes de les edicions estampades.

Noticies sobre aquest Còdech¹⁵³: A l'any 1805 l'Azuni¹⁵⁴ descobrí sa existencia. En 1826 M. Guilleau de Formont, cònsul de França en Caller, informà el seu govern y aquest a En Pardessus¹⁵⁵ d'haverse trobat en aquells arxius un còdech italià del Consolat. En 1852, Pasqual S. Mancini, qui havía fet algunes conferencies, no estampades, sobre l'origen italià   -LVIII-   del Llibre, trevallà per la recerca del còdech que creya també fos escrit en llengua d'Italia. Mes en 12 de janer de 1853, Pietro Martini, director de la Biblioteca de Caller, exposà al

Rector d'aquella Universitat l'error en que's trobaven aquells dos senyors respecte al llenguatge del referit còdech.

Nosaltres devèm a l'amabilitat del actual director de la meteixa Biblioteca Cav. Dr. Arnaldo Capra l'antecedent descripció.

  -LIX-  

Bib. nat. París. (Esp. 124.) Catal. Morel-Fatio, 47. Anc. fonds 10236^{3. 3.}.

Paper. Format 288 × 205. A dos cols. 24 fols.; numeració aràbiga moderna: 188 numeració romana minúscula contemporània dels Ms. = 212 fols. Segle XV. Tinta negra; en vermell les rúbriques y les inicials en general; algunes inicials en blau alternades ab altres vermelles. Paper fort ab la filigrana

Lo fol. 1 es un afegit de pergamí que en son vers contenía una carta de cessió avuy illegible: res té que veure ab el Ms¹⁵⁶.

Al fol. 2 comensan les rúbriques que acaban al fol. 11. S'hi reconeixen dues mans diferentes. Escrits a ratlla tirada: començan: «Primerament se seguessan Com se Alegexen lo Consols e les ordinacions e...

Lo fol. 11º en blanch.

Al fol. 12, també a ratlla tirada, d'altra mà que la del conjunt principal del Ms. + 14 Jhs 67 + Aci apres apparen les ordinacions den Sentacilia. En nom de Deu sia Aquestes son les ordinacions... Acaban al fol. 16.

Fol. 16º en blanch.

Fol. 17, ahont comença la divisió en dos corondells, enquadrats en ratlles de llapis y contenint de 27 a 28 ratlles cada un, traçat per la mà que escrigué ab molt bona lletra la major part del Ms., diu: Cascun any la uespra de Nadal de nostre senyor los promens... (correspón a la rúbrica qu'en l'índex diu aixís: «... Com se Alegexen lo Consols e les ordinacions e pratiguas de la Cort dels dits consols e en la fforma ques perseguexen les questions». En el text la primera rúbrica falta, les demés han sigut rascades). Acaban aquests capítols al fol. 24, col. 1. La col. 2 y les 1 y 2 del vers en blanch. Després comença la numeració romana minúscula dels folis que seguirèm.

Fol. 1, col. 1. De multiplicament de quintalades. En axi se multipliquen les quintalades de Alexandria... (dos capítols que acaban a mitja col. 1, fol. 1º).

Fol. 1º, col. 1. Dels bons stabliments e costumes de la mar. Aquests son los bons stabliments e les bones costumes qui son de fet de mar quels sauis homens qui uan per lo mon ne comensaren anar los nostres antecessors faeren per los libres de la sauietat de les bones costumes. On daqui auant poder trobar senyor de nau que deu fer a mercader o a mariner o a palegri o a altra hom que vaja en la nau. Que deu fer meriner a senyor de nau ne mercader ne palegri atressi. Encare qual cosa deja fer mariner a senyor...

Fol. 148º, col. 1. E per les raons desus ditas ffo feyt aquest capitol. Ffinit es lo libre e acabat gloria e laor sia dada a Jhesu Christ amen.

Fol. 149, col. 1. (Mont comença altra mà, que continua fins acabar lo Ms. Escriptura de final del segle XV; dos corondells de 42 ratlles cada un, cap-lletres florejades.) Aci parla de les naus armades e de les galeas e de les sageties com deuen partir ne com deuen pagar a aquells qui ab elles hiran. E primerament com lalmirall e lo Capita deuen Jurar. Primerament deu Jurar lalmirall...

Fol. 164º, col. 2. Ffinito Libro sit laus gloria xpo.

Fol. 165 en blanch.

  -LX-  

Fol. 166, col. 1. Aci començen los usatges de Barchinona. Carta del senyor Rey. Petrus dei gracia Rex aragonum... (Los capítols son en català. Porta la data a Barcelona a 10 kals. de desembre de 1340.)

Fol. 174º, col. 2. Quin consolat se deu pagar en la illa de Serdenya. Entre, los stabliments e...

Fol. 175, col. 1. Aço son Capitols quis faeren en xipre. E foren fermats per molts e grans senyors. Aquests Capitols foren fets e denunciats...

Fol. 175º, col. 2. Començen les ordinacions e capitols que los honrats consellers e prohomens   -LXI-   de la Ciutat de Barchinona faeren sobre los consols de Sicilia. Sapian tots quants aquesta carta veuran que...

Fol. 178º, col. 2. Hordinacions fetes per los honorables Conssellers e prohomens de la Ciutat de Barchinona sobre totes seguretats e cambis e prestechs de nauils fets per mar segons en lo present Coern es largament contengut. Les quals ordinacions foren publicades per veu de crida a del mes de any M·CCCC·XXXV. Ara oiats per manament del honorable...

Fol. 185, col. 1. (Seguexen altres ordinacions en forma de crida:) Ara oiats per manament del honorable mossen Guillem de sanct clament Caualler vaguer de barcelona... (Ni aquestes ordinacions ni les anteriors portan data.)

Fol. 186, col. 1. Ordinació del rey en Jaume I en llatí, sense data. Segueix altra ordinació del meteix rey sense data també, després els capítols del Recognoverunt que comensan: «Item quod si aliquis» y «Item quod mercatores vell marineri».

Fol. 186º, col. 1. Pracmatigua del senyor Rey nalfonso atorgada en fauor dels cambis e actes mercantiuols. Nalfonso per la gracia de deu Rey darago... (Datada a Barcelona a 2 d'octubre de 1424 fol. 187º, col. 1.)

Fol. 187º, col. 2. Die Mart. XIIIJ Aug. Anno a nat. dni. M·CCCC·XXX· sexto. Ara hoiats etcètera. Per ço... (Ordinacions fetes pels consellers de Barcelona.) Acaban ab el Ms. al foli 188, col. 2.

Fol. 188º, en blanch. Entre'ls fols. 17 y 18 (arab.) hi falta un foli.

En Pardessus creu que la primera part d'aquest còdech es del segle XIV y lo restant del XV; lo esser dues parts d'època distinta ho demostra la falta de reclam en lo fol. 16 abans d'ahont acaba la primera.

També diu que aquest Ms. conté moltes faltes, consistents casi sempre en la omisió de ratlles que començaven o acabaven per la metexa paraula; lo qual proba que fou copiat d'exemplars més antichs.

Bib. nat. Paris [Esp. 56.] Catal. Morel-Fatio, 48. Anc. fonds 7805.

Paper. Format 295 × 212. A dos cols. 18 folis, numeració aràbiga moderna; 180 numeració romana minúscula contemporània del Ms. = 198 folis; no es complert. Segles XV a XVI. Tinta negra; en vermell solsament les rúbriques y les inicials, sencillíssimes, exceptuades dues en blau y vermell.

Al fol. 1 (arab.) col. 1, comensan los índexs de les rúbriques contingudes en el text portant sempre a la numeració dels folis: acaban al fol. 18 (arab.) col. 2. Lo començament dels índexs es aixís: Forma de alegir los consols e lo jutge de les apellations de la cort del consolat de la mar en cartes ·I· En quall manera juran los consols ·I· Com los consols presenten...

El fol. 18º (arab.) en blanch.

Al fol. 1, col. 1 (rom.) comença'l text axís: Forma de alegir los consols e lo jutge de apellacions de la cort dell consolat de la mar de la Ciutat de valencia. Qiscun any en lo vespre de la festa de nadall...

Al fol. 8º (rom.), col. 1. De moltiplicament de quintarades. E en axi com montiplican les quintalades de alexandria com mercaders...

Al fol. 9 (rom.), col. 1, al cap-de-vall: De bones costumes e bons stabliments. Aquests son los bons stabliments e les bones custumes qui son de fet de mar que los sauis homens qui (col. 2) van per lo mon e y començaren de anar e los nostros antessesos ffayeren per los libres de la sauietat de les bones costumes hon de qui auant poden trobar que deu senyor de nau ffer ha mercader ho mariner ho ha palegri ho a altre hora qui vage en la nau. Que deu ffer senyor de nau a merqader ne a palegri. Encara quall cossa deu ffer...

  -LXII-  

Al fol. 144º (rom.), col. 2, al final: Aci parle de les naus armades e de les galeres e sagetias com deuen partir ne com deuen pagar a aquells qui ab ells van ne stan en companyia lur.

Fol. 145 (rom.), col. 1: Primerament deu jurar lalmirall e ell capita...

Al fol. 158º (rom.), col. 2: Translat de la auinença ffeta entre lo senyor Rey de una part e de la Ciutat de barchinona daltra part sobre les naus absoltes. In nomine domini pateat vniversis presentibus... (los capítols de l'avinença son en català; la data es: «data et actis barchinonae vissesima nona die januarii anno a natiuitatis domini millesimo tresentessimo septuagesimo tercio», fol. 165, col. 2).

  -LXIII-  

Al fol. 166 (rom.), col. 1, al cap-de-munt: Translat de la auinença entre lo Senyor de una part e la Ciutat de barchinona daltra part. In nomine domini pateat universis quod nos petrus... (En los índexs, aquesta avinença s'anuncia aixís: «Translat de la auinença ffeta entre lo senyor Rey duna part e la ciutat de barchinona daltre part sobre les naus e altres vaxels qui sens absolucio dell papa e no licensiades del senyor Rey hiran en les terres dell solda de babilonia»; els capítols de l'avinença son en català; la data es també de 29 janer del any de la Nativitat 1373.)

Al fol. 171 (rom.). (Desde aquí fins al acabar el Ms. es escrit a ratlla tirada.) Carta domini regis super vsacius. Petrus dei gratia Rex aragonum... (La rúbrica corresponent en los índexs, es aixís: «La carta del senyor Rey sobre les vsanças e costumes seguens.» Los capítols de la carta son escrits en català. La data es: «datum barchinone decimo chalendas decembris anno domini MºCCCºXXXXº»; fol. 179.)

Fol. 179º en blanch.

Fol. 180. Die XIIIJ nouembris anno a nativitate domini M·CCCC·LVIIJ ffuit publicata per raphaell puyoll... (Son unes ordenances en català donades pels consellers de Barcelona: en aquest Ms. sols comensan, ja que'l fol. 180 es l'últim actualment; quedan, donchs, interrompudes al dit fol. 180º allà ahont diuen: (Cap. IV.))... e totes robes mercaderies e... hauers quis...

  -LXIV-  

I. 1484. Barcelona

Fol. 148, fulls innumerats, sig.(10) (a-e) f-i l m¹⁰ n¹² o⁸ (8)-a dos corondells de 36-37 ratlles cada un. Lletra gòtica de tres mides. Capitals d'imprempta. Lo paper es consistent y té distintes marques (estrella, canalobre, tisores, bandera y aspa coronada ab varies corones).

