Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.
Anterior Indice Siguiente


Escriu hu a Mossén Gaçull, lo qual, per no ésser conegut, se sotascriu lo síndich del comú dels peixcadós; hi vol que la resposta sia donada a miçer verdencha

Digau, mossén Jaume Gaçull, mol afable,  465
gentill cavaller, ministre de pau,
què us mou, que tots dies la guerra cercau
al tan pacifich domer venerable,
al qual enculpau perquè vol reprendre
al bo d'en Moreno d'olives menjar,  470
per quant ab genives no pot mastegar,
ni fer que d'aquelles no·s veja ofendre?

Ab gran rahó, donchs, aquell vull defendre,
e jutge molt just que los seus cinch sous
pagar vós deveu en bells reals nous,  475
volent contra dret tals bregues amprendre.
Per ço yo us avís: ab obres tan fictes,
penssant-vos senyar, a vós traheu l'ull,
si no u retractau vós, digne Gaçull,
mostrant del Fenoll ser bons los edictes.  480

Per places, carrers, en molt grans conflictes,
ab vostre parlar l'aveu maltractat,
per ell, en ses cobles, haver consellat
al vell que tant mostra les forçes aflictes.
Hi vós lo feu jove ab barba florida,  485
asit hi molt hert e tot desenbolt,
dient que, tan vell ruhat hi ja tolt,
en temple de Venus que fine sa vida.

Y en tan gran estrem haveu favorida
la part de aquell, que·l feu reverdir,  490
y, ab sos setant·anys, amors vol servir
ab dona que avi o pare lo crida.
Mas ja miren çegos les vostres capvives,
hi·ls pechs no ignoren la causa per què
varau al Moreno, mostrant bona fe,  495
del qual són les carns més mortes que vives.

Car vós les menjau aquexes olives,
y ell, l'almaçerer, ab gran passió
açota·l roçí menant lo rotló,
trahent ab l'açot d'aquell les adives.  500
Hi puja·b treball aquella gran biga
que prem les olives dolç oli brollant,
y aquell lo solatge va sols replegant,
hi vós lo més pur meteu en botiga.

Hi vós les menjau ab goig sens fatiga,  505
y axí feu la tala y aquell paga·l clam,
hi vós sou ja fart quant ell mor de fam,
hi feu que d'aquell lo món tot se riga.
Donchs, no és maravella si feu la part sua
e tant l'empenyeu en semblants amors,  510
jutjant avengudes les sues errors,
y ell pensa tenir un gat per la cua.

O, bon cavaller, sens taca ni rua,
de viudes, pobils, valent defensor!
D'aquestes olives fruhiu la licor,  515
hi·l trist de Johan en tems de fret sua.
Yo·m dupte que may guanyeu vós salari,
per molt que refer vullau vostre joch,
Johan pren la vista, hi vós lo dolç toch,
gustant les olives, y aquell lo agari.  520


Tornada
Donchs, si·l capellà ha dit al notari
que may lo pinyol d'olives lo toch,
ni del caragol que no·n faça stoch,
ha fet lo que deu usant de vicari.


Fi
Hi vós, cavaller astut hi cossari,  525
que ficte li dau escach per lo roch,
penssau, al discret, de fer-lo badoch,
si us fa tan culpable com dir-li falsari.


Respon Mossén Gaçull al Síndich del comú

Si moltes ne feu vós d'estes ampreses,
jutjant com alcadí los fets de nengú,  530
yo·m dupte que y basten los béns del comú
ni·ls vostres, en Síndich, als dans hi despeses.
Si perjohí vostre vos sembla que sia,
al batle pertany purgar tals recors,
o al mustaçaf ab los vehedors,  535
que mana y governa la peixcateria.

Per què, fins a huy, per nenguna via,
puix tant per lo clero vos entrameteu,
no sé que·n capítol pugau tenir veu,
ni menys empachar-vos de la sagrestia.  540
Curau de la xàrcia, o de la brogina,
tenint arreglats los vostres sargans,
que lo Fenollar hi yo som germans
de nom hi de armes, sens os ni espina.

Hi no us cal ab mi armar contramina,  545
volent que retracte lo que ja tinch dit,
que si bé mirau tot quant he yo scrit,
no u cal més passar per nenguna tina.
Car prou limitat hi prou rahonable,
en tot hi per tot, veureu lo proçés,  550
si ja no voleu glosar al revés,
segons senyalau en fer-me culpable.

Car lo reverent, roçí d'un estable,
està de continu rifant ab tothom,
hi, vent que tractava tan mal aquell prom,  555
gens no·m paregué ser cosa loable
que no m'i posàs, per ben avenir-los,
ans que no·s gafassen los dos a cabells,
perquè ja y corrien tals noves entr·ells,
que fon bé mester axí departir-los.  560

Hi perquè millor degués conduhir-los,
y almenys de Moreno fes taula lo joch,
entrí ab la sua perquè, poch a poch,
tirant hi mollant, pogués avenir-los,
car si li vingués ab lo fre en la cara,  565
hi no li portàs laugera la mà,
dient-li ses plagues, com lo capellà,
estendre seria molt més la màscara.

Y axí tenim vist y és cosa molt clara,
que resten contents hi molt pasifichs,  570
y, axí com solien, germans hi amichs,
que may són tornats a noves fins ara.
Però, puix tirant a pedra perduda,
voleu de Moreno lo mal encarir,
vos dich que stà·l joch tan prim y a medir,  575
que no sé dels dos de qui és la cayguda,

ni qual ha mester favor ni ajuda.
Dexar-o vull yo per als miradors,
que si del qu·é dit me'n fan ja clamors,
per massa parlar-ne tinch por que no puda.  580
Mas, puix m'enculpau que sols yo l'empare
per çert interés que porte cubert,
vos dich que tothom ho sab ja prou çert
quin deute li tinch, car só-li compare.

Donchs, què y faré yo si és ma comare  585
hi, per departir, me só mès enmig,
y a mal hi a bé tothom hi afig
que per principal la gent me declare?
Tan mal tems tenim que no sé què us diga,
si bé no descrech que totstems fon tal,  590
que, mal si feu bé, pigor si feu mal,
trobam-u de continu tostems qui us peçiga.

