Libre de consolacio de philosophia

Anicio Manlio Torcuato Severino Boecio

POCHS llibres han tingut l'anomenada de la CONSOLACIO DE PHILOSOPHIA de Boeci, extesa per tota l'Europa, desde les primeries de l'Edat Mitjana y traduida en totes les llengues y literatures que s'hi conreuhaven. Son autor que fou apel-lat lo derrer dels romans¹ la escrigué encara ab tot l'artifici clássich aleshores agonitzant com la matexa Roma; y essent cristiá d'esperit, res mancava a n'el nostre llibre per obrirse fácil camí en aquella época, escassa de formes   —VI→   literaries en ses produccions y al mateix temps mal preparada pera fruir de les joyes de la bona época clássica.

En tota l'Edat Mitjana seguí essent lo Boeci lo llibre indispensable de les biblioteques de reys y de magnats; y aixis com en los monestirs de Mendicants o Fra Menors s'hi custodiaven los Exemplaris (per l'estil del que havem publicat en aquesta BIBLIOTECA ab lo titol de Recull de Eximplis e Miracles per A. B. C...) que servíen per ensenyar y educar al poble sentli agradoses les prédiques doctrinals, en los Palaus y Monestirs Reyals s'hi llegíen les artificioses planes del Boeci, que ademés de recrear l'esperit, ajudaven a recordar als poderosos la inconstancia de les coses humanes y la brevitat de la vida.

Res donará tant a conexer la divulgació y apreci de aquest llibre com la llista dels manuscrits procedents de Catalunya de que's té noticia, ja de traduccions en nostra llengua, com del codechs primitius que's guardaven en nostra terra.

En lo monestir de Santa María de Ripoll, (avuy en l'Arxiu de la Corona d'Aragó) se guardava un codex d'aquesta obra, ab la següent indicació: Boetii de consolatione philosophica, quam explicationem assumpsit manibus Johannis Terrat studentis die martis30 Decembris 1478.- Un altre figura en lo Catalech dels llibres guardats en l'Arxiu de   —VII→   la Casa Capitular del Bisbat d' Urgell fet per fra Guillem Costa del Monestir de S. Miquel de Cuxá, lo 2 d' Abril 1660.- En la Biblioteca Provincial de Mallorca, hi ha un codex palimcest del Boeci del sigle XIII, segons l'Archiduch Lluis Salvador en son Die Balearen in Wort und Bild, t. IV, pág. 236.-² Lo P. Villanueva en son Viaje literario (vol. 20, pág. 122), dona raó d'altre codex de Boeci (no citat pel senyor Menéndez Pelayo), sens indicar la llengua, si be sembla devía ésser en llati, que's trobava en lo Monestir de Santes Creus.- En la carta dotal de donya Constança d'Anglesola (1403) que's conserva en l'Arxiu Histórich Nacional, s'hi llegeix entre la llista de sos llibres, un Boeci en lati ab cubertes vermelles y després una versió catalana, Boeci arromançat en paper scrit de ma nostra; per cert que ab motiu causa l'admiració del senyor Menéndez Pelayo, trobar en una llista de 16 llibres, dos codechs de la CONSOLACIÓ de Boeci.- Altre codex llatí estava en   —VIII→   la Biblioteca del Condestable don Pere de Portugal (n.º 84 del inventari de sos llibres); també possehía lo mateix Condestable un codex en castellá del Boeci que figura en lo nombre 39 del mateix inventari.- En lo Catálech de la Biblioteca del Rey Don Martí (en l'Arxiu de la Corona d'Aragó, R. 2,326) hi figura també un BOECI DE CONSOLACIÓ L. (en llatí?) que porta lo n.e 122.

Major argument será encara per nosaltres lo gran nombre de codechs catalans que existiren de aquesta obra; no ens ocuparém dels escrits en altres llengues, com la castellana y la francesa (d'aquesta última ne possehía un lo Princep de Viana), que també corríen per Catalunya.

En la Biblioteca Provincial y Universitaria de Barcelona s'hi conserva lo codex que ha servit per aquesta edició y procedeix del Convent Dominicá de nostra ciutat; consta de 128 fulls, escrit ab varies tintes y hermoses capitals adornades, a dues columnes, sobre paper, d'ultims del sigle XIV o primeries del XV³. No describím lo començament ni la fí del volum perque se troba copiat al peu de la lletra en la present edició.- Segons lo P. Villanueva (Viaje Literario, vol. XVIII, pág. 206), en la Biblioteca   —IX→   del Monestir de Montserrat s'hi trobava altre codex d'igual antigüetat que lo que venim de descriurer, que comença: Prolech de frare Pere Saplana, del ordre de Preycadors, conventual de Terragona, qui esplana aquest libre de latí en romanç, segons lo començament e glosa de Sent Tomas: lo qual tremis al infant en Jacme, fill del Rey de Mallorca, lo qual Infant era desheretat e tengut pres en la ciutat de Barchalona per lo molt alt Senyor Rey en Pere d'Aragó⁴.

