Satisfà Mossén Gaçull a la rèplica d'en Moreno

	Tostémps hohí dir, hi ver se reçita,
	aquell vell refrany: «per dir veritats
	se guasten hi·s perden tots jorns amistats»,	1515
	segons senyalau en vostra sospita.
	Callar-vos volia donant-vos primeres,
	mas, vist que teniu lo pèl molt agut
	hi que m'enculpau en tantes maneres,
	faríeu parlar a qualsevol mut.	1520

	La rèplica vostra per molt que·s disponga,
	per l'interés vostre, defendre los vells,
	com pense que feu en l'ayre castells,
	yo no·n puch pahir que no us hi responga.
	Y oblidem, per ara, la part que me'n toca	1525
	dient que·m teniu per molt sospitós,
	que puix tal encontre del tot no·m derroca,
	amichs com d'abans porem ser los dos.

	Que·n bregues mesclades, tots jorns s'acostuma
	restar principals alguns valedors,	1530
	hi ésser ferits los departidors,
	per ço, crech, levau de mi vós tal suma.
	Però, que·m jutgeu amich de dos cares,
	que us cobr·ab les ales hi us pic ab lo bech,
	no són de bon ram semblants alimares,	1535
	car masa penetra en vós tal entech.

	Com veig que muntau tan alta la prima,
	volent que los dos entrem en «dix, dix»,
	voldria-us rebatre, sens ésser prolix,
	les tretes hi·ls colps secrets d'exa sgrima.	1540
	Per ço, conech ara que no·s mogué·n l'ayre
	aquell que sabeu del sobrepeliç,
	y, ab tot que u vullau passar per donayre,
	no us cal a goç vell cridar lo «quiç-quiç».

	A tots quatre senys la vostra scriptura	1545
	és bé postil·lada ensemps a lo test,
	y encara que us haja admés lo protest,
	valdra'l que porà segons sa mesura.
	Per ço, no staré de pendre-us la contra,
	hi crech que m'haureu també perdonar	1550
	si gens ma resposta en res vos encontra,
	puix d'altra manera no u sé retractar.

	Negar no us vull yo que lo receptacle
	no reba y nodreixca l'antiga lavor,
	mas, que més granada la leve y millor,	1555
	axò pot fer Déu, si y vol fer miracle.
	Sembrau vós la terra, compare Moreno,
	per bona que sia, de vella sement,
	y al temps de les messes batreu bon çenteno
	mesclat a prou veçes en loch de forment.	1560

	Dieu que defensse la part yo del viçi,
	hi vós de virtut anau per l'endret,
	per molt virtuós tinch yo hi discret
	al qui primer mira en son benefici.
	Car la caritat qu·és ben ordenada	1565
	tenir de principi tostemps d'om mateix,
	donchs, qual serà aquella, tan mal batejada,
	que vulla que vell li pague lo creix?

	Dieu no·m sé què també de la fusta,
	que·m sembla que feu la mia rahó,	1570
	puix may ab la seca, de bona sahó,
	la fusta qu·és vert se solda y ajusta,
	car tostemps descobren les junctes fenelles,
	segons millor saben açò los fusters;
	per ço·ls matrimonis dels vells ab les velles,	1575
	aquells són los bons hi més verdaders.

	Eguals en edat quant volen casar-se,
	lo grat en aquells pot ésser egual,
	mas, quant lo parell és molt desegual,
	molt tart s'esdevé que puguen salvar-se.	1580
	Per ço n'i ha tantes que corren fortuna,
	hi·s pot per ells dir «entre barqua y nau»,
	car, per ser tallats de molt mala luna,
	si·ls liga Sent Pere, dispensa-y Sent Pau.

	Donchs, a Juachim donau-li Sent·Ana	1585
	hi a Bersabé, Davit per marit,
	y axí tendran pau de dia y de nit,
	puix sia·l batall segons la campana,
	qu·encara que·s mostre la jove contenta,
	per por, per vergonya, per força y per grat,	1590
	mil voltes en l'ora la carn la retenta,
	pensant que tant moix està lo seu gat.

