Visor de obras.

  —[104]→     —105→  

En aquest tercer libre tracta com tot hom cercha en totes les sues obres beneuyrança, e que no es en neguns bens de fortuna, mas solament es hauer e amar Deu. E es partit lo dit libre en .xij. proses e .xij. metres.

En aquesta primera prosa tracta en quina forma en aquestes coses temporals ha falça beneuyrança, de guisa que com hom haja coneguda la falsia que mils hom conega la veritat. E comença en lo lati Jam cantum illa.

QUANT la philosophia hac callat e dites les sues cançons delitables, e Boeci estigues ab les orelles altes per plaer que hauia de escoltar, veent Boeci que callaua dix a la philosophia: O sobirana consolacio de les penses vexades per angoxes e ansia, e tan be mas pascut, e ensenyat, e consolat; car tant son consolat per les tues doctrines, que ja   —106→   duymes nom es vijares que los colps de fortuna me puxen noure, car no ha en si aquella bonesa que mostra. Per que los remeys que tu deyas quem serien forts de sofferir, a mi son estats molt plasents, e farias gran be que men donasses mes; per quet prech carament quem vulles mes consolar ab les tues dolces paraules e proffitoses, e que not lexes de parlar. E la philosophia respos e dix: be he conegut que ab plaer has reebudes les dites medicines mies; mas aquelles que romanen, e que tu speres e demanes, son pus forts en lo començament, mas apres que seran reebudes les sentiras molt dolces, e aportar tan acomplida conexença; per quet coue quet apparells mils encara tu mateix, pus vols reebre les dites medicines. ¡O, e ab quant desig estarias si sabies lo fonament de les medicines quet vull donar! E Boeci dix: prech te carament quel me digues, per ço quen haja plaer. E la philosophia dix: certes que es vertadera beneuyrança la qual lo teu coratge somia, mas has lenteniment occupat en diuerses imaginacions per raho del bens transitoris qui han alguna femblança de vertader ben; per que lo teu enteniment no pot clarament conexer la dita beneuyrança. E Boeci dix: placiet donques quem mostres quina es aquexa beneuyrança vertadera, en guisa que jo la puxa entendre clarament. E la philosophia respos: si tu vols venir en clara conexença de la dita beneuyrança vertadera, deus saber abans lo deffalliment de les coses qui apparen   —107→   que hagen beneuyrança empero no la han vertadera, ans es molt falça e ab grans e molts deffalliments. E lauors per lo contrari quant hauras vists e coneguts los deffalliments, conexeras la bonesa de aquella vertadera.

En aquest primer metre proua per quatre semblances que aquell qui vol conexer veritat coue que haia abans conexença de la falsia: axi com aquell qui vol sembrar lo camp coue que abans ne leu les males erbes: e aquell troba la mel pus dolça qui abans ha menjat coses amares: pus clares son les esteles apres lo nuuol: pus bell appar lo dia com hom ha vetlat la nit. E comença en lo lati Qui serere.

E mostrar ten he quatre semblances: la primera es que axi com aquell qui sembra, e porga la lauor ans que la git en lo camp, per ço que noy haja contraria lauor ne empatxadora lo deu laurar, e ab la falç trenchar les spines, e arrenchar la falguera, per tal que per lo sementer nouell lo forment puxa multiplicar; axi es mester que tu deneigs la tua pensa de la amor dels bens de fortuna, per ço que puxes aconseguir lesplet de la vera beneuyrança. La segona car axi com mils sent hom la dolçor de la mel cant hom ha tastada alguna cosa amargosa; axi tu quant   —108→   hauras sentida la amargor de les coses que dona la fortuna, mils mentiras la dolçor de la beneuyrança perfeta e acabada. La tercera es car serenitat, o lo bell temps, molt es pus plasent apres del temps plujos e tempestos; axi a tu plaura mes guardar los vers bens quant sera passada la conexença dels scurs e perillosos bens de fortuna. La quarta es que axi com lo estel del alba qui es apellat Lucifer fa fugir les tenebres de la nuyt el segueix lo bell dia, axi quant seran manifestes a tu les falces e scures oppinios dels bens de fortuna, guardaras ab gran goig la lum clara del ben vertader. Perque si tu vols hauer vera sciencia de veritat del sobiran cel, comença tantost a guardar los falsos bens segons lur condicio, e gitals fora de la tua amor, e tantost entrara en la tua anima conexença de clara veritat, cant tanstost quant hom coneix que ha tenguda alguna error e falcia vol tenir veritat. Deuets notar que aquestes quatre semblances, la primera ensenya denejar la virtut sensitiua de vicis e de peccats ab la veritat ab conexença de raho; la segona ensenya endreçar la volentat en triar lo vertader ben; les altres dues se pertanyen al enteniment, la primera con deu hom gitar del seu enteniment falces e erronees oppinions, la segona, qui es quarta entre totes, mostra lo fruyt que hom ne aconsegueix de clara conexença.

  —109→  

En aquesta segona prosa tracta posant .v. maneres de bens que los homens desigen, que en negun daquells no ha beneuyrança, e posa vna general proposicio que tot hom la cercha ab son treball. E comença en lo lati Tum defixo paululum.

EN apres la philosophia quant hac parlat estech vn poch tenent la vista ficada en terra e la pensa en alt, cogitant algun couinent començament, del qual tragues tota la virtut de les coses seguents. E puys comença de dir en axi: tota la ansia e cura per la qual los homens del mon treballen, jassia que lo treball e ansia sia en diuerses maneres, empero tots fan lur punya que puxen venir a vna fi, ço es, tots treballen finalment per vna fi, ço es a saber, per aconseguir la beneuyrança: la qual es tal que quant hom la ha aconseguida no roman altra cosa per desijar, car es sobiran ben de tots los altres bens, e conten e compren en si tots altres bens; al qual si li deffall algun ben no pora esser sobiran ben, car seria altra que poria esser desijat, que no seria sobiran ben si no comprenia tots los altres bens en si mateix. Hon te dich que beneuyrança es stament perfet e acabat per ajustament de tots bens. Lo dit sobiran ben tot hom naturalment ho desija, mas molts son enganats en la manera per la qual lo cerquen.   —110→   Que tot hom naturalment lo desig, pots ho veure per aço car tota cosa naturalment desija ben, e per conseguent millor ben, e mes lo molt major e millor ben; mas que molts sien enganats en la manera de cerchar, appar per ço car entenen en les coses que contenen ben apparent e fals, car alguns crehen que riqueses sia sobiran ben, per ço que no hagen fretura de res, e per aço treballen quen puxen moltes aplegar. Altres crehen que sobiran ben estiga en honors e dignitats; per que treballen que puxen esser honrats per lurs ciutadans. Altres en hauer gran poder e moltes terres e gents a ells sotsmeses; per que treballen de conquerir regnes e terres. Altres en hauer bona e honrada fama; per ques posen a molts perills de grans e de forts e perilloses batalles. Altres que instiguen en hauer plaers desordonats, los quals los desuien de bona raho, car per aquestes coses mes que per altres es la raho amortada. Mas en senyal que en les dites coses no ha sobiran ben, trobaras souin que les unes son desijades per aconseguir les altres, e a vegades desija hom les dues per ço que puxa aconseguir la vna. Axi com moltes vegades alguns desigen riqueses per ço que puxen hauer grans regnes e terres e gran poder; e axi mateix que hagen molts plaers corporals, e semblantment altres coses en les quals es posada la intenció del homens mundenals, axi com es nobleses de linatge, e fauor de gents, e alegria de muller, e de fills, e hauer   —111→   molts bons amichs. La qual cosa no deu esser comptada entre los bens de fortuna, mas entre los bens diuinals; car segons que diu Tulli en lo libre de Amicicia, aquells solament son vertaders amichs qui vertaderament son bons, car amistat es consentiment ab benuolença e ab caritat de les coses diuinals. Per que diu Boeci que amistat vertadera es cosa molt santa: laltra manera de amistat no es ferma, ans es per accident e per fortuna. Altres axi mateix se gloriegen en força corporal, e granesa e bellesa de persona, e leugeria de força: desigen la granesa per ço que hagen gran senyoria; bellesa e leugeria per ço que hagen fama; e nomenada e honor e gloria mundenal per que sien loats; e volen hauer viles e ciutats per hauer plaers e goigs. Les dites coses son desijades per aconseguir beneuyrança solament, car aço que hom desija sobre totes altres coses, es pensa que sia millor que totes les altres, creu fermament que sia sobiran ben. Donques com sobiran ben sia beneuyrança, appar manifestament que aquella cosa que sobre totes altres desigen, jutgen e tenen per beneuyrança. Mas per ço que nos pensas algun que en les dites coses no haja algun ben per ço com fan errar e desuiar les gents, dich que alguns bens en aquelles ha. On no erren de tot aquells qui fan lur punya que no hagen fretura de res; mas solament erren en aço car se pensen que aço puxen aconseguir per riqueses, les quals appar que degen   —112→   hom guardar de tota fretura; carn no es res que tant faça hom esser beneuyrat com hauer copia e abundancia e bastaments de tots bens, e que no haja fretura daltra cosa. Axi mateix no debades desija hom poder e honors e plaers, car tot aço compren beneuyrança complidament sens dolor e sens tot deffalliment. E si aquestes costes coses son riqueses en les coses jusanes e minues, pensar vos podets que totes son prefetament acabades en lo sobiran ben. Empero jassia que en diuerses maneres les gents requiren abundancia, reuerencia, poder, honor e plaer; empero tots ho desigen per ço quant se pensen que en les dites coses stiga benanança, e per ço apar que han algun bon començament, mas deffallen en aço, car les coses en ques pensen que sia, no es la dita beneuyrança; per que ells se desuien de la vera beneuyrança.

En aquest segon metre posa que cerchar beneuyrança es cosa natural als homens, e posa que fort es gran lo poder de natura; e proua ho per eximplis de la ira del leo, dels desigs dels aucells presos, de la vergella enclinada en terra, del mouiment del sol. E comença en lo lati Quantas rerum flectat.

EMPERO en les dites coses trobaras virtut natural que cascuna mostra la sua proprietat,   —113→   e pos te eximplis en natura: lo primer dels leons, los quals per be que sien nudrits e guardats, e haien compliment de viandes, empero a vegades quant prenen lur vianda tornen a lur condicio natural, car erren se e lexen se de la doctrina que lur maestre e guardia e nudriç los hauia dada, e trenquen ligams e maten algunes persones si les troben, e a vegades lo lur maestre mateix. Lo segon es dels ocells qui son nudrits en gabies ab delicades viandes, empero si poden escapar, totes les cortesies a ells fetes e les viandes a ells donades menysprehen, e fugen a les ombres dels arbres, e aqui estan ab major alegria. Lo tercer es de la vergella vert qui es en lo verger, o en lo boschatge, la qual si es dreta e la volets encorbar, e puys la lexats, tornar sen ha a la sua dretura que natura li hauia donada. Lo quart eximpli es del sol, qui quant es post secretament sen torna al seu començament, ço es, en orient. Per les quals coses tu pots veure que tota cosa naturalment es enclinada de tornar al seu començament, per lo qual es conseruada; e axi mateix, los homens naturalment desigen de ajustar si mateys al lur començament que es beneuyrança, car per ço com son tots deppartits de Deu qui es sobiran ben, roman en ells natural desig de hauer sobiran ben.

  —114→  

En aquesta tercera prosa tracta specialment com en riqueses no ha beneuyrança, ans hi ha fretura; hoc encara que aquells a qui venen tollen aquell ben que hauien. E começa en lo lati Vos quoque o terrena.