Fol. 1. Aci comença la taula del libre del consolat. Capitol primer. En qual manera...

Fol. 9º, col. 2. ratlla 19. Aci es acabada la taula del libre del consolat.

Fol. 10, blanch.

Fol. a₁. En qual manera los Consols son cascun any Elets e lo jutge de les appellations.

Fol. c₁. (Q)Uascun...

Fol. o₁. Ordinacions fetes sobre les seguretats maritimes e mercantiuols quis fan en la Ciutat d' Barchenona... acabada fo.

Fol. o₇. verso, cor. 2, ratlla 26. Fo feta la present crida per en Raphel pujol corredor de la Ciutat de Barchenona a XIIII. d' Nohembre. Ano dni. M·CCCC·LVIII· ab dues trompes per los lochs acustumats e fore los lochs acustumats en lotge. Este libre ansi hordenado De doctrina tant perfeta. Todo por su uia recta. Deu bendito es acabado.

Fol. o₈. blanch.

Fol. [241] recto, blanch. Verso: Segueixense les ordinacions nouament fetes sobre les seguretats maritimes.

Fol. [248] recto, ratlla 2: los sera a lur bona coneguda. Fonch feta la present crida per mi Anthoni strada corredot (sic) de la ciutat a tres de juny Any Mill CCCC vuytanta quatra. Açi acaben les ordinacions nouament fetes sobre les seguretats maritimes.

Lo bibliògraf alemany Conrat Haebler¹⁵⁷, de qui copièm en gran part l'anterior descripció, afegeix al peu de la meteixa, que aquesta edició està estampada ab los caràcters que usa Nicolau Spindeler en ses produccions tarragonines encara que s'ha de suposar que la estampà en Barcelona; per lo qual creu que fou editada en 1484.

Sobre les impressions de Spindeler publica datos abundants en Sanpere y Miquel¹⁵⁸. Estampava en Barcelona en 1483 y ab motiu de la peste que allí va declararse se refugià ab ses prempses a la ciutat tarragonina ahont estampa en aquell any y'l següent la segona edició de lo Manipulus curatorum ab los metexos tipos que li serviren l'any següent pera'l Consolat. Respecte d'aquest, cap autor ha gosat a probar fins ara que fos estampat a Tarragona encara que l'Haebler hi tinga los seus dubtes y que en Lluis del Arco¹⁵⁹ hagi anunciat un trevall, qu'en và hem esperat fins avuy, en lo que sortirà la proba d'aquella hipòtesis qu'en Sanpere ja refusa per endevant per tractarse d'un cos de doctrina legal que sols podía sortir de Barcelona qu'es abont residia la cort del Consolat; explicantse la falta de nom d'estampador per la metexa oficialitat del text y de la edició a semblança de lo que succehía aleshores ab altres compilacions legals, vgr. la que enclou les primeres Corts de   -LXV-   Ferràn lo Catòlich. L'Eduart González Hurtebise¹⁶⁰ també nega que'l Libre del Consolat l'estampés lo Spindeler a Tarragona.

Fins que vinga, donchs, una proba contundent podèm afirmar que en la ciutat de

Barcelona se publicà la primera edició oficial del Libre del Consolat, inaugurantse ab ella la hermosa serie d'estampacions oficials d'aquesta obra, totes elles barcelonines.

Denuncià la existencia d'aquesta primera edició en Capmany a qui arribà la noticia mentres s'estampava son llibre Código de las costumbres marítimas, en 1791, ahont se deya   -LXVI-   que la primera edició es la de 1502; y tal fou sa sorpresa, que en lo Discurso del editor hi afegí un curiós apèndix rotulat Suplemento y aviso singular pera donar compte de la trovalla. La presentà al nostre ilustre compatrici un eclesiàstich resident a Madrid possehidor d'una selecta biblioteca en la qual guardava, com lo llibre més prehuat, aquest que havía comprat a París feya més de 20 anys en la venda de la llibrería d'en Joan Lluis Gaignat¹⁶¹. En Capmany fa una rahonada y detallada descripció d'aquest primitiu incunable y d'ella ne deduheix que s'estampà en dues èpoques: la primera, poch o molt anterior a la segona, ve fixada ab los versos Este libre ansi hordenado, etc., posat després de les ordenances de 1458; després cambia lo paper, la tipografia y la signatura, cambi que's nota no sols en lo restant del volúm sinó en la taula. Y tenint en compte que la última data legal del llibre es de 1484, ¿no podría suposarse que la diferencia d'èpoques entre la una part y l'altra fou determinada per l'ausencia del Spindeler, això es, que començat lo llibre a Barcelona en 1482 y després de donarlo per acabat ab aquells versos, al retornar, dos anys després, l'acabà definitivament ab les últimes ordenances de 1484? Es la única explicació racional que de passada concilía los parers dels susdits autors.

En carta ab que'ns honrà Mr. G. T. Barwick encarregat de la secció de manuscrits del British Museum, nos diu, ampliant una indicació del Haebler, que los primers deu folis (nou de taula y un blanch), los fols. 24 y 27 y'ls vuyt derrers son de la edició segona (Pere Posa 1494) y supleixen molt imperfectament les autèntiques. Es cosa molt curiosa, afegeix, y molt important que l'exemplar de la colecció de Mr. Huth es enterament igual, en aixó y en tot, al nostre. A lo qual afegirèm que, segons referencies, l'altre exemplar conegut, que adquirí no fa molt lo bibliòfil català resident a Valldemossa (Mallorca) don Isidre Bonsoms, també's troba en aquest cas. Lo cual suposaría un accident ocorregut en la primera dècada d'estampació del incunable que fou reparat en lo possible per lo segon editor del text¹⁶².

Tractan d'aquesta edició: Capmany, Pardessus (per referencies al primer), Méndez e Hidalgo, p. 397, Salvà, n. 3642, Bibl. Heberiana, p. VII, n. 3629, Pauzer, v. IV, p. 152; Hain Copinger, n. 5645; Copinger, t. II, n. 1754; Proctor, vol. II, n. 9555 y 9556; Haebler, n. 163 y Brocà (Taula de Stampacions & n. LXI,) a més dels altres autors esmentats.

II. 1494. Barcelona

Haebler, 164. Hain, 5646. Pellechet, 3946.

Paper marca la mà. Format de caixa 215 × 151. A dos cols. de 71. d'amplada cada una. 7 folis sense numerar, 88 de numerats (·I· a LXXXVIII) y 14 més sense numerar = 109.

Fol. 1. En blanch.

Fol. 2. En blanch.

Fol. 2º, col. 1. A Gloria e laor de nostre senyor deu Jesuchrist, e de la gloriosa verge mare sua aduocada nostra, e dels gloriosos sants mossenyer sant Helm, sant Nicolau, sant Antoni, e santa Clara patros e aduocats dels nauegants, e de tota la cort celestial. Per quant en lo libre de consolat se trobauen moltes corrupcions axi en vocables com en sentencia, e molt descompost, per remey de aço yo Francesch celelles per sola caritat, iatsia ab molt treball, hauent colloqui e consell de persones expertes e antigues, axi patrons de fustes com mercaders e mariners e altres, e cercant molts originals, me so esforçat corregir lo present libre: tant com es stat possible. E per mes adornar es stat deliberat hi fossen aiustats alguns privilegis e ordinacions e altres coses condecents a la materia. E encara per rao de la confusio   -LXVII-   dels capitols qui en dit libre stan dispersos: es stada feta la present taula. La qual serua tal orde: que primerament posa com son fets consols iutge de apells e scriua ab tot lur orde indiciari, apres entra com nau es pensada, fabricada, exarciada, fornida, e carregada,

e axi discorrent tots los accidents que a aquella segueixen e poden seguir fins que dita nau ve a adob, e finalment a desfer, ço es que en lo titol de letra grossa posa lo cas o materia e apres accusa tots los capitols o altres lochs en lo present libre: qui tocant en alguna manera de aquell cas o materia posant primer lo nombre de cartes e derrer lo nombre del capitol. E axi facilment se poran trobar los casos necessaris en lo present libre. Col. 2. (Comença   -LXVIII-   la taula:) De la eleccio dels consols e del iutge de apellacions (Continúa la taula fins al acabament de la col. 2, fol. 7.)

Fol. 7º. En blanch.

Fol. 8 (·I·), col. 1. Segueix se lo libre de consolat nouament corregit e stampat. En lo qual son contengudes les leys e ordinacions dels actes maritims e mercantils. Et primo. En qual manera son elets los consols e lo iutge de les appellacions quascun any. Capitol primer. Quascun any lo vespre de la festa de... (Continúa lo text sense interrupció, sempre en la meteixa forma y ordre: rúbrica, nombrament del capitol y contingut.)

Fol. 87º (·LXXX·º), col. 2. Al capdevall: Fins aci hauem parlat de les leys e ordinacions de actes maritims mercantiuols ara posarem ordinacions en fet de armada maritima.

Fol. 88 (·LXXXI·), col. 1. Ordinacions de tot vexell qui armara per anar en cors e de tota armada: ques faça per mar. E primo de almirall capita e armadors. C. CCLXXXXVIIJ. Primerament deuen iurar... (Continúa ab lo meteix ordre: rúbrica, nombrament de capitol y contingut.)

Fol. 95 (LXXXVIII), col. 1. Una mica més avall de mitja columna: Aci acaba lo libre vulgarment apellat de consolat, en lo qual son los capitols e leys e bones ordinacions, que los antichs ordenaren per los fets maritims e mercantiuols, e encara en fets de cors o armada. Los quals capitols e ordinacions foren loades fermades e promulgades per les senyories dauall scrites. En lany de nostre senyor deu Iesuchrist. M·LXXV· en les kalendes de mars foren fermats per los romans en Roma en lo monestir de sant Iohan de letra per esser tengut tostemps. En lany M·CIJ· en les...

Fol. 95º, col. 1. A la fí:... E per lo dit senyor foren atorgats Consols a la ciutat de Ualencia, per la manera: que damunt es dit. Deo gratias. Fon acabada de stampar la present obra a ·XIIIJ· de Juliol del any M·CCCC·LXXXXIIIJ· en Barcelona per Pere posa preuere e stampador.

Fol. 96, col. 1. Capitols del Rey en pere. Noos (sic) en Pere per la gracia de deu, Rey...

Fol. 99º, col. 1. Al final:... Datis Barchinone ·X· kalendes decembris, anno domini ·M·CCC·XXXX.

Fol. id., col. 2. Ordinacions de Consellers de Barchinona per lo consolat de Sicilia. Primerament ordenaren...

Fol. 100º, col. 1. Al final: Ordinacions de consellers de Barchinona sobre fets ma(col. 2) ^__ ritims. Les quals foren publicades, a ·XXI· de Noembre del any ·M·CCCCXXXV.

Fol. 102, col. 2. Seguexen se algunes leys e ordinacions tretes de Recognouerunt proceres e daltres tocants a casos maritims e mercantiuols.

Fol. 102, col. 1. Ordinacio de consellers de barchinona per fet de cambis.