En l'inventari dels llibres de la Reyna Donya María d'Aragó, muller d'Alfons V (1458)   —X→   s'hi llegexen dues copies catalanes del Boeci:

Núm. 34.- Item un altre libre appellat Boeci de Contemblació (sic) en romanç scrit en pregamins ab posts cubertes ab aluda vermella, ab dos gafets dargent daurats que comença: Al molt alt e molt rredubtable princep, &, e feneix ab rubrica vermella: Açi feneix lo libre...

Núm. 63.- Item un altre libre appellat Boeci de consolació, scrit en paper a corondells ab cubertes engrutades ab aluda vermella; comença: Al molt alt, poderos e carament amable... e feneix en xxxxiij cartes a nostre senyor Deu axi con aquell. Lo senyor Menéndez Pelayo suposa aquesta traducció diferent de l'anunciada en l'article anterior d'aquest inventari.

En la Biblioteca Colombina s'hi trobava un codex en catalá de la CONSOLACIÓ DE FILOSOFIA que avuy día se troba en la Biblioteca Nacional de París, segons lo Suplément au Catalogue des manuscrits espagnols de la Biblioteque Nationale (París 1892, n.e 630, pl. 353) que porta sa descripció: Pabier 119 feuillets, 285 millimètres sur 205. XVe siècle. (Classement de 1860 n.º 474; Acquis en 1885), copiada per lo senyor Menéndez Pelayo en la citada Bibliografía...

Finalment tením en nostre poder un altre codex de la CONSOLACIO DE PHILOSOPHIA, molt semblant al que se troba actualment en la Biblioteca Universataria de Barcelona, si be quelcóm anterior, probablement del final del   —XI→   sigle XIV, y de més bona má en les ornamentacions dels caps-lletres e inicials. Te 121 folis numerats, a dues columnes per plana, y comença (fol. 1):

En nom de Deu sia | e d'la Verge molt | humil madona | Sta. Maria | Aci comença lo | prohemi del libre de Boeci | de consolacio en lo qual se | conte la Istoria de Teheodo- | rich Rey dls Gots lo qual | libre ordona Frare Anthoni | Genebreda dl (ordre) dls (Frares) | preycadors dla Ciutat (de) | Barckenoxa.

Per ço que lo libre...

Acaba en lo foli CXX: Açi fenexen tots los V libres de Boeci apellat de Consolacio.

Finis adest vere scriptor vult pretium hebere (sic.) Deo gracias.

Segueix: Aquest metre es abans de la derrera prosa que es tresposat.

En lo V metre la Philosophia que per la figura que Deu ha donada als cors del hom con ell... & (vegis lo text pág. 247.)⁵

  —XII→  

Lo codex descrit constituheix una prova en favor de la paternitat de la traducció del present llibre de Boeci en favor del P. Fr. Antoni Genebreda, ja que diu rodonament lo qual libre ordona Frare Anthoni Genebreda; dihém axó perque primerament lo P. Villanueva y avuy nostre docte mestre lo senyor Menéndez y Pelayo se inclinan a creurer autor de la traducció catalana al P. F. Pere Saplana com se desprén del començament del prolech del ja citat codex del Monestir de Montserrat. Si del text que ja havem copiat al parlar del dit codex, se'n desprén que fou traduhida pel P. Fr. Pere Saplana, la present indicació fa creure la existencia d'una versió diferent, feta o refosa per Fr. Antoni Genebreda; la impossibilitat en que'ns trobém de fer lo coteig ab la edició prínceps de la traducció catalana del Boeci que's conserva en la Biblioteca del Institut de Huesca⁶ nos fa més difícil lo contribuhir a la resolució d'aquest dubte important per les lletres catalanes, per la anomenada que en Catalunya y aduch per tot Espanya⁷ y en lo mitjorn de Fransa⁸ tingué lo P. Genebreda,   —XIII→   com autor de la versió catalana del Boeci, mentres quedava ignorat lo verdader traductor P. Saplana⁹. No'ns sabém conformar a que lo P. Genebreda, qual nom figura en tots los textos catalans que conexém d'aquesta obra, fos solament autor del proemi y dedicatoria al infant Don Jaume de Mallorca, mes encara devant la clara afirmació que en aquest codex, a mon parer de igual autoritat al menys que'l de la Biblioteca Montserratina, se troba respecte al autor de la traducció catalana.