ENCARA la philosophia continua de prouar que en les dites coses mundenals e de fortuna no esta sobiran ben, e diu axi: O vosaltres homens, qui sots semblants a les besties terrenals, qui ab flacha semblança somiats lo vostre començament, car hauets natural inclinacio de aconseguir ben que sia vertader, mas en moltes maneres ne sots lunyats per error; prenets vos guarda si per les dites coses lo podets aconseguir complidament, e veurets per cert que no. Car per les dites coses no podets esser beneuyrats, jassia que ho apparega, car manifestament hi porets conexer falça femblança de beneuyrança. Empero prenets vos esguard de cascuna: primerament de les riqueses mundenals, car com sobiran ben don tanta de perfeccio que la persona que la ha no pot hauer freetura de res, com haja compliment de tots bens, e les dites riqueses aço no puxen fer, les riqueses fer que   —115→   hom no haja fretura, appar per aço. Digues me tu, qui solias hauer tan gran abundancia e compliment de riqueses, si podias esquiuar que no haguesses ansia de negunes coses, o que no prenguesses alguna injuria per aquelles, o que non haguesses desplaer. E respos Boeci: certes, tu dius veritat que tot ho he hagut, e noy podia dar remey que no hagues alguna fellonia e turbacio. E la philofophia dix: donques alguna cosa te fallia que tu no volgueres quet fallis, e hauias alguna cosa que tu no volgueres hauer. E Boeci respos: certes axi es. E la philosophia dix: donques quant tu desijaues la absencia de aquella cosa que no volias hauer, e la presencia daquelles que volgueres hauer, lauors hauias fretura: e com cell qui ha fretura no haja compliment, donques tu ab compliment de riqueses sofferias fretura; per que appar que no son sobiran ben. Encara mes, sobiran ben es tal que no pot esser tolt per força, ne ha obs guardes foranes quel guarden de perdre: com donques les riqueses hagen obs guardes, e puxen esser toltes, donques no son abastant ben; on cells qui han moneda, tantost estan en pahor que nols sia tolta o emblada. Empero moltes vegades son toltes ab gran desplaer del possehidor, per que hi ha obs guardes, e per ço mes par que donen miseria e fretura que benanança; mes encara no poden tolre fretura. Empero ¿has vist negun per rich que fos que no pogues hauer algun temps o   —116→   algun dia fam, fet, e fret, e calor? car jassia que puxen donar alguns remeys, empero nou poden del tot esquiuar. Encara mes, que volent esquiuar fretura cahen en peccat e vici de auaricia, per que ajusten ço que no poden esquiuar. O auars, ¿e per que fets vostra punya de ajustar riqueses, e per ço vos donats a moltes viltats? ¿e no veets que per moltes riqueses que haiats no podets esquiuar fam, fet, e fret, e calor? car jassia que per les dites riqueses trobets algun remey als dits deffalliments, empero nol podets del tot esquiuar que algunes vegades non hajats. E per ço car de tot volets los dits deffalliments esquiuar, quant mes va mes vos creix lo desig de les riqueses ajustar. E per ço car hon mes ne hauets, mes coses hauets mester, la qual cosa nous volriets de vos lunyar, quant mes ne hauets mes ne coue desitjar; empero natura de poques coses se ten per pagada.

En aquest tercer metre parla contra los auars, e posa dos mals de riqueses: lo primer, que mentre es viu hom rich les riqueses lo punyen, e com mor lo lexen. E comença en lo lati Quamuis fluente diues auri.

E jassia que la persona auara ajusta moltes e sobre abundants riqueses, empero la ansia quel remort nol desempara per axo; ans quant   —117→   mes ha, mes lo remort, e fa li crexer lo treball en ajustar, e la pahor en ben guardar, e la ansia en conseruar; e lo pus mal que es contrari del sobiran ben, que apres la mort nol volen seguir, car sobiran ben no desempara ne en vida ne en mort.

En aquesta quarta prosa tracta que ne en officis ne en dignitats temporals no hi ha beneuyrança; ans aytant com hom es en major grau, es pus mal parlat e desonrat si es dolent; e hay daltres conclusions fort belles. E comença en lo lati Sed dignitates.

EN apres pots veure que sobiran ben no pot esser en dignitats e honors mundenals, car com honor e reuerencia sien testimoni de virtuts, e sobiran ben comprenga honor e reuerencia, no deu ne pot esser sino en persones virtuoses. Empero prin te esguard si les dites dignitats per les quals les gents son honrades en lo mon, son donades totes vegades a persones virtuoses, e veges si per aquelles apparen ne son pus virtuoses aquelles qui les han que eren abans. Certes tu veuras que no donen virtuts, mas vicis e peccats, mas no amaguen los vicis ne peccats, ne mals nodrinients, ans los fan manifests a les persones qui primerament nols sabien; e si primerament   —118→   eren auols, apres aquells son pijors, o apparen pus auols; per la qual cosa se fa que les gents han molt gran desplaer quant veen que les dites dignitats son donades a les auols persones. E aço appar per dos eximplis: lo primer es de vn auol qui hauia nom Nouius, lo qual quant fos fet senador de Roma e sigues en la cadira entre los altres senadors, vn gran poeta e philosoph qui hauia nom Catulus, quant lo vehe per gran fellonia crida: jo veig entre los senadors vn gran gep denant e detras. E volia dir, que axi com lo gep desperenta denant e detras, e fa menysprear la persona qui es axi geperuda, axi los senadors eren desperensats e menyspreats per la companyia del dit Nouius indigne senador; e axi com lo dit gep fa estar la persona corba e no dreta, axi aquell los faria esser torts e corps per deffalliment de justicia. Lo segon eximpli es de vn hom appellat Decorat, lo qual com fos canceller de Theodorich, fo pres e trobat que era gran falsari, e per grans legots acusaua falsament moltes gents, e fo per tuyt jutjat per maluat hom. Per que pots veure manifestament que aquells qui son indignes de les dignitats en que son posats, no poden esser dignes de honors per lurs mals vicis, car menys sera mostrada lur maluestat si no son posats en dignitats que si hi son posats. Per que appar la veritat del prouerbi qui diu comunament, que les dignitats e honors mostren les bones e auols condicions, e mostren   —119→   quina es la persona en dignitat posada; car cells qui son posats en loch alt son vists per mes persones que cells qui son en loch baix, e mils son coneguts e pus certament; e per ço les honors en que los auols son posats los tornen en desonors mes que en honors, car les honors com no hagen en si virtuts segons lur proprietat, no les poden donar a negun, e per ço no poden fer la persona esser virtuosa, ans les dites dignitats e honors son ensutzades per les viltats de les auols persones en que son posades. E axi mateix les dites dignitats descobren les viltats daquells qui les posseexen. Encara mes, car les dites dignitats jassia que entre aquells qui les ordonen sien preades, empero no son preades entre les persones estranyes; per que appar que la lur bonesa no es vertadera, mas es tan solament segons ordinacio de les gents, e han la lur valor segons que a ells plau. Empero pren te esguard, si algun senador de Roma va en terres estranyes, e entre gents barbares, si sera axi honrat entre ells com entre los romans: certes, no; per que pots conexer que les honors no son propries naturals a les dignitats, car si ho eren no deffallirien en negun loch, ne entre negunes gents, car ço qui es propri naturalment nos pot partir daquell en qui es, axi com pots veure del foch que en tot loch on sia es calt, per tal com la sua proprietat es esser calt. Encara mes, si be ti penses trobaras que entre les gents que les prehen molt no han longa durada, ne encara en   —120→   aquells hon han hagut començament; la qual cosa pots veure en algunes dignitats, car tu saps que prefectura solia esser gran dignitat, empero ara no sap hom que es, ne la ou hom nomenar. E semblant mateix pots veure en la dignitat que era appellada patrici; e mes, car la dignitat de senador qui solia esser en gran honor, ara veus manifestament que es gran carrech e dolor, car no poden ne gosen fer ço que deurien per pahor de la tirannia de Theodorich, qui ama mes les errades que les auengudes: per que appar que les dites dignitats mundenals ades son belles, ades son letges.

En aquest quart metre proua axo mateix, e diu que no solament dignitats son donades a mals homens, hoc encara que vn mal hom ne dona a altre, e posa eximpli de Nero. E comença en lo lati Quamuis se Tyrio.

DONQUES, o bona gent, ¿com vots podets pensar que en les dites dignitats sia sobiran ben? certes fort hi sots enganats, car en sobiran ben ha compliment de virtuts, e de honors, e no deffallen, ans tostemps e en tot loch dura. Encara mes, que no es donat per males persones, axi com les dites dignitats moltes vegades son donades per maluats princeps e per mala intencio;   —121→   axi com appar de Nero, qui fo maluat hom e dona moltes dignitats a les males persones, e molts tirans qui les donen per ço que facen moltes injuries.

En aquesta .vª. prosa mostra que en esser rey, ne familiar de rey, no ha beneuyrança, si be les gents so cuyden, e que en los reys no ha neguna potencia; e aço proua per forts assenyalats eximplis de Senecha, e daltres familiars de reys. E comença en lo lati An vero regna.

PART les dites coses trobaras que beneuyrança sobirana no esta en poder, ne en priuadesa de reys ne de princeps, car aytal beneuyrança moltes vegades se pert es muda en contrari; axi com daquell princep qui hac nom Priamus, qui de gran poder vench en gran minuetat. ¡O com no vehien la freuoletat daytal poder, qui no pot bastar a conseruar si mateix! Donchs ¿com poria esser algun poderos? certes no. Per que pots conexer que no esta beneuyrança en aytal poder, car vera beneuyrança es bastant per si matexa. Axi mateix en tot loch ha aytal poder e aytal honor com en altre. Donchs com les dites coses, ço es potestats, deffalleguen en molts lochs, appar que noy ha beneuyrança. Encara   —122→   mes, car en beneuyrança no ha miseria, empero los reys e los altres poderosos en lo mon han moltes miseries. Axi mateix qui ha vera beneuyrança no pot hauer ansia, ni pahor, ni angoxa, ni tristor; empero los demunt dits sofferen moltes amargures e affliccions. Axi com appar en Dionis qui era tiran rey de Scicilia, lo qual quant vn dia fos en son palau molt trist, e vingues son jerma, quant lo vees estar consiros demanali per que era trist, e per que nos donaua alegria, e que faes la cara alegra. E lo dit Dionis calla, e quant vench lendema mati ell feu tochar les trompes a la porta del dit jerma seu: e era custum que feya semblant a tots cells qui eren jutjats a mort. Per que feu pendre lo dit seu frare e posar en vna casa streta e pocha, en la qual fo posat entre .vj. coltells, axi que ell stant dret en peus nos podia moure sens que no fos naffrat o punyit per algun daquells, car la vn tenia sobre lo cap, e laltra dejus que nos pogues seure, lo tercer als pits, lo quart a les spatles, e vn a cascun costat. En apres vench lo dit tiran, e demana al dit frare seu per que estaua trist, e com no fehia la cara alegra. Al qual respos lo dit frare feu: en quina manera poria jo hauer alegria, e per que no hauria tristor, quem veja entre tants perillosos coltells. E lauors lo dit tiran dix: frare meu, jo son posat entre pus perillosos coltells, per les grans ansies e angoxes que he per lo regiment del regne. Car per ço com era tiran molt cruel hauia pahor de   —123→   auelot e de perdre lo regne. Donchs ¿jutjaras tu que los reys sien beneuyrats ne poderosos, los quals no poden fer ço que desigen, com ells desigen que fossen segurs en lur senyoria, e no ho poden fer? Han encara mes dolor, com per ço que hom los tema van ab molts bacallars armats al lur costat, dels quals ells mateys han major pahor que aquells que ells volen quels teman. Donchs los reys qui volen scapar que no sien catius, son pus catius que los lurs vassalls. E si los reys ne los princeps no han per les dites potestats en aquest mon beneuyrança, pensar te pots que menys ne han los lurs familiars e domestichs e officials; car aquella que han no la han per fi, mas per aquells. Encara mes, car lur beneuyrança, si pot esser axi dita, es moltes vegades destrouida per aquells mateys princeps qui la deuien deffendre e conseruar: axi com apparech en dos, ço es, Senecha e Pampinia, car lo primer com amas molt Nero, lo qual hauia nudrit, fo forçat per aquell que ellegis qual mort se volgues, e aquell que ell amaua molt carament lo feu ociure, segons que demunt es dit. Axi mateix com Pampinia fos molt poderos entre los amichs especials de Anthoni emperador, e fos molt prous hom e just, e no volgues consentir a cosa que fos contra justicia; com vna vegada no volgues esser consent al dit emperador en vna maluestat, feu lo ociure als seus cauallers, e la amistat li gira en crueltat. Empero   —124→   cascun de aquests volien renunciar a la dignitat del senat e del consolat temps hauia ja passat ans que aço los esdeuengues, e nols fon presa lur renunciacio, ni ho pogueren obtenir: cant no sen suspitauen couench los de morir. Senecha volia en temps passat lexar e desemparar quant hauia mundenal, per ço que pogues contemplar en philosophia, e nou volch lo dit seu dexeble qui despuys lo feu ociure. Donques prin te esguard quina es aquesta benanança de les potestats, de la qual quant la hauras aconseguida no hauras seguretat, e cant la volras lexar no poras. E not vulles confiar en amistat que ve per amor de riqueses mundenals, car aquells que les riqueses faran esser amichs seran despuys enemichs. Empero no es pijor e pus perillos enemich que aquell qui es familiar, car mes dampnatge pot donar que altre. Dels primers amichs dien dos versos:

