Lo procés de les olives e disputa dels joves hi dels vells, fet per alguns trobadors avant nomenats, e lo sompni de Johan Johan

(València, 1497)

Bernat Fenollar

[Nota preliminar: La versió que presentem de Lo Procés de les Olives és la de l'incunable publicat a València per Lope de Roca el 1497. Podeu consultar el facsímil digital a l'adreça de la Biblioteca Valenciana http://bv2.gva.es/pages/ficha.htm?id=96. També hem consultat les edicions següents:

Bernat Fenollar et al., Lo procés de les olives. Lo somni de Joan Joan, ed. de Vicent Pitarch i Lluís Gimeno, estudi introductori de Salvador Jàfer, València, Tres i Quatre, 1988.

Miquel i Planas, Ramon, Cançoner Satírich Valencià, Barcelona, Biblioteca Catalana, 1911.

Hem aplicat els criteris d'edició següents:

Separem mots d'acord amb la normativa actual.

Regularitzem u/v, i/j.

Accentuem bàsicament diacrítics, formes verbals i d'altres mots d'acord amb la normativa actual, usant formes occidentals. Usem la dièresi bàsicament en els diftongs creixents, ja que en altres casos que la normativa actual requeriria dièresi en el text se'ns apareix alguna altra marca d'hiatus, exemple: hohi, hoya.

Desfem les aglutinacions: amb apòstrof o guionet quan corresponga a la normativa actual, amb punt volat quan no. També posarem guionet quan calga segons la normativa actual: ex. ajustar hi > ajustar-hi.

Usem l·l d'acord amb la normativa actual.

Hem intentat millorar la puntuació d'acord amb criteris actuals.

No obstant això, hem corregit algunes lectures de l'incunable o bé n'hem mantigut d'altres que ressenyem tot seguit (citem per número de vers de la nostra edició).

86: de] de de
112: dents y genives] hem reconstruït la y que no hi és a l'incunable
132: fan] fau
239: clamau-vos] clamavos
247: de les bales] dels bales
281: mantenim vostre força tal com apareix a l'incunable
406: olives de lor] a l'incunable apareix olor però han esborrat la o
447: d'oliva] d'olvia
476: amprendre] ampredre
641: vostra] vestra
657: poreu] preu
680: se acusa] sea acusa
854: són] sou
873: vullen] vulleu
876: despullen] despulleu
938: les dones] los
1059: va-sse'n] vasseu
1107: a mi] am
1289: les tristes] los
Rúbrica: Mossén] mosseu
1348: tant] tent
1413: desfreç] deffreç
1445: motius] motins
1528: d'abans] d'abaus
1641: voldria-us] voldrians
1646: que u] quen
Rúbrica: En l'incunable Nancís apareix corregit d'una altra mà.
1709: les] los
1791: scorça] storça
1813: volen] voleu
1817: rahonables] rahonalles
1837: oneix] sembla que hi ha una intervenció forana que taca la i a l'exemplar de l'incunable
1934: seny] seuy.]

Lo procés de les olives

Demana lo Reverent Mossén Fenollar al honrat y discret en Johan Moreno

	De vós y de mi lo temps assegura
	a l'home celós de mal sospitar,
	car tot nostre fet està en parlar,
	cercant lo descans d'enuig e tristura.
	Perquè vull saber, menjant vós olives,	5
	lo com de aquelles traheu lo pinyol,
	i com, de la closca, lo chich caragol,
	que fer yo no u puch, sens dents, ab genives.

RESPOSTA


	D'olives lo past és fina pastura,
	molt més que lo çucre se pot desijar;	10
	yo no só en temps de renunciar,
	car fort en mi sent rebrotar natura,
	e tinch gran desig de dolçes olives
	que, ab gran sabor, lança's lo pinyol,
	menjant per lo gust d'un bell caragol	15
	que tinch molt guardat per fregar genives.

RÈPLICA


	Puix també glosau la mia textura
	y ab seny equívoch voleu postil·lar,
	yo·m dubte que·l brot que us veu rebrotar
	retinga virtut, ni menys la verdura.	20
	Y, ab tan flach rotló, de tan forts olives
	no crech que may oli tragau del pinyol
	si banya no trau vostre caragol,
	donchs, com poreu may fregar-ne genives?