	Y axí, moltes voltes, portar barbellera
	de viudes desigen hi negre vestir,
	car mil taranyhines hi deuen tenir,	1595
	segons quant atart hi passa granera.
	Per ço, n'i a tantes entre çel hi terra,
	que·s dexen prest vençre, de mortes de fam,
	hi us dexen posar la mà en en la magerra,
	hi, sens moltes noves, s'aferren ab l'am.	1600

	E donchs, si als jóvens no deuen amar-los,
	per ésser mudables molt més que·ls penells,
	d'aquexa enveja se moren los vells,
	com poch ni molt vent no basta girar-los,
	car, per lo mal dret que·n ells se conexen,	1605
	vivint ab reçel hi por de bandeig,
	en port molt segur tan poch s'atrevexen,
	segons poch refien tots temps de ormeig.

	Car tantes vegades, en temps de bonança,
	la mar los escup hi·ls lança al través,	1610
	que·s força que tinguen, encara que·ls pes,
	contenta y segura y egual la balança.
	Per ser més exuts qu·exutes esponges,
	mester és que vajen a pas molt suau,
	hi no desconcerten hun punt los relonges,	1615
	puix los contrapesos no valen hun clau.

	Perquè si lo loch que tenen perdien,
	seria tocar-los al fondo y al viu,
	y, ans que no tornassen a fer altre niu,
	mals anys hi congoxes, prou dols passarien.	1620
	Y·ls jóvens no temen contrasts ni tempestes,
	y adés en levant, y adés en ponent,
	puix nunqua destenen les sues ballestes,
	naveguen ab calma, fortuna y ab vent.

	Dieu que·l drap vell la gent no·l desdenya,	1625
	puix que sia fi, ab tot sia ras:
	no crech y aja dona que més no stimàs,
	si·s vol en l'ivern, la nova stamenya,
	-que puix veig que tant tocau la fexuga,
	forçat és que us tire alguns colps fexuchs-	1630
	puix no sé tal drap a què servir puga,
	sinó a pedaços per fer-ne peüchs.

	Dieu que·l vell té amor fructuosa,
	que tant dels pertrets d'amor està buyt:
	si·l nom li posau segons fa lo fruyt,	1635
	yo us dich qu·és humor, hi molt dolorosa.
	Donau-li bon llit hi bona scudella,
	qu·és la medicina segons lo seu mal,
	y aquella serà la sua costella
	per a conservar-li l'umit radical.	1640

	Ab tot quant vos dich voldria-us complaure,
	y en tot conformar-me ab vostre parer;
	mas, com me recorde que y feu molt coster,
	no sé a qual part me puga retraure.
	Voldria-us lohar los vostres capítols,	1645
	encara que·m diguen que u faça per por,
	hi no sé per hon començe los títols
	ni gire la lengua, que vaja de cor.

	Per ço, donchs, forçat d'amor verdadera,
	yo lohe y aprove tot quant haveu dit,	1650
	provat, per la part dels vells, hi escrit,
	puix que sia·ntés en certa manera
	la qual no vull dir, ans vull que la glossen,
	cercant-la cascú segons lo seu seny,
	hi, que·n nom de Déu los vells que reposen,	1655
	ab qu·entre nosaltres no y reste desdeny.

Fi
	Però si les dones per part sua·s possen,
	en veure y cercar qui u pasta y qui u feny,
	lavors serà cas que·ls vells se compossen,
	y a vós, que us detinga qui tant vos enpeny.	1660

Rèplica de Moreno

	Cascun vell pot fer la festa solempne
	del que confessau en cobla final,
	puix de quant dieu és lo que més val;
	no·m cal requirir que jutge us condempne.
	Si·l cors sensual, mirant via torta,	1665
	vos ha fet scriure les grans joventuts,
	la que us dóna vida y may serà morta,
	vos diu ma rahó firmada·n virtuts.

	Aquesta és l'ànima, axí ennoblida,
	que ab ses potències a Déu és semblant,	1670
	la sua rahó està contrastant
	als forts apetits, moguts fora mida.
	Los actes o fets que porta natura
	per aquella fi que són ordenats,
	no són menester ab tal desmesura,	1675
	que, menys de rahó, sien mesurats.

	Mas, puix concloent lloau la part mia,
	a mi prou me basta lo tal satisfer,
	en lo qual mostrau que·l parlar primer
	haveu fabricat per examucia.	1680
	Yo no·m cur del seny, ni menys de la glosa
	que altri pot fer per oppenió,
	car delit carnal, hi no altra cosa,
	havíeu portat en loch de rahó.