Y a més que no deu aquell se obliga
que penssa tapar la boca a la gent,
mas, puix que culpable de res yo no·m sent,  595
qui sà·s liga·l dit, sens por lo·s desliga.
Però, puix que yo per ma desventura,
volent-lo defendre, ne reste ofés,
Moreno me'n resta en càrrech molt més,
puix tant me derogua la sua procura.  600

Mas vós exiu ara, vengut de ventura,
que no sé qui sou ni com aveu nom,
y, ab nom manlevat, mostrar voleu com
Moreno stà huy en gran estretura,
car vol hi no pot, té fam hi no·n tasta,  605
y ab foch d'olivera s'i veu soccarrar,
y, ab l'aygua la barba no·l pot apagar,
segons sa fortuna lo y veda y contrasta.

Y esforça's a metre la vel·a mij·asta,
y amayna tantost, fallint lo timó,  610
dient que per força afayta·l furó,
y en loch d'adobar-lo tots dies lo guasta.
Car tant rovellades té ja les ahines,
que ha bé mester que Déu li ajut,
hi que pot d'uymés anar a l'açut,  615
que may farà pondre ell moltes gallines.

Però si ell creu, ab ses medicines,
conforts hi solçits poder-s'ajudar,
puix reb tal engan, dexau-lo·nganar,
que tot quant pot fer seran prou metzines.  620
Hi que no y fa res si ell la vesita,
hi més, puix qu·és d'aygua lo seu caragol,
perquè quant la vinya se torna mallol,
lo molt procurar-la molt poch aprofita.

Hi que ab la vista aquell se delita  625
per sols conservar la fam hi talent,
hi tant ab ses forçes se stà combatent,
que sols del lepar creu-vos que s'enfita.
Portau-li, senyor, vós exa embaxada,
dieu-lo-y a ell, axí com a mi,  630
que may si de res negú·s penedí,
poreu ésser vós d'aquesta vegada.


Tornada
Que si, per tenir edat avançada,
voleu fer tan minve d'aquell lo florí,
crech yo que·n lo pes vendrà tant al fi,  635
que no us hi caldrà donar gran polzada.


Fi
Hi si vostra boca teniu desfrenada,
que tant, sense tento, ixcau del camí,
Moreno us darà algun fre tarí,
ab què parareu, sens gran sofrenada.  640


Satisfà e replica lo Síndich del comú a Mossén Gaçull

Dexant tots los caps de vostra resposta,
puix prou lo Fenoll roman satisfet,
hi·l bo d'en Moreno tan fet hi desfet,
sols vull descobrir la vostra resposta
que feu amagant-vos d'aquells qui u refiren,  645
crehent que no us veu lo qui us mira clar;
mas lo confessor, mossén Fenollar,
sab bé vostres colps secrets a hon firen.

Que·ls bons balesters en hun loch quant tiren,
senyalen en altre, anant artizats,  650
y axí fan estar los pechs alterats,
rihent-se la boca quant los pits sospiren.
Però, los sabuts, sabent vostres manyes
hi·l dissimular que teniu per mà,
ab lo que feu huy jutgen l'endemà,  655
hi fan les revoltes a voltes tamanyes.

Cremar-vos poreu les vostres pastanyes
per estudiar tan ficte saber,
mas ja sou entés per tal bacheller
que sab bé del peix levar-ne les ganyes.  660
E dich-ho, per quant fengiu compadratge
ab estes olives tan fines al gust,
hi, fent-vos tan sant, onest hi tan just,
mostrau les estrenes que són de carnatge.

En joch de pilota podeu l'avantatge  665
donar al qui jugua, e si al Johan
y ab vostra comare li feu tal engan,
que quant ell la çerca, està·n vostre statge.
Però bé u descobre la luna si·s plena,
hi fall testimoni a la veritat,  670
callau, donchs, callau, que·n vós és provat:
comare de bena al lit la te'n mena.

Y axí no poseu als nostres ulls bena
dient ésser fora del que sou enmig,
y, a mal hi a bé, tot hom hi afig  675
queucom, és com huy la plaça n'és plena.
Però si us batien damunt una·nclusa,
prement-vos, diríeu lo que tant negau,
car çert lo millor d'olives menjau,
e qui molt s'escusa molt més se acusa.  680

E puix que d'aquelles se'n fa sobrefusa,
ab fina conserva que mou l'apetit,
negar no u vullau, sinó·l vostre lit
porà enlestir la fama confusa.
Lepant, vós, de nit les sues genives,  685
no tinga Johan de dia·l cresol,
dient que prou basta lo seu caragol,
mirant-se nodreixca d'aquestes olives.

Puix sou lo senyor, no sien esquives,
ginyau que li sien afables al ull,  690
e puix lo seu cor de gran amor bull,
les mostres d'aquelles no sien altives.
Ab crits d'aquell goç aquelles s'encauen,
lo can és l'estudi hi vós lo furó,
dexau-les-hi, donchs, no reste felló,  695
puix les sues dents sabeu que no claven.


Tornada
Y axí salvaríeu los mals que s'engraven,
ab mostra de béns dins vostre çerró,
y l'och sia och, y·l no sia no,
que l'amagat troben les gents qui bé u caven.  700


Fi
Y als dits del Fenoll si contrariaven
en res los motius d'aquest meu sermó,
és causa que·m dolch del bon compayó
Moreno Johan, a qui·ls desigs trauen.


Satisfà Mossén Gaçull a la rèplica del Síndich

Sens molta disputa tothom porà veure,  705
donant-me vós càrrech del que·m sent yo net,
voleu per porfídia guanyar vostre plet,
crehent lo revés del que deveu creure.
Mas crech, puix que vós tan bé us ne voldríeu,
seguiu lo refrany de «pyensa·l ladron  710
que tots en son cor semblants a ell són»,
jutjant vós a mi segons vós faríeu.

Per ço, del que us dich, vós creure'm poríeu,
que, pux rahó us done hi causa per què,
hi no·s evangeli y article de fe,  715
pijor crestià per ço no·n seríeu.
Mas feu gran mercat ab molt poca spera,
del que tan poch costa, com és bon callar,
y, ab «tretze són tretze» hi porfidiar,
vós sols ne ompliu la plaça y carrera.  720

Per què teniu, donchs, tan mala manera
volent tan fexuch passar-me lo joch,
parant-me puntets per fer-me dir hoch,
mostrant la sospita ésser verdadera?
Car mil estropades, ni la pedra blava,  725
jamés bastarien a fer-me negar,
ni menys la falsia tanpoch atorgar,
per molt que sentís cruel pena y brava.