	Cum fueris felix, multos numerabis amicos:
	Tempora si fuerint nubila, solus eris.

E vol aytant dir: quant tu seras beneuyrat, ço es, en fauor, o en riqueses mundenals, molts amichs nombraras; mas si lo temps se muda en nuuol romandras tot sol. Dels altres, ço es, dels enemichs domestichs, diu lo vers:

Nulla peior pestis quam sit domesticus hostis.

Vol dir: no es pijor pestilencia que enemich domestich.

  —125→  

En aquest .ve. metre mostra que negun, per gran senyor que sia, no es poderos si no es virtuos, e virtut es poder e no altra. E comença en lo lati Qui se volet esse potentem.

MAS, ¿vols tu saber quant les persones en esta vida poden esser dites o nomenades poderoses mes que reys ne princeps? Certes dich te que lauores es dit algun poderos, cant perfetament ha poder de fer les sues obres bones, e esquiuar les males. E com obra propria del hom sia feta segons vertader juy de la raho e enteniment, segueix se que la major e pus perfeta potencia, o pus perfet e acabat poder del hom, sia que estiga en perfeta e acabada obra del enteniment e de la raho, ço es, que fassa totes les sues obres bones aytant com puxa, e que haja conexença de veritat en totes coses aytant com puxa, e que no prenga lo mal per bo, ne lo fals per vertader. E per tal car tot aço es empatxat moltes vegades per la voluntat moguda per la sensualitat, la qual cosa es appellada passions de coratge; per aquesta raho es cosa necessaria al hom qui vol esser verament poderos, que domda e sia sobrer a les dites passions, e que per res no sia vençut per aquelles. E per aquesta raho diu Plato, que vensre si mateix es la primera e la millor   —126→   victoria que hom puxa hauer, car sens aquella no pot esser haguda neguna virtut. Es encara millor, car hauda aquesta noy roman res a vensre, e tots vicis e peccats son lunyats, e per ço lauors hom es perfetament senyor e verament poderos. E penset be quin pot esser lo poder de la persona qui corregescha e castich les errades dels altres, que son del corregidor separades e lunyades, e que no haja poder de corregir ne castigar les errades propries e a ells ajustades. Certes ben pots conexer que poch li valria al metge que volgues guarir los malalts estranys, e si mateix no pogues guarir. E per ço deya Senecha, que major regne reiges qui reiges si mateix, ço es, reffrenant la sensualitat que enclina hom al mal, que si regia tot lo mon de orient entro a ponent, e de mig jorn entro a la tremuntana.

En aquesta .vjª. prosa mostra que vera beneurança no es en fama, ne en mundanal gloria, ne en linatge, ne en noblesa. E comença en lo lati Gloria vero quam fallax.

EN apres pots veure que la dita beneuyrança no es gloria mundenal, ço es, laors e linatges, car les lahors mundenals son fort monsonagueres, e no son sino inflament de les orelles; car molts son qui han gran nomenada per falça   —127→   oppinio del poble, e segons veritat no la deurien hauer, e molts son loats qui saben en si mateys que no esta en veritat axi com les gents dien, per que ells mateys ne han vergonya: les quals coses son contraries a vera beneuyrança. E posat que sia verament loat algun, empero la dita laor no es molt preada entre les persones sauies que no han ansia ne cura de paraules, mas de bones obres e de virtuoses, car per aquestes aconsegueren lo sobiran ben desijat per ells; e aço es que de algunes coses hom presat per alguns, e daquelles mateixes es hom menyspresat per altres. Encara mes, que la dita gloria solament sera preada per la gent vulgar e pobular, car los sauis no la presen molt. E cant lo pobular sia enganat leugerament, per aço aquesta gloria poch deu esser preada que comunament parteix del pobular, qui no usen be de discrecio ne de sauiesa. Quant es de la gloria del linatge, pots veure que es vana e nulla, car la gloria del linatge no es altre cosa sino alguna lahor deuallada de les obres virtuoses, les quals han fetes los predecessors. Donchs com la lahor de la claredat del dit linatge sia deuallada de les dites bones e virtuoses obres dels dits predecessors, la dita laor no es tua, ans es dels dits predecessors, e aquells deuen esser loats e no tu. E si tu vols esser loat per lo dit linatge, e nols ressembles en les dites bones e virtuoses obres, la tua laor es falça, e ensenyes gran vanitat; car la bonesa, bellesa, e noblesa   —128→   de altri que es a tu lunyada, not pot fer bon, ne bell, ne noble; mas solament aquelles boneses e virtuts que tu hauras en tu mateix. Penset quina cosa roman als succehidors de les boneses dels predecessors: certes no als sino rahonable inclinacio, per la qual deuen ressemblar aquells dels quals son exits en les obres virtuoses: per aço nos deliten, car son stats nudrits per bons maestres en lur enfantament. On per aço diu Tulli, que si algun es de noble linatge e es mal nudrit faent peccats e descortesies e males obres, no es als sino axi com aquell qui porta lum ab la qual puxa tot hom veure les sues vergonyes, e viltats e sutzures.

En aquest .vje. metre proua que tot hom es de noble linatge, com tots som fills de Deu, sino los peccadors. E comença en lo lati Omne hominum genus.

ENCARA mes to demostrarse per altra raho que nos deu hom gloriejar en linatge, car tots los homens del mon han vn mateix neximent, e de totes coses es vn pare, ço es, nostre senyor Deus, lo qual ha donat al sol los raigs, e a la luna claredat, e los homens en la terra, e les steles al cel. E cells qui son exits de vn començament e de vna mateixa noblesa, segueix se que tots degen   —129→   esser egualment nobles. Solament vera noblesa e innoblesa esta en obres virtuoses, o en deffalliment de aquelles, car quant a la carn tots han haut vn començament del qual son exits; e quant a la anima e encara a la carn, axi mateix de tots es stat començament nostre senyor Deus, e tots son fets e creats e ordonats a una mateixa fi. Donchs, vana gent, ¿per que garrulats loant vosaltres mateys per los vostres predecessors? car gran vanitat es. ¿Quet fa a tu la noblesa, ne la bona fama, ne la nomenada dels teus auis o besauis, si tu est seruent e catiu de les tues males obres? Car solament es noble de coratge vertaderament, aquell qui es per virtuts resplandent; e aquell es verament ignoble al qual la mala vida plau, es delita en aquella.

En aquesta .vijª. prosa proua que en delits corporals, ne en acte de matrimoni, no ha perfeta beneuyrança. E comença en lo lati Quid autem de corporis voluptatibus.

E aci mostra la philosophia que sobiran ben no pot esser en delits, ne en plaers carnals ni corporals, dient en axi: ¿Quet pore dir dels delits carnals e dels plaers del cors? car tanta es lur viltat manifesta que non calria parlar. Empero encara per tal que mils ho veges to vull   —130→   mostrar per quatre rahons. La primera es aquesta: sobirana benanança per lo seu desig no fa esser hom ergullos, ne engoxos, ne quant es hauda fa hom despagat, ni trist, ans en cascuna cosa dona e lexa hom alegria. Donchs com los dits delits carnals fassen les dites coses al contrari, appar que no son sobiran ben. Aço pots veure clarament en aquelles coses en les quals lo cors troba majors plaers, ço es, en menjar; e beure, e obra de carnalitat, les quals ab engoxa son cerchades; e quant ne hauran compliment penidensen si de tot en tot satisfan al desig carnal, e si sen fadollen tro que non desigen pus, a fer los coue de penidir. La segona es aquesta: benanança no dona dolor, ans lo toll; com donques les dites coses donen dolor, car engenren febres e torçons e fruyt de maluestat, donchs no son beneuyrats qui les han. La tercera es: sobiran ben no solament dona bona fi, ans ell mateix es fi molt excellent; donchs com la fi de les dites coses sia mala e trista, segons que appar per experiencia, no pot esser en elles sobiran ben. La quarta es: si los delits corporals poden donar beneuyrança sobirana a tots cells quils han, segueix se que aquelles coses que mes ne poden hauer a llur guisa, mes sien beneuyrades; donchs com les besties e los ocells ne pusquen mes hauer a lur plaer e a lur guisa que los homens, seguirsia que fossen mils beneuyrades; com aço sia gran inconuenient, car a neguna cosa corporal   —131→   es deguda sino a hom, no pot esser beneuyrada, segueix se que los dits plaers corporals no puxen donar sobiran ben. E si tu per auentura vols dir contra aço, per tal car los delits corporals de matrimoni son bons e honests, e per aço porien donar beneuyrança; responch te que jassia que en matrimoni haja honestat, e virtut, e bonesa, per raho de la fi per que es ordonat e establit, ço es, per be de la generacio e per esquiuar bestialitat carnal de luxuria; empero moltes vegades se esdeue que los fills son desconexents als lurs engendradors, els fan de grans desplaers e greuges, jassia que facen contra tota natura per desconexença, empero de fet se esdeue souin. Car recompta Aristotil en les Etiques, que vn hom rossega son pare entro a la porta forana del alberch; e lig se en lo libre de Escolasticha disciplina, que vn altre hom ab les sues dents arrencha lo nas a son pare. De les mullers non cal parlar, car infinides son estades que han donats molts greuges e encara mort a lurs marits. E posat que sien bons los fills, e les filles, e les mullers, empero encara naturalment per ells es hom congoxos, ço es, per ço que no sien mal nudrits, o que no hagen algun mal, o que no sien pobres. Per que jo aprou la sentencia de vn philosoph qui ha nom Euripus, qui dix: que freturejar de fills era infurtuni natural, e era benanança estar exempt de les ansies dels fills, ço es, que no li calgues hauer ansia de fills.