	A una virtut que dien temprança,	1685
	de nostre proçés pertany lo juhí,
	la qual, per justícia, daria·l dret ffi:
	tan justa y egual sosté sa balança.
	Però, si tenir voleu consciència
	y amor de sperit, veureu clarament	1690
	que no·s necessari soberga potència,
	al seny corporal que·s diu tocament.

	Les vostres rahons, puix no tenen cames,
	haveu fet molt bé d'aver reduhit:
	vençut sou del ver, mas no penedit,	1695
	per ço defogiu, saltant per les rames,
	dient que cascú ho glose hi u diga:
	yo us dich que los pròmens hi los fills de vells,
	ab moral virtut han feta sa liga,
	y és, tot quant he dit, lloat per aquells.	1700

	La part çensual, que és enemiga
	de tota rahó, se pren a cabells
	ab l'enteniment, per molta fatiga
	donant-li combat de carnals coltells.

Obra feta per lo magnífich Nancís Vinyoles, comendant e lohant les cobles fetes per en Johan Moreno en favor dels vells

	Un qüern he legit de cobles discretes,	1705
	fundades en art, en seny e saber,
	dient que los vells són més de voler
	que·ls jóvens de barbes primals imperfetes.
	Y axí m'an mogut, per veure-les bones,
	per part dels vellarts de fer-hi coment,	1710
	on puixen notar y apendre les dones,
	que stan los delits en l'esperiment.

	Servexen amor los vells sens defectes,
	hi no·n volen glòria, ans fugen del fum,
	honrar a qui amen és son bon costum,	1715
	y en tostemps servir-les, humils hi subjectes.
	És del philòsoph doctrina vulgada,
	que val més la fi que·l medi que y va,
	donchs, la qui vol ésser en tot ben amada,
	serveixca lo vell, que sab lo que fa.	1720

	Amor ab amor se deuen respondre,
	per ço, qui més ama, deu ser més amat,
	car hun voler gran ab gran voluntat
	se deu satisfer y egual corespondre.
	Tant poch ama·l jove, com crema la penya,	1725
	ans, quant s'enamora lo vell amador,
	tant més crema quant és menys verda lenya,
	car jus mala capa jau bon bevedor.

	La fi del amor és ésser volguda
	ensemps ab los medis dels goigs y plahers.	1730
	Açò en los jóvens és tot lo revés,
	que, per ajudar, vos dexen cayguda,
	soccorren molt poch al temps de fretura,
	y, en pendre delits, ajuden molt menys,
	axí que, la glosa del test hi lectura,	1735
	és l'esperiment a tots quatre senys.

	Dexem, donchs, les parts que són y redunden
	en sola vellea hi no·n lo jovent,
	vingam-nos a strényer al punt solament,
	hon molt més los vells que·ls jóvens abunden.	1740
	Hi venint primer al fer la requesta,
	la pinten hi broden ab pràtich estil,
	hi del desonest fan cosa honesta
	ab art simulada hi dir molt gentil.

	Venint a la pràtiqua hi orde d'escriure,	1745
	d'amor flos escriuen, pintades al viu,
	y axí lo fruyt donen, d'ivern com d'estiu,
	ab gust que fa l'ànima defunta reviure.
	Perquè lo saber consent que conexen,
	al pendre del grat, lo ver sens engan,	1750
	axí que, per actes ingrats may lo dexen,
	ans amen molt més quant més los ne fan.

	Hi guarden-se molt, amant, de offendre,
	fent voltes per hon qui amen està,
	car molt més estimen lo que satisfà	1755
	a la honor d'elles, que·ls seus delits pendre.
	Si u tracta terçer, tan granment lo paguen,
	que·l fan, si no u era, secret natural,
	hi, de rahons dolçes axí l'afalaguen,
	que lo callar prenen per dot hi cabal.	1760

	E si, per ventura, atenyen lo cloure,
	lo tenen secret dins l'ànima clos,
	hi, quant collir deuen lo fruyt hi les flos,
	ho cullen rosant, sens gotes de ploure.
	Y aprés de passat lo punt que delita,	1765
	los resta·l parlar a pendre delit,
	hi nou sentiment aprés los excita,
	ab goig de l'objecte movent l'esperit.

	Vingam, donchs, per orde a strényer la causa:
	la ley de la dona és tostemps mudar,	1770
	lo vell, per ser vell, la vol comportar
	lo pes soferint ab sàvia pausa,
	dient ab desfreços los mals que sab d'ella,
	hi, si se n'enuja, desfa-lo-y ab art
	que tot lo qu·és fet hi dit descapdella,	1775
	mostrant qu·és en ver fundada sa part.