RESPOSTA


	Yo no·m maravell de vostra pintura	25
	ni de la tenor de vostre cantar,
	que vós me vullau com a vós jutgar,
	segons vostre test vós feu la lectura.
	Si vós no podeu menjar les olives,
	yo tinch fermes dents per traure·l pinyol,	30
	hi, treta la banya, lo viu caragol
	fa créixer saliva per boca y genives.

RÈPLICA


	Fengir de potència edat tan madura,
	aquesta rahó no vull decretar;
	consell tan loat no·s deu oblidar:	35
	cognosce te ipsum, car és gran cordura.
	Y axí jutgareu, ab tendres olives,
	lo quant poch campeja lo corcat pinyol,
	hi·l calapatench mustiu caragol
	si pot fer boçí que umpla genives.	40

RESPOSTA


	Segons nostra ffe y per conjectura,
	resurrecció no·s deu gens dubtar:
	demostren virtut de ressuscitar
	la vista y lo toch de bella figura.
	Tal proprietat tenen les olives:	45
	que fan gros boçí d'esmortit pinyol,
	hi alçar lo cap al fluix caragol,
	cercant aquell loch on són les genives.

RÈPLICA


	Alçar pot lo cap, mas no serà dura
	la carn de aquell, per a barrinar	50
	l'esmortit pinyol pot vida cobrar,
	mas força no pas d'obrir tancadura.
	Deixau, donchs, als jóvens aqueixes olives,
	hi vós, com a vell, salvau lo pinyol:
	reclam és de guatles vostre caragol,	55
	tam fluix com dieu per rompre genives.

RESPOSTA


	D'aquestes olives feta faixadura,
	jens vós no dubteu que fa revivar,
	que ab medicina axí singular
	lo vell bé porà llimar la clausura.	60
	Vós feu mal juhí contra les olives,
	de l'arbre d'amor bell fruyt sens pinyol,
	car fan escalfar lo fret caragol
	y entrar sens empaig de dures genives.

RÈPLICA


	Del libre d'amor és ley y escriptura	65
	que, tantost que l'om se coneix passar
	lo punt hi lo terme del sexantenar,
	se deixe d'amors ni·n prenga procura.
	Inàbil és fet per a tals olives,
	ni per a may traure d'aquelles pinyol,	70
	la vella virtut de tal caragol,
	e, donchs, avorrir deuen tals genives.

RESPOSTA


	Aquell gran esplet que molts desnatura
	en la joventut, per molt praticar,
	a la velledat no deixa plegar	75
	virtut natural, mas fa que poch dura.
	Donchs, si·m só guardat per a tals olives
	sembrant sens excés lavor del pinyol,
	miracle no és al vell caragol
	restar-li virtut d'entrar per genives.	80

RÈPLICA


	Tendran les olives prou gran desventura,
	que·l vostr·apetit hagen a·sperar;
	e si en jovent volgués dejunar,
	en la velledat, sentreu-ne feretura?
	No·s poden salvar tan fines olives	85
	ab such ja florit de rànciu pinyol,
	deffall per poch ús cascun caragol,
	tan prest com per massa amprar les genives.

RESPOSTA


	Enveja mostrau de ma gran ventura,
	que·ls béns de amor me hajen a dar:	90
	yo no só com vós, que no pot portar
	vostra ànima cos feixuch de vellura.
	No us prenga desig de les tals olives
	ni·n cobdicieu molla ni pinyol,
	que·n vós no y viuria lo mort caragol,	95
	en cas que us prestassen la boca y genives.

RÈPLICA


	Si·l meu cos se nega, lo vostre no sura:
	que vells som los dos e no·s pot negar,
	donchs, com la ventura vos puch envejar
	que us vinga tan prop de la sepultura?	100
	Cert, yo no desije com vós les olives,
	ni puch en aquelles plantar lo pinyol:
	puix vós no podeu alçar caragol,
	donau peix seget a vostres genives.

RESPOSTA


	Vós tot sou vestit de tal vestidura	105
	qual vós la volríeu en mi abrigar,
	açò·s manifest a qui u vol mirar,
	no us vull dir injuria que·m par oradura.
	Hi voleu fengir no menjar olives
	per por de infàmia hi del seu pinyol,	110
	ypòcrit sí sou en lo caragol,
	yo jens no u puch ser ab dents y genives.