  —132→  

En aquest .vije. metre proua axo mateix comparant lo delit a la abella, qui primerament dona mel, e puys picha amargosament. E comença en lo lati Habet omnis hoc voluptas.

PER quem es vijares que tots cells qui posen lur benanança en los dits delits carnals o corporals son semblants a les abelles, les quals primerament donen e escampen la mel, e puys ab gran vigor punyen alguna cosa ab lo agullo, hi lexen lurs entramenes e moren: axi que ab lo delit de lur punyiment aconseguexen la mort, per que quant feren son mes ferides. Axi cells qui de lot lur cor e de tota lur força e vigor cerquen los dits delits, feren si mateys fortment.

En aquesta .viijª. prosa tracta tot ço que ha dit dessus, e recollegeix e conclou que en neguna de les coses dessus dites no ha beneuyrança: per que appar que los homens la cerquen lla on no la poden trobar. E comença en lo lati Nichil igitur dubium.

TOT hom, donchs, pot veure clarament que les dites coses, les quals molts follament se pensen que sien carreres de benanança, son desuiament   —133→   de aquella, e trahen hom de tot ben, ne poden hom menar a tan gran benanança com prometen per lur parencia; car ab quants mals les dites coses, que no son carrera de be ans son desuiaments, son mesclades, breument to mostrare; car les mes vegades los va deuant algun peccat, o algun mal les segueix. E pots ho veure, car roberia que es gran peccat es primer com algun vol aplegar riqueses. Axi mateix si algun vol aconseguir dignitats, primerament li coue de supplicar aquells qui les han a donar. E si vol aconseguir honor, obs li es que haja primerament humilitat, no virtuosa mas vil. Les senyories quant son haudes se segueix perill dels sotsmesos. A les honors se segueix vanitat, e tollen seguretat de bons pensaments. E als delits carnals segueix se dolor e penitencia, els va primer soptos mouiment e seruitut bestial. Axi mateix sit prens esguard dels bens corporals, los quals son .v. ço es, granesa, fortalesa, bellesa, leugeria, e sanitat, en cascun trobaras manifesta frevoletat e mesquinea e deffalliment. Veges per gran que tu sies si poras sobrar en granesa lorifant qui es bestia saluatge; donques vna bestia es major que tu. Si est fort, veges si trobaras besties pus forts que tu. Sit glorieges en bellesa corporal, veges lo sol, e la luna, e les esteles quanta ne han mes que tu. Si en leugeria, veges los ocells quanta de leugeria los ha Deus donada mes que tu. Si en sanitat, veges lo cel quant   —134→   ha durat; empero, tu no pots escapar a corrupcio. E prin te esguard a quantes nobleses e excellencies ha Deus posades en los cels, e poras per aço venir a conexença del Creador; axi com molts philosophs qui per semblants coses pensant en les merauelles del cel vengueren en conexença de Deu: car si bel mires, no ha tanta bellesa en cosa corporal, ne es axi com de bellesa de homens, o de les dones, la qual es molt falsa, car solament es defora, e si es ben guardada dins es fort letge e sutze. E per ço Aristotil dix vna vegada a alguns qui mirauen una bella fembra qui era auol de son cors, appellada Alcipies, e parlauen daquella: sius pensauets en ço que es en ella dins amagat en lo cors de Alcipies, e ho podiets veure ab vlls de luix, aço que appar que sia bell apparria fort leig. Luix es vna bestia axi gran com un molto, la qual ha tant gran agudesa de vista que paret ne rocha no li empatxa; e ha la orina tan virtuosa que ell tota hora que deu orinar caua la terra per tal que no sia atrobada; empero de la sua orina se fa vna pedra preciosa qui es appellacla ligurius; la qual bestia es en India. Mas aço se esdeue per deffalliment de la vista corporal, que no pot veure sino ço que defora appar. Donques si tu appars bell, no es la tua bellesa per la condicio natural; mas esdeue per lo deffalliment e flaquesa dels vlls quit guarden, qui no poden veure les tues coses amagades qui son molt vils e sutzes. ¿Per que, donques,   —135→   mesquina de gent, desijats los bens corporals? car be sots certs que lo vostre cors per be que fia gran, o forts, o bell, o leuger, o sa, o encara que tot ho haja, leugerament es aterrat ab vn poch de scalfament de febra e dins breu temps mort. Donques pots veure manifestament que les dites coses no fan hom beneuyrat.

En aquest .viije. metre fa vn plant dels homens qui les coses temporals saben cerchar lla on les deuen trobar, axi com peix en mar, carn per les muntanyes, or en terra, fruyta en los arbres, e no saben cerchar beneuyrança lla on es. E comença en lo lati Heu heu que miseros tramite.

O mesquina de gent, per que donchs cerchats beneuyrança lla hon no es? Aço vos ve per gran ignorancia; car les coses qui les vol cerchar; en lur loch propri les deu cerchar; e vosaltres cerchats beneuyrança fora de son loch, e lla on no es ne pot esser, com naturalment ne hajats gran desig. Empero quant volets cerchar aur, ni argent, nol cerchats en los arbres verts, car sabets que non hi trobariets, mas cerchats lo en lur loch propri natural, ço es, en les venes de la terra e en les menes. E axi mateix quant volets cerchar pedres precioses no les cerchats en les figueres, ni en los ceps, mas en lurs lochs naturals.   —136→   Quant volets hauer cunills, o lebres, o altra natura de besties saluatges, no les cerchats dins les aygues, ni los pexs en los boschatges. Empero totes aquestes coses e semblants sabets cerchar be la on deuets. E lo ben sobiran que desijats no sabets cerchar lla on sta, ans vos es amagat, car cerchats lo en la terra o en les coses terrenals, com no hi sia, car en los cels es lo seu loch. Empero quant perfetament haurets conexença dels bens terrenals e falsaris, veurets lur falsedat e vendrets en conexenca dels bens vertaders, car son de contraries condicions, e per vn contrari coneix hom altre contrari. Donques ¿quina blastomia dire a les penses folles? que placia a Deu que hagen moltes riqueses e honors, e com seran anujats e conexeran la lur falcia ab dolor que ho lexen anar, e que coneguen los vertaders bens.

En aquesta .viiijª. prosa comença ja a tractar quina cosa es vertadera beneuyrança. E primerament indueix Boeci que foragitada la falsa oppinio de la beneuyrança, que vulla girar son enteniment en cerchar la lla on es. E comença en lo lati Hactenus mendacis.

ARA duymes bastar deuria ço que hauem mostrat de la falsa e mundenal beneuyrança, e deuem mostrar la condicio de la vertadera,   —137→   e lo loch on es aquella en que es sobiran ben. Respos Boeci: certes tu dius ver, car manifestament veig que en los bens de fortuna no es, ne poden donar aquella cosa per la qual son desijats; car les riqueses veig que no poden donar compliment acabat, ne les senyories poden hom fer poderos, ne les dignitats donen acabada honor, ne la fama pot fer acabadament hom excellent, ne los delits poden donar acabadament alegria: per la qual cosa he molt gran consolacio, car son vengut en conexenca del lur deffalliment, e fas ne a tu moltes gracies, e placiet que encara me vulles donar consolacio mes e pus acabada. E la philosophia dix: ¿has enteses les rahons complidament de lur deffalliment? Respos Boeci: vn poch mes vijares que les entena, axi com si per vna creta o fenella ho guardaua; mas prech te que les me faces conexer pus clarament. E la philosophia dix: certes la raho per que los homens no troben ne conexen lo sobiran ben ne les sues condicions, es car aquella cosa que per natura sua es indiuisa, e per res nos pot departir, la error dels homens departeix e separa; e per aço lexen lo ben qui es vertader e perfet e acabat en si mateix, e convertexen se e giren se al ben fals e imperfet. E declar to axi: certa cosa es que poder mundenal ha obs altra cosa menys de si mateix, ço es, que sia ben guardat per sufficiencia, ço es, que haja ço que li fa mester; donchs poder e compliment e sufficiencia de riqueses vna cosa seran.   —138→   Axi mateix cell qui es complidament poderos no deu esser menyspreat, ans es digne de honor; donchs honor se deu enadir ab poder e ab compliment; donques tres coses poden dir que es vna cosa mateixa a la persona en qui son. Axi mateix cell qui ha les dites tres coses deu esser noble e digne de noblesa, e cell qui ha les dites quatre coses be deu esser alegre. Respos Boeci: axo es cosa necessaria ques segueix la vna a laltra, no puix pensar lo contrari. E la philosophia dix: donques totes les dites coses son diuerses solament en nomenada, car cascuna es nomenada per nom seu, e empero no son diuerses en sustancia. Respos Boeci: certes axi es. E la philosophia respos dient: donques aço que es vna cosa segons natura, la maluestat de les gents ha departida. E per ço quant algun vol aconseguir partida de la cosa que no ha partides, no pot aconseguir partida, car non ha, ne tot, ne partida; car no ho cercha bonament, mas mala, e axi non es digne; car les dites coses jassia que solament sien departides de paraula, empero vna cosa son inseparables ab lo sobiran ben. E es axi, car alguns desigen solament hauer riqueses, e no han ansia daltra cosa sino que no hagen ni soffiren fretura de res e que hagen abundancia; empero si no han gran poder son tenguts e reputats per vils persones e mesquines, e tollen a si mateys molts plaers per ço que no hagen a despendre res. E algunes vegades ne perden dormir e menjar, per ansia que hauran   —139→   que no perden les riqueses; e empero son desemparats de poder, tristor los puny, e viltat los fa menysprear; e no son de negun linatge, ne de fama, ne de be, ne son nomenats ni coneguts: per que appar que quant los homens volen sola vna cosa no han aquella e perden les altres. Axi mateix trobaras que es de les potestats, car qui solament vol hauer poder, ço es que sia poderos, consuma e gasta molta riquesa, e no ha delits sino en esser souin en affers darmes, e moltes vegades soffer grans fretures e es mordut de moltes angoxes; e com no sen puxa deffensar, appar que ço que desijaua, ço es, que fos poderos, lauors es desemparat del poder. Axi mateix pots veure semblant en les altres tres coses, ço es, de les honors, e de la fama, o dels delits, que quin desija la vna solament sens les altres no pot aconseguir les altres, ni encara aquella que desijaua; mas aquell qui desija hauer ensemps en vna totes les dites coses, cert aquell aytal cercha la fuma beneuyrança. Empero com los bens de fortuna no puxen aquestes coses donar perfetament, segons que hauem dit, segueix se que ne cascuna daquelles, ne totes ensemps puxen donar sobirana beneuyrança. Ara donques duymes penset en aquell ben que ha les condicions per natura sua e proprietats contraries, car aqui tantost veuras e trobaras la vertadera beneuyrança, la qual te promesa de mostrar. Respos   —140→   Boeci: certes axi deu esser, car si jo donchs no son enganat, mi entenent les coses que tu has dites, vera beneuyrança e perfeta es aquella cosa que fa esser sufficient poderos, reuerent, e de bona e de gran fama, e alegre. E per ço que veges que jo he ben entes, dich te finalment concluint per les tues paraules, que aquella beneuyrança que pot donar la vna de les dites coses perfetament e acabada, sens tot dupte jo conech que aquella es perfeta e acabada beneuyrança, per ço cor totes les dites coses son vna mateixa cosa si cascuna es perfeta e acabada. E la philosophia dix: o elet e amich meu, e tant beneuyrat diria que est si vna cosa hi ajustaues. Respos Boeci: ¿e quina es aquexa? E la philosophia li dix: ¿penses te que en aquestes coses mortals e transitories sia res que les dites coses puxa donar complidament? Respos Boeci: certes no ho creu, car ja mo has tu mostrat e prouat clarament, e encara has mostrat que neguna altra daqui auant no pot esser desijada quant aquesta no es haguda. E la philosophia dix: donques los bens de aquest mon demunt dits fan semblança del vertader e perfet ben, e donen a les persones mortals algun ben imperfet, car han la dita semblança, per ço car mouen hom a conexer lo vertader ben per les lurs condicions, e axi mateix contenen en si algun ben, donant lo a les persones que certament ne volen vsar en vsen; empero no poden donar aquell ben qui es vertader e complit. Respos   —141→   Boeci: atorch ço que dius. E la philosophia dix: per ço car tu has conegut quina cosa es la dita beneuyrança, segueix se que es bo que sapias hon es e on la poras demanar e hauer. Respos Boeci: aço es que jo molt ha que ab gran desig esper. E apres la philosophia dix: per ço que mils puxes venir en conexença del dit sobiran ben en quin loch es, e a quil deus demanar per quel puxes aconseguir, vijares mes que primerament tu e yo degam fer oracio, segons que diu Plato en lo libre qui es appellat Enthimeu: en totes coses, hoc encara en les minues, deu esser demanada ajuda a nostre senyor Deu, la qual cosa lexada, nulla obra es ben començada, ni finida, ni fundada. E apres la dita philosophia dix: en demanar la ajuda de Deu serua e ten manera de bon aduocat qui parla denant algun honrat e poderos jutge, lo qual ans que deman la gracia que vol, proposa moltes coses ben ordonades, dient les lahors del dit jutge, e dient les obres que ha fetes dignes de lahor, e les sues bones e dignes proprietats, per les quals coses despuys conclou la sua demanda per que les dites coses deuen esser otorgades: e aço fa per tal que per les dites paraules lo dit jutge sia a ell pus fauorable. Per que la philosophia en la sua proposicio tocha e diu .v. coses, qui son de condicio e proprietat daquella cosa qui es començament vniuersal de totes les altres. E primerament ans que faça la obra sua ja la te en son enteniment segons la forma ques   —142→   deu fer, la qual forma no es corruptible en Deu, ans es perpetual e sens començament e sens fi. E apres segueix se gouernament de raho, car tot ho fa segons raho, de la qual no desuia en neguna manera. E apres que nos lassa nes anuja en fer la dita obra. En apres que totes les coses son fetes per ell e deuallen de ell. En apres que ell es començament de totes, e que ell no ha començament del qual deuall ni sobira a si: e per ço diu axi quant a la primera e a les altres.