	No u dich d'aquells vells que són quasi terra,
	mas d'òmens que passen la jove tendror,
	ells són los que saben en què stà l'amor,
	hi saben regir la pau hi la guerra,	1780
	car si l'estrem jove també volem pendre,
	de poch hi de massa farem arguments
	que no·ls soltaria l'entés, ni l'entendre,
	ni los venidors, passats ni presents.

	Prengam, donchs, lo jove d'edat ja complida,	1785
	ab lo que declina, y no·l vell estrem,
	axí, fàcilment, crech yo que veurem
	a qual d'aquests dos amor més convida,
	y en qui més se funda, y en qual té més força,
	hi qual més lo porta pels térmens deguts,	1790
	hi qual la té·n l'ànima, hi qual en la scorça,
	o qual més ne porta los esmes perduts.

	Als jóvens sols mou la vil cobejança,
	per ser en lo medi del seu viu agent,
	y axí, ab l'efecte d'aquell moviment,	1795
	lo grat hi voler estan en balança.
	Axí que, quant mor lo foch o s'apaga,
	fallint la matèria de hon se nodreix,
	defall lo voler hi sana la plaga,
	hi quant amor tenen ab l'acte feneix.	1800

	Engana'ls aprés hun creure meréxer
	la més gran hi bella que·s troba en lo món,
	engana'ls lo creure que·nsemps quantes són
	se moren, mostrant-les un poch desconéxer,
	engana'ls l'espill mostrant-los la mostra	1805
	d'aquella semblança d'on reben l'engan,
	engana'ls la fràgil espècia nostra,
	no vent que ses coses més fent se desfan.

	Un fi un efecte promou en natura
	als bous hi als àsens, als cans hi ocells,	1810
	axí que·n son temps cascú de aquells
	se mou per refer la sua factura,
	aquest moviment no·l volen ni tenen
	per grat ni amor del seu femení,
	mas, per son instint, los tals delits prenen,	1815
	y ensemps ab l'efecte va juncta la fi.

	Los jóvens dotats dels dons rahonables,
	amant, tots segueixen camí tan fangós,
	hi no duren pus les sues amors,
	de quant dura·l punt dels punts delitables,	1820
	tot l'altre despenen mirant si mateixos
	quins són, hi què valen, hi què poden fer,
	pensant que als àngels són coses annexos,
	hi tot açò crehen per test verdader.

	No tant de la bella com de l'avisada	1825
	lo vell s'enamora, qu·és fort fonament,
	y allò edificha del contentament
	la gran fortalea d'amor entorrada.
	Allí seu segura e inexpuchnable,
	guardada, deffessa d'aquells enemichs	1830
	que porten bandera d'estol variable,
	volent per malícia desfer murs antichs.

	Y aprés, si la troben egual hi conforme
	als àbits de l'ànima hi de l'esperit,
	de dos grats componen un grat tan unit,	1835
	que may per disgrat pot ésser diforme.
	Ans liga tan fort, oneix hi concassa,
	qu·és inseparable la tal unió,
	hi puixs los subjectes són tots d'una massa,
	l'objecte requir egual passió.	1840

	Y ab tal egualtat hi gran consonança,
	temprats per natura dos tals instruments,
	adormen tan fort los cinch sentiments,
	que sols los destempra mortal discordança,
	car ja són exuts d'umor tan umida	1845
	que puga ni baste a fer destenir
	les fermes clavilles que tenen la vida,
	sonant fins al terme del nostre morir.

	Aquestes rahons estan tan fundades
	hi són tan estremes del grat çensual,	1850
	que·l jove, negant-les, és brut animal,
	y·l vell les aprova esperimentades.
	Hi, si bé los jóvens agraden hi plahen,
	tan bé·s plau la flor, mas molt més lo fruyt,
	hi més quant les fruytes són més asaunades,	1855
	que·l pa mal se menga si bé no stà cuyt.

	La fruyta pansida, si par desucada,
	no fa com la vert que muça les dents,
	car totes les coses ab sos compliments
	són tals com la fruyta qu·és ben asaunada,	1860
	que l'ull la desiga, y·l gust se'n desperta,
	la boca l'achcepta, y aprés se'n nodreix
	natura menjant-la, y açò és cosa certa:
	d'amor més perfeta molt més s'apeteix.