RÈPLICA


	Atorgue-us que sent dels vells la pressura,
	y dolch-me de vós que no·m façau par,
	ypòcrit may fuy, mas vull-me arreglar	115
	segons la edat dispon y mesura.
	Menjau les madures, almenys, les olives,
	que prest separades seran del pinyol,
	deixau ja les verdes, que·l flach caragol
	jamés romprà·l cuyro de fermes genives.	120

RESPOSTA


	En l'enteniment teniu gran foscura,
	perquè vós pensau que·l vell paladar
	la tendra perdiu no deja tastar,
	ni del vert agràs menjar de l'agrura.
	Yo stich desmenjat: madures olives	125
	no·m donen sabor tant com un pinyol,
	si vull alegrar lo trist caragol,
	açò no puch fer sens tendres genives.

RÈPLICA


	Del que us he yo dit, la judicatura
	remet a rahó si u deveu servar:	130
	les dones huy amen ab cor tan avar,
	que fan més al doble pagar la costura,
	majorment als vells, les tendres olives,
	que·n trahen diners, lo such y·l pinyol,
	als jóvens rescaten ab dur caragol,	135
	pensau que faran a vostres genives!

RESPOSTA


	Axí com per tast, o per desmesura,
	o experiment de sabor mudar,
	la cendra y la terra y·l carbó menjar,
	he vist que·n les dones algunes atura.	140
	Rahó és major les verdes olives
	desijar, de vell, lo fruyt o pinyol:
	més val que carbó lo dolç caragol
	d'aquell vell qui sab çercar les genives.

RÈPLICA


	Puix és, donchs, prudència ab tempre y mesura,	145
	en son cas y loch, lo riure y burlar,
	y gran cortesia voler-se'n deixar,
	deixem lo deport, no·ns porte fartura;
	ab pacte, però, que d'estes olives
	perdau lo record y·l gust del pinyol,	150
	tenint arregnat vostre caragol,
	y de la virtut cerqueu les genives.

TORNADA


	Ab molt ferma ffe crech yo, tals olives
	grossals y tam belles, no·ls manca pinyol.
	Deixau-les menjar aquel caragol,	155
	qu·és propi lo past de semblants genives.

RESPOSTA


	Si us he fet contrast ab diligent cura,
	per un bell donayre ho podeu passar;
	car lo pensament tinch luny de amar
	a dones que porten l'amor tan escura.	160
	Açò he fengit per menjar olives
	ab vós en est plat, puix no han pinyol,
	les amors que tinch, per un caragol
	só prest de donar, ni vull ses genives.

TORNADA


	Honest confessor: les vostres olives	165
	són morals virtuts que lancen pinyol
	de ànima y cors y del caragol,
	exint belles flors de vostres genives.

Mossén Fenollar a la Senyora Olives

	Ensems vos puch dir, senyora Olives,
	que may vos he vist he sé bé qui sou,	170
	puix l'aygua tan dolça de vostre bell pou
	les velles carns mortes fa jóvens hi vives.
	Donchs, vostres olives, pux són de tal lista
	que grans excel·lències reporten ab si,
	lo nom hi los fets se liguen axí,	175
	que tant vos conech com si us agués vista.

Escriu lo magnífich Mossén Jaume Gaçull, cavaller, al Reverent Mossén Fenollar, com a procurador d'en Moreno

	Report d'unes noves me força que us diga
	lo que ja no puch cobrir ni callar,
	com veig, reverent mossén Fenollar,
	voleu ab tothom tenir enemiga,	180
	hi, cas acordat, cercar mil baralles,
	debats y porfídies, contrasts, qüestions,
	passant tots los punts, los térmens hi ralles,
	per fer que prevalguen les vostres rahons.

	Si·n vostre jovent cercàveu reboltes,	185
	quant vós fes la Brama també com ral quaix,
	encara que fésseu lavors alt o baix,
	lo temps, la edat, cobrihen tals voltes.
	Mas veure que us dure fins ara·l mal vici
	hi no us esmeneu de pràtiques tals,	190
	voleu de diable usar del offici,
	trepant, pecigant, çercant tostems mals.