En aquest .viiije. metre fa oracio inuocant la diuinal ajuda, que ell li vulla donar clara conexença de trobar lo loch de la dita beatitud: en la dita oracio posa moltes assenyalades conclusions del regiment de Deu. E comença en lo lati O qui perpetua mundum.

O Pare, qui ab perpetual raho gouernes tot lo mon, e est creador e sembrador del cel e de la terra, qui manes e ordones que lo temps sia mesurat e different de la mesura de euiternitat, ço es, mesura dels angels e de les animes, e tu estant inmoble fas moure totes les coses que obren segons la tua ordinacio. Quant diu que esta inmoble dona a entendre que es eternal e inmutable; e quant diu que fa totes coses moure, dona a entendre que totes les coses deuallen de   —143→   ell, e ell no de neguna; car per la sua influencia han a esser e poden obrar totes les creatures celestials corporals; per lo qual los elements qui son materia de les obres corruptibles no han força de fer les creatures. Ans tu est forma de tot ben, e freturant de enueja, dins tu has lo exemplar de totes creatures, ab lo qual reigs, gouernes e manes e fas les coses fora de tu, e per la tua virtut son e per la image que es en tu: e com tu sies pus bell que altra cosa e pus perfet, has lo mon fet bell e perfet, en lo qual has posat la tua image que representa la tua bondat, e bellesa e perfeccio; e manes que ordonadament cascuna cosa faça la sua obra, e portes en tu en pensa simple sens mescla tot lo mon. Aquesta pensa simple es conexença de si mateix, per la qual son totes coses, car per vn mateix moment eternal coneix si mateix; e aquesta conexença sua es raho e començament de esser e conexer a totes coses. En apres deualla a special dient axi: Tu, senyor, ordones e has axi ordonats los elements ab lur proporcio en lur cors compost natural, e los has axi ligats e fermats ordonadament, que cascun esta en sa proporcio, e empero son en lurs partides mesclats molt ordonadament per les natures compostes, de guisa que lo foch no fuja vers lo cel, ne la fexuguesa de la terra no caygue deius, ans en cascuna part del compost ab suptil proporcio estan ensemps los elements. Tu encara ligues e fermes molt ordonadament les animes   —144→   mijanes de les tres natures, mouent totes les altres coses ordonant per sengles membres. Aci deuets notar que Plato posa tres maneres de animes: les primeres appella diuinals, e aço son los angels; les segones appella transmudadores, ço es, de ignorancia a enteniment, e de no entendre a entendre, e de entendre a no entendre: aquestes son del homens e de les dones qui a vegades entenen e a vegades no entenen. Les altres appella mijanes, car tostemps entenen, mas son sots les primeres, e obedients a aquelles: enten ho a dir de les animes dels cels, car segons oppinio sua e de molts altres philosophs los cels son animats, e per ço diu mouent totes les altres coses ordenant per sengles membres. Car los mouiments del cel son en dues maneres, car lo sobiran cel se mou continuament de orient a occident, e de sol ixent a sol ponent: aquest mouiment mesura e regla tots los altres mouiments: els altres cels tots se mouen per lo contrari, ço es, de ponent a orient, e empero seguexen tots jorns lo mouiment del primer; e aytant quant ne son pus prop, se mouen mes per lo primer e menys por lo propri mouiment; e aytant quant ne son pus luny, menys se mouen per lo primer, e mes por lo propri mouiment. E en axi diu se que lo cel de la planeta Saturnus encara no es complit son cors del començament del mon entro ara, e lo cel de la luna lo compleix dins vn mes, e per ço aquell del Saturnus es molt alt e   —145→   apres lo cel estelat, lo qual se diu que es tantost apres lo primer, e aquell de la luna es pus jusa que tots los altres; e tots aquests mouiments son ordonats per nostre senyor per conseruacio de tot lo mon. Segueix se en la dita oracio: Tu, senyor, encara apres les dites coses portes les animes dels homens e les vides de les creatures brutals, e aytant com son pus perfetes aytant han pus perfeta vida. E axi com per la tua bonesa dones esser a les animes humanals, axi les tires a tu mateix donant los natural desig del sobiran ben; e aquesta es ley tua benigna quels has dada, per la qual es en los homens ences foch de amor que han de aconseguir sobiran ben. Donques, qui axi ab gran magnificencia fas e gouernes totes coses ab la ley de la tua propria bonesa, e ab aquella mateixa ley totes les retornes ab tu mateix, donens gracia que puxam atrobar la cadira del sobiran e vertader ben; dona a la pensa, la qual es estada en temps passat baix gitada e aterrada per les falses e miserables gents, que puxa vigorosament pujar a la cadira imperial, hon tu qui est senyor dels senyors estas; donens atrobar la font resplandent del dit ben, per ço que trobada la claredat del dit ben puxam possehir acabadament la nostra vista de la pensa e del enteniment en tu; e placiet que trenchs e deffasses los carrechs de les cadenes dels nuus de scuredat del desig sensible e desordonat quins empatxen; e lunyens tot delit e e tota cosa de tristor quins fassen desuiar cosa   —146→   terrenal, e vulles nos illuminar de resplendor de la tua sauiesa; car tu est lum sens tenebres, tu est repos sens enuig dels piadosos, e tu solament deus esser desijat, e tu est fi de totes coses, car en tu son tots bens perfetament, e tu est començament de totes coses, e carrera per la qual deuem anar, e tuns guies, e tuns portes, e tuns menes, ens gouernes, ens fadolles, en tu termena tot nostre desig.

En aquesta .xª. prosa amostra la beatitud on es situada, prouant per forts rahons que solament en Deu. Posa noresmenys que los sauis homens son deus, e los peccadors son besties. E comença en lo lati Quoniam igitur que fit.