Fol. id., col. 2. Priuilegi del Rey alfonso donat en Barchinona a ·XXV· de Maig del any ·M·CCCC·XXXIJ. (Y un tros més avall:) Capitol de cort en barchinona a ·VIIJ· de octubre ·MCCCCLXXXI· que causa no sia treta de consolat per donacio feta a pubil o a viuda o a miserable.

Fol. 103, col. 1. Guiatge a aquells qui volran anar vltramar o de alla venir.

Fol. 104, Col. 1. Ordinacions de consellers de Barcelona derrerament fetes sobre les seguretats maritimes.

Fol. 108º, col. 2. Al capdemunt: Aci acaben les ordinacions derrerament fetes sobre les seguretats maritimes.

Un foli, el 109, en blanch.

Aquesta descripció, lo meteix que la dels Còdechs de París, nos ha sigut graciosament facilitada per l'erudit autor de Les Partides a Catalunya durant la Edat Mitja, en Ramón d'Abadal y Vinyals. Es feta en vista del exemplar de la B. N. de París (E. 35. Réserve). Un altre exemplar figura en la Bibl. Univ. de Caller¹⁶³. En un catàlech inglès   -LXIX-   n'hem vist anunciat altre exemplar al que marcaren lo preu de 120 lliures esterlines, lo qual confirma la ponderació de sa raresa feta per l'Haebler. Un altre exemplar, que fou del mallorquí marquès de Campo-franco, desaparegué no fa molts anys de Mallorca fent la via de París; ab ell hi havía relligats alguns vells romansos vulgars catalans, l'un era lo de la Marquesota que en Mariàn Aguiló reproduhí en son Cançoneret.

En l'Inventari dels llibres venuts per en Pere Posa, estampador, a Gaspar Mir y Antoni Vernet, llibreters de Barcelona a 28 de Mars de 1498¹⁶⁴, hi figura la següent partida: Consolat VI [exemplars] que eran, naturalment, dels estampats pel meteix venedor.

S'ocupan també d'aquesta edició Méndez, Brunet, Diosdado Caballero, Salvà y altres.

III. 1502. Barcelona

Barcelona. Luschner, 1502.

Portada ab lo títol en grosses lletres gòtiques: Libre de Consolat tractant dels lets marítims rc. A sota gravat que ocupa lo restant de la plana representant una nau ab veles desplegades, ab la tripulació maniobrant, bandera en lo pal major ab l'escut de Sant Jordi o sía la creu y a dreta y esquerra del barco, en la part superior o cel, lo sol y la lluna. Verso: A gloria e laor de nostre Senyor Deu Jesucrist per quant en lo libre de Consolat se trobauen moltes corrupcions per remey de aço jo Francesch Celelles me so esforçat en corregir lo present libre...

Segueix la taula que ab la portada ocupa sis folis innumerats.

Fol. I. sign. a Segueix se lo libre de consolat nouament corregit e stampat. En lo qual son contengudes les leys e ordinacions dels actes maritims e mercantiuols. Et primo (Comença'l text del Consolat que arriba fins al final del fol. LXXX): Fins aci hauem parlat de les leys e ordenacions de actes meritims marcantiuols. Ara posarem ordinacions en fet de armada maritima.

Fol. LXXXI. Ordinacions de tot vexell qui armara per anar en cors e de tota armada: ques faça per mar...

Fol. LXXXVIII. col. 2.ª Açi acaba lo libre vulgarment appellat de consolat, en lo qual son los capitols e leys e bones ordinacions: que los antichs ordenaren per los fets maritims e mercantivols. E encara en fets de cors o armada. (Seguint les lloances y aprobacions dels diferents pobles y després a la 4.ª col. del meteix foli:) Deo gracias. Fonch acabada de stampar la present obra a ·XIIII· de Setembre del any ·M·D·E·IJ· en barcelona per Johan luschner Allamany stampadot.

Desapareix la foliació: segueix signatura m, un gravadet de rey ab ceptre y corona y al costat dret: Capitols del Rey en Pere sobre los fets e actes maritims.

Van seguint després altres ordinacions que ocupan 13 folis.

Al últim, verso: Fon feta la present crida per Anthoni Strada corredor de la dita ciutat a III de Juny. Any M·CCCCLXXXIIIJ. Açi acaben les ordinacions derrerament fetes sobre les seguretats maritimes.

En lo recto de la darrera fulla s'hi troba un curiós grabat que representa la Verge alletant al nen Jesús y entre dues riques orles qu'envolten lo grabat hi ha la Oratio pro nauigantibus.

Un vol. de 6 fols. prelim., LXXXVIII numerats y 13 ab les signatures m y n. Format: 270 × 190 m. m. a dos col. lletra gòtica.

  -LXX-  

Parla d'aquesta edició, qu'en Capmany cregué esser la primera, aquest autor, Pardessus, Méndez, Salvà, Heredia y Brocá. Se'n coneixen varis exemplars, entre ells lo de la Biblioteca Nacional de Madrid que procedeix d'en Gayangos, y'l de la Biblioteca que fou

d'en Mariàn Aguiló, avuy del Institut d'Estudis Catalans. Nosaltres pera'l text d'aquesta edició hem tingut a la vista l'exemplar que posseheix lo nostre amich l'eruditíssim historiador En Francesch Carreras y Candi

Pera deixar demostrada gràficament la manera exacta qu'usaven los antichs impressors   -LXXI-   en les reestampacions de textes, posèm a continuació dues fulles de les edicions de 1494 Y 1502, aquesta literalment reproduída de aquella. Lo mateix podríem comprobar ab les edicions de 1592 y 1645.

IV. 1518. Barcelona

Dues foren les edicions estampades aquest any y en la ciutat de Barcelona, degudes a dos impressors diferents, ben notables dintre de la antiga tipografía catalana encara que fossen vinguts de fora, l'un en Rosembach d'Alemanya y l'altre l'Amorós de Provença.

La primera en data es la d'en Joan Rosembach.

En fol. Paper marca la mà.

Libre appellat Consolat de Mar. Nouament estampat e corregit. Affegits los capitols e ordinacions dels drets del General. E del dret del pes del senyor Rey. Ab altres coses necessaries: les quals fins al present no eren estades imprimides.

Verso: Dins d'una plana orlada una estampa de la Verge María seguida d'aquesta

  -LXXII-  

  -LXXIII-  

Oratio deuota Puig deu etern: o verge preciosa Vol que tots bens: hayam per les mans vostres, No cessare: senyora gloriosa Lohar tostemps: a vos tan piadosa Quins socorreu: en tots los perills nostres. Hi si yo so: per mos peccats indigne Per a parlar: de vos tan pura y sancta, Vos qui de tots: sou mare tan benigne, Pregau al fill: que yo sia fet digne Pera lohar: la vostra valor tanta. Hi si en res: lo meu dir se desuia Suppliqueus molt: que vos me siau guia.

sign. ij. A gloria e lahor de nostre senyor Deu Jesuchrist e de la gloriosa verge &. y segueix la taula en 6 fols. després 1 fol. blanch y en lo

Fol. I. sign. a. comensa lo text ab les paraules: Segueix lo Libre de Consolat nouament corregit y estampat. En lo qual son contengudes les leys e ordinacions dels actes maritims e mercantiuols. Et primo &. Lo text ocupa CIIII fols.

Fol. CV: A lahor y gloria de nostre senyor Deu: e de la gloriosa e humil verge Maria mare sua senyora nostra. Fonch emprimida e acabada la present obra. Intitulada, Consolat de mar: qui tracta: dels actes maritims: e mercantiuols: e de les ordinacions e drets del general: de les entrades e exides: del principat de Cathalunya. A despeses de Raphael Dauder librer. Estampats en Barcelona per Mestre Johan Rosembach alemany. A sis del mes de Maig en lany del part de la verge Maria Mil. D·XVIIJ. Deo Gracies. (Marca del estampador.)

  -LXXIV-  

Al verso de la meteixa fulla: Seguexen se les ordinacions del dret del pes del senyor Rey: com e en quina manerase paga lo dit dret del pes.

Acaba al principi del fol. següent. E perque en la escriptura de les damunt dites ordinacions sia donada plena fe; axi com en lo original de aquelles jo dit Joan Castell fes la present escriptura de ma propria ma e hi pos lo meu acostumat signe. ffinis.

Registre de la present obra A b c de e f g h i k l m n o. E tots aquestos son quoerns complits sino lo quoern de la n que es teru e lo de la ·O· te solament dos fulls. Fol. llet. got. ben imprés, a 2 vol., hermoses cap-lletres y varies vinyetes. 114 fulles.

V. 1518. Barcelona

Barcelona: Amorós, 1518. Libre appelle Consolat de mar. Nouament estampat e corregit. Affegits los capitols e ordinacions dels drets del General. E del dret del pes del Senyor Rey. Ab altres coses necessaries: les quals fins al present no eren estades estampades.

Al verso «A gloria e lahor de nostre senyor deu Jesuchrist... E axi facilment se poran trobar los cassos necessaris en lo present libre». Acabant la plana ab un gravat que representa una població marítima, probablement Venecia, gravat que era del repertori del estampador Amorós y'l intercalava en varies obres, vgr. en la seva edició profusament decorada de les Histories e Conquestes de Pere Tomich (Barcelona 1534).

  -LXXV-  

Fulla seguent (sign. ij) Taula del present libre (a dos corondells) que arriba fins al verso del setè full acabat ab una hermosa estampa gravada de Santa Madrona portant una palma en la mà dreta y una nau en la esquerra, un frare agenollat als seus peus. La fulla següent es la primera foliada del llibre; està orlada y comença (a ratlla tirada). «Segueixse lo libre de Consolat nouament corregit y stampat. En lo qual son contengudes les leys: e ordinacions dels actes maritims: e mercantiuols. Et primo.» Y a continuació comença'l text del Consolat, a dues columnes.

Fol. XCVI a mitja columna 1.ª: Fins açi hauem parlat de les leys e ordinacions de actes maritims mercantiuols: ara posarem ordinacions en fet de armada marítima. Ordinacions de tot vexell qui armara per anar en cors... (caps. CCXCVIII-CCCV).

Fol. XCVIIº Ordinacions de cors.

Fol. CIVº col. 2.ª Aci acaba lo libre vulgarment appellat de Consolat. En lo qual: son los capitols e leys e bones ordinacions: que los antichs ordenaren per los fets maritims e mercantiuols: e encara en fets de cors o armada. Los quals capitols e ordinacions foren loades fermades e promulgades per les senyories dauall scrites. La consabuda llista arriba fins al final del fol. CV. col. 2.ª Al verso: Un grabadet que tambè hem vist en lo Tomich y lo Carbonell (B.ª 1547) del Amorós, representant un rey aixecant la espasa; després Capitols del Rey empere (sic).

Fol. CX. Col. 2.ª Ordinacions de consellers de Barçelona per lo consolat de Sicilia.

Fol. CXI Col. 2.ª in fine: Ordinacions de consellers de Barçelona sobre fets maritims. Les quals foren publicades a XXI de Noembre del Any de M·CCCCXXXV.