	Hi, per lo que us ame, lo cor no·m comporta
	callar lo que vull hojau vós de mi,
	hi més recordant-me, per vós, que·m seguí	195
	en dies passats deffora, en l'orta.
	En l'any de les morts, quant vós dels pagesos
	hagués bandejat los mots casolans,
	yo sé quins estaven, quan braus hi ençesos,
	si yo no y hagués tengudes les mans.	200

	Y encara voleu vós fer inventari
	dels actes hi vida de qui no us coneix,
	hi jens no pensau que no us ho mereix,
	ni quant és bon home hi digne notari.
	Per ço, yo us suplich, perquè altra vegada	205
	en altra congoixa semblant no us trobeu,
	vullau recordar-vos que·n boca çerrada
	no y entra la mosca, com vós bé sabeu.

	Per uns olivars o peus d'oliveres,
	que no sé si fan olives de lor,	210
	voleu malcorar hi metre mal cor
	a qui les conrrea en moltes maneres,
	dient-li rahons que són escusades,
	hi més per a vós segons qui n'estau,
	que ja diu la gent, ab vostres pedrades	215
	dreçades a ell, a vós encontrau.

	Y a mi en estrem, mossényer, me pesa,
	hi tant que no u baste del tot encarir,
	que·n mal ni en bé negú puga dir
	que vós no tingau la lengua cortesa.	220
	Hi l'u diu que u feu de pura enveja,
	hi l'altre qu·és tal lo vostre costum,
	hi l'altre respon qu·és cosa molt leja
	que prenguen de vós, en loch de lum, fum.

	Ferit crech que sou del mal de Ximeno,	225
	com veig que la rata acaça al gat,
	si vós en lo nàixer vos sou avançat,
	quin mal vos hi mir lo bo d'en Moreno?
	Tornau, reverent, tornau a la ralla,
	mirau-vos, mossényer, un poch al espill,	230
	hi no direu oncle al qui en la talla,
	en dies y en obres, vos pot ésser fill.

	Consell haveu dat a qui no·l demana,
	per ffur d'aquest regne cinch sous li deveu,
	mas ja sé què u fa: que puix no podeu,	235
	voldríeu que tots perdessen la gana.
	Comunament vem, tantost, que·l temps passa,
	se pega l'anveja molt més que·l rovell,
	clamau-vos de vós que us sou cuytat massa,
	ab «no y puch fer pus», com feya·n Borrell.	240

	Car bona us diria que fósseu, mossényer,
	tallat de tal luna com és lo Johan;
	y almenys, no rebent en ell tal engan,
	no crech tan avant vos véssem empényer.
	Y encara·n daríeu la clocha de ales	245
	y ab ella, de tornes, lo vostre cerró,
	hi no us guastaria lo pes de les bales,
	dels anys que teniu, tan fort lo gipó.

	Que no sé què y veu en ell vós, fins ara,
	per on lo dejau tenir en tan poch,	250
	que yo crech que basta passar també·l joch,
	que no restaria deutor de la tara.
	Car veig de bon meliç la mostra deffora,
	i dins és corcat, axò yo no u sé,
	mas crech que porà, a legua per hora,	255
	anar a son pas encara molt bé.

	Puix ell no us demana favor ni ajuda
	a vós, qui us consella passar tant avant,
	que·m par que voleu posar a l'encant
	la força que vós teniu ja perduda?	260
	Renom de bon metge voleu vós y fama,
	si y creu molt guanyar, usau-ne pels dos,
	y, a mal de renyons, faixau-vos la cama,
	i may lo guariu, yo pague per vós.

	Haveu-ho legit en cartes molt velles,	265
	o en l'Aviçenna, o en l'Ipocràs?
	Yo no sé nengú que no s'enganàs
	en veure de vós tan grans maravelles.
	Moreno son mal confessa y atorga,
	qu·està·n lo desig tan fundo com veu	270
	hi, sens exarops, donau-li vós porga?
	En loch de guarir-lo, matar-lo voleu.

	No crech que n'ixcau per ara bon mestre,
	i sé que s'és fet lo vostre saber,
	car veure los trets tan luny del paper	275
	senyalen no ésser de home prou destre.
	Donchs pràtiques tals, mossènyer, dexau-les,
	que vós per a elles no sou de son for,
	car may ab exarms, conjurs ni paraules,
	he vist yo guarir de basques de cor.	280

	Si vós lo jutgau segons vostre força,
	en cert, reverent, gran erra preniu,
	car veig-lo anar asit y tan viu
	que mostra tenir molt prima la scorça.
	Y·l caragol seu deu ser lo d'en Maura,	285
	que pren ab les baves les mosques al sol,
	y on fica la banya tant cava y laura,
	que moltes vegades forada·l trespol.