DUYMES pus que tu has vist quina es la condicio del ben imperfet e enganador, e axi mateix quina es del ben vertader e acabat, vijares mes que degam cerchar hon es establida la perfeccio de la vera beneuyrança: mas primerament deuem incerchar si aquest ben es tan excellent com hauem dessus dit en lo segon capitol daquest tercer libre, ço es, que beneuyrança es estament perfet e acabat per ajustament de tots bens, si pot esser aytal beneuyrança en tota natura o en neguna cosa, per ço que no siam enganats en çerchar ço que no seria gloria, ans seria   —147→   imatge vana de veritat. Empero dich te que no pot hom dir que no sia alguna font de tots bens; e la raho es car tota cosa imperfeta es dita imperfeta o menys acabada en comparacio de alguna cosa qui es acabada e complida, car no poria esser entes lo deffalliment si no entenia hom la perfeccio e la cola complida e acabada. Donques si alcuna beneuyrança, o algun ben es conegut que ha deffalliment, e es imperfet, e no es complit; necessariament se segueix que es algun ben complit e acabat, lo qual no ha en si deffalliment, del qual deuallara aquell ben imperfet e deffallit. Ara donques vejam on sera. Certa cosa es, e tot hom aço otorga e ho te en son coratge, que Deus es bo, e es princep e senyor de totes coses; car com no puxa entrar en enteniment ni en pensament de hom que sia alguna cosa millor en res que Deus, ¿qui pot duptar de la sua bonesa? certes no negun. En apres segueix se que en ell sia ben acabat, car si en Deus no era ben acabat no poria esser princep de totes coses; car si altra cosa hauia major ben, en aço seria major. Donques com no sia major cosa que Deus, segueix se que en ell es ben perfet e acabat. Donques com beneuyrança no sia altra cosa sino perfet e acabat ben, segueix se que vertadera beneuyrança sia asseguda en nostre senyor Deu, qui es sobiran. E no enterres que sia fora de ell, axi com la vestidura o semblant cosa es de tu, que no es en tu, mas sobre posat a tu; car en aquexa manera si   —148→   daltra cosa ho hauia sino de si mateix, aquella cosa de la qual hauria hauda seria millor que Deu, ço que no pot esser, car fermament crehem e tenim que Deus es sobiran en totes perfeccions. Axi mateix no deus entendre sobiran ben que sia altra cosa diuersa ni partida a ell, ans es ell mateix sobiran ben; e si algun ho diu, diga quiu ha ajustat; car com Deus sia començament de totes les coses, e sia sobiranament bo, la bonesa no la hac per altra. Encara mes per aquesta raho ho pots entendre: la cosa que es diuersa no es aquella de la qual es diuersa; donchs si lo sobiran ben es diuers ab Deu, seguir sia que Deus no fos sobiran ben, la qual cosa seria inconuenient, com lauors alguna cosa seria millor que Deus; e com no sia millor cosa que Deus, ne puxa esser cosa millor que aquella de la qual ha hagut tot son començament, com neguna cosa principiada no es millor que lo seu principi, per ço appar manifestament que sobiran ben es una cosa mateixa ab Deus, e Deus vna mateixa ab sobiran ben. Encara mes te dich que nos pot fer que sien dos sobirans bens departits la vn del altra, car si son departits la vn del altra, la vn no seria laltra, e axi negun no seria perfet; car si la vn no era en laltra, cascun hauria deffalliment del altra. Donques com ço que ha deffalliment de ben no puxa esser sobiran ben, segueix se que no puxen esser dos sobirans bens diuerses. Per que conclou que Deus es beneuyrança, e beneuyrança es Deu, qui   —149→   es princep de tota creatura: e daquesta conclusio sen segueix vna correlatiua, per tal que parlem axi com los geometres qui les conclusions correlaries appellen porismes, que com Deus sia beneuyrança, que los homens son beneuyrats com se esdeue que son ajustats ab Deu. Donques aquells qui son beneuyrats en alguna manera son deus, ço es per participacio e conseguiment, car aconseguexen Deu e participen ab ell; e per ço car han aconseguida beneuyrança poden esser dits beneuyrats, axi per ço com aconseguexen Deu poden esser dits diuinals e deus, no per essencia mas per participacio. Axi com cells qui han aconseguida sauiesa appellen sauis, e cells qui han justicia appellen justs; axi cells qui han Deus poden esser dits deus. E appar que aço vulla dir lo propheta Dauid dient: Ego dixi: dii estis et filii Excelsi omnes. Vol dir: Jo dich que tots vosaltres sots deus, e fills del Altisme. En apres encara pots veure que com beneuyrança comprenga moltes coses, si totes aquelles que compren fan vna composicio de diuerses parts, axi com vn cors es compost dels seus membres, o si es alguna cosa sola que comprenga, e en la qual sien perfetament totes les dites coses, sien tornades en aquella. Respos Boeci: e plauriem, e volria ho saber. E la philosophia dix: ara donques pren te sguard que, segons que demunt hauem tochat en alguna manera, beneuyrança es sobiran ben; donques segueix se   —150→   que en aquella ha sobiran compliment, e sobiran poder, e sobirana honor, e reuerecia, excelencia, e noblesa, e delit, e plaer; e totes aquestes coses son tornades a be, car en si son algun ben, e son axi departides com los membres e partides del cors on estan. Empero jassia que sien partides de be, ja per axo no son partides de sobiran ben, car si eren partides o membres de la sobirana beneuyrança haurien departiment en si matexes, e serien departides coses e diuerses; car aytal es la condicio de les partides que componen totes e fan vn cors, e empero en si elles son diuerses, car no pots dir que lo peu sia vll, ne la ma sia cap, e axi de les altres partides. Empero les dites coses ja dessus les hauem mostrades que son vna cosa mateixa en beneurança, e per conseguent no poden esser membres de la dita beneuyrança, en altra manera vna partida poria esser beneuyrança, ço que nos pot fer. Per que appar que les dites coses solament retornen a ben, e no son partides de ben, car per ço es desijat compliment e sufficiencia, car es reputada per bona; e axi mateix de la potencia e de la reuerencia e de les altres. Donques totes aquestes coses quis solen desijar per les gents, es cap al qual son reduides be; car cella cosa que no es bona, ni appar bona, no pot esser desijada per res, mas aquelles que jassia que no sien verament bones, empero apparen bones algunes, per ço son desijades. E pots conexer que aquella cosa   —151→   per raho de la qual es desijada altra es molt mes desijada: axi com si per amor de aconseguir sanitat algun volia passajar, o caualchar, no desijaria tant lo mouiment dels peus, ni de les cames, com la sanitat, car per aconseguir la sanitat passajaria o caualcharia. Com donques totes coses sien desijades per sperança e per esguard de be, segueix se que lo be es mes desijat que les dites coses. E donques com beneuyrança sia compliment de be, principalment deu esser desijada, car major ben mes deu esser desijat, e par que vna sostancia es de vertader ben e de beneuyrança. Donques com hajam mostrat que Deu e vera beneuyrança son vna mateixa cosa, podem concluir que la sustancia de Deu es asseguda en la dita beneuyrança e sobiran ben; e axi mateix la dita beneuyrança es assitiada en Deu.

En aquest .xe. metre conuida a tots que anem lla on es aquell ben, com mes val que aur, ne perles, ne pedres precioses, ne maragdes, com majors bens dona. E comença en lo lati Huc omnes pariter.

DONQUES, bona gent, la qual te presa fals desig per la pensa dels bens terrenals, qui per aquells sots ligats e presos en males cadenes, ço es, desordonats plaers, venits tuyt aci, ço es,   —152→   al sobiran ben, hon es la sustancia de Deu, segons que hauem prouat; car aquesta beneuyrança vos sera molt acabat repos dels vostres treballs. Aqui trobarets port plaent contra tota tempestat; aqui trobarets singular port, e solament alli es refugi manifest a tots cells qui son posats en miseria; car lo dit sobiran ben talla e lunya tot treball; car aqui es ver repos qui esquiua tot perill, car es plasent port, e tota miseria foragita, car es reffugi singular; e empero los bens de fortuna o mundenals o corporals no donen perfetament les dites coses, ans donen lo contrari, car donen treball en ajustar, e en guardar crexen lo perill, e no donen seguretat, ans noen e fan molts dampnatges, segons que dessus es dit de les dignitats. Axi mateix nous illuminen la vostra pensa a conexer la vertadera beneuyrança, ans la enceguen e la fan desuiar. Per que la dita beneuyrança es semblant a tres rius, ço es, Tagus que es en Spanya, e Ren que es en vers mig jorn, e Indus que es en India, los quals passen per bones e fertils regions, e en ells se troben aur e perles precioses: per que cells quiy volen treballar aconseguexen aur e pedres precioses, ço es, esmaragdes e perles e altres diuerses coses; e cells qui noy volen treballar non troben. Per lo contrari, cells qui treballen en los altres flums qui no son semblants a aquests, ço es, que no passen per semblants regions, per molt que cerchassen non trobarien. Axi mateix cells qui cerquen   —153→   beneuyrança en los bens de fortuna no la poden trobar, car no son fermats en Deu. Axi mateix lo dit sobiran ben es resplendent e fa fugir tenebres, axi com lo sol quant es lo cel clar en lo dia, car sans conexer virtuts e vera sauiesa, e esquiuar vicis e pecats e totes vanitats: e qui la podia ben conexer, ço es, la dita beneuyrança, veuria que es molt pus clara que lo sol, ans en comparacio sua los raigs del sol son scurs e son tenebrosos, car la lum de la bonesa diuinal sobrepuja a tota lum e tota claredat.

En aquesta .xjª. prosa mostra quina cosa es ben segons sa natura, e que be no pot esser sens vnitat, e que tota cosa desija vnitat per talque sia conseruada. E comença en lo lati Assentior, inquam.

EN apres Boeci, consolat per les dites coses, respos e atorga tot ço que la philosophia hauia dit. E la philosophia dix: ¿quant prearias si conexias quina cosa es aquell ben? E dix Boeci: jo presaria infinit tresor si clarament podia saber quina cosa es sobiran ben, car si ho conexia tantost conexeria quina cosa es Deu. E dix la philosophia: leugerament ne poras venir en conexença si retens be ço que dessus hauem dit: ¿net membra que ja hauem dit que aquelles coses qui son   —154→   desijades no serien vertaderes, ne serien perfet ne complit ben, si eren departides entre si mateixes; car si la vna no hauia ço que ha laltra, no poria donar complit ne perfet ben? e hauem mostrat que lauors es vertader e perfet ben quant totes son ajustades ensemps en una cosa, axi que aço que es compliment e sufficiencia en aquella, e aquella mateixa sia poder e reuerencia, e honor, e fama, e alegria; car si totes no eren una cosa no par que acabadament deguen esser desijades. Donques aquelles qui no son concordants en aquestes, no poden contenir negun ben; e quant totes son concordades e ajustades lauors son bones. A fer coue, donques, que esser e ben sia vna mateixa sustancia. Donques complit ben no es sino .j. Donques si ben es solament .j. segueix se que sobiran ben sobiranament es vn, e sobirana unitat es sobirana bonesa. Encara mes, car totes quantes coses han a esser, aytant solament poden durar en lur esser quant son vnes, e sils deffall vnitat tantost deffall lur esser. Car aytant dura en esser hom, quant son ajustades ensemps en vna cosa la anima e lo cors; e axi mateix lauores es vn cors, quant son ajustades en vna composicio les partides: e com les partides qui eren primerament vna cosa son departides, tantost se pert ço qui primerament era. Donques com neguna cosa no desig, ne vulla corrupcio de si mateixa, segueix se que totes desigen vnitat, car per aquella son conseruades en esser, la qual cosa tota   —155→   res desija, ço es, que sia conseruada en esser, e en aço treballa aytant com sap ne pot. Car veem fort ben que totes coses fan lur punya en deffensar se de la cosa quels es contraria, e sen guarden com poden. E axo pots veure primerament en los animals que conseruen si mateys en vida, e esquiuen e fugen quant poden a la mort e a lur dampnatge. En les erbes veuras semblant, car naturalment requeren loch natural, e viuen quant son en loch couinent e bo, e quant son en loch descouinent moren; car algunes nexen en los camps e lochs plans, e altres en les muntanyes, e algunes en aygues, e altres en roques, e altres entre arena, e si algun los volia mudar lur loch a elles no couinent tresplantant les, morien: e quant estan en lur loch vehem manifestament que totes prenen lur vianda per les rayls, qui son aixi como la bocha es al hom, e tiren lur vianda per lo moll, o per lo cor, lo qual per prouisio de natura es ben guardat per lo fust e per la escorça, per ço que no li nougue gelada, ne altre destrempament. E encara mes pots pendre esguard ab quanta diligencia proueheix natura a les plantes, les quals en lur lauor li dona multiplicacio, per ço que puxen ben multiplicar sobre la terra. Per que appar que naturalment son inclinades a la lur vnitat e duracio, hey fan lur punya tant quant poden. Aquesta mateixa cosa pots veure en les coses que no han vida; car la flama del foch puja alt, e la pedra deualla   —156→   baix, car al lur loch se volen naturalment acostar tant quant poden, per ço com aqui son conseruades en lur esser; car totes axi com les altres totes coses desigen lur esser, e fugen a lur corrupcio, e per ço van al lur loch quils es natural, car aço quils es natural conserua, e lo contrari corromp: e per ço naturalment los contraris de natura son esquiuats per tota cosa. E encara pots veure la cortesia e la industria e prouisio de natura, car a les coses pures corporals, a les quals per ço car no poden engendrar semblants de si mateix, ha prouehit per conseruacio lur, segons lur possibilitat; axi com a les pedres precioses ha donada duresa e fortalesa, per ço que sien conseruades en lur esser; e a les coses molles axi com es aygua, e vi, e oli, e semblants, ha donat ajustament de lurs partides, car si son tallades tanstost se ajusten les partides ensemps per conseruar lur esser e lur virtut. Si per auentura volies arguir contra les dessus dites coses, dels animals, axi com son homens, ocelles, e besties, e peys quis maten entre si mateixes; dich te que aço fan car la volentat dels homens e lo appetit sensitiu de les altres coses jutja que aquella cosa los es millor en aquell punt que la lur vida propria, e per ço no la prehen tant com aquella cosa que desigen: per aço lo lur combatre e lur batalla no es contrari a natura, car les coses animades nos combaten nis maten sino per dues coses, ço es, per obra de generacio, e per la vianda;   —157→   e cascuna de aquestes es conseruacio de natura, ço es, en esser propri axi com la vianda, o en lur speçia, e aço per los fills. Per que appar que totes les coses desigen esser fortment en lur esser, e esquiuen lo contrari tant com poden; e per conseguent si desigen esser, desigen vnitat, car lunyada vnitat de esser es lunyat lur esser. E com hajam mostrat dessus que vnitat no es sino ben, segueix se que totes coses desigen ben, car cella cosa a la qual totes entenen e desigen, es sobirana de tots los bens; e veus manifestament que aquella cosa qui es sobirana de totes les altres que son en aquell linatge, es regla de les altres, e compren sots si totes les coses altres, els dona perfeccio e compliment; e per ço lo sobiran ben es perfeccio de totes les altres coses, e es axi mateix fi de totes; per que naturalment es desijat per totes; e com sia perfeccio e fi de totes, a fer coue que sia sobiran ben sobre totes. Si per auentura duptaua algun en la raho dessus dita la qual es molt forts, dient que les coses animades solament desigen lur esser e conseruacio per la raho e voluntat, e no per inclinacio natural; appar que aço no es veritat, com jassia que la voluntat del hom per alguna raho a vegades vulla o mort o destruccio, empero naturalment ella esquiua tota dolor, e desija esser en bonesa e conseruacio propria, per ço desija sobiran ben. E si per ventura dehia algun: si be alguna creatura desija vnitat, nos segueix que desig tota cosa vnitat;   —158→   responch que jassia que esser generalment parlant sia en totes coses, car totes han algun esser; empero totes han a esser de fet e de obra pet virtut daquella cosa qui ha primer e principal esser, e per aquella virtut son conseruades en lur esser. On quant les coses desigen lur esser en fet e en obra desigen lo sobiran esser e sobiran ben, sens participacio e virtut del qual no porien hauer lur esser, ne porien esser conseruades en aquel esser: axi com podem veure manifestament en eximpli sensible, car les planetes se giren en vers lo sol qui les conserua en lur esser, e aço fan per inclinacio natural per ço que sien conseruades en esser. E axi mateix totes les coses que han esser naturalment son inclinades en vers aquella cosa de la qual deualla lur esser, e per la qual son conseruades en lur esser, axi com tota cosa es inclinada en vers la sua causa, e mes a aquella de la qual ha esser. Mas ja hauem mostrat que esser .j. es esser be. Dix Boeci: ver es. Donchs, dix la philosophia, totes coses desigen ben, la deffinicio o descripcio del qual es aquesta: be es aquella cosa la qual totes coses desigen. Ver dius, dix Boeci, com si axi no era, totes coses tornarien a no res, e axi com la nau sens gouern totes coses irien sens orde; mas si es alguna cosa a la qual totes les altres se cuyten de anar, aquella sera sobiran ben e capita de totes. E lauors dix la philosophia: o mon car amich, fort son alegra com axi has en ton cor fermada la   —159→   prouacio de la veritat, per la qual ara saps ço que abans dehias que not sabias. Dix Boeci: e que es axo? Dix philosophia: com dehias que not sabias quina era la fi de les creatures; e ara de cert saps que la cosa que per totes les altres es desijada, aquella es fi de totes les altres: e com nos hajam prouat dessus que be es aquella cosa la qual per tots es desijada, segueix se que be sia fi de tota cosa.