Fol. CXIII col. 2.ª Segueixense algunes leys e ordinacions tretes de Recognouerur (sic) proceres: e daltres tocants a casos maritims e mercantiuols. Al fi de la mateixa columna: Altra del Rey en Jaume d'allo matex. Col. 3.ª Ordinacio de Consellers de barçelona per fet de cambis. Col, 4.ª Priuilegi del rey alfonso donat en Barcelona a ·XXV· de Maig del any ·M·CCCC·XXXIJ. Al fi de la matexa columna y

Fol. CXIIII. Capitol d'cort en barçelona a ·VIIJ· de Octubre M·CCCC·LXXXI. Que causa no sia treta de consolat per donacio feta a pubill ho a viuda ho a miserable.

Fol. CXIIII col. 2.ª Guiatge a aquells que volran anar ultra mar o de alla venir.

Fol. CXV. col. 2.ª Lo serenissimo Rey don ferrando etz. Després a ratlla tirada: Ordinacions de Consellers de Barçelona derrerament fetes sobre les seguretats maritims (sic). Segueix lo típich gravat que representa una junta de dotze personatjes, diguemne consellers, en actitut deliberant. També l'hem vist en altres estampacions del Amorós.

Fol. CXXI Col. 2.ª Açi acaben les ordinacions darrerament fetes sobre les seguretats maritimes. Acaba la columna ab un petit escut de Espanya ab l'àliga imperial. Col. 3.ª   -LXXVI-   Capitols e ordinacions nouellament fetes per la cort general del principat de Cathalunya: ques celebra en lo capitol de la Seu de Barçelona a vuyt dies del mes de Octubre del any mil quatre cents e vuytanta ·J· sobre los drets del general: ço es de les entrades e exides.

Fol. CXXIII Col. 3.ª: Segueixense les ordinacions del dret del pes del senyor Rey com e en quina manera se paga lo dit dret del pes.

Fol. CXXIV. Les ordinacions demunt escrites son estades transladades e tretes de un registre o libre qui es en lo offici de la Batlia general de Cathalunya: hon les dites ordinacions son scrites: e ab lo dit libre de mot a mot: be e faelment comprouades per mi pau Castell per auctoritat real notari publich... Col. 2.ª Finis. Registre de la present obra a. b. c. d. e. f. g. h. i. k. l. m. n. o. p. q. E tots aquests son quoerns complits sino lo quoern de la ·q· que es quintern. Acaba la plana ab lo matex gravat del vaxell de la portada. Al verso de aquest fol. CXXIX: A lahor e gloria de nostre Senyor Deu: e de la gloriosa e hmil verge Maria mare sua Senyora nostra. Fonch estampada e acabada la present obra. Intitulada.

Consolat de mar: qui tracta: dels actes maritims e mercantiuols: e de les Ordinacions e drets del general: e de les entrades e exides: del principat de Cathalunya. Fonch estampat en la signe (sic) ciutat de Barçelona: per Karles Amoros prouençal. Any M·D·XVIIJ: a sis dies del mes de Agost. Aquest colofó està estampat en forma d'embut y ocupa un terç de la plana; extenentse en lo restant la hermosa marca del Amorós dins d'una orla feta de retalls. En lo darrer fol. CXXX figura la estampa de la Verge ab la corresponent Oratio, pro nauigantibus¹⁶⁵: Un vol. 4.º 190 × 139 cm. lletra gòtica a dues columnes, 40 ratlles a cada, una, inicials decorades, gravats en fusta. 8 fols. innumerats més CXXX foliats.

Abundan més los exemplars d'aquesta edició. Cotejat lo que possehim ab lo que figura en la rica llibrería d'En Pau Font de Rubinat, hem notat una diferencia petita y d'ordre tipogràfich. Consisteix en que en lo colofó del un hi ha les paraules abreviades hmil y signe per humil y insigne y en l'altre estan sense abreviació. Lo qual denota que un cop començat lo tiratge foren corretgides aquelles abreviacions o millor dit errades.

VI. 1523. Barcelona

Fol. primer. Portada. Libre appellat Consolat de mar nouament estampat e corregit affegits los capitols o ordinacions dels drets del general. E del dret del pes del senyor Rey ab altres coses necessaries: las quals fins al present no eren estades estampades. (Una gran nau solcant la mar; tota la portada orlada, lo títol en vermell. Verso de la portada: A gloria e lahor de nostre senyor Deu Jhesuchrist e de la gloriosa verge maria (falta mare) sua aduocada nostra... es la advertencia d'en Celelles.)

Fol. segon. Taula del present libre (6 folis).

Fol. I. a. Segueixse lo Libre de Consolat nouament corregit, y stampat. En la qual son tengudes les leys: e ordinacions dels actes maritims e mercantiuols.

  -LXXVII-  

Fol. C. IIII v.º, 2.ª col. Assi acaba lo Libre vulgarment appellat de Consolat, etc. (Segueix lo cronicó de les dates de promulgacións.)

Fol. CVº Capitols del Rey Empere.

Fol. CXIII 2.ª col. Segueixense algunes leys e ordinacions tretes de recognouerunt proceres e daltres tocants a casos maritims e mercantiuols.

Fol. CXV Ordinacions de Consellers de Barcelona derrerament fetes sobre les seguretats maritimes.

Fol. CXXIº Capitols e ordinacions nouellament fetes per la Cort general del principat de Cathalunya quis celebra en lo capitol de la Seu de Barçelona a vuyt dies del mes de Octubre del any mil quatrecents e vuitanta e sobre los drets del general ço es de les entrades e exides.

Fol. CXXIVº Segueixense les ordinacions del dret del pes: com e en quina manera se paga lo dit dret del pes.

Fol. CXXIXº A lahor e gloria de nostre Senyor Deus e de la gloriosa e humil verge Maria mare sua Senyora nostra. Fonch estampada e acabada la present obra. Intitulada. Consolat de Mar: qui tracta dels actes maritims e mercantiuols: e de les Ordinacions e drets del general: e de les entrades e exides: del principat de Cathalunya. Fonch estampat en ela insigne ciutat de Barcelona: per Dimas bellestar e Joan de Gilio. Any M·D·XXIII. a quinçe dies del mes de Noembre.

  -LXXVIII-  

(Acaba la plana ab un gravat de la Verge y la Oratio pro nauigantibus.)

Un vol. format 197 × 147 m. m. got. a dues columnes, VIII + 129 fulles, segons la foliació impresa encara que hi ha algunes errades en los números, 40 ratlles a cada plana varis grabats y grans inicials en lo text.

Està descrit en lo Catàlech dels llibres impresos de la Biblioteca Colombina, t. II, n.º 14, 586. Hem feta aquesta descripció en vista del exemplar que figura en aquella Biblioteca de Sevilla, lo segell de la qual figura en lo nostre f. s.

Segons s'expressa en la última fulla d'aquest exemplar, lo Consolat es una compilació de les lleys y ordinacions antichs tocants a aquesta materia (marítima y mercantívola) que's trobaven en lo Registre de la Batllía de Catalunya y forma com lo cos de ses lleys municipals. De dit Registre lo copià en Joan Castell, notari públich y escribà del meteix, bé e fidelment, de verbo ad verbum.

S'ocupa d'aquesta edició, Brunet (Manuel du Libraire, t. II, p. 234).

VII. 1540. Barcelona

Portada a dues tintes, orla negra; en lletres vermelles: Libre appellat Consolat de mar: ara nouament estampat y corregit. Affegits los capitols y ordinacions dels drets del general. E del dret del pes del senyor Rey. Ab altres coses necessaries: les quals fins al present no eren estades estampades. Any M·D·XL. (Abaix una nau de veles desplegades en les quals com en totes les edicions en 4.^t hi ha les quines portugueses.) Verso: A gloria y lahor de nostre senyor deu Iesuchrist... Valete in domino. Grabadet ab cinch naus.

  -LXXIX-  

6 folis de Taula del Consolat que acaba amb un grabat representant santa Madrona vora de Montjuich.

Fol. I (recto enquadrat en una capella). Segueixse lo libre de Consolat. En lo qual son contengudes les leys e ordinacions dels actes maritims y mercantiuols... Et primo. (Segueix lo text del Consolat inclós les ordinacions del cors, a dos corondells.)

Fol. CIIII. Aci acaba lo present llibre vulgarment apellat Consolat de mar. En lo qual son contenguts e declarats...

Fol. CV. Fi de tots los capitols... (Grabat del Rey en Pere.) Capitols y ordinacions del Rey en Pere.

Fol. CX. Ordinacions de Concellers de Barcelona per lo Consolat de Sicilia.

Fol. CXI. cor. 2. Ordinacions de Consellers de Barcelona sobre fets maritims...

Fol. CXIII, cor. 2. Seguexense algunes leys y ordinacions tretes del Recognoverunt proceres... (Verso:) Altres del Rey en Iaume de allo mateix... (Y les altres disposicions de rúbrica.)

Fol. CXV. Ordinacions de Concellers de Barçelona darrerament fetes sobre les seguretats maritimes... (Grabadet dels Concellers; després los drets del general y les del pes del senyor Rey.)

In fine. Fol. CXXX. A lahor y gloria de nostre senyor deu: y de la gloriosa y humil verge Maria mare sua senyora nostra. Fonch estampada y acabada la present obra: intitulada Consolat de Mar: qui tracta molt largament dels actes maritims y mercantiuols: y de les ordinacions y drets del general y de les entra des y tambe de les exides del principat de Cathalunya: en la molt insigne ciutat de Barcelona: per mestre Carles Amoros Prouensal. Layn (sic) mil cinch cents y quaranta. Al darrer dia del mes de Setembre: dins lo dit present any. (Marca del Amorós.)

I vol., lletra gòtica, de 130 fulls format 196 × 140.

Descriu aquesta edició en Guillém M. de Brocà (Taula de stampacions, n. LXVII, p. 67-69.)

VIII. 1592. Barcelona

Un volúm, 290 × 20 m. m. de 8 folis de preliminars + 130 folis numerats.

Portada: (Vegis lo facsímil.)

Al verso de la portada y recto del segon full llicencies datades en Agost del mateix any y la advertencia d'en Celelles; al verso del segon full fins al fí del octau, la Taula, a dos corondells.

Fol. I. Segueixse lo Libre de Consolat novament corregit y estampat. En lo qual son contengudes les lleys e ordinacions dels actes maritims y mercantiuols. En qual manera son elets los Consols e lo jutge de les appellacions quascun any. Capitol I. (A dos corondells segueixen fins al fol. 102 los 334 Capítols del Consolat, que comensan ab los del Consolat de Valencia y acaban ab lo cronicó de les acceptacions.)

Fol. 103. Capitols del Rei en Pere sobre los fets e actes maritims.

Fol. 107º Ordinacions de Consellers de Barcelona per lo consolat de Sicilia.

Fol. 108º Ordinacions de Consellers de Barcelona sobre fets maritims. Les quals foren publicades a vint y un de Noembre del any mil quatrecents trenta cinc.

Fol. 110º Seguexense algunes leys e ordinacions tretes de Recognouerunt proceres. E daltres tocants a casos maritims e mercantiuols. Altra del Rey en Iachme de allo meteix. Ordinacio de Consellers de Barcelona per fet de cambis (Nota marginal:) es reuocada.

Fol. 111. Privilegi del Rey Alfonso donat en Barcelona a vint y cinc de Maig del any mil quatrecents trenta dos. Capitol de cort en Barcelona, a 8 de Octubre, M CCCCLXXXI. Que causa no sia treta de consolat per donacio feta a pubil o a viuda o a miserable.

