Visor de obras.

  —[12]→     —13→  

Comença lo primer libre de la obra de Boeci appellada Consolacio de Philosophia, lo qual es partit en .vij. metres e .vj. proses.

En aquest primer metre tracta sots quina forma Boeci plora son treball, e dona .vj. rahons de son plor: la primera per tal com ella hauia acustumat de fer dictats graciosos, e ara hauia los a fer dolorosos en los primers versos; la segona raho que solament tristor era sa companyia; la tercera que ço que hauia apres mentre era joue la aconsolaua; la quarta que per la dita tristor era enuellit; la quinta que mentre hauia bon temps tots jorns era malalt, e ara com era trist no podia morir; la .vj.ª que sos amichs qui tant lo hauien loat lo hauien enganat. E comença en lo lati Carmina qui quondam studio florente peregi.

  —14→  

JO las qui solia esser en gran estudi, qui he fets molts e diuerses dictats e molts libres, e qui he transladats molts libres de philosophia de grech en lati, axi com la Methafisica de Aristotil, e la Arismeticha de Nichommachi pare de Aristotil, mentre era en la flor del meu estudi e estant en gran benanança; ay las, arem coue a fer dictats de plant e de dolor per los quals mostra la mia miseria, regant ab lagremes e ab plors vertaders la mia cara. E jassia quem hagen tolt tot quant hauia, empero no man pogudes tolre les mies sciencies, ans tots temps me acompanyaran e nos partiran de mi, e nom ha romasa altra companyia. On es notadora cosa que lo dit Theodorich per la sua crueltat tolch a Boeci tota persona qui hagues ab ell priuadesa, e negun seu amich nol gosa seguir, e no li lexa negun seu amich a son seruir. E part aço hauia li tolt tot quant hauia; mas per ço com los bens e les riqueses de la anima no desemparen lom, ans tostemps lo acompanyen e no poden esser tolts per mans estranyes, per aquesta raho les sciencies ques hauia guonyades estigueren ab ell e no pogueren per negun esser empatxades. E per ço dehia Cato: apren alguna sciencia o art, car si per auentura fortuna tua sen anaua et desemparaua, lart tostemps ab tu romandria e not desempararia mentre haguesses   —15→   vida. Per que lo dit Boeci dehia que les sciencies eren la sua companyia, e sa comparacio del temps passat al present dient aytals paraules: O mesqui, la gloria de la mia benanança que he hauda en lo temps passat en la verdor del meu jouent, arem som tornats en desolacio dels meus fats en la mia trista vellesa. On es notadora cosa que acompara lo jouent a verdor, per tal com axi com la planta ben vert mostra que deu ben proffitar en fruyts, axi la persona quant en lo jouent comença de fer obres bones e virtuoses es guarda de mal, mostra que deu esser molt bona e proffitosa. Per que quant lo dit Boeci en son jouent fos bo e virtuos, e ara si mateix vege en dolor en sa vellesa, hauia raho de major tristor, per que dehia: ara en aquest temps apres lo dit jouent per los mals que soffir e per la tristor mes venguda soptosa vellesa, la qual mostre en aquestes coses car soptosament son tornat canut, magre e rugat. Car los mals e tristors fan lom cuytar a vellesa per ço car tots los accidents de la anima, exceptat goig e alegria, sequen lo cors de la humiditat raigal que es fonament de la vida, e per ço cuyten lom a la mort, per que no enuelleix; e per ço car per les angoxes de la anima lo cors pren mudament segons mes o menys, per ço ell torna tot canut soptosament. De la qual cosa se esdeuench vna gran merauella a Bolunya la grassa, on quant un hom fos jutjat a mort soptosament li tornaren los cabells blanchs, com abans non hagues   —16→   negun e fos dins spay de vn dia natural. E per ço axi mateix car la dolor toll a hom la sabor de les viandes e lo plaer, lo dit Boeci no podia ben menjar, per que era rugat e li tremolaua la persona; e per tal com per deffalliment la pell del hom nos compleix per ço ell torna tot rugat. E en apres ell se clamaua de la mort per que no venia, car per la dolor que sofferia la desijaua, dient: que lauores es cruel la mort quant ve a la persona en sa benanança; e lauores es bona al hom quant li ve en temps de la sua aduersitat o pobresa e dolor e malanança; car en aytal temps les gents menys la temen, ans moltes vegades la desigen; mas comunament la mort axi com a cruel fa lo contrari car menysprea les pregaries, les lagremes, los sospirs, e los gemechs de les persones que la desigen per ço com son posats en miseria e dolor e tribulacio, e ve a aquelles qui son en bona vida. Per que diu Boeci: o mort, per quem est axi cruel? con no vens ara com me veus en aquest cas de quem faries gran plaer, e fuigs a mi posat en gran tristor? E apres repren los amichs dient: o amichs meus qui tantes vegades hauets dit que jo era beneuenturat, ara vehets que jo son caygut soptosament en mala ventura, e podets veure que la mia beneuenturança no era ferma per que follament me hauets tant loat. En tro aci Boeci ha parlat mostrant les sues dolors.

  —17→  

En aquesta primera prosa tracta que com ell fos axi desconsolat li apparech vna dona la qual era philosophia, qui es discreta segons sos comports, e qui del seu enteniment gita totes falses oppinions. E comença en lo lati Hec dum mecum tacitus ipse reputarem.

MENTRE se pensaua en les dites coses e hagues callat e stigues tot consiros en lo seu lit, apparech li una dona a la part del seu cap, la qual hauia la sua cara molt bella e de gran reuerencia digna. Aquesta dona hauia los vlls flamejants e molt auists; la color de la sua cara era tota viua e frescha en senyal de compleccio trempada e benigna; hauia encara molt gran poder, e era tant vella que no podia hom dir la sua edat de dies ne de anys. La estatura del seu cors era molt duptosa; algunes vegades era axi minua com les altres persones, e a vegades era tan alta que del cap tochaua al cel, e si volia leuar lo cap trespassaua lo cel. Les sues vestedures eren fetes de fils molt delicats e prims, e fetes molt suptilment, e nos podien corrompre en la lur materia dels dits fils, los quals la dita dona ella mateixa les hauia texides e fetes a si mateixa, la color de les quals era semblant a negror de fum qui roman en les pintures ennegrides per fum quant son enuellides.   —18→   En les estremitats de les dites vestidures eren texides dues letres, ço es, .P. T.; la .P. era baix en les faldes, e la .T. entorn del cabes; e de les faldes tro allessus hauia pintures a manera de escales. La dita vestidura era esquinçada en alguns lochs, per ço com alguns robadors la volien pendre per força, per que la hauien rompuda e esquinçada ab les mans. La dita dona tenia en la man dreta libres, e en la esquerra vn ceptre. Aquesta dona era philosophia, e es dita dona per ço car axi com a la dona se pertany, segons la sua condicio, de infantar hom e de nudrir lo, e a aço es ordonada naturalment, axi la philosophia fa lom perfet e acabat nodrint e informant aquell nedeament e bella. E staua sobre lo seu cap per tal com hauia torbat lenteniment per la ira: no la posa en lo cap, lo qual es loch seu, car ira torba lenteniment que no pot conexer la veritat clarament. Aquesta dona fo mare dels philosophs e dels sauis: per que Plato e Demostenes dixeren que hauien haudes dues mares, ço es, natura e philosophia, e deyen que natura los hauia fets materials, mas philosophia los hauia denejats de vicis, e la sauiesa informats de virtuts. La dita dona hauia la cara molt bella e digna de gran reuerencia, per ço car honor e reuerencia es deguda a virtut, en senyal que era virtuosa, la qual cosa se mostra mes en la cara que en neguna altra partida, segons lo prouerbi qui diu axi: la vostra cara mostra quina es la vostra condicio;   —19→   car per la cara coneix hom en alguna manera la condicio de la persona, segons que dien los phisonomichs. Ha encara los vlls flamajants, car la persona sauia clarament coneix veritat e bonesa, e suptilment sen pren esguard, e no pot esser tost enganada: la color sua mostraua la sua benignitat, car sauiesa fa lom esser benigne: la sua edat era molt antigua, car ja era en lo començament del mon, segons que diu Salamo en los Prouerbis en lo .viije. capitol: Quant apparellaua los cels ja era ab Deu ordonant totes les coses. Per la sua estatura dona a entendre que a la persona sauia se pertany que pens a vegades de les coses mijanes, e a vegades de les coses altes, ço es, de les terrenals e de les celestials. Per les vestidures son enteses les arts o sciencies liberals, car axi com les vestidures comprenen la persona vestida e dins en si la encloen, axi les dites arts e sciencies comprenen e encloen dins si sauiesa, e totes la embellexen e la fan bella. Los fills prims son los principis e les regles que son en cascuna sciencia, los quals son e apparen suptils, e com son ordonats donen compliment a cascuna sciencia. Aquests principis la philosophia los hauia texits e ordits, car a sauiesa se pertany fer e ordonar tots los principis e dites regles. E per ço com los antichs philosophs tractaren e faeren molts libres de philosophia molt escurament, e per ço car parlauen per semblances, diu que la color de les vestidures era semblant a imatges fumoses   —20→   e velles. Per les dues letres, ço es, .P. e .T. son enteses dues parts de sciencia, ço es, praticha la qual dona conexença manual, que en greguesch es appellada praxis e comença per .P: la segona es speculatiua, la qual en greguesch es appellada theoricha e comença per .T. La dita vestidura era esquinçada forciuolment: aços diu per molts qui soptosament e per força volen compendre totes sciencies, e aprenen de la vna vn poch e de la altra axi mateix, e finalment non han neguna, e empero volen esser comptats entrels sauis. Per los libres que tenia son enteses les sciencies les quals la persona sauia deu mostrar, car lo saui solament pot ensenyar sauiesa, la qual es conquerida per los libres mes que per res alre. Per lo ceptre es entesa correccio, car al saui se pertany de corregir e castigar hom foll: les dites dues coses no pot ben fer null hom sens sauiesa, ço es, ensenyar, corregir e castigar. Los philosophs de Athenes pintaren la dita philosophia en altres diuerses maneres; car alguns la pintauen jaent en un lit, per ço car la anima reposant conquer sauiesa, e pintauen quatre donzelles que portauen lo lit, la primera hauia nom amor, la segona treball, la tercera cura, e la quarta vigilia; car per amor obram ben, e per treball acabam, e per cura prouehim, e vetlant gordamnos del contrari. Altres la pintauen estant en los portals dels temples, e sobre lo seu cap escriuien aquestes paraules: Vsatge ma engendrada, memoria ma   —21→   infantada, auorresch los folls e les obres vanes. Aquests breument deyen en quina manera hauia nom sauiesa, e ço de ques deuia guardar persona sauia. Altres la pintauen en los lochs de les justicies, axi com a regina feent en cadira, e als seus peus estauen dos antichs los quals tenien la vn genoll ficat en terra e succlauenli les mameles, cascun la sua, e ella estenia los seus braços sobre ells; per la qual era entes que veritat e bonesa de tot juy e de tota justicia es feta, fermada e nodrida ab let de philosophia, e per aquella es fortificada e acabada. En apres posa que feu la dita dona: on deuets notar que per ço car hauia compassio e pietat de Boeci tench manera de persona qui vol donar consolacio. E primerament ne gita ço que li donaua raho de tristor, ço es, les arts poetiques que li estauen de prop, car nol hauien desemparat, e puys posa hi ço que li deuia donar consolacio. Per que ab dolçes paraules complanyent lo repres, quant hac vistes les rahons de la sua dolor les quals lo agreujauen e nol lexauen tornar al juy dret de raho: vn poch comoguda, car persona sauia nos deu fortment enfellonir, dix de les dites arts torbant Boeci: ¿qui ha lexades acostar aquestes putanyones esceniques? les quals per manera de medicines li dauen veri, ab les quals les sues dolors mes se agreujauen que garien. On deuets notar que persona sauia no deu ab si retenir les cogitacions ni los pensaments que torben la raho e lenteniment, mas   —22→   lunyar de si mateixa. E per ço car les arts poetiques se acustumauen de recitar en vna casa de Roma appellada theatrum, en la qual hauia en lo mig vna casa petita appellada scena, per aquesta raho la philosophia dix de les arts poetiques que eren putanyones sceniques; car aytals arts son fort plasents e fallagueres, e mouen lom a coses sutzes, axi com les putes affaleguen los homens els giten de raho. En apres la dita philosophia dix a les dites arts: anats vosen e no hic aturets, car sots axi com a serenes qui cantant dolçament matan los homens. Serenes son en la mar, e diu se que son en forma de fembres les quals cantan molt dolçament, e tiren les naus, e fan adormir los mariners per dolçor del cant, e com dormen ocien los tots els offeguen. Axi aytals paren plasents, mas puys crexen la dolor e la tristor, en tant que porten la persona tribulada a desesperacio si molt los atura ab si, car no la garexen perfetament. En apres les dites arts enuergonyides partiren se de Boeci ab gran confusio, e no hagueren que poguessen respondre; e la philosophia posa aqui les sues donzelles molt belles, ço es, les sues rahons que guarissen Boeci. Lauors Boeci qui hauia los vlls plorosos e la pensa aterrada, quant hagues guardada la dita dona, e vees que axi se era ensenyorida dell, e no la conegues, estech tot marauellat e gira los vlls e la sua vista fermament en vers la terra esperant e que faria; car lom sotsmes a les passions e a la   —23→   sensualitat, ans que puxa del tot leuar per la lum de la raho primerament ha batalla dins si mateixa, e ab gran força trencha los ligams de la sensualitat. En apres la philosophia acostas al lit de Boeci e sigue sobre la spona del lit: aquest lit es lenteniment del hom, e la spona es la sciencia speculatiua en la qual la philosophia se posa, e jauors parla de Boeci couinentment reprenent lo e dix.

En aquest segon metre descriu vn plant lo qual feu la dita dona de la malaltia de Boeci, e loa lo de perfeccio de tota sciencia, e que pocha cosa lo hauia torbat. E comença en lo lati Heu quam precipiti mersa profundo.

O Deus, tan gran dolor es aquesta, car la pensa daquest bon hom soptosament es enderrocada pregon per los vents terrenals de fortuna, e es li crescuda fortment cura e ansia, e ha perduda tantost la propria lum, e es caygut tantost en fort escures tenebres. Aquest en temps passat era franch e desliure de totes ansies, e solia guardar e remirar lo cel axi com sil vaes vbert; e pensauas en los mouiments dels cels e del sol e de la luna e de les planetes e de les esteles, e en la mutacio dels elements, de la mar e dels vents; e de totes aquestes coses volia saber lo lur començament.   —24→   Pensauas en los spirits qui mouen los cels, e per quina fi los mouen. Pensauas encara en tots los temps, e en lurs natures, e en lurs mudaments, e en tot ço ques fehia en la terra per los dits mudaments, per que era abundancia e fretura de les coses. Ara veus aquest aytal com jau, qui te quaix appagada la lum de la sua pensa, oppremut de faxugueses e de grans cadenes de tristor e de dolor te la sua cara baxa. O Deus, e tan gran estranyadat es, que aquell qui ab tan gran plaer solia contemplar les coses celestials, ara es forçat de guardar la terra nicia e folla car per ella, ço es, per les coses terrenals molts homens fan follies e necieses e lexen estar vertadera sauiesa.