	D'uns gats que y ha lépols me sembla que sia,
	que, si dins en l'olla pot metre lo cap,	290
	per molt que li diguen «xo!» «fora!» ni «çap!»
	jamés del lepar deixar-se sabria.
	Y axí com uns goços que són d'una casta
	que diu lo reffrany: «criat de l'Urgell,
	que ans que may deixe lo mos de la pasta,	295
	cent mil bastonades podeu dar en ell».

	Hi·l gat, ab gest simple prou voltes arrapa,
	y tots dies vem mentir los senyals,
	y moltes vegades trobam menestrals
	y bons bevedors davall mala capa.	300
	Deixau-li, donchs, vós, menjar les olives,
	que més que l'esturç té fort lo ventrell,
	puix per a guarir-li aquelles adives,
	no li satisfà lo vostre consell.

	Perquè, ben mirada la pràtica sua,	305
	yo·l veig molt conforme al bon esquirol,
	que, stant a la pluja, a l'ayre y al sol,
	s'adarga hi·s cobre tostemps ab la cua.
	Y tinch, per ma ffe, per cosa molt certa,
	que d'algunes bregues en què s'és trobat,	310
	encara li resta anar alaherta,
	portant de continu lo dart embagat.

	Puix canes ni banyes per dies no vénen,
	jutgau per les obres y no pels cabells,
	majorment que huy dels jóvens y vells	315
	les dones repelen, agaffen y prenen.
	E quant los vells fluixen, lavors elles tiren
	a casa lo moble, la roba y diners,
	car bé sabeu vós que·ls qui bé offiren
	aquells a la stola arriben primers.	320

	Car no és lo temps qual ésser solia,
	com vós d'aquest àbit anàveu vestit,
	que de la cançó que déyeu de nit
	ab un «gran mercés» pagaven de dia.
	Y ab un ramellet y ab una floreta	325
	que us dava la dama restàveu content,
	pensant que teníeu soberga bestreta,
	y axí us governaven de fum y de vent.

	Y aquelles amors se deyen beneytes,
	car no s'encantaven a qui y dóna més,	330
	ni staven les dones sobre l'interés
	de nit ni de dia, vetlant ni asseytes.
	Y ab tot que may fon amor rahonable,
	car may per rahó amor se regí,
	i en vostre temps la ves variable,	335
	poch ferma y fràgil, pijor està huy.

	Segons lo que yo puch dir ni escriure,
	mas sol per hoyda, que alre no y sé,
	ab tot que jamés un dia de bé
	me vist per a veure'm de pena delliure.	340
	E huy ja no s'usa que molt se detinga,
	perquè l'esperar no·ls porte affany,
	mas si y ha què pendre, desigen que vinga
	e puix sia prest, si·s vol en mal guany.

	Si contra l'amor valgués saviesa,	345
	saber, ni lo seny, ni menys la edat,
	és cert que David se'n fóra guardat,
	mas veig que·ls més savis jamés l'an entesa.
	Puix no ignorau lo test ni la glosa
	de quant vos puch dir, ni menys lo decret,	350
	usau lo reffrany: «no sab on se posa,
	en qui ni per què, amor ni lo fret».

	Y ab tot que per jove no·s deja entendre,
	car prou se coneix que va cap avall,
	posar no·l deveu tan poch en lo ball,	355
	qu·entre·ls espatlats se puixa compendre.
	Car bé conech yo que·ls vells que huy s'usen
	y tenen bon cor, bravegen tostemps,
	y aprés, ells mateixos s'enculpen y acusen,
	com volen dels jóvens seguir los extrems.	360

	Y aquests, entre l'any alguna vegada,
	si passen carrera per un bell delit,
	encara que·ls faça aprés mal proffit,
	alegres ne resten d'aver-la passada.
	Però si·s forçat que tornen a córrer,	365
	ab tanta congoixa s'afferren als crins
	que, per molt que·ls vulla fortuna socórrer,
	prou mala jornada daran als roçins.

	Si ell és d'aquests que fan tals mesures,
	que prou per la mostra també no u descrech,	370
	a vós, què us hi va que porte son plech,
	lo cloure·l contracte a miges costures?
	Donchs, no li bequeu sobre la berena,
	en dir-li què fa, si pot o no pot,
	que prou té que fer de mala fahena,	375
	si sense menjar-ne bestrau a l'escot.