	Vingam, donchs, al cloure, dexant interessos	1865
	de vells o de jóvens, prengam la rahó:
	o·l grat té corrupte la intençió,
	o va per los llímits perfets d'aquests vessos:
	si va pel desorde que·l jove importa,
	lo jove plau més que no lo vellart;	1870
	mas, volent al grat entrar per la porta,
	lo vell és d'amar, que sap d'amor l'art.

Tornada
	Juhí natural amor vos exorta,
	lo ver vos convida, e yo per ma part,
	que vós declareu qual va via torta	1875
	o qual mira dreta la fi del esguart.

Escriu Baltasar Portell a·n Johan Moreno defenent la part dels jóvens

	Tenint molt offeses les mies orelles
	dels vells que blasfemen lo nostre jovent,
	amor natural m'a dat sentiment,
	toquant-me del cor sovint les anelles.	1880
	Y axí m'a forçat ampendre la ploma,
	perquè, descrivint, deffense mon dret,
	y en l'acte dels vells se pose tal vet,
	que no·s puga absolre sinó dins en Roma.

	Vellea de temps lo temps axí muda,	1885
	que tots los estrems nos porta lo temps,
	en tot lo qu·és vell veureu que tostemps,
	anant pijorant, virtut és perduda:
	les cases, les robes, los arbres, les terres,
	les naus, les persones, hi quant dir-se pot	1890
	ab passos cuytats caminen al clot
	hon tot se consuma, com l'or en les guerres.

	Consuma's lo vell que viu trista vida,
	en qui ja no·s tenen les leys ni los furs,
	consuma's lo jove, mas té més discurs,	1895
	y a tot sens vergonya lo temps lo convida.
	Los vells hi los jóvens d'açò differeixen:
	que·l jove comença y·l vell ja feneix,
	y encara que·l vell fenir se coneix,
	no vol que u conegen aquells qui u conexen,	1900
	ans pensa, fabrica, regira y escarba,
	per fer ab què·s faça per jove tenir,
	y oblida's lo gest, que no·l pot cobrir,
	les dies, les rues, les celles ni barba.
	Per dir qu·és potent, dels anys que té leva,	1905
	hi tostemps les dones lo senten de nas,
	perquè totes saben que té ab lo vas
	per cent hi hun any fermada ja treua.

	De tots los officis los més sobtills mestres,
	plegant a vellea, tots són remendons,	1910
	y encara que tinguen diners a montons,
	de res de traball ja no són tan distres.
	Lo meliç d'aquells és l'ànima sola,
	qu·és fusta millor per fer bastiments:
	que vol dir que·ls baste hi sien contents	1915
	penssar sols en Déu, que·ls vells aconsola.

	Mas, puix vós, Moreno, parlau ab procura
	dels vells, per qui vós tan larch scriviu,
	no us porte fatiga hoyr lo que diu,
	parlant sobre·l ver, ma larga scriptura.	1920
	Però tots los jóvens volent a vós traure,
	puix vós o voleu, del nombre dels vells,
	volem que vejau que vós, per tots ells,
	és hora que ja toqueu a rretraure.

	Açò provaré per dos grans deffectes:	1925
	la hu, que teniu plegat lo més fil,
	hi l'altre perquè, en obra y estil,
	lo temps no us admet per dignes respectes.
	Los quals hoyreu, seguint la istòria,
	perquè coneguau lo ver del que dich:	1930
	yo dich que lo fill de l'home antich,
	o més que·l del jove té seny hi memòria.

	En dies passats venia per dies
	lo seny, hi huy vem per dies se pert,
	aquell en los jóvens és huy més aspert,	1935
	si bé tots se lunyen d'entrar en ses vies.
	Donchs, no és edat aquella qu·engendra
	qu·engendre lo seny, mas nescio quid:
	exemple pot ésser en tals fets, David,
	que feu un tal fill en vida prou tendra.	1940

	Molt més que los vells los jóvens emprenyen
	si·l loch en la dona se troba dispost,
	los vells no y treballen aprés del sol post,
	y·ls jóvens, corrent, lavors més s'estrenyen.
	Mas, si·l punt dispost d'aquelles se volta	1945
	per causa del çel de qui tot insurt,
	¿com pot emprenyar lo vell qui fa curt,
	de mig en mig any ferint una volta?