Res més nos cal afegir sobre aquesta traducció que segurament fora més coneguda y estimada sa lectura a no haver escassejat tant los exemplars de sa única edició estampada en les derreríes del sigle XV.

Lo tractat que segueix al text de la CONSOLACIO Philosifia de Boeci, o sia la MORAL CONSIDERACIO   —XIV→   CONTRA LES PERSUASSIONS, VICIS Y FORCES DE AMOR FETA PER LO NOBLE DON FRANCESCH CARROÇ PARDO DE LA CASTA es copia d'un llibret incunable, existent en la Biblioteca provincial de Palma de Mallorca, encara que l'Haebler en sa Biblioteca Ibérica del sigle XV suposa que no's coneix cap exemplar d'aquesta impresió¹⁰.

No transcribim lo titol per trobarse copiat fidelment en lo present text.

Al incluirlo en aquest volum de la BIBLIOTECA CATALANA, tant mon Pare con lo Sr. don Bartomeu Muntaner (a. c. s.) qui's cuida galanament de l'impresió del present volum degueren tenir en compte la raresa del present tractat fet per lo poeta valenciá don Francesch Carroç Pardo de la Casta desconegut dels Biografs Valencians Ximeno, Rodríguez y Fuster y citat per Nicolás Antonio. Bib. Vetus y per lo P. Villanueva (Vol. 22 pl. 214), d'ahont trau la cita lo Sr. Haebler al descriure aquest volum, que pasá de la Biblioteca dels Frares Predicadors, a la Provincial de Palma de Mallorca.

ANGEL AGUILÓ

  —1→  
  —[2]→     —3→  

MOLT alt e poderos e carament amable senyor infant en Jacme de Malorcha: yo seruidor vostre desijant que pogues esser present ab vos per ço queus consolas en vostres tribulacions, la qual cosa no mes leguda, em pensat que en absencia vos seruescha per honesta scriptura en la qual vos puxats consolar. On pensant mi en aquesta cosa, ço es, quina scriptura vos poria trametre, vench me a les mans lo scrit lo qual sent Thomas Daqui del orde dels preycadors, doctor molt excellent, cosi vostre, la doctrina del qual es molt comuna e sens tota error, feu sobre lo libre de Boeci de Consolacio, en lo qual quant hagui legit viu manifestament que era obra couinent per a vos, senyor, e per a tota persona que en semblant tribulacio sia; e fuyt molt induit a transladar lo dit libre en romanç catalanesch per alscunes nobles persones de Cathalunya que han del vostro dampnatge gran desplaer, que sabien la condicio del dit libre, e conexien que seria a gran consolacio de vos, senyor, per que volgren e desijauen que jol transladas: les voluntats dels quals axi com la vostra mateixa, senyor, es a mi e deu esser a tot frare preycador manament. On per les dites   —4→   rahons mogut he transladat lo dit libre seguint la exposicio del dit beneuyrat doctor ab gran affany; car lo dit Boeci posa lo dit libre molt scurament e ab latins fort stranys e ab rahons totes philosoficals. Empero, senyor, lo dit affany es stat a mi consolacio per amor vostra quant me pensaua que aci poriets consolar vos mateix, axi com lo dit Boeci. Per que, senyor, supplich humilment a la vostra altea que vullats legir e entendre e saber lo dit libre, car aqui porets conexer manifestament lo departiment qui es entre los bens vertaders e los monsonaguers, e als quals deuets endreçar lo vostro coratge, e en quina manera ne deuets vsar; e porets saber moltes coses les quals son couinents de esser sabudes per tota nobla persona. E seriem semblant, senyor, que vos qui sabets be la art de trobar vos occupassets en lo dit libre de fer lo en rimes, per ço que fos pus plasent de legir e que mils ne passassets vostre temps. E placia, senyor, a la vostra altea que prengats aquest petit seruey del vostre seruent, lo qual se comana humilment en gracia vostra, e prega per vos Ihesuchrist queus do endreçament a tots vostres affers e finalment si mateix ab clara conexença.

  —5→  

PER ço que lo libre seguent, lo qual feu lo glorios doctor Boeci, sia mils entes com la major raho quel hom ha de planyer sa miseria es com sens colpa ha hom tribulacio, per tal coue posar aci la istoria de Theodorich rey dels Gots, lo qual per la sua gran iniquitat feu metre en preso e puys ociure aquest doctor.