  -LXXX-  

Fol. 111º Guiatge a aquells qui volran anar ultra mar o de alla venir.

Fol. 112 (a ratlla tirada.) Lo serenissimo Rey don Ferrando en la segona cort celebrada en Barcelona en lany M·CCCCLXXXXIIJ· en lo capitol ·XX· atorga quels alcaldes dela seca

sien tenguts de fer prestar seguretat de juy als litigants en lur cort per actes mercantiuols com ne disposa aquella constitucio de la reyna Maria.

Fol. 112º Ordinacions de Consellers de Barcelona darrerament fetes sobre les seguretats maritimes.

Fol. 118º En plana orlada y un grabat: Oratio pro nauigantibus.

  -LXXXI-  

Fol. 119. Capitols e ordinacions novellament fetes per la cort general del Principat de Cathalunya, quis celebra en lo capitol de la Seu de Barcelona a vuyt dies del mes de Octubre del any mil quatrecents e vuytanta hu sobre los drets del general, ço es de les entrades e exides.

Fol. 126º Segueixense les ordinacions del dret del pes del senyor Rey com e en quina manera se paga lo dit dret del pes.

Fol. 127º Crida que qualsevol persona estrangera que carregara robes o mercaderies en Barcelona ho son territori para (sic) portar a parts ultra marinas hont a (sic) Consols de la natio Cathalana aya de prestar causio de pagar lo dret als dits Consols.

Fol. 128º Die martis XXVIII. mensis februarii anno M·D·LXXXVIIIJ. (Acta del Consell de trentasís ratificant la anterior crida.)

Fol. 129. In die nomine. Nos Martinus dei gracia Rex Aragonum etz. (Privilegi d'aquest Rey al Consolat de Barcelona.)

Fol. 130º A mitja plana: Estampat en la molt insigne y leal Ciutat de Barcelona, en casa Sebastia de Cormellas al Call. Any. 1592. (Escut del Consolat de Barcelona en losange, com lo de la portada.)

Variants dels metexos edició y tiratge: I. Per conte del peu d'imprempta de la nostra portada, diu: Venense en casa de Honoffre Guari Mercader de llibres. Lo colofó es igual. II. La portada igual però no lo colofó, ahont l'escut del Consolat es substituit per un gravadet ovalat al mitj del qual hi ha un castell de tres torres ab un griu rampant a cada costat y tot al voltant aquesta llegenda: «Armas de Honofre Gvarin 1580». Segurament que aquest llibreter Guari degué costejar la part de la edició en que hi ha lo seu nom. En Brocà (Taula de stampacions, etz., p. 72) denuncia com existent a la Biblioteca Auxiliar del Arxiu de la Corona d'Aragó un exemplar exactament igual al descrit per nosaltres, excepte que al peu de la portada diu: Venense en casa Raphel Nogues llibreter de Lotja, y que la data del colofó es 1594. Hem buscat l'exemplar en aquella Biblioteca y no l'hem trobat.

En Mariàn Aguiló en sa Bibliografía catalana (inèdita) suposa que la edició del 1592 es falsa per esserho, segons ell, aquesta data y's funda en sa identitat ab la següent, o de la de 1645. Hem cotejat les dues y son iguals en son contingut, plana per plana y ratlla per ratlla, com pot veures comparant abdues descripcions, mes la tipografía es radicalment distinta, advertintse en la datada en 1592 los signes tipogràfichs de la època d'un elzevirià més antich y pur que'ls de l'altra. Ademés l'autenticitat d'aquesta edició queda probada alegant l'acort près en lo Consell de Consolat en 25 de Novembre de 1591 de que s'estampés lo Llibre del Consolat, segons consta en la Mulassa de Privilegis: recòrdis, per fi, que les llicencies son de 1592, o sia lo mateix any de la edició.

En Capmany suposà que aquesta edició era la segona (la 1.ª de 1502) fixantse tal vegada en la llicencia, ahont diu lo Bisbe de Barcelona Dymas Loris: «Antea jam impressi in presenti civitate anno domini 1502».

Sol acompanyar a aquesta edició un Reportori alphabètich igual sols en lo text, no en la tipografía, al que porta la edició de 1645, mes ab aquest colofó: «Ab llicencia del Ordinari. Estampat en Barcelona, en casa de Antoni Thomas deuant lo Fossar del Pi. Any M·DC·XXVII.» La numeració del repertori concorda ab la dels folis d'aquesta edició, pera a qual degué estamparse.

IX. 1645. Barcelona

I volúm, de format 290 × 200 m. m. 8 folis preliminars + 130 numerats + 12 de repertori, quasi tot a dos corondells.

Portada: (Vegis lo facsímil.)

Després un foli ab les llicencies y l'advertencia d'en Celelles, y sis de taula.

  -LXXXII-  

Fol. 1. Segueixse lo Llibre de Consolat novament corregit y estampat. En lo qual son contengudes les lleys e ordinacions dels actes maritims, e mercantiuois. A continuació los 334 capitols començant per los processals de Valencia.

Fol. 102. cor. 2. Aci acaba lo Llibre vulgarment appellat de consolat etc. y després, fins al fí del foli, la llista de les acceptacions.

Fol. 103. Capitols del Rey En Pere sobre los fets e actes maritims.

Fol. 107. cor. 3. Ordinacions de Consellers de Barcelona per lo consolat de Sicilia.

Fol. 108, cor. 4. Ordinacions de Consellers de Barcelona sobre fets maritims, etz.

Fol. 110, cor. 3. Seguexense algunes leys e ordinacions tretes de Recognouerunt proceres   -LXXXIII-   etzètera. Cor. 4. Altre del Rey en Iachme de allo matex. Ordinacio de Consellers de Barcelona per fet de cambis. (Nota marginal: es reuocada.)

Fol. 111. Privilegi del Rey Alfonso, etc. cor. 2. Capitol de Cort en Barcelona, etc. cor. 3. Guiatge a aquells qui volran anar a vltramar o de alla venir.

Fol. 112º (a ratlla tirada). Ordinacions de Consellers de Barcelona darrerament fetes sobre les seguretats maritimes.

Fol. 118º (a ratlla tirada). Oratio pro nauigantibus.

Fol. 119. Capitols e ordinacions nouellament fetes per la Cort general del Principat de Cathalunya... sobre los drets del General, ço es de les entrades e exides.

Fol. 126, cor. 3. Segueixense les ordinacions del dret del pes del senyor Rey e en quina manera se paga lo dit dret del pes.

Fol. 127º (a ratlla tirada). Crida que qualsevol persona estrangera, etz.

Fol. 128º (a ratlla tirada). Die Martis XXVIII mensis februarii anno M·D·L·XXXVIIIJ. (Acte del Consell de trentasis.)

Fol. 129. In Dei nomine, etz. (Privilegi del Rey En Marti al Consolat.)

Per últim venen les dotze fulles de «Reportori alphabetich de tot lo contengut y disposat en lo present volum, del Consolat de Mar. Essent Consols de la Lotia de Mar los Magnifichs Ioan Argila Doctor en Medicina, y Hieronym Serra Mercader. Y Deffenedors Francesch Brocà y Magi Vilamajor Mercaders, Ciutadans de Barcelona». Al final, o sia, verso del últim full: «Estampat en Barcelona, en la Estampa administrada per Sebastia de Cormelles Mercader. Any M·DC·XXXXV.»

En aquesta edició copiada ratlla per ratlla de l'anterior se copian també d'ella les notes marginals explicativas de paraules dubtoses escrites per cert ab no gayre traça, donchs, per exemple: besant diu que es moneda desconeguda y ivas no sab què vol dir y ho interpreta y mas. En altre lloch hem fet alusió a aquesta particularitat.

Després de la edició de 1645 no s'estampà més lo Consolat en edició oficial. Sols tením noticia de la següent obra que no conté lo text del Consolat, sino sols lo que indica sa portada.

Llibre de Privilegis, Usos, Stils y Ordinacions de Consolat de Mar de la fidelissima vila de Perpinya. Lo qual fonch comensat de estampar en virtut de deliberacio de Consell de Pariatge celebrat als dos de Agost 1650 Perpinya. Esteve Bartau. 1657. Un volúm en 4.^t Portada + 200 planes + 10 de Taula + 10 ab nova portada: Crides y Edictes fets per lo Excelentissim Senyor don Ioan Sentis, Bisbe de Barcelona. Aquestes encara que no, semblen formar part del Llibre de Privilegis, ne son una continuació com ho proban ses signatures Ee y Ff que son correlatives a les últimes del volúm.

  -LXXXIV-  

Lo descriuen Salvà, ri. 3645; Heredia, n. 276; Vidal y Calmette (Bibl. rousill.), n. 1838, y Brocà, n. 71.

Pot agermanarse ab aquesta, l'altra obra dels privilegis del Consolat de Barcelona, ab la portada de la plana LXXXIII.

X. 1791. Barcelona

Un vol. en quart de LXXXII planes de preliminars, més 368 de text y notes: bon paper y gravats fins. Al qual acompanya un volúm d Apèndix que conté varies lleys y ordinacions catalanes (mes ab lo text traduhit) y estrangeres. Aquest volúm que sol relligarse ab l'anterior, es de 225 planes.

Portada (V. facsímil).

P. V. Discurso del Editor (disquisició històrica).

P. LXXII. Indice de los títulos y capítulos de la presente obra.

P. LXXXI. Indice de las ordenanzas judiciarias del Consulado.

P. I. Antiguas costumbres del mar en las quales se contienen las leyes y Ordenanzas de los actos marítimos y mercantiles. ^__Introducción.

Segueix lo text a dos corondells: en lo primer lo text català (en versaletes) y en lo segon la traducció castellana; altera radicalment l'ordre admès desde'ls temps primitius en la distribució de materies. Lo establert per en Capmany es aquest:

Tít. I. De las obligaciones entre el patron o naviero, el constructor y los accionistas, en orden a la fabricacion y venta del buque, capítols 47, 48, 49, 50, 51, 52, 53, 54, 55, 56, 243, 244, 245, 272 y 283.

Tít. II. De las obligaciones del contramaestre, del escribano y de otros oficiales de mar, Caps. 57, 58, 59, 60, 62, 250 Y 251.

Tit. III. De las obligaciones entre el patron y los marineros de la tripulacion, capítols 123-183 inclusius, 193, 223, 225, 226, 228, 238, 247, 267, 268, 273, 297.

Tít. IV. De los altos contratos y condiciones de los fletamentos entre patron y cargadores, Caps. 86, 87, 88, 89, 90, 91, 92, 101, 102, 107, 108, 109, 110, 114, 115, 188, 189, 190, 232, 234, 235, 253, 257, 258, 260, 269, 270, 275, 281, 285, 291.

Tít. V. De la carga, estiba y descarga y de los daños causados en ellos en esta maniobra, Caps. 63, 64, 65, 66, 67, 68, 69, 70, 71, 72, 73, 74, 75, 186, 198, 199, 204, 205, 236, 237, 249, 274.

Tít. VI. De la encomienda del buque y de los generos para un viaje, Caps. 210, 211, 212, 213, 214, 215, 216, 217, 218, 219, 220, 221, 222, 255, 279, 280, 287, 289.

Tít. VII. Del orden y reglas del anclaje de la nave en rada, en playa o en puerto, capítols 200, 201, 202, 203, 206, 207, 208, 209, 227.