Hi si d'aquest oli yo gens ne tastava,
segons deu ser dolç, elet y apurat,  730
no crech comanàs, tenint-lo tancat,
la clau del rebost a moça ni sclava,
que totstems tendria recel hi temença
que altri que yo, ab tot fos mon fill,
posà's dins la gerra sens mi lo cetrill,  735
encara que fos Sent Gil de Prohença.

Però, si·n voleu major conexença,
des d'ara us promet, si és menester,
y a vós y a Moreno servir de terçer
y, en quant yo poré, de fer-vos valença,  740
perquè conegau de quantes esmenes
me sou vós en deute, per lo que·m dieu
que compre ab talla la carn, com sabeu,
per acabalar del tot les estrenes.

Mas, qui·m met a mi en estes fahenes  745
que n'haja donar lo comte a negú,
y ab tu vinga·nlayre yo, a tu per tu,
puix no vols vestir-te ni menys te nomenes?
Donchs, digues qui est, puix veus que·t tuheje:
no·m façes estar ab tròpich tan gran,  750
que·n veure't voltat de part de Johan,
me dónes esforch, per hon tant braveje.

Perquè no sé com, millor vos festeje,
que pendre-us en comte d'amich hi germà,
e donchs, conegam-nos, donem-nos la mà,  755
perquè·l bon amich millor se trasteje,
hi·ls dos, braç per braç, façam-li ofertes
en béns y en persona, si ha mester res,
y açò per escrits, perquè veja més
d'amor y amistat no ésser desertes.  760

Y ab tot que les mies les tingua prou çertes,
de bell nou m'i torne, hi·m vull oferir
que, tostems que y vingua, de fer-li tenir
y estar de l'almàçera les portes ubertes,
que, puix bon cantell del pa del compare  765
donar s'acostuma totstems al fillol,
faré que Moreno ne menje si·n vol,
hi que·l ne convide també la comare.

Hi, sols ab açò, veureu que·m declare
contrari del que de mi presumiu,  770
perquè si y posàs yo palla·n tal niu
no fera semblant partit a mon pare.
Per ço, no·m digau comare de bena
que no u acostume, segons haveu dit
burlant ni de veres, posar-la'm al lit,  775
per fer en malguany aquella fahena.

Jhesus que me'n guart hi Déu me'n defena,
que·n tanta congoxa me ves posat yo!
Perquè no sabria ballar ab tal so
ni menys arborar en l'arbre l'antena.  780
Mas, puix l'escusar-me dieu que m'acusa,
vingam a la lum, exiu del racó,
hi feu que·n la plaça hojam lo sermó,
puix que l'amagar-vos tanpoch no us escusa.

Car nunca d'olives viu fer sobrefusa,  785
ni·s dix may per vós «ans choch que abat»,
car tot l'all-hi-oli haveu fet triat,
que·ntre·ls peixcadors és salssa que s'usa.
Novell deveu ésser en vostre ofici,
segons quant mal tento teniu en la mà,  790
mas ja trobareu qui us ne mostrarà,
que us pot, per ventura, fer prou benifici.

Que·n lo Cabanyal se fa l'exercici,
tenint molt a prop lo boix y·l morter,
ab l'all y ab les çebes que y són bé mester  795
per fer al déu Bacus devot sacrifici.
Si, donchs, de fer salsses voleu ésser mestre,
allà us hi poran molt bé avear;
perquè ja us porien de síndich botar,
si·n fer los potatges vos troben mal destre.  800

Mas, puix no resteu del tot vós en destre,
puix veig que voleu tirar hi fogir,
preneu per resposta «qui mal vol hoir»,
y aprés donau volta si·s vol al cabestre.
E donchs, esmenau-vos, puix no és maravella  805
al tems que huy corre penssar lo pigor;
mas, hon fos axí, callar és millor
que perjudicar nenguna donzella.


Tornada
Però si no u creu, tal fósseu com ella,
perquè si no u féyeu per por ni amor,  810
almenys callaríeu per vostra honor,
per no alterar la fama d'aquella.


Ffi
Hi si desigau, vós, ésser d'orella
discret y avisat y espert corredor,
fareu los contractes sens crits ni remor;  815
car sol se penit qui sol se consella.


Escriu Mossén Moreno al molt magnífich Mossén Jaume Gaçull, fent-li gràcies com ha pres la part sua

La gran voluntat y amor magnifica
de vós, tan sabut hi bell dehidor,
ab molt gran desig de fer-vos honor,
yo la us regracie ab veu tan publica,  820
car no·s deu callar semblant ajutori,
per vós a mi fet en aquest nou cas,
que ja fuy en punt, y a tots és notori,
de no saber com dels colps m'adargàs.

A cas acordat, pensant-me offendre  825
aquell dolç Fenoll y amich Fenollar,
puix té bona vena hi bell ordenar,
ab dolçes paraules volgut m'à reprendre,
y ab colps tan soptats venint a combatre
me ha encontrat, burlant sens escarn,  830
fins m'à fet venir a fer-me abatre,
perquè no·m costàs la pell ni la carn.

Pot ser cosa vera, hi no u vull descreure,
que l'haja mogut virtut hi bondat,
car sé que·m vol bé de lonch temps passat,  835
hi, per ser tal home, açò se'n pot creure.
Mas si·l seu juhí als dos nos engana,
de mi yo crehent lo que·ll veu de si,
fogir me farà l'esforç hi la gana,
pensant que·l poder feneix ja en mi.  840

Mas he hoyt dir les belles olives,
amich y senyor, que vós les menjau:
açò, podeu creure, a mi no desplau
per ser cavaller de forces molt vives,
hi més, que mostrau robusta la talla  845
per a fort combatre hi ser combatut,
armat en lo camp d'estreta batalla,
y ab ferro de lança, tant rom com agut.