En aquesta segona prosa tracta com la dita dona comença a conexer aquest malalt quina malaltia hauia, e com li torcha les lagremes per tal que la conegues. E comença en lo lati Sed medicine.

MAS duymes temps es que prenga alguna medicina: on deuets notar que la philosophia tench manera de bon metge, car axi com lo metge demana e vol saber lo començament de la malaltia e interrogant lo malalt, axi ella fa interrogacions a Boeci dolçament; e axi com lo metge   —25→   per les respostes del malalt reuella e mostra al malalt algunes coses que ell nos pensaua, e per ço lo malalt coneix mils lo feu mal e es pus obedient al metge, e axi ho feu la philosophia; e axi com lo metge comença a donar al malalt medicines leugeres, e en apres forts, e puys pus forts, per tal com les pus forts massa farien pus fort e soptos mudament, per que seria perill al malalt, car natura no soste mudaments soptosos, per raho daço philosophia comença leugerament e suau en rependre Boeci. Per que guardant lo en la cara dix: ¿no est tu aquell que eres nudrit ab la nostra let, ço es, ab la nostra doctrina, e est crescut e vengut a perfeccio per les noltres sciencies, e eres escapat a les presons de la sensualitat, e eres posat en gran fortalesa de virtuts e de cors virtuos, al qual nos hauem dades tantes bones armes, les quals si no haguesses lençades e desemparades te hagueren fortment e virtuosa deffensat e no fores estat vençut? Digues me tu, al qual hauem fetes tantes gracies, ¿coneys me? ¿callas? parla ab mi, digues me: ¿callas per vergonya o per esglayament? Certes mes amaria que per vergonya callasses que si per espahordiment callaues, car vergonya no toll la raho ne lo seny, e esglayament empatxa lo seny e lenteniment; mas segons jo veig espahordiment te pren et fa callar. Quant la philosophia vees estar Boeci mut, e quaix paria que no hagues lengua, posali les sues mans, ço es, conexença dels deffalliments   —26→   seus, als seus pits: aço es quant lom torbat torna a regonexença de si mateix, e lauores jassia que la virtut de la raho sia carregada e premuda empero no es de tot vençuda ne atterrada. Per que dix: no es la malaltia perillosa, car ha malaltia de letargi, que es oblit de raho, e exoblidades li son les armes que li hauem dades, e leugerament li remembraran sins pot conexer; e per ço quens conega torchar li hem los vlls seus qui son cuberts de foscura de les coses terrenals. Lauores torcha li los vlls, ço es, la raho e lo enteniment, los quals eren carregats de lagremes, ço es, volentats terrenals e fosques, ab la sua vestedura delicada, car leuali la turbacio de la sua pensa.

En aquest tercer metre tracta com lo malalt cobra lo vigor de la sua vista. E comença en lo lati Tunc me discussa liquerunt.

LAUORES les tenebres de turbacio lo lexaren e tornali la vigor primera, ço es, que lo seu enteniment fon illuminat, axi com la terra es illuminada per lo sol apres la scuredat la qual era posada sobre la terra per interposicio de les nuus plujoses, e apres per lo aueniment del vent cerç les dites nuus se escampan e fugen, e ladonchs la terra cobra la claredat que hauia perduda, e illuminen los raigs del sol los ulls marauellosament.

  —27→  

En aquesta tercera prosa tracta com Boeci conexent la dita dona se marauella pensant que ella fos ab ell exellada, e ella començal a consolar dient que guerra es antiga entre ella e la gent folla, e aço proua per molts eximplis. E comença en lo lati Haud aliter tristicie.

QUANT Boeci fo a si mateix tornat e hac clar lo seu enteniment, volch assejar si conexeria la dita dona, e quant hac alçats los vlls en vers ella conech per obra del enteniment que aquella dona era philosophia nudriça sua, ço es, conexença de vertader ben, lo qual era lo darrer e millor reffugi de la sua consolacio, les cases, ço es, les escoles de la qual Boeci hauia molt souinejades, e quant la hac coneguda dix li: o philosophia, maestra mia e de totes virtuts, que est enuiada del sobiran cel, ço es, de Deu qui la tramet a diuerses, e en diuerses e en moltes maneres, ¿com ses fet aço que tu sies venguda en esta solitut e preso del meu exill? ¿est tu, axi mateix com jo, falçament acusada e aci encarcerada? E la philosophia respos en axi: o special amich meu, ¿e con se faria que jot desemparas, ara specialment con per amor mia tu soffires tan gran treball? Car ço que tu soffers, soffers per mantenir la mia doctrina, ço que tot philosof deu mantenir ver   —28→   ben sobre totes coses, e menysprear tota tribulacio que per aço li venga; e per ço nom estaria be que jo desemparas les persones ignocents qui per amor mia sofferen mal, e per ço lo teu affany prench jo per meu, el vull ab tu sofferir. E not pens quem marauell del teu treball, car a mi nom es nouell, car ja saps que los antichs philosophs per conseruar les mies doctrines, e per amor de veritat han soffertes moltes tribulacions; car be saps tu, o deus saber, que sauiesa es molt menyspreada e auilada entre les males persones, car tostemps los homens folls son contraris al sauis e als discrets. ¿E no saps tu, que ans que fos Plato, amich nostre, ja hauien haudes moltes batalles per los sauis qui foren ans de ell, dels quals alguns foren exellats, los altres hagueren a fugir, los altres prengueren mort? Be saps encara que viuent lo dit. Plato amich nostre, Socrates mestre seu fo molt injustament perseguit, e en presencia nostra Plato per mantenir veritat. On deuets notar que Socrates maestre de Plato, feu vn libre de Vnitat, en la qual prouaua per manifestes rahons e declaraua que no deuia hom fer honor ni reuerencia diuinal sino tan solament a un Deu; per la qual cosa foren escomoguts tots los sacerdots de les ydoles qui prehicauen molts deus, e acusaren lo ab loprincep de Athenes dient que Socrates hauia dit mal dels lurs deus e tots los hauia vituperats, e per ço deuia pendre mort: perque jo fou jutjat que   —29→   begues vn anap de veri en nom de vn Deu, la qual cosa ell no rebuja confiant se en Deu, e com hac begut no sen senti negun mal, segons que diu vn doctor Macer. En apres fo forçat que begues altre anap de veri en nom de tots los deus de Athenes, e tantost soptosament mori. Per la qual cosa enfellonit tot lo poble qui era present, levaren se contra los dit sacerdots e ocieren los tots, e prengueren lo cors de Socrates e ab gran honor soterraren lo en lo temple, axi com aquell qui era amich del Deu vertader. Apres la mort de Socrates los seus dexebles tots se partiren en diuerses oppinions, e alguns tenien moltes erros, empero aytanbe mantenien alguna partida de veritat, e per aquella sostenien molts treballs jassia que en altres coses fossen folls. E si a tu no abasta la fuyta de Anaxagoras, ne lo veri de Socrates, ne los turments de Zeno, per tal com eren estranys de la tua nacio, car eren grechs e molt antichs; empero bet deuria membrar de Cani, e de Senecha, e de Sora, car tots aquests foren molt excellents philosophs de Roma axi com tu mateix, e tots hagueren molts e bons dexebles, e tots sofferiren molts e diuersos treballs per amor de veritat e de bonesa. Car Senecha, segons que diu es conte en les istories dels Romans, fo mestre de Nero, lo qual Nero quant fo fet emperador e sigues en vn conuit en la sua reyal magestat, e vehes Senecha mestre seu qui era en lo palau, remembrali com moltes vegades lo   —30→   hauia ferit per castichs, soptosament mogut de gran ira feu lo venir denant si, e dix li que elegis en quina manera volia morir, car ell volia que preses mort, e mana quel matassen donalit li aquella mort que ellegiria; lo qual forçat elegi que fos sagnat de dos brassos e posat en banys, e en axi nudri corp qui li tolch la vida. Aquests, donchs, e los altres demunt dits sofferiren mal per los castichs que donauen a les persones maluades; empero romas molt excellent memoria e digna de ells, e no hauia molt temps passat que eren morts, e no foren morts tantost sino com eren molts sauis en sciencia e en custumes, e les lurs custumes eren contraries a les custumes dels maluats, e per ço foren perseguits: car tots temps es estat e sera que les bones custumes son perseguides per aquells qui tenen mala vida. E donchs no veig raho per que tut deges marauellar si los bons estant en la mar amargosa e tempestosa daquest mon, sofferen tempestes de les ones grans que hi son; axi com la mar es amargosa e salada e tempestosa, axi es la vida de les gents mentre son en lo mon. E jassia que les bones persones soffiren souin tribulacions e persecucions per los mals, per ço les bones persones son poques, e les males son moltes e quaix sens fi ques mouen bestialment seguint la lur propria voluntat, que no rahonablement seguint lo dret juy de la raho, e per ço en moltes maneres donen persecucions als bons: empero per ço com sauiesa venç malicia,   —31→   e bonesa sobre puja a malesa, e la intencio e lo proposit dels sauis e dels bons homens es aytal que no deuen hauer ansia de desplaure als mals, ans los plau que a ells sien desplasents; per raho daço, jassia que les males persones sien moltes e molt poderoses per poder mundanal, empero no deuen esser temudes per les bones persones, car les dites males persones no han en si regidor qui los gouern, car deffall los raho que deu regir e gouernar los homens, e axi son com la nau sens timo e sens gouern en la tempestat, que nos pot regir ans sta en gran perill. E per aquesta raho si ells se ajustan contra los bons donant los batalla, empero no poden hauer victoria dels bons, per ço car se affermen en aquella cosa que en si no ha fermetat, e los bons son regits per la virtut intellectiua que es regidora dels sauis, e informals de bonesa e de veritat, e menals a la gran força e a la gran torra del sobiran e vertader ben, hon han plaent contemplacio possehint los grans tresors de sauiesa; per ques poden estraure escarn de ells, per ço car han lexat lo vertader ben e son se occupats en coses que res no valen ne poden a res vertaderament aprofitar, car son transitories e caybles qui leugerament decahen car son molt freuols e baxes. Mas les coses en que los bons se pensen son altes e fermes e perpetuals e vallejades de molts bens. E axi ho dix Empedocles, segons que recompta Theophoscus en lo començament del libre de planetes, dient que tres coses   —32→   son que per lur excellencia sobre pujan totes les altres en aquesta vida: la primera es menyspreu de la honor de les coses temporals e de totes coses de fortuna; la segona es desig de la benenança eternal; la tercera es illuminament del enteniment e de la voluntat. La primera cosa es tant bona, que neguna cosa no es pus honesta; e per neguna no es tant beneuyrat hom com per la segona; e no es res qui tant faça hom aconseguir aquestes dues coses com fa la tercera. E per ço car la torra e força dessus dita es ben gran e ben guarnida daquestes tres coses, per aquesta raho no ha pahor de res: e posa eximplis naturals e de semblants coses en versos metrificats, dient axi en sentencia.

En aquest quart metre tracta que si algun no ha sperança en los bens de fortuna, ne ha pahor en mal que injustament li sia fet, que nol cal tembre de res; e aço proua ab eximplis diuersos. E comença en lo lati Quisquis composito serenus euo.

TOT hom qui ha lo seu enteniment clar axi com lo cel quant es ben sere, e vol viure virtuosament e en bona vida, pos sots los seus peus tota fortuna, ço es, prospera e aduersa, menyspreant aquella; e aquell jutge be e dreturerament   —33→   qui per fortuna contraria nos lexa decaure, ne per la fortuna de benenança no exalça lo seu cor. Aquest aytal pot tenir be sens temor la cara ferma contra tota aduersitat, e no li calra hauer pahor de les ones tempestiues mundenals, per torbades e irades que li vinguen contra, ne sera sobrat per empenta de la mar mundanal, ne sera derrocat per empenta de vent, ne cremat per ardor de foch, ne aterrat per pedra de giny, ne mogut de son loch. Compara la furor del poble a mouiment de mar; la enueja dels enemichs legoters compara a vent; la ira dels senyors temporals compara a foch, e a colp de pedra de giny: les qual coses vanament temen les gents folles, e per ço leugerament son vençudes; mas les persones sauies no les cal tembre. O mesquins de homens, ¿e que hauets temor, e estats pahordits e merauellats de les ires malignes e cruels dels mals senyors e tirans? car si beus en prenets esguard no han ab si regidor ne capita, per que no deuen esser temuts car no han força ne viguor. E per tal tu, Boeci, no vulles sperar guardo de ells, ne hages pahor; car son desguarnits e sens armes, e sens força; e sin han, no han fermetat, ne son veres les lurs armes, jassia que ho apparega. ¿E qui deu tembre la cosa que no ha fermetat, ne cell qui no es de si mateix? E cell qui es sens armes, e es mogut de son loch e caygut, jau e es ligat ab cadenes ables quals pot esser rossegat. Aytals son los tirans o mals senyors:   —34→   per que no deuen esser temuts per los sauis, car no son de si mateys, per ço car nos regen per raho, mas per volentat quils sobra han gitat de si lo scut del enteniment e les altres armes de la raho, e son gitats de la força e torra del enteniment e de la raho, e son cayguts en la sensualitat, per ques han ligades cadenes de males obres e de peccats; e tots cells quis occupen en multiplicar bens temporals e de fortuna, liguen cadenes a si mateys ab les quals los tirans e mals senyors los puxen tirar e turmentar. Si donques algun pahoruch tem o desija, appar que no es senyor de si mateix e ligas la cadena ab quel rossegaran.

En aquesta quarta prosa tracta com Boeci recita tota sa dolor, e posa totes les rahons de la sua persecucio. E comença en lo lati Sentis ne inquit.