	No veig que les dones acaçen vellea
	ni·ls hòmens, sinó per sols interés,	1950
	semblant benvolença me par no val res,
	ni força com força la molta bellea.
	Aquella del grat cativa les forçes,
	mirau quant serví Jacob per Rachel,
	a qui fon aquella tan dolç past de mel,	1955
	com són per al cor les fines alcorçes.

	Amor al seu grat jamés desgrat porta,
	en dies hi grat quant dos són d'un for,
	ans flames d'amor los cremen lo cor
	hi fan cascú d'ells en l'altre·s transporta.	1960
	Puix dos voluntats en un grat termenen,
	desigen tal ésser que fos immortal,
	hi, vent que morim per ley natural,
	tant més pot durar quant jóvens s'i prenen.

	Mas, en aquell acte que huy tant nos alta,	1965
	cercar la rahó me par tal deffalt
	com fon lo qui féu, volent muntar alt,
	la torre Babel tan gran hi tan alta.
	De hon, per sa part, les dones atleguen,
	quant dient que·l vell deu ésser volgut	1970
	per fur de costum, tal dret és perdut
	ensemps ab rahó, la qual vos deneguen.

	Car dien que may rahó conegueren
	Medea, ni Dido, ni menys Leonor,
	ni Blibis, ni Mirra, que sols per amor,	1975
	ab Ero hi Tisbe, les vides perderen;
	Briseyda, Gismunda, Filis, Deyanira,
	Viana, Elena, Fedra e Yseu,
	y aquell·Adriana que dexà Teseu,
	ab altres sens nombre lo ver clar se mira.	1980

	E, si voleu dir les dones són fràgils,
	per hon lo que feren admetre no·s deu,
	quant hòmens prudents, axí com sabeu,
	amant han errat d'amor essent àgils?
	David, Salomó, Amon, hi mols altres	1985
	que deixe d'escriure dels Grechs hi Troyans,
	hi molts dels gentils hi savis Romans,
	hi tots o gran part també de nosaltres.

	Desig natural tenim que·ns inclina
	del temple de Venus ésser tots devots,	1990
	y, entrant en aquell, votam los tres vots:
	primer, que tendrem amor per reyna,
	aprés lo segon, servant lo seu orde,
	juram de deixar rahó natural,
	lo terç, que pendrem alegres lo mal	1995
	axí com lo bé destent hi desorde.

	D'on vem en amor rahó no governa,
	mas grat nos subjuga lo nostre voler;
	allò·ns par rahó que·l grat no·s fa fer;
	y·l sol d'aquest grat la vista·nlluerna.	2000
	Per ço lo que fem durant lo seu dia
	no·s par ésser bé y allò desigam,
	aprés vem, quant nos dessenlluernam,
	qu·és ja en la nit, lo mal que y havia.

	Y axí, quant lo grat a dos enamora,	2005
	no·ls dexa conéxer la cosa que·ls nou,
	e si algú d'ells a fer fills se mou,
	no u fa perquè tingua rahó per senyora,
	mas fa-u perquè u vol lo grat que·ns obsega,
	volent, de qui vol, tenir algun fill,	2010
	perquè sia medi, ligam hi espill
	que faça la pau quant vingua la brega.

	Loable·s lo fi de fer criatures,
	mas al festejar no·ns mou tal esguart,
	mas, puix quant se fan se fan ab tal art,	2015
	los fem sens penssar-hi, prenent les mesures.
	Puix, donchs, tal deport no·s pren que no·s prenga
	ab causa de fer-les, si no y provehim,
	les dones no volen lo qui fila prim,
	ni menys se contenten de vostra erenga.	2020

	Tantost que la dona ab l'ome s'encambra,
	entrant en la sgrima li mira lo joch,
	hi si·l passa curt, fexuch, poch a poch
	li diu: «Vós, amich, no sou per a cambra.»
	Car volen senyale, mas no que fereixca,	2025
	hi jugue cortés lo temps esperant,
	posada no volen, mas volen, jugant,
	en nou avengudes la joya mereixca.

	La festa de Rams cascuna celebra,
	hi més la més vella, per devoció:	2030
	sinó és en la sgleya durant lo sermó,
	per ser al asperges més corre que·nzebra,
	y allí diu. «Senyor, puix tu m'as remuda,
	ma vida, mon ésser, hi quant tinch, és teu,
	de mi, essent tua, yo no tinch res meu,	2035
	i tu·m desempares, sens tu só perduda.»