Tít. VIII. De las mútuas obligaciones del patron, los mercaderes y pasajeros embarcados, Caps. 61, 76, 77, 78, 79, 113, 116, 117, 118, 119, 120, 121, 122, 123, 124, 254, 259.

Tít. IX. De los impedimentos de patrón y mercader para emprender o continuar el viaje, Caps. 80, 81, 82, 83, 84, 85, 103, 104, 105, 106, 184, 185, 191, 192, 194, 261, 262, 263, 264, 265, 266, 278, 282.

Tít. X. De la conserva entre naves y de sus condiciones y estilos, Caps. 93, 24, 286.

Tít. XI. De la echazon y de las demas averías que acontecen en la mar, Caps. 95, 96, 97, 98, 99, 100, 111, 112, 187, 195, 196, 197, 233, 246, 252, 271, 277, 284, 295, 296.

Tít. XII. De las averias causadas a una nave mercante por insulto de baxeles enemigos o de corsarios, Caps. 230, 231, 248, 276, 288, 290.

Tít. XIII. De las mútuas obligaciones entre un patron y los interesados en el buque, Caps. 229, 239, 240, 241, 242, 256, 294.

  -LXXXV-  

Tít. XIV. De la observancia de los contratos y de la buena fe en la compra y venta de las mercaderías, Caps. 292, 293.

P. 315. Ordenanzas del antiguo Consulado del Mar, títol que després de les quatre

planes d'una Advertencia del Editor o sia a la plana 321 cambia aixís: Ordenanzas de la antigua forma judiciaria del Consulado de Mar. Les quals son les processals del Consolat de Valencia que també distribueix ab nou plan y en aquest ordre. Caps. 31, 41, 22, 36, 37, 38, 39, 40, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 32, 33, 34, 35, 42; agrupats ab varies rúbriques.

  -LXXXVI-  

De la plana 341 a la última inserta un «glosario castellano de los vocablos nàuticos y mercantiles contenidos en esta traducción, un Vocabulario de las palabras catalanas más difíciles del Libro del Consulado» y mostres de la mala calitat de les anteriors versions castellanes y de la manera com en Capmany ha corretgit algunes imperfeccions del text català imprès abans d'ell.

Preocupat en Capmany de la rotunditat de la frase, considerà obra bàrbara la redacció del Consolat y en ella posà ses mans doctes l'autor de la Filosofía de la elocuencia. Per ell lo text venerable dexava d'esserho des del moment en que era obscur y, aixís com hauría refet una esculptura antigua sobre'l meteix original, se cregué autorisat a donarnos un Consolat de Mar renovat, estilisat. Sovint suprimeix una frase que judica poch interessant com aquelles deliciosament ingènues que diuhen e per aço fon fet aquest capítol. Vol metodisar convertintse en un Francesch Celelles del segle XVIII, mes son intent es inútil perqué lo text ja no freturava de claretat d'aplicació donchs ja casi no s'aplicava, y en cambi destruhía son caràcter primitiu, son valor com a document llinguístich trescentista qu'es son principal mèrit. En Pardessus ab millor instint denuncià aquesta profanació y no volgué repetirla com no ha fet tampoch l'editor inglés Traver Twis. La edició d'en Capmany tant valiosa en ses ilustracions, no es donchs recomanable com a reproducció de text y sempre serà considerada com una excepció gens imitable en la llista de les edicions.

La traducció castellana feta sobre'l text alterat, es donchs originariament viciosa; mes, prescindint d'aquella tara, pot considerarse com un model de llenguatge, si bè no está exenta d'infidelitats de traducció que'l meteix Pardessus posa de manifest. Ab tot representa un progrès immens sobre les traductions de Díaz Romano y d'en Pallejá qu'en Capmany sab fustigar ab cites contundents.

XI. 1831. Paris

Collection de lois marittimes anterieures au XVIII^e siècle, par J. M. Pardessus, membre de l'Institut (Académie des Inscriptions et Belles-Lettres), de la Société Royale des Sciences de Copenhague et de l'Académie de Marseille. Tome second. Paris. Imprimé, par autorisation du Roi, du 29 Décembre 1824, à l'Imprimerie Royale. MDCCCXXXI.

Un volúm de CXXI + 558 planes en quart.

P. 1. Collection de lois, etc. Chapitre XII. Compilation connue sous le nom de Consulat de la mer. (48 planes d'estudi històrich.)

P. 49, la següent portada:

Com se veu comença'l text després dels capítols judiciaris del Consolat de Valencia. Va seguint a dues columnes, en la primera lo text català tret de la edició de 1494 y ab les rúbriques acotades del Ms. n. 1 de la Biblioteca Nacional de París, a la esquerra la traducció francesa feta per en Pardessus. En totes les planes notes abundants.

P. 360. Acaba'l text del Consolat ab lo del Capítol CCLII (297 de les edicions impreses).

P. 361. Table des chapitres du Consulat de la Mer, que arriba fins al fi de la plana 368.

Aixís com suprimeix los capítols de Valencia també dexa de publicar totes les ordenacions y privilegis que sempre han acompanyat lo text del llibre de Consolat.

Ajudà a n'en Pardessus en la tasca de reproduhir lo text català en Joseph A. Llobet y Vallllosera, historiador català qu'exercia'l comers a Marsella, y l'assessorà lo célebre romanista Raynouard. Al contrari d'en Capmany y seguint les indicacions d'aquestos dos escriptors, no alterà'l text primitiu, y les notes acompanyatories son molt apreciables.

La traducció es feta a base d'una literal que li preparà en Llobet y, sino es impecable, sobrepuja incomparablement a la d'en Boucher.

  -LXXXVII-  

XII. 1874. Londres

Rerum Britannicarum medii aevi scriptores, or chronicles and memorials of Gread Britain and Ireland during the middle ages. Monumenta juridica. The black book of the admiralty. Appendix. Part III. Edited by Sir Travers Twis. Vol. III. London, 1874.

Pln. 35: Les bones costumes de la mar. The good customs of the sea.

Pln, 37. Table of subjects (la tal taula sols en inglès).

  -LXXXVIII-  

Pln. 50. Aci comencen les bones costumes de la mar. Capitol i. Dals bons stabliments e costumes de la mar.

Aquests son los bons stabliments...

Pln. 51. Here commence the good customs of the sea. Chapter i. Of the good constitutions and customs of the sea.

These are the good constitutions... (Aixís va seguint el texte en català a l'esquerra, en inglès a la dreta fins a les pln. 656 y 657 respectivament.)

Pln. 656... E per la rao damunt dita e declarada fon fet aquest capitol. (Se tracta del capítol 252.)

Pln. 657... And for the reasons above said and declared this chapter was made.

Citan ab elogi aquesta obra Rudof. Wagner en son llibre sobre la institució del Consulat: Zeitschrift für das Handelsrecht (Goldschmidt) y Schaube en son llibre ja citat sobre'l Consolat de Mar a Pisa.

L'original català es tret de la edició de 1494 y encara més concretament, del text meteix publicat per en Pardessus. No publica los capítols judiciaris de Valencia.

En la Introducció se donan noticies històriques y bibliogràfiques del Llibre del Consolat extractantles de l'obra d'en Pardessus. Demostra no coneixer la primera edició malgrat que l'editor podia haverse intrigat per l'Aviso singular d'en Capmany si es que no coneixia cap exemplar d'ella. Diu que la única edició qu'existeix en lo British Museum es una estampada a Barcelona en 1627 y'ns temém que's hagi confós ab la data del Repertori que solia afegirse als exemplars de la edició Cormellas de 1592. Lo més curiós y nou d'aquesta Introducció es lo motiu de la edició anglesa. Segons l'editor, lo Canciller Kent (en sos Commentaries on Americans Law. Vol. III, p. 10) declarà que'l Llibre del Consolat conté les lleys de tots los tribunals comercials europeus y es lo més auténtich y més venerable monument llegislatiu dels usatges mercantivols de la Edad Mitja; per la qüal rahó desitia que sen fassi una traducció complerta al idioma anglès, tant esperada per advocats y estudiosos.

  -LXXXIX-  

A. Un vol. en quart de lletra gòtica a dos corondells. La portada orlada en negre y en la part superior dos homes agenollats devant de la Verge, a la dreta dues naus. Al dessota aquesta portada en lletres vermelles:

«Libro llamado del Consulado de Mar. Obra muy útil y provechosa: y aun muy necesaria: ansi para todo género de mercaderes: como de señores de naos: y pilotos: y marineros: y todos los que navegan. Demas de tener clara luz para en todos los negocios de la mar o concernientes a ella: tiene agora nueuamente las ordinaciones de los derechos del general: y del peso del señor Rey. E va tambien puesto el priuilegio de los consules y mercaderes: concedido por el rey don Hernando de gloriosa memoria. Es agora nueuamente traduzido de lengua Catalana en Castellana. Impresso y de muchos vicios reconoscido. Año de MDXXXVIII.»

8 fols. prelm. y 158 fols. numerats. Al revers de la portada ja comença la taula; després los capítols en número de 329; la llista o cronicó de les confermacions; los capítols del Rey en Pere, no numerats y les ordinacions successives fins la del Rey En Ferràn lo Catòlich en 1493, formant un conjunt de 158 fols.

Fol. CLVIII. Colofó: «Al honor y gloria de Dios todopoderoso. Y de la sacratíssima virgen Maria madre suya, abogada de los pecadores. Y de los bienauenturados Santos, Sant Telmo, Sant Clemente, Sant Nicolás, Sant Antonio. Y de las bienauenturadas Santa Tecla, Santa Ursola, Santa Barbara, Santa Clara, Patrones y abogados de todos los nauegantes. Hace fin el presente libro: llamado Consulado de Mar. Agora nueuamente traduzido de lengua Catalana en nuestro vulgar Castellano. Ha sido impreso en la metropolitana ciudad de Valencia: por Francisco Diaz Romano. A ·IIIJ· dias del mes de Enero. Año 1539.»

De la edició d'en Pallejá 1732 se desprèn la absoluta raresa d'aquesta, donchs en ella se funda pera ordenar la seva.

(V. Salvá, Capmany, Fernández Duro, ops. cits.)

Algunes errades greus d'aquesta traducció entre les citades per en Capmany: irien a onta-irian a otra; Si algun leny armat entrara en cors^__si algun vaso armado estará vacio; Si'ls mariners sen menaran la nau^__si los marineros menearán la nave; Es tengut de no abandonar la nau entro al cap del viatje^__es obligado de no volver atrás al principio ni al fin del viaje, etz.

B. 8 fulls de preliminars y 2oo planes numerades (la darrera blanca) y 12 fulls d'index; formant un volúm de 238 planes en fol. La portada diu:

Consulado del Mar de Barcelona, nuevamente traducido de Cathalan en Castellano por Don Cayetano de Pallejá, Bayle por su Magestad del Real Derecho de Cops de la Ciudad de Barcelona, y Consul Militar del Consulado del Mar de dicha Ciudad, y addicionado de los autores que tratan cada uno de los capitulos, en el qual se contienen las Leyes, y Ordinaciones de los Contratos de Mar, muy util, y provechoso para todos los Mercaderes, Negociantes, Patrones, y Marineros. Dedicase al Ilust.^mo y Rev.^mo Señor Don Andrés del Orbe y Larreategui, Arzobispo de Valencia, del Consejo de Su Magestad, y su Governador en el Real, y Supremo Consejo de Castilla, &c. Barcelona MDCCXXXII. En la Imprenta de Juan Piferrer, a la Plaça del Angel. Con licencia y privilegio.