EN apres quant vehe la philosophia que era couinentmet dispost a parlar, per ço com hi hac parlat dolçament, somoguel fortment per ço que respones e mostras les naffres de la sua dolor, e dix: ¿Sents aço que jot he dit, o est axi com a ase qui ou esturments? Notats que en aquell temps era prouerbi en Grecia, quant algun hoya paraules de gran sentencia e no les entenia, deyen que aquell era axi com a ase qui ou esturments;   —35→   car jassia quels hoja empero no enten la acordança del so, e per aquesta raho li dix lo dit prouerbi. En apres li dix: ¿que plores ni per que gites lagremes? digues mo, e no men tengues res celat, car si vols que jot do medicina, necessari es quem mostres la tua malaltia. Ladonchs Boeci, mogut per les paraules de la philosophia, comença a parlar dient axi: ¿E quem cal dir ne mostrar la raho de la mia tristor? car ja es prou manifesta, car tot hom sap la cruel fortuna que es venguda sobre mi. ¿E no veus tu lo loch on jo son posat, ço es, lo carçre escur e cruel? ¿Es aquesta la casa dels libres en la qual jo solia estudiar, la qual tu axi mateix hauies elegida per tu, e aqui habitaues, e en la qual ab mi ensemps estant souen parlaues e disputaues de les sciencies humanals e diuinals e de totes altres coses; on jo cerchaua ab tu rahons de les coses merauelloses e altes e secretes? ¿Aqui tum mostraues los mouiments de les esteles, e lo stralabi per les linyes e per los raigs? ¿Aqui encara me ensenyaues en quina manera jo deuia ordonar la mia vida en guisa que fos semblant a la ordinacio del cel? Ço es, que axi com los cels jusans son moguts ordonadament segons lo mouiment del sobiran cel, lo mouiment del qual tots los altres seguexen; axi la volentat es appetit sensible en los senys corporals qui son sotsmesos a la raho, deuen fer totes lurs obres segons que ordona la raho. ¿E es aquest lo loguer e lo guardo que han aquells   —36→   qui a tu seruexen, ço es, preso, confusio e vituperi? Tu saps fort be que tu has dit per la bocha de Plato, que les cumunitats serien beneuyrades si persones sauies les regien, e si los regidors de aquelles estudiauen en sauiesa. Tu axi mateix diguist per la bocha daquell mateix, amonestant los regidors de les cumunitats, que regissen en tal manera que les bones persones e les sauies fossen honrades, e no fossen vituperades per les males persones, e sis fahia que les males persones fossen castigades. Aquestes coses hauia jo posades ben fermament en mon cor, e axi com les hauia studiades les volia metre en obra gouernant la comunitat. E per ço que no apparega que jo lou mi mateix, prech tu matexa quem fasses testimoni si es axi; e trasch hi testimoni a nostre senyor Deu, qui ha clara conexença de totes coses, lo qual Ell e tu sabets que jo no reebi ne prengui lo regiment del senat de Roma sino per enteniment que lo ben comu fos ben gouernat, e per ço a mi son exides moltes discordies e fets molts desplaers, los quals son quaix sens fi; e per la deffensio del poble e dels bons homens que no prenguessen mal, e per deffensar la franquesa que la ciutat hauia e deuia hauer, jo son vengut en ira daquells qui son poderosos, la qual jo menysprehi per ço que lo ben comu fos deffensat. E per ço que mils apparega no solament en general mas encara en special ten dire: tu saps molt be que jo moltes e diuerses vegades contrasti   —37→   e empatxe a Conjugaust e Trigilla quant fahien injuries a les persones miserables que nos podien deffendre. Notats que aquests dos eren cauallers de Theodorich; lo primer era batle, e laltre era majordom, e en lurs officis feyen moltes e diuerses injuries, e sens raho agreujauen les persones simples per ço quen traguessen diners e robes. Tu axi mateix saps be que jo moltes vegades deffensi lo poble de les oppressions que alguns domestichs de Theodorich fehien, per ço car no era quils castigas nels reprengues; e saps que negun hom nom poch girar de dreta justicia, nem poch corrompre ne induhir a injuria de negun: quant jo vehia robaries o injustes questes o imposicions, e per mi no sen volien estar, lauores jols affrontaua fortment. Notats que entre les altres coses si fehia aquesta, que los domestichs e familiars de Theodorich, ab la fauor que ell los donaua, forçauen les gents que no venessen res a altres sino a aquells familiars del dit tiran, e que no comprassen sino daquells mateys, per que ells se enriquehissen; e lo poble se apobria, car ells hauien gran mercat de les coses e puys les venien molt cares, contra los quals se leua fortment Boeci axi com a consol e a senador. Saps encara que jo tragui de la bocha dels cans, ço es dels faigs del dit tiran, Pauli qui era baro molt excellent e consol de Roma; e si jo nom hi opposas ja li hagueren deuorades totes les sues riqueses. Axi mateix te deu membrar com jom opposi a la ira de   —38→   Cipria que era molt poderos, per ço que Albi, baro molt bo e consol, no fos condempnat injustament axi com lo dit Cipria volia. E per totes aquestes demunt dites coses e moltes altres semblants, son vengudes sobre mi diuerses affliccions, em son estats procurats molts mals Mas segons raho per aquestes coses deguera esser pus segur e deffensat dels domestichs del dit tiran, per les acusacions dels quals jo son estat condempnat, e foren posats contra mi tres falsos testimonis: lo primer hauia nom Basili, lo qual era estat gitat de la cort de Theodorich per los fraus que hauia fets a la dita cort; e per ço car deuia pagar alguna quantitat que deuia a la dita cort e pagar no la podia, fon li relexada la dita quantitat per ço que faes testimoni contra mi, car si nol volgues fer haguera a pagar la dita quantitat: e jassia que fos infamis, empero lo seu testimoni fo reebut axi com si fos bo. Los altres dos foren Opilio e Gaudenti, los quals eren condempnats per sentencia publicha per los lurs mals que deuien esser exellats a Reuena, on deuien esser dins tres dies; e la sentencia era ja donada e publichada contra ells. Axi infamis, forçats per temor de les dites penes, han fet aquest falç testimoni, empero tots tres eran maluades persones e gitats del servey del dit tiran per lurs colpes; empero aquell dia mateix que foren condempnats per fentencia fo reebut testimoni axi com si fossen bons homens, els fo perdonada la pena a cascun a la qual eren condempnats.   —39→   Quala crueltat e injusticia poria esser comparada a aquesta? e merexien les mies sciencies aytal pena? be ho coneys tu que no: ¿e com ses pogut fer que la mia condempnacio ha fets justs los dits testimonis qui foren desliurats de la pena a ells deguda per lurs mals? Be par que la fortuna no ha hauda vergonya que haja axi obrat: car si ben ten prens esment, la ignorancia es maltractada e malmenada e auilada; e la viltat dels acusadors es exalçada: cascuna de aquestes coses torna a gran vergonya de fortuna que axi es descominal. E si tu, philosophia, vols saber lo crim a mi posat, e per quina raho se son moguts de acusar mi; certes dich te que aquesta fon la raho quels ha moguts, ço es, per ço car jo deffensaua los consols els senadors, los quals Theodorich volia destrouir per lo regiment de la comunitat. E tenia aquesta manera, car posauels crim de lesa magestat; e jo sabent aço empatxi lo acusador que tan gran iniquitat no posas sobre tantes e tan nobles persones, e per aquesta raho es girada sobre mi la malicia. E donchs, tu, maestre de totes coses, quen jutges tu de aquesta acusacio? car deyen que per axo los deffensaua car jo era colpable e consent en lo crim. Digues me: ¿negare lo crim a mi falsament posat? certes jo negare lo dit crim per ço que no sia ensutzada la mia fama, mas no negare la raho per que ells son moguts contra mi, ne men estaria de deffensar los bons quant fer ho puxes; e per ço jo nech la   —40→   acusacio, mas no la raho per ques son moguts a fer la. Car nos deu null hom pensar que mantenir e deffendre la comunitat de tant bones persones sia maluestat, sino segons oppinio de persones necies, les quals jassia que mantenguen error empero no poden mudar la veritat que no sia axi, que les bones persones no deuen per negun desuiar veritat. E segons la doctrina de Socrates, a mi no era legut de amagar veritat ne atorgar mentida; e per ço no volgre celar veritat als senadors de la cosa qui era a ells perillosa, ne volgre sostenir la tan gran mentida de Theodorich qui a ells tan gran e tan forts crim posaua. Empero a tu e a tots los sauis leix la determinacio de aquesta questio, e son apparellat de seguir la vostra sentencia. E per ço he fet aquest breu libre, que als esdeuenidors sia feta alguna breu memoria, e no sia de tot amagada la dita cosa. De les letres a mi falsament posades, ço es, que jo les hagues trameses, no he ansia, jassia que jo hagues gran goig de la libertat de la comunitat; e la mentida hagra tost ben prouada si a mi fos legut de examinar lo acusador e los testimonis, la qual cosa es de gran virtut quant en semblants fets es feta bona e diligent examinacio del acusador, e del acusat, e dels testimonis. Jo no fuy hoit, nen sabi res, ne hi fuy appellat; car si jo hi fos, diguera al menys la resposta del noble baro Cani, lo cual fo repres per Gay Cesar, fill de Germanici, que lo dit Cani era consent en la conspiracio   —41→   feta contra lo dit, e que ell la sabia. Respos en axi: si jo ho sabes tu no ho saberes. Notats que lo dit Cani fo molt noble philosof de Roma, lo qual molt injustament fo agreujat per lo dit Gay per la dita cosa, axi com Boeci; e quant fo molt malament perseguit respos sots breus paraules gran sentencia, ço es, que si jo ho sabes tu no ho saberes: volia dir que ell no era estat consent ne sabia res; e si ho sabes, que ell era tan saui e tan cert e per tal se fahia tenir, que ell fera en guisa que no fora vengut a conexença del dit Gay: en la qual resposta de paraula e de fet mostra son gran ardiment. En la qual cosa vull be que tu sapias que la tristor que jo he no ha tant rebauat lo meu enteniment, que entena que los demunt dits enemichs meus hagen hauda victoria en la lur maluestat; mas son merauellat con ses pogut fer que axi han complit lo lur cor de mi. Empero be creu jo que voler e pensar mal es deffalliment de hom, mas empero sembla cosa monstruosa e estranya que Deus mirant e guardant qui es regidor de totes coses, negun vil hom e maluat puxa cumplir la sua malicia contra los innocents; car nom par que Deus ho degues sostenir, que la malicia de la mala persona hagues compliment en son pensament, e la mala obra contra los bons homens. Per que no debades dix un gran philosof, familiar nostre, aytal questio fahent: si Deus es, ¿com se pot fer que sia mal, com sia pura bonesa e sia regidor de totes   —42→   coses? e si Deus no era, ¿don vendria lo be, com sia font de tot ben sens tot deffalliment? Veges tu si era leguda cosa ne bona que los mals homens hagen hauda victoria, majorment cells qui desigen la destruccio e la mort e lo vassament de la sanch de tots los bons homens de Roma, e en special dels senadors e consols qui son molt assenyalades e nobles persones; e a mi entre los altres, e alguns principals ne han aterrats, los quals alguns per pahor, altres per pregaries, altres per enueja moguts se son desuiats de bonesa es son ajustats a ells. E al menys tu saps que a aquests nols merexia jo aytals coses; e que jo hauia pugnat per lo be comu creu be que tu ho saps, car tota vegada eres ab mi, em endreçaues en mes paraules e en mes obres. E donchs ben creu quet membre quant lo rey Theodorich fo a Verona e volch destrouir lo ben comu, a la qual cosa venia molt de gran volentat, e per ço volien retornar lo crim de Albi, lo qual injustament e falça era estat acusat, affermant que los dits consols hauien comes crim de lesa magestat, e sobre tots los consols era estat consent lo dit Albi: e saps jo con virtuosament no rebujant lo meu perill, deffensi ab veritat los dits consols qui eren innocents en la cosa, los quals foren estats destrouits si jo nols ajudas. Tu saps fort be que jo dich veritat, empero hanc de aquesta cosa jo no loe mi mateix, car jo no volia donar tan gran minua a mi que manifestas la cosa que era secreta; e fora minua de la bona   —43→   obra si jo a jactancia o a laor mia la hagues publichada, e per ço car laor en hom mateix de si mateix es sutzura. Empero ço quem ha esdeuengut per la dita bona obra que jo fiu, tu matexa ho veus a vll, car es me posat falç testimoni. E pren te esguard, ¿qui vehe hanc que en la sentencia de algun maluat hom qui hagues atorgades grans maluestats, tots los jutges e consellers fossen de tots concordants, axi com son stats en condempnar falçament la mia innocencia? Car comunament alguna discordancia hi sol hauer, per ço car alguns se mouen rigorosament, e altres ne solen hauer pietat; mas a mi son estats tots concordants en crueltat. Si jo per auentura fos stat acusat vertaderament que hauia mes foch a les esgleyes per cremarles, e que volia auciure los capelans e aquells qui seruexen Deu, o que hauia tractada la mort dels bons homens; certes nom degueren pus cruelment punir que ara. Empero si fos acusat de les dites o semblants coses si deguera esser hoit, e que jo ho atorgas, o que fos legitimament prouat, empero han me condempnat sens que nom han demanat ne dada deffensio, ne son stats scoltats: en absencia mia, per ço car me studiaua de mantenir ab justicia la comunitat jo son cruelment condempnat. O, fort deu esser a tot hom merauellosa cosa que negun sia condempnat a mort o a proscripcio per aytal raho com jo: ¿quiu hoi hanc dir? E cells quim condempnaren sabien be que no era maluestat,   —44→   ans era virtut, ço per que son condempnat; empero dehien de bocha que era peccat, per ço que fossen en gracia del rey Theodorich, enfosquint la mia fama car posauen que jo desijaua molt les dignitats. Empero tu, philosophia, qui eres ab mi, me lunyaues tota cobejança de les coses mortals, e posaues en mon cor la paraula que dix Pigtaguores, que no deuia hom seruir a molts deus, mas tan solament a vn Deu qui es creador e regidor vniuersal de totes coses. E per ço com es vniuersal senyor jo mantenia la comunitat, car la cosa bona quant pus cumuna es mes es diuinal; e per ço no volia inuocar deus stranys o demonis, ne volia esser endressat per ells en les mies obres, axi com fan les persones necies qui no han vera sciencia. E tu, philosophia, me donaues conexença que jom guordas de tota mala obra e que ressemblas a Deu. Encara mes, si tu prens esguard de la mia casa, saps fort be que no era mala, mas bona: saps encara que la mia muller es molt innocent, e lo meu sogre es molt sant e en totes ses obres molt honorable. Saps aytambe que los meus amichs son molt honests. E per ço car ab aytals persones era acompanyat, e lunyat de males priuadeses, degra esser lunyat de tan mala suspita: mas es stat desastre que dallo don deuia esser deffes, veig que los meus enemichs han pres major ardiment. E per ço com era complit de les tues sciencies son posat en aquest cars, que par que jo sia stat consent en   —45→   la maluestat quem es posada, axi com si hagues tostemps perseuerat en males companyies; e res nom ha proffitada la teua reuerencia, ans tu est ab en mi ensemps maltractada. E part aquestes coses, me agreuje la mia dolor e creix quant me pens en la oppinio que lo poble haura de mi: car no han cura les gents de la vida de la persona, ne de la bonesa, ne de la fortuna com ve a cascun, e creu e jutge que Deu ho hage fet per alguns grans peccats. E per ço se segueix que jassia que algun sia estat en bona fama, per los mals que sobreuenen la bona fama se pert, e la mala i ve que ensutza lo ben que es en lom: car al poble tost li son exoblidats los bens de les persones, e no guarden ni jutgen sino lo present. E donchs no es merauella si jo he tristor e dolor, car veig me despullat de tots los meus bens, e quem han toltes mes honors e dignitats, e ensutzat en la mia fama entre lo poble; e per bones obres e virtuoses, he rebuts vituperis e desonors e molts grans mals. Veig encara que de la mia desonor han gran goig los meus enemichs, e mouen balls e tresques, tant que no ho poden celar, tan gran es lo lur plaer; e veig los encara pus ardits en la malicia que han auenguda segons lur desig, per que poran mils perseguir los altres bons homens. Veig encara los bons homens spahordits per ço que han vist de mi, e estan en gran pahor de si mateys, majorment com vehen mi star axi com tu veus, e vehen los vils homens e   —46→   de maluada vida tan gran goig mostrar del mal que han tractat, e nols repren nels poneix negun, ans ne han haudes joyes e dons, per que son encesos a mal a fer. E per ço les bones e justes persones nos tenen per segures, car nols seria dada deffencio alguna. E donchs ¿es te vijares si he gran raho de tristor e de dolor e de plor, e de fortment cridar a Deu?