D'aquestes olives ni·n taste ni·n menge,
ni·n vull, ni·n demane, com si fos de fust,  850
e puix no perçep sabor lo meu gust,
parlar per deport me'n plau lo diumenge.
Mas si ab la dama correu fer més puntes,
yo crech vostres colps no li són amarchs:
los curts hi refets, en fer les tals juntes,  855
millor hi més corren que no fan los larchs.

Mas, contradient a llengües tan males
que tenen offici de donar peçichs,
y ab cara molt dolça són vils enemichs,
ni són més que galls quant baten les ales.  860
Y és prou manifest que tostemps amaren,
seguint les amors de dones molt vils,
e, mal judicant, a ells m'acomparen,
qui viure no saben sinó en tals stils.

Mas, gens no penseu yo cerque baralles  865
per parlar axí, ni sia tan llech,
lo que per donayre diu l'ome no pech
yo no u puch hoir sens moltes rialles.
Mas, puix en amors yo pus ja no balle,
per què·m voleu metre per força·n lo ball?  870
Si alt specule d'amor, hi no calle,
per ço lo voler no surt en aval.

No·m plau per la carn les dones me vullen,
ni·ls vull demostrar si y vinch ni revinch,
en l'ànima és, si res de bo tinch,  875
no·m toquen lo cors ni pus l'om despullen.
Per a mi la vull la virtut que·m resta,
partir no la deich ab dones de art,
si puch o no puch armar la ballesta,
la tal qüestió deixem a depart.  880

Proteste per ço que les mies noves
entendre no·s puixen de mi sols un punt:
d'amor lo meu cor vull sia defunt,
ni·m plau pus combat ni venir a proves.
Però, satisfent als vells qui me'n preguen,  885
d'aquells sia·ntés tot quant yo diré,
ni cregau que dones a mi alleneguen,
en dar-me antendre que·m vullen ja bé.

Deixem aquest fet de compte y bescompte,
hi parlem, senyor, del vostre sermó,  890
on dieu que tenen malalta rahó
les dones al vell si·l meten en compte.
Ab la rahó sana hi molt agradable
lo deuen amar, amar hi voler,
y a tots faré veure aquell ser amable,  895
per molts bons respectes fundats en saber.

Lo primer Factor de totes factures
als hòmens vellarts molt los favoreix,
donant-los en temps que·l cap los floreix,
lo bon natural a ses criatures.  900
Perquè dones jóvens als vells marits amen,
hi·ls vullen, ab cor d'amor no gens buyt,
per dents ni cabells no vol que·ls desamen,
puix fa que d'ells culguen lo pus millor fruyt.

Car los jovenets ab la lavor crua  905
engendren sos fills ab uns tals extrems,
que naixen sovent, mas no dich tostemps,
hòmens defallits ab cervells de grua.
Car diu lo doctor egregi de Roma,
en Libre de Princeps, que·ls casen madurs  910
hi·ls fills naxedors ab ceptre hi ploma
seran de bon cap, servants leys hi furs.

És, donchs, privilegi que ve per natura
a l'home tot sol entre·ls animals,
hi Déu ha causat los vells hòmens tals  915
que sien amats per sa genitura.
Açò haver fet no és marevella,
car Déu volgué l'ome en tot provehir,
donchs, no deu voler la jove qu·és bella
los molts actes leigs, mas que·n deu exir.  920

Rahó natural si tendrà la dona,
veurà lo que dich venir de bon seny,
hi nunqua farà del vell hom desdeny,
hi sens tals meynspreu serà dita bona.
Mas la com penell li plau ser mudada,  925
seguint cascun vent, ni may té repòs,
delit bestial la fa variada,
y espleta la fama ensemps ab lo cos.

Donchs, qui porà dir rahó té malalta
la dama gentil si ama lo vell?  930
No és de reprendre si lo seu cors bell
per amor li dóna, la boca y la galta.
Los vells bé les tracten, tant, que les s'affillen
dins la voluntat, calor tenen més
que no fan los jóvens, hi més les abillen  935
ab lo pensament d'amor tot ençés.

Per lo que dit he, hi més dir poria,
deurien comprar les dones sement
d'aquell vell tant viu que no és impotent,
puix tant bon esplet d'aquell se trauria.  940
Y en loch de pagar, gran paga demanen
les dones als vells si·ls vehen torbats,
y ab molt gran menyspreu los tracten, hi·ls manen
ab la voluntat, no menys de barats.

La carn hi lo cos en açò les porta,  945
que volen seguir les animals bruts,
axí, demostrant sos juhins perduts,
a tot bon consell ferm tanquen la porta.
Y en lo elegir rahó tenen flaqua
aquelles, seguint delit sensitiu  950
que stà en la carn hi porta gran taqua,
cegant l'esperit en qui rahó viu.

Als convits d'amor, si·ls jóvens serveixen,
cuytadament vénen a dar ayguamans,
hi aquells, mullant sos dits en los guants,  955
aquell breu servir forçat és que·l deixen.
Mas los vells merexen gran paga y berena,
car, sols per la llet que d'amor se muny,
treballen hi suen y ab longa fahena
la fan venir dolça, de prop hi de luny.  960

Tostemps hohí dir que una carrera
més val que no quatre, si·s fa com se deu,
com a cavaller, senyor, bé u sabeu,
crech l'aveu passada ab llança y bavera.
Donchs, qui ha mesclat los vells ab les dones  965
que tinguen d'aquells vils openions?
Les proves de molts seran més que bones,
si donen los loures a sos vells falquons.

Dels jóvens puch dir, pasada la sgrima,
crehent-se honrrar, se'n van molt gabant;  970
dels fets amagats fan publich encant,
o trista d'aquella que y pert la estima!
Dels vells se afferma ésser lo contrari,
car tostemps amaguen los dons tan secrets
dedins en lo cor, qu·és hun clos armari,  975
salvant la honor, la dama y los fets.

Mas, posat que·ls vells canssat poder tenen,
molt gran amor porten dedins l'esperit,
e, si han desig d'aquell gran delit,
per sos pochs plahers lo molt hi despenen.  980
És cosa injusta en la conciència
y, a tot bon parer hun fet desegual,
car deuen pagar segons la potència,
y·ls actes d'aquells medir per egual.