En aquest .xje. metre philosophia dedueix com cascun suptil hom pot per studi conexer ço que abans ignoraua: per que indueix tot hom a studi. E comença en lo lati Quisquis profunda mente.

EN apres la philosophia amonesta tots los homens per versos metrificats dient axi: Tot hom qui ha desig de saber e vol cerchar aquella cosa que es pura veritat, regir be e desplech la lum de la sua raho e del seu enteniment, e faça força en sotsmetre los desigs carnals e humanals, e enseny clarament al seu coratge lunyant tots los nuuols de escuredat de error, e lauors conexera que les rahons per que pot hom venir en conexença del sobiran ben son pus clares que lo sol: car no trobara lo dit be en les coses tenebroses, e allenagables e cahibles, e transitories, car   —160→   noy es; mas trobar lo ha solament en Deu, en lo qual totes coses son clares e fermes. E jassia que lo cors per la fexuguesa faça la pensa del hom exoblidosa quant a les coses diuinals, empero no li tol de tot la lum de conexença; car per tot cert dins en si ha cascun sement e lauor de veritat, ab la qual pot venir en conexença, car per aquella lauor ha despertada la pensa e ve a perfeccio de conexença; car per la dita sement e lauor o rail de veritat que cascun ha en si mateix, coneix cascun e respon, e sent, e sap ço que es ver en si, e bo en si e de si mateix. E aço appar per Plato qui dix, que quant algun apren lauors li remembren aquelles coses que hauia exoblidades, car naturalment la anima es creada ab enteniment, per lo qual ha conexença dels principis dels quals deuallen totes sciencies, e per aquells son prouades la lur fermetat. Quant es daço que Boeci e Plato dien, ço es, que lo cors empatxa lo lum del enteniment, enten se per comparacio de la manera del entendre que ha ab lo cors, e de la manera que haura a entendre quant sera separada dels cors; e en aquesta manera es molt empatxada per lo cors, car no pot hauer tant clara conexença com haura despuys que haura perfeta conexença de totes coses. Empero de la sciencia que conquer la anima en aquest mon, no es empatxada per lo cors, ans es ajudada naturalment, car per los senys corporals coneix e sab moltes, e quaix totes coses.

  —161→  

En aquesta dotzena prosa amostra que lo gouern ab que Deu regeix lo mon es la sua gran bonesa, e que per ço peccat no es res, com no es regit per Deu; e recollegeix tot quant ha dit. E comença en lo lati Tum ego, Platoni.

ARA duymes ensenyar te ab qual gouernament es regit lo mon, la qual cosa tu hauias atorgat que no ho sabias, empero tost ho poras conexer sit prens esguard de les coses dessus dites e per tu otorgades. E respos Boeci: jassia que vn poc ho entena, empero gran desig he quem sia per tu declarat. E la philosophia dix: tu saps que lo mon es regit per Deu, empero encara to prouare per dues rahons. La primera es aquesta: tot ço qui es compost de coses contraries ha mester que sia compost per alguna altra cosa per la qual sien ajustades e conseruades; donques com lo mon tot sia aytal, e no sia res qui aquestes coses puxa ser sino Deu; car tant son contraries les coses de que es compost tot lo mon, que null temps no poguera ajustar ni conueir sino per algun qui hagues poder infinit per lo qual les coses totes contraries fossen ajustades, ne porien durar sino per lo dit poder per lo qual son conseruades, e lo qual ne pogues fer a   —162→   la sua guisa de totes, car les coses contraries ha gran repugnancia ab si o entre si per lurs proprietats naturals; per que appar que per alguna virtut altra sien ensemps, a la qual son sotsmeses. E la segona raho es aquesta: tota cosa composta de coses contraries, que en la sua composicio ha e serua mouiments ordenats e certs, e en la sua calitat e en lo seu esser te cert ordonament, quant al loch e al temps e en altres coses, ha mester en aquelles obres regidor e endreçador e gouernador; e aquest aytal nos appellam Deu, segons manera de nostre parlar. Donques conexer pots duymes que leugerament podem mostrar ab quins e quals gouernaments es regit lo mon, pus que saps que Deus es regidor del mon com ja demunt hauem dit, que sufficiencia, e compliment, e abundancia es contenguda en beneuyrança, e que Deus es beneuyrança vertadera. Donques pots conexer que Deus es per si mateix, e no per altres coses a ell stranyes, car no les ha obs; ell regeix e gouerna lo mon, car si hauia obs ajuda daltri no hauria en si complida sufficiencia ne abundancia, ne seria per si bastant. Donques appar que Deus per si, sens ajuda, ordona e regeix e gouerna totes coses; e totes coses son regides per aquell, qui es sobiranament bo e clarament ho regeix. E la philosophia dix: encara te dire altra cosa digne de recomptar, e poras la conexer per dues coses dessus dites, ço es, que Deus qui es sobiran ben es regidor de totes   —163→   coses, e que totes coses desigen ben: de les quals dues paraules se seguexen altres dues, ço es, que totes coses naturalment desigen esser regides per Deu, car lo dit regiment no seria complidament beneuyrat si era ab força, e ab despler. Axi mateix que neguna cosa no es moguda contra lo seu regiment, e si ho es, no pot durar ni profitar, com ell sia sobiranament poderos, e no sia cosa que li puxa contrestar en res. Donques pots hauer de totes les dessus dites paraules, que sobiran ben es aquell per lo qual son regides totes coses fortment e ordonades benignament, lo qual totes coses desigen. Respos Boeci: molt man plagudes les tues paraules, em som molt delitat en les tues deduccions, en tant que ja de vuymes me pinet de algunes paraules que he dites en lo començament, per les quals parria que condempnas algun poch la prouidencia diuinal. E la philosophia respos: segons quem appar, axi ta pres com als gigants, dels quals recompten les faules, que volent se combatre contra lo cel reeberen per Deus qui lals trames penitencia digna, car segons ques diu siauen se massa en lur força, e volgueren combatre lo cel, e Deus trames lamps del cel quils destroui. On deuets notar que segons ques lig en lo libre De natura, quel deu Saturnus qui fo pare de Jupiter fo fet rey, e alguns tirans leuaren se contra ell, per la qual cosa Jupiter los trames lamps qui los destroui. Altres dien que la dita faula fo feta   —164→   per los estrolechs de Egipte, los quals con volguessen venir en conexença del cel pus perfetament que per la vista, faeren una gran torra per ço que poguessen parlar en lo cel de la luna, e que sabessen quina es; e per ço car aquesta cosa es impossible de saber per hom mortal, diu se per alguns que aytant com mes obrauen de alt, aytant mes se abaxauen deuall, e que Deus per lo seu poder que ensenya destroui la lur obra per lamps. E per aço la philosophia dix: ¿vols que ajustem les paraules que hauem dites? per aventura exir ne ha alguna spira de veritat quant sien ensemps ordonadament ajustades. Respos Boeci: sia fet segons que a tu sia vijares. E la philosophia retorna algunes de les paraules en axi: no es dupte que Deus es tot poderos, e per ço pot fer totes coses, per que appar manifestament que no es res que Deus no puxa fer. Respos Boeci: no es negun qui haja discrecio e seny qui dupte en aquestes coses. E la philosophia dix: ¿e pot esser que Deus faça mal? Respos Boeci: certes no. E la philosophia dix: pots conexer que mal no es res, car aquell qui pot fer totes coses, e no es res que ell fer no puscha, no pot fer mal. Aci deuets notar que com Deus sia tot poderos, e lo seu poder no sia deffectiu, e mal no sia altra cosa sino deffalliment e priuacio de ben, no pot hauer començament en Deu, car negun deffalliment ne corrupcio de mal no deu esser posat en Deu, mas a les altres coses qui son en si deffallides; e per ço   —165→   diu hom que Deu de dret en dret no fa mal, mas les coses que ha creades que son en si deffectiues per sguard de Deu, fan e poder fer mal. Per que appar que mal no ha causa o començament effectiu, ço es de obra, mas de deffectiu, car no es sino deffalliment. Empero los deffalliments de les causes deffectiues se deuen reduir en Deu quant son ordonats a algun ben, com Deus sia pura bonesa, e totes coses reduescha a si mateix, es necessaria cosa que totes sien regides e ordonades a bona fi. En apres respos Boeci dient axi: ¿vols quet ho diga? par me quet vulles traure escarn e jochs de mi, car tot me fas star marauellat per les tues paraules merauellosament ordonades, e pren me axi com aquells de la casa den Dadulus, la qual casa es appellada laberintus, de la qual quant volen exir ells entren dins ella, e quant mes hi cuyden entrar dins mes ne ixen. Axi mateix quant jo cuyt entrar mes en saber aquestes coses de Deu, vijares mes que menys ne sapia, quant he hoides les tues paraules; e quant mes cuyt hauer acabat de saber, lauors veig que començ. E la philosophia respos: certes not escarnesch jo, mas vull te donar la condicio del sobiran ben, per la qual a conexer li hauem ja feta oracio. E dich te les sues condicions e proprietats naturals, e dich te que aytal es la forma e la proprietat de la sustancia diuinal que no deualla a coses estranyes, ni nos mescla ab aquelles, ne les reeb ab si; mas, segons   —166→   que dix Parmenides, roda e mou tot lo mon moble, e totes les coses mouibles conserua, ell stant segur. E si nos hauem dites rahons segons la natura de que parlam e pertanyents a la dita materia, no ten deuries marauellar, com tu haies apres per Plato que les paraules deuen esser vehines e confines de la materia de la qual hom parla; e semblants paraules diu Aristotil en les Etiques.