En aquest cinque metre tracta com Deu bo ha totes les creatures en cert orde posades, lo qual tenen sens tot deffalliment, e par que no hage cura dels fets del homens; e pregal que hage cura dels fets dels homens, axi com ha de les altres creatures. E comença en lo lati O stelliferi conditor orbis.

O senyor Deus, creador del cel e de la terra e de totes coses, e de totes les esteles, qui not mous gens en tu mateix, e stas ferm en la tua cadira sens enuig, e gires e mous los cels molt cuytadament, e forces les steles ques moguen regladament, e que la luna com es molt luny del sol sia plena, e que tolgue en vers lo nostre esguardament la claredat a les esteles que son prop della, e que com pus acostada es al sol que reeba en vers lo mon menor claredat de ell. Encara mes has hordonat que la planeta qui es appellada   —47→   Venus algun temps hix e es mostrada clarament la primera hora de la nit, e en altre temps hix al mati molt clara ans quel sol isque. Tu encara ordones que los dies son breus en algun temps del any, e en altre son lonchs, e quant son breus es temps de fret, e quant son lonchs es temps de calor. Tu encara has ordonats e deputats los temps del any per a sembrar, e per a cullir, e tramets vent sobre la terra segons que a tu, senyor, plau, e totes les coses gouernes e hordones a certa e determenada fi; merauell me, senyor, molt per que menyspreas de gouernar les obres de les gents, com totes altres coses sien per tu gouernades, e lexes les dites obres humanes regir a la fortuna que no ha fermetat, que fa lo contrari daço que segons raho deuria fer. Car manifestament veu hom que los bons homens sofferen penes e greuges e molts mals, les quals coses deurien esser dades a les males persones; e veig que los maluats homens son posats en altes e honrades cadires, axi com si hauien fetes justes e bones obres; e les virtuts clares e resplandents jahen amagades; car los justs son punits per penes degudes als inichs peccadors, e als inichs e maluats nols nou la lur iniquitat, axi com perjuris, mentides e engans e diffamacions e falsos testimonis. Hoc encara com ells sens pahor poden vsar de lur maluestat, han goig de subjugar a si los reys e senyors grans los qual infinits pobles temen. O tu, senyor, qui reigs e gouernes les esteles, e ordones   —48→   los temps, placiet que vulles guardar en vers la terra mesquina, e en vers los homens qui habiten en la terra; car nos som obra tua, e per cert nos no som la pus minua obra tua daquelles que tu has creades, ans entre aquelles nos has fets de condicio molt noble, car has nos donada raho e anima inmortal; empero, senyor, veig que som posats fortment en grans treballs e en grans amargures, e es fortuna contraria. O regidor bo, placiet que reprenes los mouiments desmesurats e soptosos e perillosos de fortuna, e ab la pau que gouernes los cels fes fermes e assegudes les bones obres abtes dels bons homens en guisa que no hagen mal.

En aquesta cinquena prosa tracta com la dita dona comença a recollir les rahons de la malaltia de Boeci, e comença a tractar com lo garira. E comença en lo lati Hec vbi continuato dolore.

QUANT Boeci hac desplegades les rahons e les sues dolors e ranchors, la philosophia li respos; mas empero lexa be abuyrar e vassar a Boeci les coses que en lo coratge tenia, e per aço no li volch res dir tro que hac prou parlat a sa guisa, e mostrada complidament la sua dolor, tenent la doctrina de Ouidi qui diu en lo primer   —49→   libre de Remey de amor: ¿Qui es sino neci qui vet a la mare de plorar quant te son fill mort denant? car no fa soptosament a vedar entro que sia be abuyrada e sadollada de plorar; e lauors leugerament ab dolces paraules la deu consolar. E per aquesta raho la philosophia no volch res dir entro que Boeci hac assats parlat a sa guisa, car axis buyden los spirits enflamats, e la calor de la dolor cordial se refreda, e com son buydats lauors mils son reebudes les paraules de consolacio de cascun. Per que la philosophia ab bella cara e alegre, en apres totes les dites coses, dix: Quant jot viu trist e ploros be conegui que tu eres en estament de miseria, e que eres exellat; mas nom pensaua que tan gran mal sofferisses, ne que haguesses raho de tans grans dolors, entro que he hoides les tues paraules: mas empero veig en tu vna cosa, ço es, que no es tant exellat ne lunyat de la tua terra propria com te penses, nen est fora gitat, sino que tan solament has desuiat vn petit del cami, e non est ten luny com tut penses. E si tut tens per gitat fora de aquella, certes jot dich que tu mateix ten est lunyat, e null altre no ten ha gitat, ne ten poria ne pogra gitar, si a tu membre don est e qual es la tua terra propria don est nadiu. Aquella terra no es regida per multitut, ne hi ha molts regidors, mas es regida per vn rey e princep e emperador, ço es, nostre senyor Deu, lo qual ha plaer dels seus ciutadans e de lur ajustament e concordia, e no vol   —50→   que negun sia fora gitat; les leys e ordinacions e manaments del qual no donen greuge ne sotsmetiment, ans donen molt gran franquesa e gran libertat. ¿E no saps tu la ley antigua de la tua ciutat, per la qual es ordonat que negun no pot esser exellat qui en aquella mes que en altre loch volra posar la sua cadira? car aquell qui es de dins los valls e dins los murs de la dita ciutat no li cal tembre que meresque exill, mas aquells qui ixen de la dita ciutat e fora los valls tantost perden lo dit priuilegi. Aço vol dir la philosophia sots semblança, com per aquesta ciutat enten justicia, de la qual negun no pot esser exellat si donchs ell no la desempara, la qual ciutat segueix Deu. Empero jo mes son estada somoguda per la tristor de la tua cara, que per la estretura e sutzura daquesta preso on tu stas, car la dolor del teu cor me fa molt somoure, e no lo loch, car jo no desig nem delit en parets pintades, ne belles, ne daurades, ne en casa plena de libres, tant com en lo repos de la tua pensa, en la qual jo no he posats libres, mas allo per que los libres son preats e amats e desijats, ço es, bones e clares sentencies dels philosophs qui son estats en temps passat. Quant es daço que tu has dit dels bens teus, e de la tua vida que has tenguda, e falsia quet es posada, e malicia dels teus contraris; fort es poch ço quen has dit, car solament has dit aço que tot lo poble sap, e mils ho saben ells que tu. Has encara forment dita la malicia   —51→   que contra los senadors era tractada la qual tu deffensist, e has hauda dolor de la nostra infamia e injuria. Has plorat molt lo minuament de la tua fama: es te clamat que no son ben guordonades egualment les bones obres segons que son fetes. Mas per ço car tu encara es torbat en lo teu enteninient, car dolor, ira e tristor en diuerses maneres te torben, nos coue quet do encara forts medecines; mas ara en lo començament ten dare de leugeres, e molles, e blancs, e suaus, per ço quet ablanesquen la infladura de la tua malaltia, en guisa que ben puxes rebre les forts medecines que seran curatiues: ço es, que ara quant es torbat no pories ben entendre les rahons altes e suptils, e per aço jo començare a dir rahons leugeres e quaix grosseres, per ço que passada la tristor e turbacio de la tua pensa, quant lenteniment haura cobrada la sua lum mils entendra les rahons suptils e altes.

  —52→  

En aquest .vje. metre tracta com neguna cosa que no sia feta rahonablement no pot hauer bona fi, e aço proua per tres eximplis: del sembrador, del cullidor, e daquell qui vol fer venemes. E comença en lo lati Cum Phebi radiis.

E do a tu eximpli de semblant en natura: quant lo sol es en lo senyal de Cancer, e en la sua feruor de la sua calor en estiu, no sembra hom forment, car los raigs del sol qui son massa calents empatxarien que no poria fructificar, e aquell quil hauria sembrat pus no hagues forment diuern hauria a menjar glans. Item si tu vols cullir flors de violes o roses, no ten iras al bosch quant es congelat, e en lo temps que regna lo vent de tremuntana ab lo glas. E cell qui vol traure vin dels rayms, nols prem en lo temps de la primauera quant son en flor o en agras, mas en lo temps del autumpne. Car Deus qui ha ordonats los temps los ha depputats a lurs officis proprijs, e nos fan les dites coses en temps soptos, ans se fan ordonadament e venen a lur fi a que son fets: axi neguna cosa qui no sia començada per son orde no ve donchs a bona fi. En aquesta manera deuem nos fer en guarir tu de la tua malaltia, en guisa que les nostres medecines sien dades segons ques pertany.

  —53→  

En aquesta .vjª. prosa recita com philosophia feu alguns interrogatoris a Boeci, per los quals ella perfetament vench en conexença de la sua malaltia. E comença en lo lati Primum igitur pateris.

EN apres la philosophia somogue Boeci que li respongues de algunes questions, per ço que per les respostes fos mils dispost a entendre ço quis seguiria, e dix li: ¿voldries me respondre a algunes questions quet enten a fer? E Boeci dix: plau me, e jo respondre axi com pore ne sabre. Lauors la philosophia feu li .vij. questions. E fo la primera aquesta: ¿creus tu que lo mon sia regit per fortuna o per ventura, o per regiment de raho? Respos Boeci: jo se be que lo mon es regit per nostre senyor Deu creador de totes coses, qui gouerna la sua obra, e no per esdeueniment de fortuna; e no he tengut, ne tench, ne tendre null temps lo contrari. E la philosophia dix li: be dius, e axi es, e molt me merauell com tu qui est en tan sana sentencia en veritat fermat, es malalt en lenteniment: mas encerquem mes, ¿saps tu ab quins mijans es lo mon gouernat? E Boeci dix: no enten la questio, temiats que ho sapia. E la philosophia dix: ¿membret qui es fi de totes coses? E Boeci dix: sabut   —54→   ho he, mas es me exoblidat per la tristor en que son. E en apres la philosophia demanali: ¿saps don son partides totes coses? E Boeci dix: ax be ho se. La philosophia dix, reprenent Boeci: ¿com se pot fer que tu conegues lo començament de les coses e que no sapias la fi? empero be se que les turbacions del enteniment empatxen lom de vera conexença, mas nol poden de tot aturar sis vol. Digues me: ¿membret si tu es hom? E Boeci respos: ¿e quina altra cosa seria sino hom? E dix la philosophia: ¿pories me dir quina cosa es hom? E Boeci dix: aço es cosa molt notoria que hom es cosa animada, rahonable e mortal. E la philosophia dix: ¿saps que no sies altra cosa sino hom? Respos Boeci: be se que no son altra sino hom. E la philosophia dix: ara conech gran partida de la tua malaltia, car veig que exoblidades te son les coses que tu sabias, e conech en quina manera poras garir. Per ço com tes exoblidada la sciencia, penses te que tu sies exellat e despuIlat dels teus bens, de la qual cosa has tristor. Encara mes, per ço car tu no saps la fi de totes coses, te penses que los mals homens sien poderosos e beneuyrats. E encara mes, per ço quet es oblidat ab quins mijans es gouernat lo mon, penses te que los mudaments de fortuna, ço es, de prosperitat en aduersitat, e del contrari, sien fets sens regiment; les quals coses totes si eren fermades en lo teu enteniment serien mortals, e ara son a tu començament de malaltia mortal:   —55→   mas gracies a Deu que no est de tot desemparat, car encara has en tu alguna rayl bona de sanitat, ço es, vertadera sciencia e sentencia de gouernament del mon, car creus que es sotsmes a la raho diuinal e no a la fortuna. Donques no hajes temor, que ab la ajuda de Deu be gariras, car be se jo que la natura de les penses es aytal que quant lexen veres sentencies tantost son vestides de falses oppinions, car la caligua de turbacio los empatxa la claredat de la vista del enteniment que no poden conexer clarament veritat, e per ço jo ten leuare la dita caligue per ço que puxes hauer clara conexença.

En aquest .vije. e derrer metre del primer libre proua per tres rahons que la persona torbada no pot entendre veritat. E comença en lo lati Nubibus atris.

E don ten eximpli car tu veus que les esteles no poden illuminar la terra mentre les nuus son en lo mig. Axi mateix quant laygua de la mar per fortuna feta per lo vent de mig jorn es torbada, no pot hom veure ço que es dins ella. Axi mateix quant la font cau de alta muntanya no pot deuallar dret si algun contrast si posa de rocha o semblant. Axi tu, Boeci, si vols hauer clara conexença de aço quet vull mostrar, e anar   —56→   per dreta carrera de raho, anans es obs que gits de tu ansies mundenals, ço es, goig e tristor mundenal, e sperança de les coses del mon, e dolor de la perdua de aquelles; car aquestes quatre coses, ço es, goig, e tristor, e sperança, e dolor, esdevenen a la persona per los bens o per los mals presents o esdeuenidors. Car lo be quant es present aporta e dona goig, e si es esdeuenidor aporta e mou lom a sperança: axi mateix, per lo contrari, lo mal si es present dona dolor, e si es esdeuenidor aporta temor e pahor. ¡Com nualosa es la pensa e fortment ligada en la qual les dites coses regnen!

  —57→  

En aquest segon libre comença la philosophia a donar medecines leugeres a la malaltia de Boeci, ço es rahons comunes, prouant que neguna riquesa ne ben temporal no ha bonesa en si: e es partit lo dit libre en .viij. proses e .viij. metres.

En aquesta primera prosa philosophia per affalegar lo malalt diu que no es merauella que ell haja aquella malaltia, com tota soptosa mutacio de ben en mal muda lo seny; e proua que negun nos deu fiar en bens de fortuna. E comença en lo lati Post hec paulisper.