Degueren esser útils les referencies als autors que ja anuncia en la portada; casi bé totes retreuen als tractadistes italians Casaregis y Targa. Es curiós consignar que en Pallejá no ha volgut estampar en aquesta traducció los drets d'entrades y exides del General perque li ha semblat aquesta particularitat d'un Realme impropria d'un Còdich observat universalment. En Capmany censura ab fundada acritut la calitat d'aquesta traduccio y'n dona probes ab cites com les següents: Si la nau no te consol ho traduheix: si la nave   -XC-   no tiene consuelo; Mariner sia avol o no Marinero sea habil o no; Los mariners deuen gardar atressi los marineros deben guardar entresí; Si algu tallara caps Si alguno cortarà cabezas, etz,»

C. Capmany. Código de las costumbres marítimas de Barcelona hasta aquí vulgarmente llamado Libro del Consulado. (V. la descripció y notes a la p. LXXXI y seg.)¹⁶⁶.

A. «Le livre du Consvlat contenant les loyx, ordonnances, statutz & costumes touchant les contracts, marchandises, negotiation maritime & de la navigation tant entre marchandz que patrons de navire et autres mariniers: nouvellement traducit de language Espagnol & Italien en Français ^__ 1577 (Un grabadet ab algunes naus y'ls quatre patrons sant Antoni, sant Nicolau, sant Telm y santa Clara. Al fi l'escut de França y: achevé d'Imprimé (sic) ce 25 Feurier 1577). Aix en Prouence par Pierre Roux.»

D'aquesta traducció feta per Francesch Maysoni y gens recomanable segons Capmany y Pardessus, se'n feu segona edició, també a Aix Esteve David, 1635¹⁶⁷.

B. «Boucher. Consulat de la mer, ou pandectes du droit commercial et maritime, faisant loi en Espagne, en Italie, à Marsille et en Angleterre, et consulté partout ailleurs comme raison écrite, traduit du catalan en français, d'après l'édition originale de Barcelone, de l'an 1494. P., Arthus-Bertrand, 1808, 2 vol. 8º.» Traducció pèssima, justament anatematisada per Pardessus.

C. Pardessus. «Collection des lois marittimes anterieures au XVIII^e siècle». (V. la plana LXXXVI); Es la millor traducció francesa feta, com hem dit, sobre'l text català de la segona edició (1494) y consultant lo Còdech 1 de París¹⁶⁸.

Indubtablement la primera traducció italiana fou la que degué ferse en Roma 1519 segurament sobre alguna de les catalanes estampades l'any anterior a Barcelona per en   -XCI-   Rosembach o l'Amorós. Fou feta per lo Mestre Antonio de Bladi de Asola y se'n troba un exemplar a la Biblioteca Magliabecchiana de Florença. (Vegis sa descripció en la plana XXXV d'aquest volum.)

En la «Biblioteca Colombina (Catàlogo de sus libros impresos etz. t. II. Sevilla 1891)» se parla infundadament d'una versió italiana feta en lo meteix any 1519 per en Jacobo Gelli a instancia dels Cónsols de Florença. Això fou una confusió que s'esplica llegint les noticies que en Schupfer¹⁶⁹, en Schaube y en La Mantia donan de la edició de Roma, de les que resulta que en Gelli fou merament lo qui promogué o costejà la impresió. En Brocà (Taula de Stampacions) qui doná també aquest dato equivocat, s'ha servit rectificarlo a nosaltres en carta particular.

Després del 1519 se te noticia de les impresions venecianes, la primera de les quals no es del 1544, com assegura en Capmany, sino de 1539. Forma un vol. de 122 folis en quart imprès a Venecia per Joan Padoanno, a instancia de Joan Babtista Pedrezano y son títol es lo següent: «Libro di Consolato novamente stampato et ricorretto nel quale sono scritte capitoli et statuti et buone ordinationi che li antichi ordinarono per li casi di mercancia et di mare et mercanti et marineri et patroni di navilii.»

A aquesta seguírien la de 1544, 1549 (segons Pardessús) y la de 1564 que tenim en lo nostre poder y anem a descriure per creure que no ha fet fins ara cap bibliògraf.:

«Libro del Consolato de Marinari, nel quale si comprendono tutti gli statuti, & ordini disposti da gli antichi per ogni caso di Mercantia, o di Nauigare, cosi a beneficio de Marinari, come de Mercanti, & Patron de Nauilii. Con l'aggiunta delle Ordinationi sopra l'Armata de Mare, sicurtà, entrate & uscite. In Venetia, per Francesco Lorenzini. M·DLXIIII.»

8 fols. de portada, preliminars, taula y 1 blanch + 117 numerats + 2 ab la llista de les acceptacions, en 8^u.

Conté (tradotto di lingua spagnuola nella nostra italiana), tots los capítols del Llibre del Consolat (inclosos los judiciaris); en numeració apart los de la Armada, los Capítols del Rey en Pere (Capitols del Re Don Piero); Ordinacions dels Consellers de Barcelona per lo Consolat de Sicilia y pels fets marítims; disposicions del Recognoverunt proceres; altra del Re Eniayme (sic) sobre lo meteix; ordinacions del Consellers sobre cambis; privilegi del Rey Alfons; Capítol de Cort de Barcelona; Guiatge (que traduheix Viaggio); ordinacions sobre seguretats marítimes; dret del general d'entrades y exides; y cronicó de les acceptacions. Hi es donchs tot lo de les edicions catalanes, exceptat lo dret del pes del senyor Rey.

Segueix la de 1567¹⁷⁰ (estampat per Zanetti), altre del meteix any per Ravenaldo¹⁷¹ y 1576 per Gabriel Zeberti¹⁷².

Sobre aquestes edicions en Casaregis formà la seva qu'estampà en lo vol. III de ses obres impreses a Venecia en quatre volums, y periòdicament se n'han publicat estampacions apart durant molts anys, donchs lo text d'en Casaregis fou l'adoptat en tota Italia haventli aquesta fama valgut les ditirámbiques frases que se li dedican en la darrera edició torinesa de que parlèm en la plana XXXIV.

En altres poblacions italianes com Gènova, Livorno (1788), Lucca (1720), Florença, s'anà publicant lo Consolat sense faltarhi la spiegazione d'en Joseph L. M. Casaregis.

Segons Lange al fi del cap. IV de son llibre Brevis Introductio in notitiam legum maritimarum, Daniel Ficher, consul de Rostock, lo havía traduhit al llatí y sa publicació fou   -XCII-   anunciada en les Noves literaries del Baltich, any 1698, p. 199, mes en Pardessus qui recullí la noticia, no pogué confirmarla, y afegeix: No podía ser gayre recomanable aquesta traducció perque fou feta del italià. No més es sensible que no's trobi, per les notes, de les que en Lange ne fà gran elogi.

Boucher t. 1.^er p. 62, de sa trad. diu que s'estampà a Suecia una traducció llatina. Mes tant d'aquesta com d'una anglesa que diu coneixe, està mal informat. Los inglesos sempre citan la italiana y en cap catàlech dels més complerts y exactes se parla de tal traducció que també Azuni cita sense probes.

A Leyde (1704) y després a Amsterdam (1723), s'estampà una traducció holandesa feta per Westerveen. La primera per Joan de Vivie y Isaac Severinus, la segona per Salomon Schouten¹⁷³.

Després de llarchs preliminars contenint judicis de molts autors sobre'l llibre, versos, dedicatories, etz. segueixen los capítols del Consolat a doble plana, en italià y holandès, començant per los del Consolat de Valencia. Després del capítol 294 segueixen, en català

  -XCIII-  

y en numeració apart les Ordinacions en fet de Armada marítima. Aquest text català, que ocupa 25 planes numerades apart, es copiat, sense dirho, de la edició de 1592 o la de 1645, lo qual se coneix perquè també'n copia les notes aclaratories qu'estan al marge ab asterisch. Vegis més amunt lo facsímil de la primera plana.

Després de la plana 25 en que acaban les dites Ordinacions y prescindint de lo demés que sol anar junt al text del Consolat, comença la taula.

Ja hem indicat que'ls anglesos sempre s'havíen servit de les edicions y'l texte italians. En 1874 sir Travers Twis en la obra Rerum Britannicarum scriptores. Monumenta juridica, t. III (p. 37 a 367), publicà lo text català que copià, com en Pardessus, dels còdechs de París y'l acompanyà de la versió anglesa¹⁷⁴.

Assegura en Pardessus¹⁷⁵ que la única traducció feta en alemany es la d'Engelbrecht (Corpus juris nautici oder Sammlung aller Seerechte von Johann Andreas Engelbrechi. I. Band. Lübeck. 1790), feta sobre la holandesa ja citada. Segons opinió d'en Meyer, que retreu lo meteix autor francès, aquesta traducció minus accurate factam et nonnunquam sensu carentem.

  -XCIV-  

Després de consultar còdechs y edicions estampades, comprenguerem la necessitat de que la reimpressió tant esperada per tots los devots del celebèrrim Llibre del Consolat, aquesta reimpresió de la que'ns encarregarem per excès de bona voluntat, devía esser feta a base d'aquelles edicions, o sía les d'estampa, les quals representan lo text que a les primeries del segle XV arreglà oficialment en Francesch Celelles. Lo text dels còdechs se ressent de la forma aluvionaria en que s'anà formant la compilació: la frase es dura y amplificada, lo concepte obscur, abundan les repeticions y tant com la falta de mètode hi domina la anarquía en la escriptura. Los bons prohomens de mar que anavan coleccionant o redactant de bell nou los usos pels que's regíen les naus y les mercaderíes, degueren esser en gran nombre y de distintes èpoques y mal podía exigirse unitat a llur obra colectiva. Fou donchs precís qu'una ploma disciplinada la metodisés y en lo possible li donés la unitat necessaria pera la fàcil aplicació. Tant sentida fou aquesta necessitat, que la propagació histórica, o sia coneguda, del famós Llibre, es posterior a la obra d'en Celelles, coincidint ab la aparició de la estampa, en los primers temps de la qual ja usà de sos beneficis, sortint de les prempses d'en Nicolau Spindeler.

Desde'l moment en que la innovació d'en Celelles que, com hem vist fou feta en la primera edició y publicada en la segona, quedà aceptada per unanimitat y marcà'l moment de la fama mondial del Llibre, hem de reconeixer en lo nou text la qualitat y'l mérit de cosa cristallisada y definitiva, y tant ho fou que podrèm observar a partir de la esmentada edició del 1494 una invariable identitat en totes les restants edicions que van copiantse'l text cada una de l'anterior sense alterar una paraula y fins copiant ritualment les incomprensibles aduc fent constar que ho son en nota marginal. Aixís donchs deduhirem que'l text famós del Consolat es lo divulgat per la estampa y en ell basarem la nostra edició.