Tornada
Perquè m'ha plagut la experiència,  985
dels fets del amor lo cap me'n fa mal,
d'aquells renegant vull fer penitència,
molt tart me penit, confesse mon mal.


Respon Mossén Jaume Gaçull a Johan Moreno

Puix la voluntat totstemps està presta,
Moreno germà, per fer quant maneu,  990
hi cosa tant poca en conte·m meteu,
segons és lo sant deveu fer la festa,
que si fins açí he fet tal instància
hi, contra tothom, per part vostra vinch,
en coses majors, de més importància,  995
desige mostrar-vos l'amor que yo us tinch.

Mas, perquè m'ocorren per ara prou coses
sobre los items que stan ben posats,
perquè los tests vostres resten postil·lats,
no vull oblidar-me de fer-hi les gloses,  1000
dexant al present les altres disputes,
ni·l com, ni per què, vós hi·l Fenollar,
venguts sou a dir-vos axí fills de putes,
cascú per millor sa part defensar.

Ni vull yo tampoch mesclar-me·n la bregua  1005
sobre·l que·m dieu d'algun maldient,
que totstemps fon tal lo món hi la gent,
mas, parle tothom, yo faça·l que degua.
Ni menys per a mi són exes passades
en dir-me no us plau, no·n menje, ni·n vull,  1010
car bé sabeu vós que, moltes vegades,
tal diu mal del ase que may lo pert d'ull.

Mas, puix alguns vells vos han fet cometre
la causa qu·és vostra hi d'ells l'interés,
hi vós ab tal pacte també us hi sou mès,  1015
lo vostre protest deu ésser d'admetre.
Ab pacte·mperò, que sien compreses
que·n tot aquest temps que·l plet durarà,
que tots los salaris, los dans hi despeses,
s'esguarden a càrrech d'aquell qui perdrà.  1020

Y axí, responent a vostres sofismes
que tant confermau ab auctoritats,
que·ls vells deguen ésser volguts hi amats,
yo no us dich que no, car tots són proysmes,
mas vós alargau aqueix parer vostre  1025
en fer-los millors per al procrear:
yo us dich que tal credo ni tal patenostre,
ni gens lo vull creure, ni menys atorgar.

Si·l vell per a ell virtut no li basta,
ans va de continu tostemps decahent,  1030
com salvareu vós aqueix argument
que sia millor guarà per a casta?
Puix és natural rahó y verdadera
que·l fill engendrat de pare molt vell,
per ser sa virtut molt dèbil primera,  1035
primer que hun altre trau blanch lo cabell.

Hi tots dies vem per esperiència
molt gran hi molt clara, molt més que l'espill,
que naix ab lo mal del pare lo fill,
donchs, què·n voleu vós més çerta sciència  1040
ni qual mal pijor que mal de vellea,
que·n ella s'enclohen la resta dels mals?
E, donchs, no u digau que porta ferea,
puix tant hi contrasten rahons naturals.

Y al que vós diheu edat tant madura,  1045
tenint per molt verts los jóvens fadrins,
guardau que no sien de molt luny vehins
los vells, perquè no erreu la figura,
que molt gran bescomte me par que us veig rebre
sobre l'asaunat, madur o florit,  1050
y en loch de la sal, menjau vós lo pebre,
prenent per madur lo qu·és ja podrit.

Que may als setanta viu fer maravelles,
y axí u diu David del món fent clamors,
que, d'allí havant, treballs hi dolors;  1055
y aquest·és la huna major de aquelles:
que molt més les ganes, quant minva la força,
aumenten hi crexen tostemps en los vells,
car va-sse'n lo meliç hi resta la scorça;
y algun, tal com vós, és l'u de aquells.  1060

Y ab tot que paregua molt gran desmesura,
diu lo filosof que no·n som loats,
ni molt menys represos ni vituperats,
per ésser defectes comuns en natura.
Car no sé nengú, per savi que sia,  1065
que pugua negar-los qu·és natural,
per ço, vós dieu-los que dien falsia,
si us volen reprendre ni dir que feu mal.

Que ans és galant hi bell exercici
que·n l'ànima·s causa lo grat hi l'amor,  1070
hi·l cors carregat de anys hi dolor
no pot empachar-la de fer son ofici.
Qui, donchs, vos dirà que no·s cosa bona
amar hi servir a dona gentil,
ni sab mal ni bé, ni és fill de dona,  1075
ni crech que jamés vestí's d'amor fil.

Dieu més, que·ls vells per pràtica saben,
y més los que tenen gentil sperit,
hi que, puix hoint-los procuren delit,
no menys que los jóvens en tota part caben.  1080
Molt gran plaer és hoir coses bones,
atorgue-us-ho yo, compare Johan,
mas «dello con ello», huy volen les dones,
perquè les paraules en l'ayre se'n van.

Car són unes armes, no massa secretes,  1085
de molts menestrals que són mals fayners,
que·n loch de combatre se reten parlers
hi volen cobrir-se ab exes desfetes.
Y ab tot que y ha dones també ralladores
que han menester prou voltes adjunt,  1090
per la major part les vem balladores
al so de flahuta que sia d'un punt.

Qui, donchs, és bon músich de tals caramelles,
segur pot anar ausades per tot,
callant lo refrany hi·l descortés mot,  1095
puix no menys se n'alten les jóvens que velles.
Qu·encara que moure no·s puguen envides,
si us senten sonar, lo so nunqua·s pert,
car són com les nesples que, totes podrides,
en elles tots temps està·l polzim vert.  1100

Però si us conexen que vós, com astròlech,
ab punts hi ab hores ab elles anau,
tantost vos rebaten, hi corren al dau,
en veure·l preàmbol molt larch, o lo pròlech.
Car l'exiringar no·l volen ab tralla,  1105
mas sens pietat y esplendidament,
hi, creu-me'n a mi, que no menja palla,
ni elles tanpoch se pexen del vent.

Més amen hun palm de mala fahena
que setze quintars de bones rahons,  1110
car dien-vos prest: «Les oracions
dexau-les per ara -hi giren la squena-
que ja sé yo prou rondalles hi faules,
per a sermonar açí sou vengut,
que passe la nit ab vostres paraules?  1115
Ay trista! Dexau-me, hi Déu que us ajut.»