EN apres la philosophia calla vn poch, e per ço car Boeci se era clamat de la fortuna per raho de la perdua que hauia feta dels bens de fortuna, volch lo rependre cortesament de les coses per ell dessus dites. Per que quant hac vn poch callat, dix li   —58→   familiarment: si a tu remembraua ço que has apres en temps passat de la fortuna, ço es assaber, ço que los antichs philosophs ne han determenat ne declarat, tu conexerias que tu no hauias en la dita fortuna neguna cosa preciosa, e per conseguent no has perdut res. E per raho daço jot fas membrant com tu en temps de la tua abundancia menyspreaues e dehies mal de la fortuna, e faist alguns libres, e donest algunes sentencies contra ella. Empero ara te est partit de la primera e vera sentencia per lo teu mudament soptos del teu estament mundenal; mas veig que alguna escusacio has, car soptos e gran mudament de estament no es sens turbacio de la pensa; mas duymes temps es que tasts algun poch de axerop dolç que sia preparatiu de la tua cura. Digues me: ¿quina cosa te ha esdeuenguda per que tu est posat en tristor e en desplaer? ¿Hat esdeuenguda alguna cosa nouella que no sia estada semblant a negun? ¿Penses te que la fortuna per tu haja mudada sa condicio? Certes tu erres si to pensaues, car aquesta es la condicio natural sua la qual ha mostrada a tu; e en la sua mudança que en tu ha feta ha mostrada la fermetat de la condicio sua. Car moure e no estar es fermetat de la cosa mouible, ques mogue e que nos pos, car sis posa nos mou, e per conseguent no es ferm lo seu mouiment. La fortuna aytal era lauors com te affalagaua com es ara: e lauors quant te plahia per la abundancia de la falça benanança   —59→   era aytal mateixa com era quant ho has perdut. ¿E not membra la fortuna com es pintada ab dues cares, ço es, la vna alegra e laltra trista, e abdues les cares te cubertes? Vet ara que jassia que sia als altres amagada, empero a tu ha cascuna cara mostrada. Ara tu proues les sues custumes, car anans eres en abundancia e ara est en fretura. Aço que a tu ha donada raho de tan gran tristor te deuria esser raho de alegria si be ti pensaues, car pots mils hauer repos del teu enteniment per ço car les abundancies mundanals te han desemparat, de les quals null hom no fo hanc segur, car mentre hom les posseheix donen al hom temor, car no fo hanc negun qui dels bens de fortuna pogues esser segur. ¿E pensaues te tu que aquestes abundancies de fortuna fossen precioses que soptosament desemparen lom, e no les pot retenir, e quant son fuytes lexen hom ab tristor, e desplaer, e dolor? Prech te quet penses ja quina cosa es la dita abundancia mundanal, car no es sino algun senyal que va primer a la tristor e dolor esdeuenidora: certes no es als, per que no deu hom tembre les manasses de la fortuna, ne desijar les sues falagadures. E finalment ops te es que tu soffires be e fortment tot ço que es en la roda de la fortuna, car mentre visques est sotsmes a ella: e si tu volias mudar la sua condicio natural, ço es de la fortuna, e la sua ley, farias li gran tort e treballarias debades, car no porias mudar la sua condicio natural que es mouible.   —60→   E pos te semblant en natura: si lo notxer estenia la vela al vent poderos, no iria la nau segons la sua volentat, mas segons lo mouiment del vent. Axi mateix si lo leurador se pensaua follament en los anys de sequedat, no sembraria, e axi mateix no culliria; mas coue que comport los anys de sterilitat ab los de abundancia. Tu donques com te sies donat a la fortuna, a fer te coue de obeyr aquella; empero par que tu vulles empatxar e retenir la força del vent. O foll, ¿e no saps tu que si staua ferma e segura ja no seria fortuna, car moure e no star es la sua natura?

En aquest primer metre posa les trahicions de fortuna, e com tota la sua gloria es ades exalçar, ades perseguir los exalçats; axi com un braç de mar qui es a Negrepont qui ha nom Euripus qui ades va amunt, ades va auall. E comença en lo lati Hec cum superba.

QUANT ellas leua superbiosament en alt, corre ades amunt, ades auall, axi com vn braç de mar qui es a Negrepont e ha nom Euripus, axi com la mar porta los homens en loch de naus, e a vegades los alça, e a vegades los baxa. Aquesta en temps passat aterra molts reys honrats e poderosos estant a ells cruel, e exalça alguns qui eren menyspreats e de tot aterrats: no   —61→   ha ansia de les persones posades en miseria, ans los es molt cruel e dura, e quant los ha fets despagats els fa plorar, trau sen escarn e sen riu. En aquesta manera mostra la sua condicio natural e fa merauellar tots cells qui en ellas sien, car en vna hora aterra e exalca vn hom e molts e diuerses.

En aquesta segona prosa proua philosophia, parlant en persona de la fortuna, que ella si es variable no fa injuria a negun, e que negun nos fiu en ella. E comença en lo lati Vellem autem pauca tecum.

JO voldria parlar ab tu vn poch, e per ço que mils me entenes vull tenir loch de la fortuna e parlar en persona sua. Veges donques e penset be si tu injustament me demanes res, ne si tu injustamente te clames. Digues me: ¿quina injuria te jo feta, e quins bens teus he yo destrouits, e per quem encolpes tan fortment? Be saps tu que no pot dir negun justament que los bens mundenals, ço es, riqueses, honors, e plaers, e dignitats sien lurs proprijs; e per aço te pots pensar que los bens que tu demanes, e per la fretura dels quais tu est trist, no eren teus. Remembret be que natura te posa en lo mon tot nuu e aytal isquist del ventre de la tua mare, e que jot   —62→   reebi aytal pobre freturos e sens altres bens, e te donades de les mies riqueses, e te seruit enclinada en vers tu, e te enuironat e ornat de resplandor e de les coses que son de mon dret. Ara vull retornar a mi les mies mans e mon dret. Ara vull retornar a mi les mies mans quet hauia esteses: has reebuda gracia entro ara, e ara no ten vull fer; car no has dret en la mia gracia, e per ço not clames justament, car assats hi haguera sit hagues tolt ço del teu. Donchs regoneix be per que plores ne jamegues, car not he feta injuria, per ço car les riqueses e honors e dignitats e semblants coses totes son del meu dret, e jo son dona e els dites coses son seruentes mies, e van ab mi on que jo vaja, e ab mi sen tornen quant jo men torn. Certes si fossen teus propris los bens que tu planys e suspires nols hagueres perduts: car la cosa propria no pot esser lunyada daquell de qui es, ans tostemps esta ab ell sens injuria daltre. Donchs jo no veig esser axi sola que no puxa demanar, hauer e recobrar aço que es meu. ¿E no saps tu que leguda cosa es al cel que fassa los dias clars e les nits scures e tenebroses? E axi mateix leguda cosa es al any ornar la terra de flors, de fulles e de fruyts, e de donar bell temps, e puys de confondre e destrouir la terra ab pluges e abs frets. E axi mateix es de la mar de fer gran bonança, e a vegades de fer ones tespestiues e altes. E donchs ¿com se faria que per la cobejança desordonada e famajada de les gents en desijar les coses mundenals, jo fos forçada estar fermament,   —63→   e que mudas per lur desordonament la mia condicio natural? Certes follia es pensar ho, ço es, que per lur desig acomplir jo mudas ma condicio, e lexas ço que mes degut per mon dret natural. Aquesta obra es mia propria, que gir e regir la roda mouible e leugera del mon; e en aço es lo meu plaser, que les coses baxes faça altes, e les altes faça baxes. Donchs si tu vols pujar en aquesta mia roda, puja hi ab aytal condicio que no digues que a tu es feta injuria cant voldre jutjar de tu seruant la mia condicio. Empero bet deuria membrar la istoria de Cressus qui fo rey de Lidia no ha passat molt de temps. Aquest Cressus qui fo rey de Lidia hac guerra ab lo rey de Persida que hauia nom Sirus, lo qual fo pres en la batalla per Sirus e fo jutjat a cremar: per la qual cosa com la gent de Sirus haguessen aplagades moltes rames, e romagueres, e argilagues, e haguessen enuironat de la dita lenya lo dit Cressus posat en mig ences lo foch entorn, e començas a pluuicar, lexaren lo dit Cressus, pensant que no poria escapar. En apres vench la pluja molt gran e rebea, e apaga lo foch ans que li hagues fet mal, e en axi fonch desliurat de les mans dels seus enemichs e de la sentencia de mort tan cruel contra ell dada, e anassen a son alberch. Empero com fos a casa sua es fos posat a dormir, lo primer vespre somia que estaua en vn arbre molt alt en lo qual lo sol lo escalfaua, e la pluja lo banyaua, e alguns aucells   —64→   lo picauen; lo qual somni li membra be quant hac dormit: molt si pensa, e dix lo a la sua filla qui hauia nom Fayna, la qual era molt sauia e conexia molt en declarar los sompnis. Quant la dita Fayna se fo ben pensada en lo dit sompni, dix al dit Cressus pare seu, que per res no tornas a combatre contra Sirus rey, en altra manera seria penjat e morria. Empero lo dit Cressus no hac ansia del sompni, com lo diable lo engana: on con ell faes sacriffici a la ydola e demanas sis combatria ab Sirus, respos li lo demoni: Cressus perdet Alim transgressus plurima regna. Vol dir en romanç: Cressus perdra o deguastara molts regnes com haura passat lo riu de Alim. Per que torna a la guerra e vench a la batalla, e fo pres e penjat, segons que lo sompni li hauia mostrat. E encara mes not deu esser oblidat com Paulus Emilius senador de Roma, pres en camp de batalla lo rey de Persida, e mana que fos turmentat e que moris; e quant en presencia sua lo començassen a turmentar cruelment, lo dit Paulus fo mogut de pietat per les lagremes que li vehia exir dels vlls, e mana que fos desligat, e donali vida honrada: e en axi fonch desliurat de mort lo dit rey de Persida. Moltes altres coses semblants pots legir en les istories antigues, en les quals trobaras moltes coses de goig e moltes de dol. Remembret de la faula que aprenguist mentre eres fadri, ço es, que en lo portal de la casa den Jouis hauia dos anaps, la vn de mel,   —65→   e laltra de fel, e null hom noy podia entrar dins la dita casa tro que hauia beguts los abeuratges dels dits anaps: per la qual cosa los poetes dauen a entendre que null hom no es en aquesta present vida que no soffira amargures, desplaers e dolors; e no es negun qui solament haja plaers, o solament haja desplaers. Donques pots dir tu si has hauts tu si has hauts tu mes dels bens que dels mals: ¿que pots dir tu si la fortuna not ha de tot desemparat? car per la mia condicio, per la qual jo son molt variable, pots hauer sperança de aconseguir mes e millors coses que aquelles que has haudes. Certes nom pories ben respondre. Per quet consell que not desespers de mi, e que no vulles tenir les coses comunes per propries, car tu est en regne comu a tu e als altres homens egualment, car les coses mundenals no son propries a negun, per que hom en aquest mon no ha proprietat en lo mon fora de si mateix, car lo be propri seu dins si mateix lo te.

En aquest segon metre philosophia fa vn plant de la gran auaricia dels homens, per la qual per molt quen hagen nos sadollen. E comença en lo lati Si quantas rapidis.

O Deu, ¿que es aço, que si la fortuna vassaua continuadament riqueses als homens del mon, e no cessaua, e los en donaua axi com la   —66→   mar tempestosa gita arenes, o com les esteles luen en lo cel, encara no cessarien de demenar ne mes? Car la cobejança mundenal nos sadolla nes te per pagada per moltes quen haja. E jassia que Deus, qui es tan franch e liberal donador, hoja e consenta e satiffaça als desigs dels homens donant los ço que li demanen; empero tantost com ho han nols dona de vijares que sia res, ans al desordonat e maluat desig de la cobejança robadora tantost li ixen altres nouelles coses que desijar. O Deus, ¿e quals frens poran retenir del seu cors tant rebel e iuerços, aquests desordonats desigs qui no cessen correr de vna cosa en altra, e la maluada set de la cobejança que tantost quant ha begut li creix la set sens mesura e sens fi? ¿E porias fer que lo rich pensas tant en la superfluitat de les sues riqueses, com lo pobre se pensa en les sues fretures? Certes lo rich noy posa terme en les dites riqueses quant posa en elles la sua benanança.

En aquesta tercera prosa fortuna recita a Boeci que ell no ha raho de clamar se, recitant li tots los bens que fortuna li ha dats, hoc encara aquells que li ha lexats. E comença en lo lati His igitur si pro se.

DIGUES, ¿que poras tu respondre a les coses dessus dites? Certes creu que bonament nom pories respondre; empero si tu has resposta   —67→   diguesla, car jo let escoltare. E Boeci dix: les tues paraules veig que son falagaries, o son pintades de bella parlaria e belles colors de diuerses sentencies, e ab dolçor de rethoricha; per que son plasents mentre hom les ou, mas no trespassen lo cor de les persones posades en affliccio; e per aquesta raho quant son exides de les orelles, la dolor qui es dins lo cor fermada, torna e turmenta la pensa axi com dabans. E la philosophia respos: certes axi es com tu has dit; les coses quet he dites no son complides medicines de la tua malaltia, mas son preparatiues a la turbacio tua, car les medecines complides jo les te dare quant sera temps e hora. E dich te que tu not deus pensar que sies mesqui ne posat en miseria. E per tal que pus clarament ho veges, respon a les demandes mies: ¿es te exoblidat quanta benenança mundenal has haguda? Saps fort ben que los principals e nobles barons de la comunitat de Roma, e los altres proysmes daquells, te reeberen e sempararen de tu quant fuist orphe de pare e de mare, e per la gran cortesia que veyen en tu; e com fosses jove fuist ajustat en parentiu, e en fanch, e en linatge dels princeps e senadors de la ciutat de Roma. E primerament fuist amat per aquells demunt dits, que ab ells per parentiu eres ajustat, la qual cosa es molt preciosa. Saps que Simacus qui es noble senador de Roma, per la amor quet hauia, e per les bones condicions tues, te dona la sua cura filla per muller; e los   —68→   seus parents foren a tu proysmes per raho del dit matrimoni. ¿Qui no diguera que tu eres lauors molt beneuenturat qui hauies tan honrats sogre e sogra, e tan bona e casta e sauia muller, e fills tan bells e tan bons? Encara mes not deuria desmembrar les honors e dignitats publiques que has haudes en la tua juuentut, les quals eren desijades per alguns antichs e no les podien hauer car no les los volien donar. Si algun hauia hauda alguna gran benenança de les coses mortals, no li deuria exoblidar de tot per los mals mundenals trespassats, car ans li deuria remembrar la honor que ha hauda. Tu has vists dos fills teus exalçats en honor de consols, e qui eren honrats per los ancians, e de la honor dels quals lo poble mostraua goig e alegria, e aço era gran honor tua. Encara mes quels tenies prop tu, e tu eres en mig dells en sengles cadires, e tenies cort en Roma, e la gent loaua a tu e a ells per lo regiment de Roma en publich e en amagat. Empero com totes aquestes coses te haja dades fortuna, tu ara murmures contra ella, e vols que do a tu ço que hanc no dona a negun per gran amich que sia estat meu, e tu per força par que cuyts hauer, ço es, quet tingues fermat e quet conserues continuadament en un estament. ¿Vols tu comptar estretament ab fortuna? Digues: ¿es tu lo primer al qual hage feta semblant cosa? Certes si tu comptaues be totes les coses de goig ab aquelles que has reebudes de tristor, tu no pories   —69→   dir que encara no fosses benauenturat. E si per ventura tu volies dir que les coses de beneuyrança que has reebudes son ja passades, e no les has de present, dich te que per axo not deus tenir per mesqui, car pensar te pots que en aquests que ara has, per los quals tu est posat en tristor, son axi mateix transitoris, e no han en si fermetat, per que no poden molt durar: car certes les coses mundanals trespassen axi com a ombra, e aço que es encara mes, que hom per qui son fetes no ha certenitat de la sua vida, per la qual cosa es axi que, o tu les has a desemparar per mort tua, o elles te desemparen fugint te.

En aquest tercer metre la philosophia proua per tres eximplis que res que sia nat no pot esser que no sia variable e que nos corrompa. E comença en lo lati Cum polo Phebus.

E aço pots veure clarament per eximplis naturals: car tu veus manifestament que lo sol quant comença a exir appareix roig per raho de les vapors que son entre nos e el sol; e quant es alt prop la hora tercia appareix clar e lusent per raho de les vapors que son consumades; e vers lo mig dia entro a la hora nona es calt car no ha empatxament; e en apres minua la sua calor e minua la sua resplendor. Axi mateix pots veure   —70→   en los arbres com se muden en flors e fulles e fruyts, e puys perden ho tot: en apres fan semblant segons la diuersitat del temps. Axi mateix guarda la mar com se muda del seu estament, car segons lo vent si es bonança o fortuna, e gran e fort torbament. Si donchs lo mon es tan variable en totes les sues obres e coses, ¿com pots tu posar en ton cor que tu haies en lo teu estament fermetat? certes fas gran paguesa si ho poses en ton cor, car stablit e ordonat es per ley eternal que totes les coses engendrades o engenrables sien corruptibles es deuen corrompre. Per que no deu esser posada ferma sperança en coses mouibles, car no les pot hom posseyr sens pahor de perdre.