	Y axí·s pot bé creure que sia possible
	lo sí com lo no, segons va lo temps,
	que tant veig les coses anar pels extrems,
	que res yo no dubte ésser impossible.	380
	E no façau cas si ella se n'alta,
	si·l deu o no·l deu voler ni amar,
	que stant la rahó en elles malalta,
	prou voltes se'n poden los comptes errar.

	Perquè huy les dones estan malveades	385
	en fer lo revés del que deuen fer,
	hi fan lo que deuen quant no u han mester,
	si may per desastre ho fan a vegades.
	Però si alguna se'n troba que sia
	deffora d'est compte, traheu-la'm del viu,	390
	y, almenys ab rahó, per ella·s diria:
	«una horoneta tanpoch no fa stiu».

	Però, per no perdre lo tranch d'esta dança,
	i d'esta madeixa lo cap ni lo fil,
	mostrar-vos vull yo rahons més de mil	395
	per hon lo Moreno no deu fer mudança.
	Perquè, si y pensau, per molts bons respectes
	tantost mudareu de oppinió,
	si d'estes olives mirau los effectes,
	ni quant fortiffiquen la mia rahó.	400

	Olives són fruyta portant avantatge
	en moltes maneres als altres fruytals,
	hi d'elles lo such guareix de molts mals,
	hi vallen les fulles a mal de bocatge,
	hi, verts o madures, tan grans béns reporten,	405
	hi no menys si són olives de lor,
	que·l cap y·l ventrell apuren, conforten,
	reserven d'umor y alegren lo cor.

	Olives són fruyta que l'oli hix d'elles
	prement y estrenyent-les, segons se pertany,	410
	y a Déu hi als sants pregam entre l'any
	ab molts patenostres semblants a d'aquelles,
	dels quals molt se alten hi s'ampren les dames,
	hi d'olis tanbé no resten de buyt,
	hi·l dia de Rams beneheixen les rames	415
	de llor, d'olivera, car tots fan un fruyt.

	Olives són bones al cors y molt sanes,
	car mouen y exciten del gust la sabor;
	y a voltes affilen tam prim lo rahor,
	que fan molt espesses alçar les capçanes.	420
	Olives són fruyta que·n l'any se reserva
	molt fresca, molt tendra, molt vert hi gentil,
	y a causa del bàlsem que tant les conserva,
	al preu de la grana compram lo brasil.

	Olives són past de tanta dolçura,	425
	que·n poden menjar los jóvens hi vells,
	hi·ls metges no·l veden als dèbils ventrells
	puix sien menjades ab tento y mesura.
	Hi res no y ha en elles que no aproffite,
	car molt bon caliu se fa dels pinyols,	430
	donchs, com se pot dir que no ressucite
	la sua licor als morts caragols?

	Car tanta virtut d'aquelles emana,
	que no pot sens oli cremar lo cresol,
	i menys té sabor sens oli la col,	435
	ni·s pot sense oli cardar bé la lana.
	Per ço, quant la làntia fa lum esmortida,
	se pot bé conéixer ab justa rahó
	que deu tenir l'oli escàs hi a mida,
	o és de la metcha roín lo cotó.	440

	Donchs, puix lo Moreno s'esforça y treballa
	cercar del camí, la senda y atall,
	per metre·n pollera y en past lo seu gall,
	deixau-li menjar lo gra o la palla;
	devore si·s vol les rames hi fulles,	445
	la çoqua, los brots, lo cor hi raels,
	car puix que d'oliva sien par a fulles,
	millors li sabran que les canyamels.

	Però si a vós, legint estes noves,
	vos creix la saliva, o poch o no-rres,	450
	hoint hi parlant axí de l'arnés,
	per res no vullau venir a les proves.
	Mas, si per ventura se mou jens la broqua,
	podeu fer lo compte d'aquell castellà,
	que, stant mort de fam, al fum de la oqua	455
	tres pans de migans en sech se menjà.

Ffinida
	Tanbé si voleu, per lo que us conselle,
	que pague per vós los vostres cinch sous,
	puix és lo roydo major que les nous,
	hi vós sou content, de res no m'apelle,	460
	hi més, si no us sembla que prou a mi toque
	voler-vos reptar, hi us par qu·é fet mal,
	puix part tant segura procure y advoque,
	si no us ve a compte, restem al cabal.

Ffi