	Al joch de la gresca no cessen rebatre,
	però en la riffa conexen més guany,
	canyetes no volen, penssant en lo cany,
	hi les que se n'alten no basten a quatre,	2040
	lo «cincho no val» algunes pratiquen,
	jugant «as qui bega», tots temps prenen sis,
	entr·elles veureu pel joch gran divís,
	que moltes no s'alten dels qui lo dau fiquen.

	Si tenen caval hi trinca donetes,	2045
	y·ls dau en la rumfa jugant a nahips,
	estenen-se totes, cridant com adips,
	hi resten alegres ab mil cançonetes.
	Jugant ab los vells no·s poden estendre,
	que·l joch no u comporta, car juguen al fluix,	2050
	y axí, quant los miren, los dien: «Arruix!
	que·l vostre vil joch plaer no·ns fa pendre.»

	Hi més trobareu, si vós girau carta,
	que fa cara trista lo ventre qu·és buyt:
	quant és farta y plena, si·s vol de bescuyt,	2055
	sens dupte veureu que bé canta Marta.
	D'on clar podeu veure, compare Moreno,
	ensemps ab Vinyoles, lo quant disviau,
	ni menys deveu creure que vullen, ni·ls plau,
	deixar pa de rey per pa de çenteno.	2060

	Seguint, donchs, lo temps, mirau què demana
	hi dau a cascú d'allò que ell vol:
	qui vol en amors huy fer lo seu vol,
	anar deu a punt ab penssa no sana.
	Segons és l'ofici deu ser la fahena,	2065
	la molta o poqua està en los obrers,
	per ço la que pagua vol bons faheners,
	que·n fer molt hi bé treballen sens pena.

	Lo vell és fexuch hi vellament usa,
	lo jove·s modern en tot hi per tot,	2070
	al vell, quant pantaix li veda lo mot,
	lo jove lavors rebat més l'anclusa.
	Los vells en los claus jamés fan cabotes,
	los jóvens les fan ab tant de profit,
	que, stant lavorant, majorment de nit,	2075
	los colps del martel se senten de Cotes.

	Al vell, per lo títol que porta de pare,
	la jove, penssant en Llot, no·l vol bé,
	puix ja no permet tal cas nostra fe,
	que·nsemps d'aquell sia muller, filla hi mare.	2080
	Ni dich yo, per ço, que moltes no·s troben
	muntar en naus velles, batent los esculls,
	mas dich que·m tapeu ab una los ulls,
	no essent del nombre d'aquelles que·ls roben.

	Son propi semblant cascun semblant cerca,	2085
	hon viu e conserva son ésser, content,
	la conformitat desalt no consent,
	ni may ab lo goig dolor vem alterca.
	Y axí, pel contrari, no poden ni solen
	soldar los contraris, tement lo verí:	2090
	açò deu penssar cascun vell en si,
	penssant que les jóvens per ço ja no·ls volen.

	Axí com algú, vent huna fantasma,
	de por se li torba lo seny y·l çervell,
	axí huy la jove, com mira lo vell,	2095
	tan fort se regira que tota s'espasma.
	Hi ve de la por que porten les coses
	d'aquell altre món d'on no·n torna cap:
	quant miren lo vell que té blanch lo cap,
	no volen posar-se, vivint, davall loses.	2100

	Lo jove pot dir qu·és huy nova esca,
	y·l vell és la vella, que tot és cremat,
	per hon no y pot pendre la purna del grat,
	trobant que ja·s fora la mel de tal bresca.
	Sols resta la çera en ell, axí molla,	2105
	que no pot servir a res en lo món,
	les forçes d'aquell en tal estat són,
	que no van per força, mas de bona volla.

	Del acte d'amor seguint la milícia,
	los jóvens són abtes les armes portar,	2110
	que·n lo primer toch, dient «cavalcar»,
	són tots a cavall, ardits sens pigrícia.
	Aprés, si lo cars en tal cars los força
	que deguen entrar en hun castell fort,
	caminen deu legües sens tembre la mort,	2115
	y, armats ab poder, escalen tal força.

	Aprés d'escalada celebren gran festa,
	torneigs, jochs de canyes, y alegres junyint,
	hi van tots los colps per l'ayre bronyint,
	y·ls troços de lançes cahent fan tempesta.	2120
	Veureu als encontres gemechs hi planyençes,
	hon fir la billeta, tantost hix la sanch,
	qui reb y·l que fir tots van en lo fanch,
	hi cobren, levant-se, d'esforç grans valençes.