En aquesta quarta prosa encara philosophia proua com molts bens romanen a Boeci, e que no es negun hom qui puxa fer la su fortuna axi ferma que ella nos afflaquescha per qualque part, e per ço conclou que en los bens de fortuna noy pot esser beneuyrança la qual hom hi cercha. E comença en lo lati Tum ego, vera, inquam.

En apres Boeci respos, mostrant que per les coses dessus dites per la philosophia, ell se deu tenir per mesqui, e ha raho de major dolor, e dix axi: O nudrissa de totes virtuts, ço que tu   —71→   dius es veritat que jo he reebudes moltes honors e rnoits plaers, e que fortuna me hauia fet molt de be, e no pux negar que molt iuerçosament no aconsegui grans dignitats, e tost hagui aconseguides de grans benanançes; e aço es quem creix la mia tristor e dolor quant me pens en la benanança que jo he hauda, e arem veig en tan gran fretura e minua. Car entre les altres tristors e dolors sobirana es aquesta, ço es que hom sia estat en gran benanança, e puys sia freturos de tots bens e ple de tots mals. E la philosophia respos: certes tu no has vertadera oppinio en les dites coses per que has dolor e tristor, ans es la tua oppinio falça, car no est despullat de tots los teus bens, ans te es romas ço quet era pus precios e millor. E per ço que pus clarament ho entenes, no son tan solament coses generals, mas specials e singulars los bens quet son romasos, e dirlos te. Tu saps fort be que Simacus sogre teu e amich meu es be sa, ço de que tot hom se deu alegrar quant sap que los seus amichs son sans, e sospira, e jamega, e plora per les injuries que a tu son fetes, e han major tristor, e dolor, e desplaer que si fossen seus: en ques mostra la sua vera amor que a tu ha. Aquest amich vertader tes romas, lo qual a tu deu esser molt precios: car diu Estralabi que tots los dons de Deu sobre puja vertader amich, e deu esser preat e amat mes que negunes riqueses per precioses que sien. Mes encara, que ta muller es ben nudrida e sobiranament casta sobre totes les   —72→   alt res dones: e per ço que breument puxa dir les sues boneses e nobles condicions, dich te que es semblant en totes les sues abteses a son pare Simacus. Aquesta es viua e auorreix la sua vida per la tua affliccio, e solament per esperança de tu reten la sua anima en lo cors, e souen per grans plors e desplaers que ha de la tua injuria sesmorteix, e desija esser ab tu en semps en tot estament que tu sies: en que appar que no tan solament tes axi com a muller, mas es te vera amiga. E com sia tant bona e benigna e vertadera amiga tua, deus te alegrar com tes romasa: car diu Fulgenti en lo libre de Natura dels deus, que lo pus sobiran ben mundenal es hauer muller bona e benigna, car per tostemps dona alegria a son marit e li fa goig. Mes encara saps que has fills, los quals jassia que sien jouens en edat son molt honrats per lo lur bon seny e per la lur bona sciencia, per que son exalçats e posats en gran honor, en tant que son consols de Roma, los quals te son pus preciosos que la tua vida. Com donques aquests te sien romases, e encara la tua vida que es pus preciosa que altra cosa qui sia en aquest mon, la qual deffallida a la persona totes les altres coses li deffallen que sien corruptibles; e aquests quet he anomenats son vius, los quals te amen carament, e tu axi mateix a ells; appar que no has perdudes, net son toltes les pus precioses coses que tu has; mas si ben ho conexias te deuries tenir per benauenturat car te son   —73→   romases. Donques torquet los teus vlls, e exuguels de les lagremes, car not ha de tot desemparat la fortuna, net es estada molt cruel, car algunes anchores de consolacio te ha lexades, e no has hauda tan gran tempesta ne tant fort que tu no puxes scapar nadant soffirent sobre les dites coses. E Boeci respos: daxo que tu has dit jo no he tristor, mas de aquelles quem deffallen. Tu pots be veure quant departiment ha del meu estament primer ab aquest en que ara son; con solia esser honrat, e presat, e gojos, e ara son despullat, e auilat, e posat en tristor. E la philosophia veent que ja era queacom vençut per ço que dessus hauia dit, per que no li responia, dix: certes, axo be ho veig, e be ho se, empero si a tu no era enuig jot mostrare que tu est digne de gran reprehensio si no pots sofferir lo deffalliment de les coses de fortuna en alguna contrarietat; mas les tues veciadures e los teus delicaments son massa grans, e per ço com tu has vna pocha de contrarietat de fortuna has desplaer con res te fall, e com no has tota cosa a la tua volentat, e no parlas rahonablement ans te clamas vanament. Digues me: ¿qui fo hanc qui haja haguda tanta benanança que no haja a sofferir alguna contrarietat e algun deffalliment? Certes, no fo hanc, ne sera; car aquesta es la condicio natural dels bens mundenals, que la lur benanança o que no vinga tota o que no dur tota vegada. Empero pots ho veure, car algun fera   —74→   molt rich mas haura deffalliment de linatge, e sera en aço molt minua; e per aço ha pahor o vergonya de fer algunes coses que faria. Trobar nas altre que haura tot lo contrari, car sera de molt noble linatge e soffer gran pobresa, e amaria mes esser de minua linatge ab que hagues grans riqueses. Altres trobaras que hauran totes les dites coses, empero estan trists per ço com son forçats de tenir castedat, e per ço com tenen virginitat, viuen castament e sens muller estan en despIaer. Altre sera qui haura totes les dites coses, car haura gran riquesa, e noblesa de linatge, e bona muller; empero no ha fill ne filla, e es guardia e seruent de estrany hereter. Altre es que haura totes les dites coses, e encara molts fills, empero seran mal nudrits e plens de males custumes; per que quant si pensa coue li de plorar, e volgre que non hagues hauts. E finalment no es negun a qui en totes les coses li sia satisfet a sa volentat per la fortuna, ans desija ço que ha altre, que li es vijares que sia millor que ço que a ell se pertany, per ço car no ha prouat axi com aquell qui ho posseeix; e per ço con no ha experiencia es enganat en jutjar la cosa del altre; e per aço li es vijares de alguna cosa qui sia bona, e quant la haura prouada no la tendra per bona. E per ço car la persona nodrida en delicaments es tendre en sofferir treballs e affanys, per ço com no ha hauda experiencia, si li ve alguna aduersitat tantost es torbat e sens paciencia e aterrat,   —75→   car no es nodrit sino en benanança, e per aço tantost sent la aduersitat: axi com linfant quant hix del ventre de la mare que es acustumat de la gran calor que es dins la mare, per poch fret que senta tantost li fa mal. E si be ti pensaues ¡e quantes persones son que haurien gran goig que haguessen o poguessen hauer vna cosa semblant de la menor que a tu es romasa, e sen tendrien per beneuyrats! E veges aquest loch en que tu est, lo qual tu dius que es exill en que tu est exellat, terra es aytal com altra, e habitadors veig que hic ha qui de grat hic stan e sens força, e los plau habitar aci, axi com a tu plahia habitar en Roma. E saps que diu Senecha, que tot lo mon es terra de la bona persona, e no li es neguna estranya, e sies cert que neguna cosa no es desplaer si la pren hom ab plaer. E per ço Diothas deya que los escarns que li eren fets cren a ell benanança, per ço car li feyen hauer virtut la auol pendre per bona. E en vides es negun per beneuenturat que sia que quant li ve algun gran contrari del qual no ha experiencia, que no desijas lauors mudar lo seu estament per bo que sia. ¡O Deus, e ab quantes amargures es mesclada la dolçor de la benanança mundenal! la qual jassia que apparega molt joyosa a aquells qui la posseexen, empero desempara hom lauors quant mes la vol retenir. Donques pots conexer clarament quant es mesquina la benanança de les coses mundenals e mortals, la qual no pot aturar tostemps   —76→   ab aquells a qui plau, ne la poden hauer complidament tota. E donchs appar manifestament que hom no deu encerchar benanança en aquest mon fora de hom mateix. O homens mortals, ¿per que demanats benanança fora de vosaltres mateys? Car mils la deuriets trobar de dins vos, e per aço sots enganats per ignorancia. Volets saber la vertadera benanança? Dich vos que dins vos tenits lo començament de aquella: car hauets lo enteniment inmortal e no pot morir, e per ço deuets cerchar la vertadera benanança que es eternal sens fi, e no aquesta benanança daquest mon qui es corruptible a hom per natura e ventura, car en los bens de fortuna o de ventura vera benanança no pot esser. Digues me: ¿es en lo mon neguna cosa que a tu dega esser tan preciosa com tu mateix? Certes, no: car jassia que hi haja algunes coses que de natura lur son millors e pus precioses, empero a tu no es res tant precios con tu mateix. E per ço que mils conegues que en les dites coses de fortuna no pot esser benanança, prou to per aytal raho: certa cosa es que beneuyrança es sobiran ben; donques con es cosa mudable e variable no puxa esser sobiran ben, segueix se que beneuyrança no pot esser en coses mundenals de fortuna, com totes sien variables, com beneuyrança sobirana no sia variable. Encara mes: aquell qui ha abundancia dels bens de fortuna, o coneix quins son en la lur condicio, o no ho coneix: si no ho coneix, no   —77→   pot esser beneuyrat, com cell qui es beneuyrat no puxa esser ignorant, car principalment beneuyrança esta en conexença; si ho coneix haura pahor de perdre los dits bens, e lauors sera forçat per raho de menysprear aytal beneuyrança, car conexera que no han en si complida ne vertadera bonesa. Encara per altra raho, car cert es que la anima del hom es inmortal, segons que es clarament posat per Plato e per Aristotil; donques com los bens de fortuna fenesquen a hom per la mort, car daqui auant no sen pot seruir, lauors desemparan hom e passan en possessio dels vius: hoc encara lo cors del hom apres la mort torna en corrupcio e en gran miseria, segons que vehem clarament a vll; donques com totes les dites coses desemparen la dita anima per que es inmortal, segueix se que vera beneuyrança no sia en ells. ¿E en quina manera la vida present nos pot fer beneuyrats, la qual quant es trespassada lexa hom en miseria? Certes, no en neguna. On com la anima sia inmortal e perpetual, e sia dins nos, segueix se que la nostra beneuyrança degam posar en ella; per la qual cosa, segons que sabem fort be, moltes persones bones e sauies han soffert no solament mort, mas encara molts e diuersos dolorosos turments e cruels, per ço que en laltra vida poguessen aconseguir lo fruyt de la vera benanança.

  —78→  

En aquest quart metre philosophia loa lo estat migencer dels homens sots figura del ediffici de vn castell, lo qual no deu esser posat sobre rocha massa alta per pahor de lamp, ne sobre arena per pahor de aygua corrent. E comença en lo lati Quisquis volet perennem.

O qui volia hauer aytal certesa que posas la sua cadira en la beneuyrança perpetual, e no fos remogut daquella per los nostres fets que sonen a les orelles, ço es, per les vanitats mundenals qui inflen hom ab plasent so empero son freuols, axi cora les cordes dels budells qui sonen en los instruments. E aquell aytal qui menyspreas la mar ab les sues ones tempestuoses, ço es, les amargures de aquest mon, certes que aquest aytal deuria esquiuar les arenes assedegades e beuerres, ço es, les arenes de la cobejança de les riqueses mundenals. Deuria encara menysprear la altura de les muntanyes, ço es, de les honors e dignitats, car aqui fer forment lo vent, ço es, la vana gloria quel inflen de enueja que los altres empeny fortment contra ell. Car les arenes dessus dites no han en si fermetat, per que no hi pot hom ediffichar, e axi mateix en lo munt sta hom en perill de caure baix. Donques si tu vols esser segur de vertadera beneuyrança, fe lo   —79→   fonament de la tua casa en la rocha ferma e baxa, ço es, en la fermetat de la tua pensa, e lauores no pora caure la tua casa per mudament de fortuna ne per mort del teu cors, e no prearas res la tua casa mundenal quina que sia.

En aquesta .vª. prosa la philosophia fa pus forts rahons, e proua que ne en diners, ne en pedres precioses, ne en vestidures, ne en possessions, ne en missatges no ha ben propri, ans hi ha molt perill. E comença en lo lati Sed quoniam rationum.