E per ço deuets saber, que segons que recita Freculphus bisbe de Lexouia en lo cinque libre de les sues istories, que despuys que Theodorich fon gitat de Pannonia ab son pare Theodomir, ell e les sues gents anaren a cerchar terra en que poguessen estar, e per força darmes subjugaren molta gent e van se posar ab tot lur estol en vna   —6→   ciutat la qual es appellada Illirich en la qual se aturaren. E ladonchs tenia lo imperi oriental Zeno, lo qual comença de regnar apres la passio de Ihesuchrist lany .cccclxxvj.: aquest Zeno conexent la prosperitat e proesa daquest Theodorich trames li missatgers que vingues a ell, e que li membras sots quina forma com vn princep qui era appellat Leho lo hagues ben .x. anys tengut presoner ab quanta honor lo hagues trames a son pare. Adonchs Theodorich sens tota pahor vench en Roma, e lemperador reebel molt graciosament e honrada, e feu lo consol o jutge ordinari de Roma. Hoc encara obtengue que deuant la statua del emperador fo feta la sua forma a manera de hom qui caualcaua en son cauall, la qual cosa era de fort gran honor en aquell temps. Mentre Theodorich estant en la ciutat hagues gran abundancia de tots bens, vench li nouell que la sua gent qui era en la ciutat e regio de Illirich hauia fretura, delibera que mes li valia ab affany e ab perill de batalles cerchar lo menjar, que si estigues en Roma ab abundancia e ab ociositat per molt de be que hagues. E si be en aquest temps ell aprengues sciencia de Boeci e hagues gran priuadesa de ell, empero encara ama mes lo fet e perill de les armes que los delits de Roma. Anassen donques al emperador e dix li: si be per vostra merce nos seruint a vos no hajam de res fretura, empero si sera plasent a la vostra pietat hoirets lo desig del meu cor. E   —7→   ladonchs haut loch de parlar secretament ab lemperador, axi com hauia prou e souin, ell li dix: les parts de occident les quals en temps passat eren regides per los meus predecessors, e aquesta ciutat que es cap del mon, ¿per que ara sots tirannia dels Torcilins e Reigs? Eren dues nacions de gents que lauors per força hauien presa Italia e Spanya. Donchs, senyor, jous prech quem lexets anar a ma gent e farets dos bens: lo primer que escaparets als carrechs de les despeses que jo fas aci; e si Deus me ajuda em fa gracia sera la fama de la vostra merce fort diuulgada, com molt mes val que jo qui son vassall vostre si victoria he que sia rey, que no aquest que es nostre enemich que tirannament posseescha la part de la ciutat de Roma e del regne. E lo emperador, hoides aquestes paraules, si be hague desplaer del departiment de Theodorich, empero per no fer lin desplaer atorga li ho, e donali grans dons e riqueses, e recomanali lo poble de Roma e los senadors. E lauors Theodorich pres comiat del emperador e isques de Roma e anassen als seus cauallers e homens de peu, e fort brauament ell sen entra e pres Pannonia e Spanya, e puys passa les muntanyes de Alpia e vench sen vers Venecia, e aqui apres de un pont qui es appellat lo pont de Sont ell se attenda ab tota sa host, e estech aqui per alguns dies a recrear los de la host e les besties. E apres de alguns dies lo enemich seu, lo qual era appellat Odoatzer, aplega gran host   —8→   de homens darmes e vench sen contra Theodorich, e donaren la batalla en los camps de Verona en lo qual Odoatzer mori ab tota sa gent per Theodorich. E ladonchs Theodorich hac tota Italia e Roma, e per tal com ell hauia dos regnes ell se posa la corona e totes les insignies reyals, e volent fer de guisa que hagues pau ab los francesos pres per muller la filla del rey de França appellat Luys. En aquest temps mori Zeno emperador, e regna lo imperi Anastasi lany de gracia .cccc.lxxxxviiijº. en lo qual temps flori en Italia Boeci, hom de gran excellencia e noblesa e sciencia, lo qual per deffensio de la fe feu molts libres, axi com aquell de Trinitat lo qual endreça a son sogre qui hauia nom Simacus patricius. Axi mateix ne feu quatre los quals endreça a un cardenal de Roma appellat Johan, ço es, de la manera de parlar vertaderament ab proposicions afirmatiues de la santa Trinitat. Item de la produccio de les bones creatures per Deu bo. Item vn de la fe christiana. Item vn de les dues natures e vn supposit en la persona de Ihesuchrist, en lo qual fort altament confon les erros de dos heretges, ço es, de Nestori e de Eutici. En aquest temps lo dit Theodorich amaua e loaua fort lo dit Boeci; mas per tal com lo dit Theodorich axi com a traydor tenia Roma, duptant se que los romans no li rebellassen fenye que los romans scriuien al emperador contra ell, e per ço com lo principal era Boeci imposali crim   —9→   de lesa magesat, e exelal, e trames lo en vn carcer a Pauia, en lo qual lo dit Boeci feu los seguents libres, en los quals demostra con ne per bona ne per mala fortuna negu no deu desemparar justicia. Apres de Anastasi son emperador Justi anno .dxviiijº., lo qual emperador era fort catholich, e feu estatut que en tot loch on hagues esgleyes de heretges que fossen destrouides e que hi fossen fetes esgleyes de catholichs. Ara Theodorich era maluat heretge de la heretgia de Arria, que dehia que en la sancta Trinitat no hauia sino vna persona, e hoit lo dit Theodorich lo dit estatut del emperador enuia missatgers a papa Johan que si ells no fahien reuocar lo dit estatut que ell ociuria tots los christians de tota Italia, e per pahor de la malesa o crueltat de Theodorich lo emperador reuoca lo dit statut: es ver que per tal con los missatgers no fossen axi tost venguts, cuydant se Theodorich que aço fossen maneres feu ociure Boeci, e puys pres papa Johan e feu lo morir en un carsre, e ocie Simacum patricium en Reuenna. E lany seguent per volentat de Deu soptosament mori lo dit Theodorich, de la mort del qual recita sent Gregori en lo quart libre del Dialogorum que en la hora de la sua mort un hermita qui estaua en la illa de Lipper viu lo dit Theodorich descint e descalç e ligades les mans e que anaua entre papa Johan e Simacum patricium, los quals lo lençaren en Volchan, ell vehent qui era en una illa prop de aquella.