Hi veus aquí·l grony hi la desventura,
car vehen tantost del peu que us doleu,
hi vós, que tampoch més fer no y podeu,
als dos més d'un any la nit par que dura.  1120
Y axí, ranyhinant, ab contres hi proves,
discorre lo temps fins qu·és de matí,
y, a la despedida, per rembre les noves,
haveu escopir per força·l bací.

Y ab tot que y ha jóvens també que may callen,  1125
puix vejen les dones que per lo belar
no·s torben ni perden un punt del mamar,
ab prou bon comport comporten que rallen,
y en tal com aquest endreçen la pedra,
puix que sia destre d'ésser bon choquer,  1130
hi sia si·s vol més vert que la edra,
que tal lo conserven, puix l'an menester.

Hi veus com fortuna les coses ordena
y als huns hi als altres fa ésser amats.
És ver que s'i troben alguns enganats,  1135
car paguen al doble a molts la fahena,
que moltes hi a que tramen hi tixen,
hi no és maravella perquè totstemps fon,
car prenen dels vells y aptes repartixen,
hi u donen als jóvens, y egualen lo món.  1140

Dieu qu·entre·ls dos y a gran diferència,
que·l vell va son pas, hi·l jove corrent,
no us negue yo gens aqueix incident,
mas no·n vullau fer tampoch conseqüència,
que·n l'obra lo vell farà mil lobades,  1145
hi més començant los dos al egual,
hi·l jove tendrà deu relles donades,
abans que començe lo vell lo jornal.

Car fa la fahena ab gran alegria,
hi porta l'aladre lauger hi de vol,  1150
hi nunqua desiga que·s ponga lo sol,
ni menys, si·s de nit, que·s faça de dia,
hi dexa los solchs tan nets de la broça,
que totes les pedres ne va replegant;
y al vell, del timó servint-se de croça,  1155
lo porten les bèsties tostémps roçegant.

Y·l vell tostémps fa fahena canssada,
que may per gran fam li cal metre boç,
y a voltes li tira lo macho gran coç,
si ell massa vol soptar l'agullada.  1160
E si·m voleu dir que·l camp s'escaliva
per dar-li gran pressa en lo conrrear,
vos dich que la terra aquella stà viva
la qual lo pagés may dexa folgar.

Que si de sembrar tostemps no és hora,  1165
mester és, sovint, sens perdre-y may punt,
cavar-la, regar-la y estar-li damunt,
que l'erm hi cogula ne vagen a fora.
Hi qui no u fa·xí al temps de les messes,
hi pert lo cabal hi la messió,  1170
perquè les collites li vénen revesses,
puix que nunca y troben complida sahó.

Dieu, sobre·l córrer, rahó molt comuna,
car molts la rahonen hi no u saben fer,
que de les carreres d'un bon cavaller,  1175
molt més que no quatre d'un altre·n val una.
Atorgue-us-ho yo, y és cosa molt vera,
mas no u entengau tanpoch vós axí,
perquè cascú·s penssa fer bona carrera
puix sab bé tenir-se damunt un roçí.  1180

Hi tal corredor no és gran maravella
que largua o curta la dure corrent,
mas dau-me recapte, que·l veja la gent
anar ben posat y mès en la sella,
hi bata les cames a temps hi mesura,  1185
hi porte bon rostro, bons peus hi bon cos,
hi que del cavall, per mala ventura,
cahent d'un corcovo no·s rompa·lgun hos.

Donchs, no façau cas del córrer la larga,
que·n curta carrera y en loch molt estret  1190
se mostra millor qui bé arremet,
parant hi voltant, jugant bé l'adarga.
Y allí·s mostren bé les cavalleries
retraure y empényer, fermant los talons,
y açò fer no u poden los hòmens en dies,  1195
perquè ja no punchen los seus esperons.

Dieu que molt blanca la llet e molt dolça,
durant lo monyhir de luny venir pot,
yo no crech que sia ni bon sorigot,
segons la mamella és fluxa çimolça,  1200
ni may ne fareu d'aquella vós nates,
broçat ni quallada, per molt que façau,
ni per a parar tampoch a les rates,
de tal llet formatge valdrà may un clau.

Que may de molí que molg·a bassades  1205
he vist yo loar nengun moliner,
que·n temps de gran seca, al més menester
tendrà prou mals anys hi prou males fades.
Hi qui ab perpal de punta squimada
per força trau l'aygua a tot son despit,  1210
encara que vingua per encadufada,
tan tèrbola plegua que fa mal profit.

Dieu-me també que·ls jóvens difamen,
y·ls vells, de cortesos, que may dien res,
guardau per ventura no sia·l revés,  1215
car no sé de qui huy elles se clamen:
que·ls vells, per mostrar-se qu·encara servexen
hi que no·ls fa nosa la tos ni·l ruguall,
molt més que los jóvens del rall se plevexen,
tantost que no·s valen de mig en avall.  1220

«Per fer a la gent los naços de çera,
-la hu us diu-, encara puch dar hi tenir,
y encara poria buydar y enbotir
la borra en lo bast y en la paltonera.»
Hi l'altre us dirà que·n veure lo loure  1225
lo seu falconet, tantost se debat,
hi ple de filandres, si gens se vol moure,
roman en la percha estés hi penjat.

Dieu que los vells les ornen hi broden
y tracten molt bé: yo us dich que ans mal,  1230
car més amarien vestir bon sayal,
que quants atavios los vells fer-los poden,
què·ls valen les perles, brocats ni les joyes,
que tinguen marits capons hi no galls?
Més amen dels jóvens les jóvens monjoyes  1235
que tots los carvoncles del món, ni fermalls.

Qui sense quexals mastega tals faves,
crech yo, deu sentir mals anys en est món,
que sien servides, yo us dich que sí u són,
millor vida tenen les sues esclaves.  1240
Què val a la jove que·l vell la s'afille
que tot quant pot fer pegat és al banch?
y és, quant li pot dar, per molt que l'abille,
baçí d'or en què escupa la sanch.

Perquè, quant se veu de vista y de lista,  1245
hi més de conçert davant molta gent,
pensant que tant mal espleta·l jovent,
està de continu ab l'ànima trista.
En mà de malalt és poma·ssaunada
la dama gentil que té marit vell,  1250
y en morro de porch anella daurada,
puix que tal boçí no fa per a ell.