PER ço car veig que les mies medicines quet he donades, ço es, les rahons que he dites proffiten a tu, duymes dar ten he de pus forts: e amonest te e prech te que les reebes, e prouar te que los bens de fortuna los quals hom aconsegueix per posseyr, per ventura segons la lur propria condicio natural no son ne poden esser de negun hom. Pren te esguard quina cosa ha en los dits bens per que hom lo dega amar, e que nols dega hom mils menysprear, si be e vertaderament se vol hom pensar. E primerament pren te esguard de les riqueses si son precioses per si matexes, o per ço car hom ne pot vsar e despendre: certa cosa es que mes valen per lo despendre, car per auaricia qui les fa ajustar e retenir   —80→   es hom menyspreat, e per larguesa que les fa despendre es hom loat e honrat, e es hom tengut per bo. Donques com ço que trespassa en altre no puxa romanir ab aquell de qui parteix, e lauors es loada per bona la riquesa quant trespassa en altres per franquesa e per larguesa, segueix se que com no puxa romanir ab aquell qui la dona, que no li poden donar benenança, e que segons lur condicio no deuen esser dits preciosos: car segons raho quant son dades, aquell qui les dona per força se ha aprobir e esser pus pobre que abans quant les hauia. O, donques, be son mesquines e freturoses les riqueses e la beneuyrança daquelles, que no les puxa tot hom bonament posseyr totes complidament, ne donar als altres sens fretura e apobriment daquell qui les posseheix, ne poden esser dalgun sens minua daltre. Semblantment pots veure de les pedres precioses, e encara mes que es peguesa quis delita en lur bellesa, car la bellesa de les dites pedres, de que tut merauelles e hauies plaer quant les possehies, no es tua ans es de les dites pedres: e per ço tut delites en bellesa que es a tu estranya. E si be ten prenies esguard nos deuria hom merauellar de la lur bellesa, car hom es molt pus perfet segons natura que totes altres coses corruptibles, per la anima racional que Deus hi ha donada e posada, e les dites pedres no han anima ne vida: e per ço si hom se merauellaua de les obres creades per Deu, me se deuria hom merauellar de les pus   —81→   nobles e pus precioses, ço es assaber, de les animades que son pus precioses segons natura, que daquelles que no han anima ne vida. Car pus perfeta es segons natura la cosa que ha vida, que aquella qui no ha vida ne sentiment; e cella cosa que ha sentiment e vida e mouiment, mes que aquella que nos pot moure de son loch; e axi mateix molt mes la creatura que ha anima racionable, que les altres que no han la dita perfeccio, car ha tot ço que han les altres e encara mes la raho que es pus proffitosa que totes. Mas les gents viuen bestialmente mes que humanal: merauellen se de la color e de la bellesa de les pedres inanimades e sens vida e sens sentiment, e nos merauellen de la noblesa diuinal que es en ells mateys, e de les altres creatures que son molt pus nobles per lur condicio natural que les dites pedres que son corruptibles e transitories. En apres pots veure semblant en les possessions de siti, que nos poden moure, axi com son vinyes e orts e camps e semblants, les quals coses son comptades entre les riqueses, en les quals no par que hom dega posar son delit ne son plaer per lur vista, car mes deuria donar plaer la vista de la mar quant es abonançada, e del cel quant es sere, e del sol, e de la luna, e de les esteles. E majors merauelles hi ha en aquestes coses, que no ha en les demes dites, que les gents pegues compten entre lurs riqueses. Digues me: ¿per que tu abrasses les flors e los fruyts de les possessions axi com   —82→   si eren tues? car certes no son tues segons lur natura, e fortuna no pot fer que sia teu ço que natura not ha donat; car segons ordinacio de natura les plantes e los arbres fan les dites coses per donar vianda a les besties e als ocells, e no per apexer la anima del hom. Donques mes les vols per seruey del cors, per lo qual es semblant a les besties, que per seruey de la anima, per la qual es semblant a Deu: car la anima que es sperit no ha obs cosa corruptible a conseruar si mateixa. E si vols dir que hom ha obs les dites coses per conseruacio de la sua vida corporal, dich te que natura assats ha que no soffira fretura, e no ha obs sobre fluitat. E si be ten prens esguard, natura de poques coses ha assats, e daquelles se te per pagada, e quant ne pren massa fa li dampnatge; car despuys que es sadolla si la vols forçar quen prenga mes que no ha obs, tantost sentiras quet fara dampnatge, ço es en fexuguesa, o en torçons, o en malalties, e que natura requerra que ho gits fora si no vols hauer malaltia longa. Empero si tun prens per sosteniment de vida trempradament, nodrir ta, e dar ta confort, et conseruara en vida. Tot en axi trobaras que es de les riqueses mundenals, car si hom ne pren per sosteniment de si, segons a la sua condicio e son estament, a necessitat e no a sobre fluitat racionalment, lauores fan lom rich vertaderament, e bo, e ordonat, e volenteros a obres virtuoses; en altra manera fan allenegar e aturar la   —83→   persona en vicis e peccats diuerses, e quant sen parten donen gran dolor, e a vegades de desesperacio e altres dampnatges. Encara mes, ¿per quina raho te delites tu en vestidures precioses? car en aço ensenyes poch seny, car la materia de les vestidures no es tua, ço es, la lana, o la seda, o lo li, o lo canem; ans les besties e les erbes ho han donat, e tu has ho pres axi com a freturos de la lur abundancia que Deus los ha donada: sit delites en la forma, ço es, en lo texir, o cosir, o semblants coses, axi mateix no es teu, mas del maestre, ço es, del texidor o del sastre: per que not hi deus gloriejar pus no es teu. Mes encara, not deus gloriejar en hauer casa plena de molta companya: car o son mals, o ben nudrits; si son mals, deus estar ab despler que haies mala companya, e poriat venir molt de mal per aquells; si son bons, no es raho que tut glorieigs en bonesa estranya, car la lur bonesa no es tua ans es lur, e serias neci que la lur bonesa pensasses que fos tua. Donques penset be per totes les dessus dites coses, que no es neguna cosa terrenal o mundenal que tu degues tenir per riqueses ne per bens teus; e per conseguent si no les has axi com solias, not deus pensar que res haies perdut del teu, net deuries alegrar de la possessio daquelles. Car si natura ha donada bellesa o bonesa a algunes daquelles ¿quet fa a tu? car per be que tu no les posseesques foren a tu plasents segons lur natura. E si be ti penses no son bones, ne belles,   —84→   ne precioses per ço car no son tues; ans per ço com son bones e belles e precioses tu les vols ab tu hauer. Donques ¿per que vosaltres homens desijats aquestes coses de fortuna? ¿cuydats vos que per la abundancia daquelles puxats esquiuar fretura? certes no la esquiuarets, ans on mes les acostarets e mes la conexerets; car quant mes haurets de les dites coses, mes obs haurets moltes ajudes per a guardar les que nos perden e nos destrouesquen. Per lo contrari, cells qui han solament a necessitat de natura no han fretura, car aytant com mes hom posseheix de les dites coses aytant mes ha obs ajuda. Donques prenets vos esguard si dins vosaltres ha algun ben que Deus vos haja dat e mes dins vos que sia ben propri vostre, e que nos calega delitar en bens estranys a vosaltres: car segons natura lo be qui es propri nos parteix daquell en qui es, axi com la calor nos parteix naturalment del foch, ne la fredor de la aygua; empero vosaltres axi com a necis dehits heus pensats que los homens que han en si diuinal cosa, ço es la raho, sofferen fretura si no posseexen les coses qui no han vida ne sentiment e quen hagen ab sobre fluitat. Empero les altres coses animades sens hom se tenen per pagades e satisfetes de lur propri ben, qui no es res en comparacio de la raho qui es en hom. E per aquesta raho vosaltres qui sots de tan excellent natura per esguard de les besties, per ço car sots semblants a Deu per la anima qui es incorruptible   —85→   e inmortal, aminuats molt vos mateys desijant pendre compliment de ornaments e de bens per les coses a vosaltres jusanes e que no valen res en comparacio vostra. E en aço no entenets quanta injuria fets al vostre Creador quius ha fets senyors e pus excellents de totes les besties, e regidors de vosaltres mateys e de les altres coses. Empero vos baxats la vostra noblesa e dignitat, e sotsmetets la a les dites coses corruptibles; per la qual cosa fets dos inconuenients, lo primer que fets injuria a Deu e a vosaltres mateys, lo segon car fets dampnatge a vos mateys. Lo primer ha dues branques, segons dues injuries dessus dites; e la raho de la primera injuria es car mudats la ordinacio del Creador, qui ha ordonat que totes les coses qui no han sentiment que sien jusanes e sotsmeses a les altres que segons condicio natural son pus nobles. E com no sia corruptible cosa en lo mon tan noble com hom, e aquest volenterosament se sotsmeta a les dites coses pus jusanes, appar que fa injuria al Creador, car desconeix la sua ordinacio, o pensant que la vostra benenança sia en les dites coses sotsmetets vos mateys a aquelles. Car de natura de benenança es que sia millor que aquella cosa de que es. Donques com les pus menyspreades coses en natura, ço es, metalls e daltres sensibles, prengats per benanança vostra, segueix se que aquelles sien millors que vos segons estimacio vostra, per que injuria fets a vos mateys. E certes que lauores   —86→   quant hom no coneix la sua dignitat ne si mateix, es axi com a bestia; car aytal es la proprietat de la bestia, que no conega si mateixa. Mas al hom es proprietat que conega si mateix, e si no ho fa es per vici e viltat sua, e si conexia si mateix conexeria que les dites coses a ell jusanes e sotsmeses no poden esser benanança sua, car molt pus noble cosa es lo enteniment lur que neguna de les dites coses, e entre totes no valen tant segons natura com hom, per moltes que sien, e per belles que appareguen. Car si sobre posats alguna cosa bella al hom, la bellesa no sera del hom mas de la dita cosa; axi com si era bella vestidura, la dita bellesa seria de la vestidura e no gens del hom, car per bella que sia la vestidura no pot tolre la legesa que es dins, mas solament la amaga. Axi com si una olla de terra era vestida ab vestidura daur, ja no retendria que no retengues la sua natura, car seria de terra com dabans era; car la bellesa que ab la vestidura es vestida, e ab la vestidura es despullada, e no es daquell qui la vest, mas es de la vestidura. Dich encara que les dites riqueses no poden esser be dites del hom, car aço que fa dampnatge no pot esser dit be. Donques com moltes vegades e souen per elles venga dampnatge, segueix se que no poden esser dites be; e que façen dampnatge appar en los mals regidors e tirans, los quals per ajustar riqueses han fetes e fan souin moltes injuries e injusticies a molts innocents. E nom   —87→   car anar luny, car tu que ara has dolor de la perdua de aquelles, si fosses pobre e buyt de les dites riqueses pogueres segurament cantar denant lo robador Theodorich, car no haguera cura quet tolgues res. E donchs penset quant es noble la miseria de les riqueses de les coses mortals, la qual quant hauras aconseguida non poras hauer seguretat, per que mils es vil que noble.

En aquest .ve. metre loa fort los homens del temps antich qui no hauien axi gran cura de auaricia, ne de gran menjar, ne vestit, ne perles, ne pedres. E comença en lo lati Felix nimium prior etas.

O tan bona era la vida dels primers habitadors del mon, qui solament volien aquelles coses qui eren necessaries a la vida, e no volien sobre fluitat de vestidures, ne de viandes, ne de riqueses, car viuien dels fruyts e de les erbes. No hauien ansia de piment, ne de draps de seda; mas solament menjauen ço quels era necessari e profitos, e no menjauen tro al vespre, e vestien pellisses, e no sabien tenyir lana, ne seda, e dormien sobre la erba secada, e no hauien cura de belles cases, ans los pins alts eren los lurs alberchs, ne curauen de mercaderies, ne sabien que era moneda; e per ço no eren guerres, ne   —88→   estols, ne hosts, ne caualcades. O Deus, ¿e per que les gents guerregen? car mils seria regit lo mon si los homens volien seguir lo bon juy de la raho. O Deus, ara tornas aquest temps en aquell! mas nos pot fer, per ço car la amor desordonada de auaricia es pus ardent que hanc no fo. Per que ¡plagues a Deu que null temps no fos estat atrobat aur, ne argent, ne pedres precioses, ne les altres riqueses que torben als homens lur enteniment els gita de raho, e que fossen encara en lur loch amagades, car son perilloses per quant son tengudes per precioses. O Deus, ¿e qui fo aquell qui les grans pesses del or amagat, e les pedres precioses qui volen estar dejus terra, ab perills tan grans troba primer cauant sots terra?

En aquesta .vjª. prosa proua que en dignitats ne officis no ha propri ben, e que hom no es poderos, per ben que sia appellat poderos, si no es virtuos. E comença en lo lati Quid autem de dignitatibus.

ENCARA mes, ¿que tes vijares de les dignitats e honors mundenals? les quals alguns axi com a ignorants, la lur miseria cuyden egualar al cel, axi com si eren veres dignitats, con segons veritat sien nulles. Empero appar en la lur   —89→   obra seguent: car les dites dignitats si son donades a males persones, no es cosa pus mala ne pus perillosa, car per aço son estades fetes les majors crueltats e mals en lo mon que per altra cosa. Creu que bet membra com los romans per la superbia dels reys qui auallaren del linatge de Romulus e per malicia, destrouiren la manera del regiment, e mudaren la volentat volent hauer franquesa; per que faeren imperi e consols, o senadors, ab lo consell dels quals fos regit lo imperi en lo qual molt de temps estegueren. En apres per la malicia dels consells dels consols mudaren la manera del regiment, e establiren patricijs; e totes vegades per los dits mudaments se seguiren grans batalles, e moltes morts; e no sen foren seguides si los regidors fossen homens bons e virtuosos, mas per la lur maluestat se seguiren tots los dits mals. E si les dites dignitats son donades a bones persones, la qual cosa se esdeue fort a tart, ¿quina cosa hi haura lauores que faça a loar, prear, ne amar, ne honrar sino la lur bonesa? Cert no es ara, car a les virtuts no creix honor per les dignitats, mas a les dignitats per les virtuts, car les dignitats son honrades quant a bones persones son donades. Donques ¿quina es aquella merauellosa excellencia, que tant desijats les dites dignitats? certes poch se val. Prenet vos esguard de les besties qui son sots vos, si senyoregen en lur linatge. Si tu vehias alguna rata que volgues senyorejar a les altres rates, e   —90→   que per les altres rates fos honrada, certes tu ten trauries escarn e ten riuries: axi mateix deuen esser escarnits cells qui treballen en conquerir les dites dignitats. Aci es cosa notadora quel hom pot esser considerat en dues maneres: la una es segons aço que es millor en ell, ço es lenteniment, per lo qual es reglat en les sues obres, les quals quant son ben per lenteniment reglades son bones e ordonades; e lauores los homens seguint lo dret juy del enteniment fan totes lurs obres sauiament e discreta, e entre aytals noy calria senyoria, car les bones obres no les cal corregir ne esmenar. La segona manera en que pot esser considerat hom, es segons que li esdeue deffalliment de raho per appetit de la sua sensualitat, quel desvia de tota raho e fa li seguir ço que li es plasent e delitos, e no ço que li es profitos, per que ha obs que sia regit e corregit per altre que seguescha lo juy de la raho. Per que diu Aristotil, en lo primer libre de Politiques, que aquell hom que ha bo e clar lenteniment, per natura deu esser senyor, e cell quil ha deffallent deu esser naturalment sotsmes. E segons la primera enten a parlar la philosophia del hom. En apres pren te esguard mes del poder e de la força del hom, per la qual mes que per als les gents mes se son ensenyorides les vnes de les altres, e veuras que es no res; car la força del major, del pus forts e del millor vna minua cosa lo aterrara, ço es, vna serp o aranya. Encara mes, ¿qui es per forts que sia qui haja   —91→   poder en altre hom sino en les coses temporals o corporals? certes no negun, car lenteniment del hom virtuos nos pot aterrar ne vensre. La qual cosa se apparech en vn hom molt valeros e virtuos, lo qual com fos pres per un tiran qui hauia usurpada la senyoria malament, e fos estada tractada conspiracio contra ell, e hagues en suspita lo dit baro, e volgues saber tots aquells quiy eren estats consents, e per aço lo turmenta; e com lo dit baro no volgues negun nomenar, lo dit tiran ple de fellonia dix li, que si nols dexelaua ell li faria traure la lengua. Lauors lo dit baro mordes fortment la sua propria lengua, en tant que la trencha, e escupila ab la sanch en la cara del dit tiran e injust detenidor de Roma; e per ço li mostra que mes val perdre alguna partida del cors, e encara tot lo cors, que no parlar contra raho de virtut, e fer dampnatge injustament per la sua paraula a alguna persona. Lo nom del dit baro no es sabut aci, mas sent Thomas diu que segons pensament era vn de dos, ço es, Zeno o Cani, los quals son nomenats en lo primer libre. Axi mateix de vn philosoph appellat Segnon, que apres que hac fermat en son cor e posada a si mateix penitencia que null temps no parlaria, nol poch hom forçar de parlar per molts perills en que fos posat. ¡O, plagues a Deu que axi ho faessen tots cells que han les lengues dobles en dir legoteries e en mesclar mal, com la vn dels dessus dits! En apres pots veure que los homens   —92→   del mon per poderosos que sien no poden res fer de sobergaria als altres, que a aquells no puxa esser fet semblant per altres. E aço appar per dos eximplis, lexats los altres semblants: lo primer de Bussirides qui fo molt maluat hom, qui solia ociure aquells qui stauen en son alberch, lo qual fo mort per Erculles: lo segon fo Regulus qui fo consol de Roma, qui quant hac pres molts homens en la batalla feu los metre en cruels presons; e apres ell fo vençut, e fo pres, e hac a sofferir cruel preso, axi com ell hauia dat als altres. Appar, donques, que nos deu hom gloriejar en aytal força, per la qual no pot esquiuar que no puxa esser sobrat per altre. Item si la dita força e les dites dignitats eren algun ben, no serien donades per natura a males persones, ne serien occasio als homens que fessen mal, car natura no soffer que dues coses contraries sien ajustades en semps en vn loch. Donques com les dites coses sien moltes vegades posades en males persones, segueix se que de natura lur no son contraries a les males persones, pus ab elles estan e en elles son; e si no son contraries, segueix se que no son bones, car be e mal son contraris. E axi mateix pots pensar de totes les coses que fortuna dona. E encara mes per altra raho te mostra que aytals coses verament no son be, car tota cosa fa la sua obra propria segons la sua propria condicio; axi com la persona qui ha força pot fer fortaleses, e aquell qui es leuger fa leugeries,   —93→   e cell qui ha alguna art pot obrar segons aquella, axi com en medicina fa lo metge, e en la rethoricha lo rethorich, e en la musicha lo musich: neguna cosa no fa fer lo contrari de la obra propria a si. Donques com les dignitats donades als homens mals nols fassen dignes, ne la virtut e força corporal nols fa verament virtuosos ne forts a vençre vicis, ans los mostra que son indignes e flachs quant se donen a obres males e de peccats e de vicis; segueix se que no son res, o que han pocha bonesa sin han gens. Empero si aquells qui son posats en dignitats son appellats dignes, e cells qui han potestats poderosos, e cells qui han regnes son reys, e cells qui han baronies son barons; ja per axo nos segueix que ho sien, si son en si mals nodrits e donats a peccats, mas son indignes e vils e flachs e mals, Empero son axi nomenats per los homens del mon segons lur oppinio que desuia molt de la veritat; mas son axi appellats per lo contrari, axi com lo vinagre appella hom vin dolç, e a les fembres auols e comunes diu hom que son bones dones, e los masells appella hom sans. Axi mateix pots entendre de tots los bens de fortuna, car no fan esser bons aquells en qui son, ans los deuen corrompre.