En aquest .xije. metre amonesta que tot hom perseuer en contemplar Deu, e posa la faula de Orpheu. E comença en lo lati Felix qui potuit.

EN apres la philosophia indui Boeci per versos que obre lo seu enteniment, e que nos leix vensre ni aterrar a la sensualitat, mas que tota vegada haja perseurança en venir a clara conexença de veritat, dient axi: Beneuenturat es aquell qui pot ab desig veure la font clara del ben, e pot lunyar de si los ligams de la terra pesuga e fexuga, ço es, los desigs desordonats e moguts per los senys corporals, los quals liguen e empatxen lenteniment el desuien: e axi mateix se enten del desigs e delits de les coses mundenals e terrenals, les quals liguen hom e empatxen fortment. E per lo contrari, desauenturat es   —167→   aquell quis lexa vensre a les coses dessus dites, segons que appar en la faula de Orpheu. On deuets saber e notar que Orpheu hauia vna muller la qual amaua molt e hauia nom Euridix; e vna vegada se esdeuench que Eurist jerma de Orpheu volia forçar desonestament la dita Euridix, la qual quant conech la intencio de Eurist que la volia pendre, fugili per vn prat, e mentre fugia la serp la morde, per lo qual mors mori e fo aportada als inferns. Lauores quant Orpheu hac sabuda la mort de sa muller tant amada e tant casta, hac molt gran dolor de la dita mort, e pres lo seu instrument lo qual sabia ben sonar, e comença de cerchar la dita muller; primerament per los deserts e per les forests, e sonaua tant dolçament e tant plasent que los arbres dels boschatges feya correr, e les aygues corrents forçaua de star, e tant era plasent lo seu so que lo ceruo sens temor se acostaua als lehons, e la lebra no hauia pahor de star prop los cans. E quant la hagues molt cerchada sonant son instrument per lo mon e no la trobas, per gran escalfament de amor que hauia a la muller dessus dita cerchaua la als inferns sonant son instrument; e quant fo a la porta, Cerberus qui es porter dinfern fo pres en lo so que li feya, e no li poch tanchar, per que ell entra demanant sa muller ab lo seu fonament. Per lo qual tochament los diables qui ponexen los mals feytors, començaren a plorar per pietat que hauien de Orpheu. E la roda en la qual sta fermat   —168→   lo cap de Ixion, cessa del seu rodar. Tantulus axi mateix no hac fam ne set. E lo voltor cessa de tirar lo fetge de Tici. Finalment que en Pluto, qui es senyor dels inferns, no poch sofferir e dix: o barons, tots som vençuts, donem li sa muller, car massa li costa, car per los seus cants e melodies e treballs la deu hauer; empero prengala ab aytal condicio, que quant sich sera exit nos regir vers los inferns, en altra manera perdrala sens esperança de recobrar, car no volem que altra vegada li sia donada. Lauores Orpheu pres la muller e exi dels inferns, e quant fo prop de la fi de la nit que exia dels inferns regiras e guarda, e vee los inferns; per que la sua muller li fon leuada e tolta e tornada als inferns. La exposicio de la dita faula es aquesta, segons que diu Fulgenti en lo libre De natures dels deus: Orpheu vol aytant dir com bell parler; Euridix vol dir bon juy e bona obra, e es dita muller de Orpheu car era bon e bell parler, per que a ell se pertany de ben jutjar e ben obrar, e als altres ensenyar aquelles matexes coses. Eurist vol dir aytant com hom virtuos, e encalçaua na Euridix car a persona virtuosa se pertany seguir bons juys e bones obres, e treballar en aconseguir aquelles: mas per ço car la encalçaua per lo prat, ço es, per los delits e entre los plaers mundenals, no la poch aconseguir, car fo morduda per la serp, e aportada a infern. Per la serp es entesa mala cobejança, car la bona obra es lauors   —169→   enuerinada per la serp quant es tochada de alguna mala cobejança; e es aportada a infern, car lauores mereix que sia condempnat en infern per ço com se dona a vicis e a peccats: car tot axi com quant los bons juys, e les bones obres que son ordonades al sobiran ben no son enuerinades per la serp de falça e orrible cobejança, per ço com son guarnides de caritat e de amor de Deu; tot axi quant mala cobejança es ordonada a alguna cosa terrenal, es desguarnida de caritat, e per ço es morduda per la serp. Lauores donchs lorpheu, ço es, lom qui es saui e bo e ben parlant, hauent dolor de la destruccio dels bons juys e de les bones obres, pren lo seu instrument, ço es, la bona e bella parlaria, per la qual vol corregir e castigar les males e soptoses cobejances de les gents, e cercha per diuerses partides, car en diuerses maneres les gents fan males obres. E primerament Deu vol corregir les gents de aquells vicis que apparen defora per obres sens discrecio fetes; e aço signifiquen los bochatges que fehia correr, e les aygues corrents que forçaua que aturassen. Per los boschatges son enteses les persones qui son axi siluestres e rudals que enuides se volen regir per negun. Per les aygues qui son molles son enteses les persones flaques en contrestar a temptacions. Per los ceruos son enteses les persones leugeres de seny. Per los lehons, persones qui han massa rigor e crueltat. Per les lebres, persones pahorugues. E   —170→   per los cans, persones iroses. Tots demunt dits e semblants quant lo saui e bon parler volen escoltar, poden couinentment concordar ab si mateys, e ab los altres estar, e poden couinentment viure ensemps. En apres Orpheu, ço es, la persona sauia e bona e ben parlant, fa corregir en vers si los vicis que hauem dins nostres pensaments, los quals son entesos per los inferns qui son amagats. E primerament es la volentat que es nostre porter, la qual si no es reglada ab veritat de conexença del enteniment, ço es, si no coneix ço que deu voler, e que deu esquiuar, obre la porta de infern tirant nos a les coses terrenals; e quant es reglada per doctrina de veritat e de bonesa, solament desija e pren ço que es bo per si, e lauores son les portes de la conexença vbertes. Segueix se que les deesses que son punidores dels mals feytors ploraren per compassio. On deuets notar que quant la nostra volentat es fermada en desijar alguna cosa, dona gran affliccio e turments, per tristor que ha quant no pot aconseguir la cosa que de tot en tot desijaua; e per ço son enteses les dites deesses, ço es, les dites cogitacions que daytal cosa hauem quens donen turment. Per que son dites per los poetes furioses, car ab furia e ab ira nos fan moure, e dien que son tres: la primera appellen eleccio, ço es, treballosa; la segona cefonia, ço es, cridant ab grans veus; la tercera mogera, ço es, barallosa. Volien dir que aytals coses ab treballs les pensam,   —171→   en apres per paraules ho mostram ço que dins tenim, e seguexen se apres les baralles. Aquestes cogitacions quens donen affliccio vençudes per Orpheu demunt dit, ploraren quant conegueren que hauien errat hauent dolor e desplaer daço que ses esdeuengut. En apres posa tres peccats qui encloen en si tots los altres: lo primer es ergull, e aquest es entes per ço que diu que la roda en la qual era fermat lo cap de Ixio cessa de rodar. Car segons que recompten los poetes, Ixio fo secretari o cambrer de na Juno qui es deessa de les dones qui prenen marit e que infanten; e lo dit Ixio volch jaure ab la dita Juno per gran desig que hauia de aconseguir grans honors, la qual cosa com la volgues fer, e no la pogues aconseguir, isque dell molt gran sutzura de la qual foren engenrats los gigants quant la dita sutzura fo escampada sobre la terra: la qual cosa com los deus la haguessen vista, en pena de tan gran peccat prengueren lo seu cap e fermaren lo en vna roda que no cessas de rodar. E vol dir que cells qui en aytals honors posen lur beneuyrança, tots temps se mouen axi com roda, car si a la vna part pugen, de la altra cahen es baxen, e si en vna son leuats en altra son desraygats e baxats. Lo segon peccat diu que es auricia, quant diu que Tantulus moria de fam e de set, e quant vench Orpheu no hac fam ni set. Tantulus fo molt auar, axi que nos gosaua sadollar e feya morir sa companya de fam e de set, per   —172→   que son posat en infern en aygua tro a la barba e no podia beure, e dessus li penjaua vn pom molt excellent de odor e de sabor, e statua prop de la bocha, e no podia menjar, per que hauia gran fam e gran fet; e lauores per la melodia de Orpheu no hac fam ni set, car per la bocha virtuosa tot desig desordonat per auaricia es tolt e reffrenat. Lo terç es peccat de carnalitat, quant diu que lo voltor cessa de tirar lo fetge de Tici. Aquest son gigant molt luxurios qui per la sua gran viltat volch corrompre na Letona qui fo mare de na Diana, la qual Diana fo feta deessa de castedat; e axi mateix fo mare de Apollo, lo qual fo fet deu: per la qual cosa son condempnat en los inferns que vn voltor pesques tostemps lo seu fetge. Per lo qual Tici son entesos tots los luxuriosos. E jassia que aquests tres peccats axi com principals sien declarats en aquesta faula, empero de tots vicis conte veritat, cor per bonesa de virtut e de sauiesa tots los vicis e peccats son corregits e esmenats. E per tota la faula appar que aquells qui carament amen, no dupten ne han peresa de treballar; mas la ley quils fo posada los dobla la dolor, car tot treball ha perdut. ¿E quin deu donar ley a les persones qui amen vertaderament? certes amor fa trenchar tota ley. Donques si tu has vera amor als bens vertaders no deus guardar detras, car perdries los; e siy poses fermament la tua amor neguna ley noy tembras, car no es neguna ley contra aquella   —173→   beneuyrança perfeta sino tornar atras. Donques vosaltres tots quant sots qui volets endreçar los vostres coratges en lo sobiran ben, e fermats en aquell la vostra amor, prenets vos esguard de la dita faula car a vosaltres se esguarda. On cells qui la coua dels inferns guardaran, perdran totes celles coses qui son millors e que mes amen per natura, car son molt auiladament e mesquina vençuts. On deuets notar que jassia que algun haja e posseescha los bens temporals, si non usa contra dret juy de la raho no es dit vençut; ne guarda detras si donchs no hi posa son cor tant quant quen exoblit per aquells los bens perpetuals; car pot ne vsar ordonadament, e ahordonar totes les sues obres e lus de les dites coses temporals per dreta raho. Mas cell qui los bens jusans ama mes que no deu, e si delita sobres, per los quals es empatxat de veure la dita font de lum, la qual es desijada naturalment per tuyt; aquell aytal pert mesquinament la claredat de la dita font, e no la pot cobrar si la pert a la fi de la nit, ço es a la hora de la mort.