  —10→  

Aço hauem premes per tal que tots aquells qui legiran la seguent obra sapien quina fo la raho de la persecucio daquest doctor, e per ço axi mateix que les persones sauies aprenguen de contrastar a la sensualitat con han affany. Lo titol del libre es aquest seguent en lati: Auicii Mallii Seuerini Boecii Exconsulis Ordinarii Patricii de Consolatione philosophie incipit liber primus. En aquest titol son posats .vij. noms del dit doctor, per los quals son enteses les sues prerogatiues, com primerament ell es appellat Auici qui vol dir sens vici o no vençut, com james per negun vici no poch esser vençut: lo segon nom es Malli lo qual es cognom, com aquest doctor era del linatge de Malli caualler de Roma, lo qual se combate ab un caualler frances fort valent hom lo qual aportaua una corona qui es apellada torques, e lo dit Malli vence lo dit frances e li pres la dita corona e las posa al coll. Encara lo dit Malli com vna vegada se hagues fet vn gran pou e fer dins la ciutat de Roma, interrogat lo deu Apollo que volia dir aquell pou, respos que si aqui nos metia la pus bella cosa que fos que la ciutat se abisaria; e los romans haut consell determenaren que hom armat en son cauall era la pus bella cosa que hom pogues veure, e ladonchs lo dit Malli dix que ell si deuia lançar com per les grans noblees que los seus havien fetes en Roma a ell se pertanyia, e armat per tal com lo cauall duptaua posali en lo cap vn   —11→   mantell de vna noble dona e salta en lo pou, lo qual apres tantost se tancha. De aquest linatge fou lo doctor aquest. Encara mes lo agnom daquest doctor es Seuerini qui vol dir rigoros en justicia, com james ne per pahor, ne per amor, ne per prechs, ne per presents, negun no poch fer que ell se torces ne fallis al just; e per deffencio daquesta justicia mori. Lo quart nom del dit doctor es lo seu nom propri Boeci que vol dir en greguesch bocces, que en lati vol dir ajudador, con la condicio de aquest doctor era ajudar tostemps a aquells qui injustament eren perseguits. Lo cinque era Exconsul qui vol dir era fora del consulat, e aço per la ordinacio de la ciutat de Roma, la qual tots anys mudaua de consols, e aquells qui ho eren estats eren per noblesa appellats exconsuls. Lo .vie. nom era Ordinari, lo qual nom era a ell posat per ço com fort souin ell hauia aquella dignitat, e per tal com ordinacio era de Roma que tota hora fos exconsul o senador vn hom del linatge de Malli per la raho dessus dita. Lo .vije. nom era Patrici per tal com aquest era per los emperadors elegit axi com a lur pare a regir los. E deuets notar que per tal que la dita obra fos pus plasent lo dit doctor fenye que fossen dues persones, e que ell faes questio e que philosophia respongues. E per ço la dita obra es partida en metres e en proses, e noresmenys es partida en .v. libres.