  —94→  

En aquest .vje. metre proua axo mateix donant conclusio con lo poder mundenal es fort souin donat a maluats homens. E dona eximpli de Nero qui fou emperador e fort hom maluat, e posa vna conclusio que fort es mala cosa com es donat coltell de poder a hom malicios. E comença en lo lati Nouimus quantas.

APPAR ho en Nero maluat emperador, lo qual null temps no hagre assejades tantes malicies ne meses en obra si no fos posat en gran dignitat; car ell feu matar la major partida dels consols e senadors de Roma, e feu metre foch en molts lochs de la ciutat per ço que vees semblant foch daquell que crema Troya, e fonch homeyer de sa mare propria e de son jerma, e de Senecha mestre seu, e dels apostols sent. P. e sant Paul. Per que finalment quant los romans molt temps haguessen soffertes les sues malicies, tramateren en Spanya per vn senador de Roma que era lla e hauia nom Galba, lo qual vench ab gran poder. E quant Nero vehe que no podia fugir a les sues mans, posa la punta de la spasa al seu costat e mata si mateix. E jassia que fos tan vil hom e tan maluat, empero era posat en dignitat imperial e en regiment del mon per quatre   —95→   partides, ço es de leuant a ponent, e de mig jorn a tremuntana, e tench lo ceptre de gran honor. O Deus, ¿e per ques fa aço que maluat coltell e inich poder es ajustat ab cruel veri? car gran dolor es que a la persona maluada e cruel sia posat coltell en les sues mans, ab lo qual puxa mostrar e metre en obra la sua crueltat.

En aquesta .vijª. prosa amostra la philosophia que fama ne lahor temporal no pot esser gran ne per duracio de temps, ne per amplesa de terra; e que los homens virtuosos no la deuen molt cerchar, per tal com no seria couinent guardo a les bones obres. E comença en lo lati Tum ego, scis, inquam.

LAUORES Boeci respos e dix: o philosophia maestra mia, tu saps be que jo en les mies obres no hauia tant mala intencio, car no hauia cobejança de les coses mundenals de fortuna; mas ço que fehia, feya per amor de virtut, car volia retenir en mi de mon poder totes virtuts. E la philosophia respos: jassia que tu digues ver, empero vna cosa es que los homens virtuosos e bons son stats moguts a hauer dignitats e hauer officis de comunitat per cobejança de fama e de gloria mundana, car per aytals officis son crescuts en fama de les lurs bones obres. Empero la   —96→   dita fama es fort de pocha valor, e vana, e mesquina, e buyda de bonesa; e aço pots veure primerament en la poquesa de la terra per la qual la dita fama se esten, car segons que tu has apres en la sciencia de estrologia, tota la terra en comparacio del cel es axi com a punt, e per conseguent en esguard del cel es quaix no res. E axi mateix saps que la terra no es habitada per les coses animades sino en quarta part, e aquesta quarta part no es tota poblada, ans es molt mes aquella qui no es poblada, car moltes aygues e stanys e mars ha sobre la dita quarta part de la terra habitable, e molts boschatges e molts deserts en que no habita persona. Donques en vides roman la dita quarta part vna pocha era en que habiten les gents per comparacio del cel. Per que, donques, appar que es molt gran paguesa fer sa punya de estendre sa fama en lo pati de la terra qui es tan poch: ¡com mes valria que faessen lur punya de conquerir la lur bona fama que fos estesa al cel on se pot molt exemplar, e aço per obres bones e virtuoses! E segons que diu Aristotil en lo quart libre de les Coses animades, vna raho entre les altres per que los homens van erts tenent lo cap alt vers lo cel, es per ço car lur condicio natural los requer que haien cura e ansia de les coses celestials, car segons lur natura participen en esser diuinal; car entendre o saber sciencia es cosa diuinal, e per ço deu mes desitjar la gloria e fama celestial que terrena. Encara mes,   —97→   axo mateix pots veure sit penses en la diuersitat de les terres, e de les nacions, e dels lochs, e de les gents del mon qui son diuerses en la manera de viure e de parlar: la dita fama tua, que a tu sera vijares que la hages guonyada, no sera estesa per les nacions del mon, car ab gran difficultad porien esser totes cerchades; e si no es venguda a totes les nacions no les sabien tots los homens, ne encara en totes les viles. E aço apar car en lo temps de March Tulli, segons que ell fa testimoni, se troba que la fama de la ciutat de Roma no era sabuda per aquells qui habitauen en lo munt de Caucasus, com la dita fama fos molt sollempnial, e molt honrada e temuda per lo mon. E donchs, si la fama de tan excellent e tan noble ciutat no era diuulgada per tot lo mon, ¿com te pots pensar que la fama de vn hom sia mes diuulgada? Encara mes, posem ques estena per lo mon: sabs be que segons que son diuerses les gents, axi mateix son diuerses enteniments e custumes, e leys, e vsatges; per que aquella cosa que par bona als uns es vituperi als altres. E per ço la tua fama solament sera loada e preciosa entre aquells qui son de la tua nacio e custuma de vida. Mas encara, posat que tot aço que es dessus dit haies, no pories molt durar per be que romanga la dita fama apres la mort tua per scriptura, car la scriptura corrompras per antiguor. Si comparas lo temps de aquest mon a la eternitat de Deu, es axi com vn moment per esguard   —98→   de mil anys, e encara menys, car entre cosa infinida e finida no pot esser posada proporcio. Donques daço deurias hauer cura, que la tua fama fos ab Deu e ab vna eternitat, e no daquesta mesquina fama que no pot durar res. Mas les mesquines de gents solament han cura daquesta fama mundanal, per la qual vanament se ergullen; segons que esdeuench a vn desijos de hauer fama, lo qual com no fos abte volia esser en nombre dels philosophs, al qual dix la principal entre los philosophs: si tu vols esser en nombre nostre deus sofferir totes injuries pacientment, en altra manera noy pots esser: e aquell respos que era apparellat de sofferir les. En apres tractant lo dit principal fou li feta vna injuria, la qual quant la hac sofferida en desplaer de son cor, dix restagant al dit principal: ¿entens encara que sia abte per esser philosoph? E lo dit principal respos e dix: entes ho haguera si haguesses callat. Mas encara, com honor e gloria mes deguen esser donats als bons homens, als quals no pot durar, pensar te pots que als altres deu menys durar: e que nols puxa durar appar per aço, car apres la lur mort corporal no ha esser la lur anima en benanança, per que no es res la lur gloria. Si es beneuyrada ja no cura de la terrenal gloria, com posseescha la gloria celestial eternal, per la qual menysprea tota gloria mundanal e ha gran plaer e goig, com es escapada de la mundanal miseria e perills e molts laços e diuersos.

  —99→  

En aquest .vije. metre proua axo mateix, e posa vna conclusio que aquell qui fa son esforç que apres la sua mort romanga dell fama mor dues vegades, vna com mor de fet, altra com la sua fama pereix. E comença en lo lati Quicunque solam mente.

DONQUES cells qui crehen que gloria hauer sia sobiran ben, lexen estar lo mon poch e estret, e guarden lo cel, e vegen quant es gran e ample, e menysprearan la fama nomenada mundenal que no pot complir la terra, que es pocha e minua. O superbiosos e vanagloriosos, ¿per queus voleu exalçar en lo mon per nomenada, com siats mortals? car la mort ha anullada vostra fama, e eguala les coses altes a les baxes, e les baxes a les altes. ¿On son ara los ossos del fael Fabrici? vet que podrexen en la tomba. Aquest Fabrici fo hom molt excellent e ciutada de Roma, lo qual com fos trames per combatre vna ciutat que rebellaua contra Roma, e fossen a ell promesos quaix infinits tresors per ço ques leuas del fetge, e per ço car fortment los combatia, no poch esser corrumput per molt que li diguessen, ans respos: no volem los tresors, com los romans nos deliten en posseyr aur, mas en hauer senyoria sobre aquells qui posseexen laur. E per ço cor los missatgers e cells qui per altre se combaten,   —100→   souin son corromputs ab tresors, e aquest no ho fos, es appellat fael. En apres diu: ¿que son ara los ossos de Bruch rigoros e Cato qui son estats molt de gran fama? Si ha romasa alcuna pocha fama per raho de alguns libres per comparacio de les lurs valors, sabem ben cert que ja eren consumats e menyspreats. Si vols dir que encara duren per la memoria, no pot tots temps durar, car almenys a la fi del mon se perdra, e lauors hauran la segona mort, ço es, de la lur fama que lauores perira, e per ventura ans daquell temps sera perduda la dita fama per raho dels libres quis corrompen. Los demunt dits barons son dits rigorosos per ço car nols poch hom hanc vinclar de dretura e justicia per neguna manera, e cascun de ells per sa rigor que nos volch vinclar mata si mateix. Car Cato en temps de Julii Cesar, quant lo dit Julii volgues que Cato li consentis a les maluestats que volia fer, e lo dit Cato li fos fort contrari de tota sa punya, finalment fugi en Arabia; e quant fo a Cartayna e vehes que no podia escapar a les mans del dit Julii, ans que no volch esser sots poder daquell, mata si mateix. E Bruch quant fo passat en Spanya ab gran estol e molt nauili denant Portugal per sobres de tempesta, quant fo cessada la dita tempesta los portugalesos se leuaren ma armada e vengueren contra ell; e quant ell vehe que deuia esser pres, sech se en vna cadira axi com emperador e dix: emperador de Roma no deu esser pres   —101→   viu: per que posas a la mamella esquerra vn ganiuet que tenia, e mata si mateix. Aquestes coses son contengudes pus largament en les istories dels Romans.

En aquesta. viijª. prosa proua que la fortuna aduersa es pus proffitosa que la prospera, e conclou que la fortuna aduersa ha aquest ben que mostra qui es leyal amich de hom. E comença en lo lati Sed ne me inexorabile.

EMPERO not pens que per los mals que he dits de fortuna, que la dita fortuna sia noible, ans te dich que es a vegades proffitosa, ço es, quant se descobre es mostra; e lauores quant es pus contraria e aspre es pus proffitosa que quant es plasent o falaguera; car quant es plasent es mentidora, car no es aytal com par; e la contraria es vertadera, car per la sua mudança mostra la sua condicio: la primera fa hom follejar, la segona lo fa sauiament obrar. Donques pren te esguard de la primera, jutja dretament, e conexeras que tota es ventosa e vana e secha e freuol: la segona trobaras trempada e aremangada, e fa hom vetlar e esser saui. E finalment la primera ab sos affalagaments falç desuia hom del sobiran ben e vertader el ne lunya, e la contraria nos rete ens tira al dit ben, donant a nos clara conexença dels bens mundenals en desijar los eternals.   —102→   Encara mes nos fa gran be quens fa conexer los vertaders amichs, ab aquells qui apparen que sien vers amichs, la qual cosa es de gran plaser: e tu ho deurias molt presar, car aquesta fortuna horrible ta mostrats los coratges dels teus amichs faels, los quals ta lexats e los altres ta lunyats: certes tu en lo temps de la tua abundancia donares grans joyes que tant clarament los poguesses conexer com ara fas. Donques duymes not vulles planyer per la perdua de les coses temporals, car per aço has guanyats e trobats los vers amichs, que valen mes que los tresors que has perduts, car aquests son molt precioses riqueses, ço es, hauer bons e leyals e vers amichs; per que deus hauer gran consolacio car has trobats millors tresors que no has lexats.

En aquest .viije. metre loa la diuinal amor, la qual sens tota aduersitat e baralla regeix totes les obres de natura, e diu que beneyts serien los homens si aquella amor la qual regeix lo cel e la terra volien quels regis. E comença en lo lati Quod mundus stabili fide.

O Boeci, ¿don es aquesta cosa quel mon perseuera en tantes contrarietats, e ab tanta faeltat e concordia variegen les coses naturals? car los elements qui son de contraries condicions e qualitats conseruen pau perpetual, car cascun   —103→   esta en son loch degut a ell segons natura, e empero componen les coses del mon animades e no animades, e son axi com a lavor de les coses jusanes. ¿Per que lo sol en lo temps destiu fa los dies bells e clars? e axi mateix ¿per que la mar se reffrena que no cobre tota la terra, com segons natura degra estar sobre aquella? Certes pensar te pots que totes les dites coses fa fer amor, qui liga les coses, e gouerna lo mon, e senyoreja sobre los cels. Aquesta amor es Deu qui ama totes creatures, e per amor sua les goberna, e ha posada amor en les coses jusanes que fan lurs obres a elles apropriades, axi com cells qui desigen e amen sobiran ben faent la sua volentat, els plau que per ell sien regides e gouernades, segons la proprietat natural a elles donada. Aquesta amor encara quant es entre los pobles los fa viure en gran pau. Aquesta encara fa ajustar la dona ab lom en matrimoni e perseuerar en castedat. O Deu, molt seria benauenturat lo humanal linatge si la amor dessus dita gouernaua los vostres coratges; car lauores seria entre les gents la volentat dreta, e no contrestarien a les leys bones e justes, e foragitarien les auols, e en matrimoni staria castedat fermament, e feeltat seria entre totes gents. Mas es a mi gran dolor quant veig que per la dita amor per les gents desemparada, cahen en diuerses erros bestials, e viuen mes bestialment que humanal per deffalliment de vera amor.