Mes entenguerem que la nostra misió d'editors moderns no devía reduhirse a copiar al peu de la lletra; hi mancava lo dato diplomàtich si no pera fixar críticament aquell text, donchs això no era necessari dintre de les edicions impreses per lo qu'hem exposat; pera marcar la transició entre les dues èpoques, conciliarles, y ensemps presentar la font més primitiva entre les que han arrivat fins a nosaltres; faltava, en una paraula, compulsar aquell text definitiu ab lo dels còdechs y, donada la variable contextura d'aquestos, triar entre tots aquell que essent més assequible representés la lliçó més antigua entre les conegudes; per això preferirem lo contingut en lo venerable còdech d'en Sant Pere, induptablement l'escrit en data més llunyana. L'escullirem tot seguit ab aquesta idea y tinguerem la singular fortuna de poder comptar ab la colaboració d'elements valiosíssims de Mallorca que no dubtaren en aceptar graciosament la comanda que, comptant ab la amistat y ab son amor a la nostra arqueología literaria, los hi ferem al començar la nostra tasca. En Matheu Obrador, lo plorat Obrador de les empreses lulianes, de qui guardèm lletres entussiastes d'encoratjament, executà bona part del trevall de compulsa; després al seu costat y més tart sense ell (¡la mort lo sorprengué trevallant!) los amichs Estanislau Aguiló y Pere A. Sanxo, directors respectivament de la Biblioteca provincial y del Arxiu general històrich de Mallorca, trevallaren ab ardidesa, ab pleníssim coneixement, ab lloable desinterés, en aquella tasca aspra y revessa per uns altres encara que fos per ells feyna atractívola. Ab tant bons colaboradors no podíem dubtar ni un moment y hem seguit trevallant sense repòs.

Aquesta compulsa no era cosa fàcil de moment. Los textes escrit y l'imprés difereixen radicalment arrivant en molts punts fins a denunciar dues redaccions distintes: la una primitiva més difusa, més plena de repeticions y circumloquis y per lo meteix també de faltes de   -XCV-   sentit y d'errades de copia¹⁷⁶; l'altra bastant més moderna pero més clara, més literaria y precisa; feta segurament per un home de sentit jurídich que esporgava arreu sense pietat, sense preocuparse gayre de reconstituir fidelment lo text primitiu ni de conservarne la forma externa.

Casi en les meteixes paraules nos ho deyen los amichs de Mallorca al excusarse de no poder complir l'encàrrech d'anotar puntualment les variants, qu'eren tantes que més fácil hauría sigut copiar de bell nou lo llibre. En vista d'aquesta dificultat resolguerem conciliar les dues versions, apuntant ab certa insistencia en los primers capítols les variants purament ortogràfiques (costuma, custuma ell, eyl, anantar, enantar) y, tant com s'avençava la compulsa, fer cas omís d'elles, senyalant casi exclusivament les que oferíen importancia ideològica o textual. D'aquestes no n'hem deixada cap; fins devegades ha sigut necessari copiar tot un capítol, resultant la compulsa aixís feta no precisament un enutjós repertori de monossilabs y paraules inútils al costat d'un sens fi de petites xifres, joya d'erudits inactuals y xorch passatemps de presumits textualistes, sino un comentari molt lluminós pera aclarir dificultats de redacció, per explicar dubtes y amfibologíes. Bones sorpreses hem tingut al repassar aquelles notes qu'a molts podríen semblar sobreres; lo pacient llegidor ho podrà comprobar al cotejar lo text ab les notes.

Obehint al criteri de la integritat del text consagrat en los temps de sa major divulgació, nos ha semblat forçós publicarlo en sa totalitat y en la forma consagrada per nou edicions oficials: començant per los capítols del Consolat de Valencia, seguint los genuins de les costumes de mar, lo fals cronicó de les promulgacions y per últim totes les disposicions legals y fragments y notes que'ls antichs consideraren útil companatge del Llibre. No'ns hem cregut autorisats per suprimir res ni per alterar l'ordre establert en la colecció tantes vegades reproduhida, mes aixís com hem restablert ab la revisió tipogràfica y indirectament ab les compulses, lo text oficial, hem procurat depurar lo de les disposicions acompanyatories acudint a ses fonts pera revisarles: l'Arxiu Municipal de Barcelona y'l de la Corona d'Aragó.

Hem respectat lo text potser fins a la exageració, mes no'ns ne sabèm penedir, donchs, poch segurs de nosaltres meteixos, preferim esser acusats de excès de fidelitat y potser de faltar a la actual pràctica de transcripció, que arrostrar les justes ires dels que'ns acusessin de alteració o profanació. Entenèm qu'un text antich ja fossilisat, y en aquest cas se troba un còdich mitj eval en desús, deu esser respectat en ses ipssissima verba y en sos meteixos defectes sintàxichs. Desfer les paraules aglevades o cambiar lletres seguint la ortografía posterior a la del text, treu a aquest un de sos principals encants qu'es lo perfum arcàich, la pàtina dels segles que res pot imitar.

Y aquest es lo motiu que'ns ha fet acatar ab genuflexions de ritu religiós les paraules venerables ab que'ls nostres passats decidiren que's regís lo comers y la marina d'Europa. Sols la puntuació viciosa que conservaren los estampadors en lletra rodona per haverla trovada en la gòtica, hem rectificat sobriament. La còpia y les successives correccions nos han obligat a moltes lectures y en cada una hem trobat algunes d'aquelles impropietats tot seguit esmenades.

Per posarlo a continuació del text, hem redactat un copiós glossari de les paraules arcàiques o desusades, lo mèrit del qual consisteix més en lo despullament del text y sa ordenació qu'en les etimologíes y equivalencies modernes, per més de que en unes y altres hi hem posat tota la bona voluntat; en ell trobaràn material abundant los amants del nostre vell romanç y tant y més qu'en ell podràn cercar en lo glossari de frases que acuradament hem compost y va a continuació, lo geni concret d'aquesta llengua, los modismes y giros privatius y fins alguns conceptes originalíssims sobre materies de mar o de mercaderies.

  -XCVI-  

Per no presentar nua y cruament lo text, sa compulsa per notes y'l glossari, hem capsat la nostra edició ab un estudi històrich en que tot resumint les opinions emeses en moltes nacions y per autors famosos sobre'l lloch y la data d'aparició del Consolat, anèm exposant la nostra opinió que per eliminació de falsetats y incoherencies va resultant tota sola y casi sense aportar nous datos perquè'ns podèm valer sense esfors ni sofisticar arguments, dels mateixos presentats per tots los autors que revisèm.

Segueix lo present estudi bibliogràfich destinat principalment als còdechs y edicions catalanes, ab sengles facsímils.

Finalment, pera rendir tribut a la patria del Consolat hem posat per via d'Apèndix un bon aplèch de notes inèdites sobre'l Consolat y la Llotja de Barcelona.

En resúm, lo nostre plan no ha sigut fer la historia del comers y la marina catalans y per això los citèm sols de referencies invitant a sos estudiosos a que repassin la enciclopedia històrica barcelonina del gran Capmany, sino purament presentar lo text del Consolat en edició tot lo depurada possible en vista de particularitats explicades. Lo demés son afegiments necessaris o curiosos de la edició.

  -XCVII-  

Potser no calía parlarne sino fos perquè aquesta secció es obligada en tots los llibres, com garantía d'última correcció. Les errades que s'han escapat en lo present son escasses. Notèm com més vistes, les paraules comencar, comencat, auinenca y conuinenca que's llegeixen respectivament en les rúbriques dels cap. XLVII, XLIX, CCXXX y CCXXI-CCLIII, del Ll. del C. en les quals paraules apareix la c en lloch de la ç; y sobre tot, salvèm la que figura en les ratlles 3, 18 y 29 de la plana XLVIII cambiant la data equivocada 1635 per 1645, qu'es la de l'última edició oficial del famós Llibre, tal com queda explanat en lo lloch corresponent de la secció bibliogràfica. Finalment, hem de corretgir: P. 267, r. 10: CCLXVII pef CCLVII; p. 273, Col, 1.ª r. 13: Clargue per Clergue; p. 293, col. 2, r. 3: mariners per mercaders.

  -XCVIII-  

En homenatge a la més famosa compilació de costúms marítimes,
fou estampat lo present LLIBRE DEL CONSOLAT DE MAR
en los tallers gràfichs de M. Henrich y C.ª,
de la nobilíssima Ciulat de Barcelona,
tirantse aquest derrer full
lo dia 15 de Maig
del any 1914.

LAUS DEO

  -XCIX-  

A gloria e lahor de nostre senyor deu Jesuchrist de la gloriosa verge mare sua aduocada nostra, dels gloriosos sants Mossenyer sant Telm, sant Nycolau, sant Anthonii, e sancta Clara e sancta Madrona, Patrons e aduocats dels nauegats, e de tota la cort celestial. Per quant en lo libre de Consolat se trobauen moltes corrupcions axi en vocables com en sentencia, e molt descompost per remey de aço yo Francesch Celelles per sola caritat, iatsia a molt treball, hauent colloquis e consell de persones expertes e antigues, axi patrons de fustes com mercaders e mariners e altres, e cercant molts originals, me so esforçat corregir lo present libre tant com es stat possible. E per mes adornar es stat deliberat hi fossen aiustats alguns priuilegis e ordinacions e altres coses concedents a la materia. Encara per raho   -C-   de la confussio dels capitols que en lo dit libre stan dispersos, es stada feta la present Taula. La qual serua tal orde que primerament posa com son fets consols, iutge de appells e scriua ab tot lur orde iudiciari. Apres entra com nau es pensada, fabricada, fornida, e carregada. E axi discorrent tots los accidents que aquella segueixen e poden seguir fins que dita nau ve a adob, e finalment a desfer; ço es que en lo titol de letra grossa posa lo cas o materia, e apres acusa tots los capitols altres lochs en lo present libre qui tocan en alguna manera de aquell cas ho materia, posant primer lo nombre de cartes e derrer lo nombre del capitol. E axi facilment se poran trobar los cassos necessaris en lo present libre.

A gloria e lahor de nostre senyor deu Jesuchrist de la gloriosa verge mare sua aduocada nostra, dels gloriosos sants Mossenyer sant Telm, sant Nycolau, sant Anthonii, e sancta Clara e sancta Madrona, Patrons e aduocats dels nauegats, e de tota la cort celestial. Per quant en lo libre de Consolat se trobauen moltes corrupcions axi en vocables com en sentencia, e molt descompost per remey de aço yo Francesch Celelles per sola caritat, iatsia a molt treball, hauent colloquis e consell de persones expertes e antigues, axi patrons de fustes com mercaders e mariners e altres, e cercant molts originals, me so esforçat corregir lo present libre tant com es stat possible. E per mes adornar es stat deliberat hi fossen aiustats alguns priuilegis e ordinacions e altres coses concedents a la materia. Encara per raho de la confussio dels capitols que en lo dit libre stan dispersos, es stada feta la present Taula. La qual serua tal orde que primerament posa com son fets consols, iutge de appells e scriua ab tot lur orde iudiciari. Apres entra com nau es pensada, fabricada, fornida, e carregada. E axi discorrent tots los accidents que aquella segueixen e poden seguir fins que dita nau ve a adob, e finalment a desfer; ço es que en lo titol de letra grossa posa lo cas o materia, e apres acusa tots los capitols altres lochs en lo present libre qui tocan en alguna manera de aquell cas ho materia, posant primer lo nombre de cartes e derrer lo nombre del capitol. E axi facilment se poran trobar los cassos necessaris en lo present libre.