Ni·l vell ab la jove, ni·l jove ab la vella,
teniu-ho per cert, no poden soldar,
hi si en palés no·ls veu barallar  1255
tostémps en secret y a justa querella.
Conserva semblant en tot temps perilla,
parell són los dos de revenedor;
hi totstemps estan com nau de clavilla,
per un «fes-te enllà», tantost la remor.  1260

Donchs, prou fan, hi massa, auzades, les dones
d'amor proïsmal que amen los vells,
perquè puguen pendre d'aquells bons consells,
en temps que no hoen sermons per les trones.
Y en tantes primors voleu vós que miren,  1265
tant grans hi tan primes com vós scriviu,
que, stant ab los jóvens, mil voltes sospiren,
hi·s tenen per viudes tenint marit viu.

Guardau que no s'alten d'aquexes albades,
ni volen tals regles loar ni seguir,  1270
ni y ha ja que martre huy vulla morir,
ni viure·n lo món, estant-hi debades.
Però, recordau-vos, que vuy les donzelles,
com moltes en una estan de consell,
són les flastomies que·s dien entre·lles:  1275
«millor Déu me guarde de boca de vell».

Planygam-les-ne, donchs, dolgam-nos d'aquestes
que compren ab tanta congoxa lo creix,
hi viuen totstemps en molt gran perpleix,
per molt virtuoses que sien y onestes.  1280
Però si alguna n'i ha resabida,
y aferma que encara té osca·l seu fus,
digau-li que u diu per ésser ferida
de mal d'en Borrell, puix no y pot fer pus.

Per ço no vullau tal causa defendre,  1285
ni menys proseguir-la, Moreno germà:
que tant no·n podeu daurar de safrà,
que·l vostre parer yo·l pugua compendre.
Car tantes dolors les tristes reporten,
encara que·s casen a qualsevol for,  1290
que tots temps diré, primer, que comporten
vergonya·ls seus ulls, que tal mal de cor.

Mas fas-vos mil gràcies en moltes maneres,
perquè donem fi a nostre proçés,
com veig que us reteu ab mi tant cortés,  1295
que de tan dolç past me dau les primeres.
Y, ab tot qu·eix bocí no crech que seria
en boca de ase tampoch gra de mill,
no vull yo que us noga vostra cortesia,
mas, qui bat la mata, que·s menge·l conill.  1300

Soltau-li, donchs, vós, lo vostre charnego
hi, perquè millor se'n meta·n la dent,
podeu-li temprar la sua talent
ab qualque bevenda de casa d'Enyego.
Que puix per al peu és bona la malva,  1305
deveu ajudar-vos de tots los remeys,
hi no comportar que us faça yo salva,
ni metre novelles costumes hi leys.

Mas si reçelau que stant en lo corro,
per ésser cadell lo vostre lebrer  1310
o poch atrevit hi mal remeçer,
que lo caçador no reste modorro,
perquè·ntre la xara no us done grans voltes:
yo m'obligaré de fer-lo-us canssar,
dexant-li ses forçes molt trites hi mòltes,  1315
perquè, de canssat, se dexe matar.

E, donchs, no tingau lo cor vós de penya,
mas, puix que també sabeu de ir al cau,
menjau lo conill que vós encavau,
puix per a rostir-lo vos baste la lenya;  1320
mas dau-li lo lart ab oli d'olives
y ab sal, poch a poch, y ab bona sahó,
hi no us guastarà un pèl les genives,
si de la salmorra li feu salpicó.


Tornada
Car no crech que us sien en res gens esquives,  1325
puix no y veig yo causa, per què, ni rahó,
ni menys tendran armes ab vós defensives,
perquè reçeleu que us diguen de no.


Fi
Que ans, segons crech que són atractives,
faran restar moix lo vostr·ariçó,  1330
trahent-vos del fondo les fondes adives,
per molt que del gat vullau fer leó.


Replica lo discret en Johan Moreno al magnífich Mossén Jaume Gaçull, cavaller

Yo veig que·l protest ab vós no·m profita,
ni lo renegar d'amor en poblich,
ni gens voleu creure lo ver que us scrich,  1335
ni quant mon voler d'amor se despita.
Açò haveu vist en cada scriptura
per mi ordenada, y en cascun libell,
ab tants afalachs hi gran desmesura,
voleu fer que sia enamorat vell.  1340

Les vostres paraules me par que·s desvien,
de ma vinya vella volent fer mallol,
l'amor que·m teniu no val hun pinyol,
puix ab tal constància al ver contradien.
Yo no vull d'açò haver-ne desfici,  1345
puix a vós tant plau, no és a mi greu,
mas, si no m'acusa negun mal indici,
per què tant culpar a mi, donchs, voleu?

Açò deveu fer per art o per manya,
car los qui molt amen ab los volers cechs  1350
de tots an sospita, de vells com de mechs,
hi·lls volrien veure lluny en la montanya,
ni·ls plau que s'i pose mosquit ni la mosca,
per lo gran reçel que naix del amor:
senyor, no·m mireu ab vista tan losca,  1355
perquè la sospita no us cause tristor.

Per ço com sabeu que l'amor palesa
atart o may dóna la prospera fi,
volent dar destorp al que may pensí,
haveu divulgada la fama y estesa,  1360
mostrau lo meu gust, olives volria
hi sab Déu com passa cubert vostre joch,
que d'amor la fama volríeu fer mia,
y en vostres mans resta d'aquella lo toch.

Yo conech l'engan, també lo donayre,  1365
perquè, si la dama requerir volgués,
de mi li parlau primer tal revés,
que més grans amors irien per l'ayre.
Dels vells hi de mi portau moltes faltes
ab la passió que teniu davant,  1370
perquè no·m prestàs la dama les galtes,
lo pit ni mamella, ni menys lo restant.