	Alls jóvens s'endreça la guerra y obliga,	2125
	alls vells que no poden, en res no constreny,
	car, puix que·l seu braç la lança no streny,
	reçelen la força lo camp no desdigua.
	Si justen, ells justen sols una carrera,
	hi criden, al colp perduts: «ja desmay,	2130
	correu, desarmau-nos!» dient totstemps: «Ay!
	que mal punt justam en esta manera.»

	Rebent tal encontre, tots perden la vista,
	virtut hi les forçes, cobrant tremoló:
	d'on hixen ulleres, lavor de meló,	2135
	pinyons, hi legir sovint lo Salmista.
	Mas, si algú d'ells, ab gran frenesia,
	prengués altra volta la lança·n la mà,
	en loch de ferir, daria de pla,
	pegant a la gent que·ntorn estaria.	2140

	Lo jove, si passa per cars hun encontre
	que no rompa bé, tenint flach cavall,
	aprés lo veureu fermant en avall,
	que may passa volta que totstemps no·ncontre.
	Hi torna-y sovint, calfant-se en la justa,	2145
	hi quant és calent és més animós,
	hi té lo plançó axí poderós,
	que, ans que doblegue, trespassa la fusta.

	Per tota la Sgleya seria gran cisma
	si·l verdader bàlsem dels vells emanàs,	2150
	perquè les províncies a qui no pleguàs,
	serien perdudes per no tenir crisma.
	De quants vells són huy, no crech a Ytàlia
	bastàs lo seu oli, tant són dessucats,
	si ja de natura no·s feyen dels gats,	2155
	que·ls fan, a vergades, donar molta·lgalia.

	Messura corrent les dones huy volen,
	per no separar-se del temps hi costum:
	les castes que dien «yo no vull perfum»
	en loch molt secret les ýdoles colen.	2160
	Y aquella que més los vicis esquiva,
	fogint en muntanyes hon no veu nengú,
	per sort si parlàs ab hun importú,
	yo crech li crigués tantost la saliva.

	Car tots som de Venus quants som tributaris	2165
	y allà hon no·s troba demana·l trahut,
	són pochs qui no·l paguen fogint a virtut,
	y a molts vem paguar doblats los salaris.
	Les dones que·l reben, pagant tal moneda,
	dels vells no la volen, que posen-se·ntorn,	2170
	contant-los rondalles perquè pase·l jorn,
	hi resten burlades, sens fer almoneda.

	L'amor del jovent dieu que pren terme
	en acte de vici, y al vell ja no fig,
	si·l vell pogués tant com té lo desig,	2175
	tostemps queraria lo seu negre verme,
	mas fan lo que poden, y axí tots s'esposen,
	y esperen les núpcies per cloure lo punt
	hi, vent que no vénen, ni·s troben a punt,
	per veure y palpar los més se composen.	2180

	Posada·n exemple se veu més la cosa;
	per ço vull, Moreno, que·lls dos o mirem
	prengam la més bella de quantes sabem,
	volrríeu-la, vós, sabent que fos closa?
	Ni vós la volríeu, tancada la cova,	2185
	ni elles a vós, fallint-vos lo pern,
	d'on vem qu·és tot vici quant l'apetit çern,
	hi va la virtut ensemps ab la prova.

	Axí u havem pres com huy se pratica,
	y axí dexarem a nostres hereus:	2190
	aquest elegir no va per més veus,
	mas sols per lo grat que·n l'ànima·s fica.
	Seguint l'apetit tots veig que s'embenen,
	casats hi fadrins; del chich fins al rey,
	yo no sé qui sàpia donar-se remey	2195
	quant forçes d'amor les forçes no·s prenen.

Fi
	E puix que dels vells les forçes ja penen,
	per ells no vullau vós fer nova ley:
	deixau per als jóvens d'amor lo servey,
	que són les olives que·n oli revenen.	2200

DEO GRACIAS

A laor y glòria de nostre salvador y redemptor Jesucrist, senyor nostre, fonch acabada la present obra, a xiiij. dias del mes de october de l'any de la incarnacio sua Mil cccc. xcvij. Estampat per Lope de la Roca, alamany. En la insigne ciutat de València.