Si vós, home jove hi d'amor tan digne,
per la muller bona que tant esperau
la nit y lo dia tostems esmolau,  1375
açò negareu per fer-vos benigne.
Les faldes y roba mostrar voleu castes
perquè la virtut vos honre de cast,
y a mi publicau, ab forçes tan guastes
que·n taula d'amor fer vulla lo tast.  1380

Olives és dama de vós festejada,
ab molt gran amor, per dies hi anys,
és molta rahó vos dóna los guanys,
puix tan la mostrau haver ben amada.
Vostra voluntat teniu descuberta,  1385
car sa gentil cara és lo vostre espill,
donchs, mal vos cobriu ab semblant cuberta,
dient que seria com hun gra de mill.

E no us doneu càrrech, senyor, de la fama,
puix l'amor y·ls fets seguiu dels amants,  1390
y a mi no poseu en los tals encants,
car, per a molt córrer, tinch coxa la cama,
ni menys vullau dir que yo bat les mates,
car vós ho feu tot, menjant los conills,
ab l'oli no vull parar pus a rrates,  1395
car són prop de buyts ja los meus çetrills.

Vós dit haveu ja, hi és vera cosa,
aquell bon refrany tant ver hi ben fet,
a tots ha comprés, fins al més discret:
«lo fret hi l'amor no sab hon se posa».  1400
La fort passió a tots nos eguala,
hi, des que·l món dura, s'és vist tal stil,
que la conexença may és dita mala,
als ulls de l'amant tot és bo y gentil.

Si·l pech ignorant a vós donàs culpa  1405
que per dama tal sentau passió,
no us dirà lo savi may reprensió,
lo que·s de natura a tots desenculpa,
no porten vergonya reprensions vanes
que donen contrast al bé natural;  1410
mas, si un batall sonàs dos campanes,
seria lo crim de culpa mortal.

Per hun bell desfreç me feu gran valença,
hi us offeriu molt ab los parlars bells,
e, axí bufant, voltau los penells  1415
més que lo fort vent que ve de Proença.
Dels vostres escrits en alguns certs passos
mostrau que·n amor dech ser poderós,
y en altres dieu tenir loms escassos,
yo us tinch per amich, mas molt sospitós.  1420

Car molts hòmens són qui d'amor fabriquen,
ab l'ome leal fengint lealtat,
ni porten amor, ni menys amistat,
cobrint ab les ales, ab lo bech vos piquen.
En salvo està aquell qui repica,  1425
segons que diu bé lo antich refrany,
vostre cor amant, que tot s'o aplica,
jamés farà part a nengú del guany.

Mas, per satisfer del tot en la causa,
pel gran interés dels vells que mantinch,  1430
als duptes que feu, rahons més hi tinch
ab auctoritat que bon saber causa.
Aquell filosoph qui tan bé comenta
los dits d'Aristòtil, doctor molt sabut,
diu que·l receptacle nodreix hi aumenta  1435
la cosa rebuda, donant-li virtut.

Per ço lo forment en la terra bona
fructifica més, per virtut que y pren,
la terra sotil molt poch hi despén,
y axí, per semblant, se diu de la dona.  1440
Donchs, lo vell casat ab la joveneta,
d'aquella los fills pendran bona part,
ni·ls mals que dieu en ells fan retreta,
mas, de rahó y seny, cascú serà fart.

Los vostres motius, qui bé·ls vol entendre  1445
e mirar la fi hon firen de sest,
veurà que·s decanten en lo desonest,
car són sensuals y en part de rependre.
Y més som distants que çel de la terra,
per quant en lo vici vostre fet recau,  1450
lo meu en rahó se funda y s'afferra,
y té ab virtuts grant liga de pau.

Donchs, per esforçar ma rahó composta,
seguint de l'amor la fi que més val,
del bé qu'és honest yo faç mon cabal,  1455
car tot lo restant en vici pren posta.
És cert que los vells, puix tinguen potència,
fins haver cent anys deuen ser amats,
hi natura dóna aquesta licència,
puix amen de cor, sens frau ni barats.  1460

Aquesta·s l'amor del sant matrimoni,
que nunqua les jóvens ab sos vells marits,
essent los volers en aquells units,
partir ni desfer no·ls basta·l demoni.
Qui, donchs, porà dir que·n aquells recaure  1465
no puga l'amor ab tots los seus drets?
Car tant se poran sos volers complaure,
que seran los grats entre·lls satisfets.

Si may sou tocat en la consciència
del que haveu dit ni pus dir poreu,  1470
de tals parlaments vos penidireu,
per haver causat tan gran pestilència.
Car vós malcorau les dones casades
tenint per marits los hòmens ja vells,
y feu les donzelles no menys alterades  1475
del que vós portau en vostres libells.

Axí com la fusta antiga y molt vella
és fort y pus ferma en quant pot servir,
hi·l meliç conserva hi sol mantenir
molt més que l'albenca majorment novella,  1480
axí, l'ome vell, pel meliç que y resta,
dispost és hi àbil en l'obra entrar,
y més que no·l jove tenir deu requesta
ni deu ser privat, mas digne de amar.

Lo vell drap qu·és fi no deu perdre stima,  1485
car, per vell que sia, per gran temps serveix
e, puix nostre cors d'aquell se guarneix,
no·n deu ser lançat ab tot que s'esquima.
Semblantment lo vell, d'estima loable,
que ja·s devallat de la joventut,  1490
d'amor pot servir y ser ben amable
de la muller bona, en la senectut.

Mas, per la tal fi que·s diu virtuosa,
en què nostra spècia tant fort se manté,
dels vells en favor puch cloure molt bé,  1495
ser més en aquells l'amor fructuosa.
Rahó natural en los vells atura,
y, d'aquells sembrada, en bon guaret viu,
puix que de potèntia no tinguen fretura,
millor per aquells lo bon seny reviu.  1500

Apar, donchs, que·ls vells, no sols amor tenen
més gran y més ferma que no lo jovent,
en qui és corrible com l'aygua y lo vent,
hi·ls vells ab més grat aquella retenen.
Donchs, qual és la dona de cor que no·ls ame?  1505
Ni, qui·ls pot rependre, seguint tal camí?
Davant la rahó d'aquells tals me clame,
si prest no retracten lo seu mal juhí.


Finida
Senyor mossén Jaume: l'amor que reclame
serveixch hi mantinch, may tant la sentí,  1510
y a ffi de virtut d'aquesta m'inflame,
si alre creheu, jutgau mal de mi.
Anterior Indice Siguiente