Cançons de la llum salvada |
I.
Cançó de l'aire |
| Dóna'm, aire, la paraula | | | | tota esquitxada d'acàcia. | | |
|
| Sense dir-la, el verb esclau | | | | fa aparèixer el cavall blau. | | |
|
| El cavall blau, ja fet mite, | | | | que amb Màrsias s'encabrita. | | |
|
| Ara que ja he dit el nom | | | | del foc futur de tothom, | | |
|
| dóna'ns, aire, l'aire, l'aire | | | | d'on naixerà la ventada... | | |
|
|
II.
Cançó de mar i
aurora |
| Quina aurora dintre l'ànima | | | | feixuga d'ona i gavina! | | | | Gira-sol de més alçada: | | | | gira't devers la mar viva... | | |
|
| Mira, àngel de les finestres | | | | de tantes ales de vidre: | | | | carregada de ginesta, | | | | la barca de llum arriba, | | |
|
| i damunt la jaça groga, | | | | sota l'ombrí de la vela | | | | tan inflada com desperta, | | | | ja xiscla, nua, la noia. | | |
|
|
—483→
|
III.
Cançó de ranvespre |
| Ni vent ni pedra no vetllen | | | | als peus de la roja tarda. | | | | La Mort fuig corrent i llença | | | | el seu guant d'acer a l'aigua. | | |
|
| Oh desig que neix del somni! | | | | Primavera a la mirada, | | | | Polifem de l'ull de rosa | | | | i un exili a les entranyes. | | |
|
| Amb un llarg rem guarnit d'heura | | | | camino vers la muntanya. | | | | Al teu somriure creix l'herba, | | | | amor, tan sovint dallada. | | |
|
| Cantaré, amb grinyol de sínia, | | | | l'oreneta retrobada, | | | | el fum que té un gest d'Adila, | | | | pallers d'espatlles romàniques... | | |
|
| Espereu-me, estrelles meves | | | | que coroneu cimes blanques. | | | | Prop del gual de pedres verdes, | | | | Anna fa una ombra de salze. | | |
|
|
IV.
Cançó de la vall |
| La nit i les veus s'acosten. | | | | La lluna seu al pedrís. | | | | Raja una ombra de donzella | | | | del pollanc tremoladís. | | |
|
| El dolor troba un cant d'aigua, | | | | a l'esquella pugen rous, | | | | i envaeix l'ànima meva | | | | la son immensa dels bous. | | |
|
|
—484→
|
V.
Cançó de la daina | |
| Perquè una bandada d'astres | | | | vol beure en aquesta pàgina. | | |
| |
| Perquè ja sento les passes | | | | del mar a l'herba segada. | | |
| |
| Perquè el vent vol abraçar-se | | | | al dret somni de la llàntia. | | |
| |
| Mira, pel cel estrellat | | | | corre la daina, la daina | | | | del més alt cornam encès | | | | i pit barrat. | | |
|
| No tanquis, no tanquis res! | | |
|
|
—485→
|
VI.
Cançó de la paraula
sabuda |
| Tots sabem la paraula | | | | d'ona entre esculls | | | | que esbandeix la vergonya | | | | dels nostres ulls. | | |
|
| Tots sabem la paraula | | | | que ens treu el llot, | | | | abaixa les estrelles | | | | i alça el sanglot. | | |
|
| Tots sabem la paraula | | | | que no té por: | | | | flama dins la gorja | | | | de la cançó. | | |
|
| Tots sabem la paraula, | | | | la clau del sol, | | | | rialla de la terra, | | | | secret del vol. | | |
|
| Tots sabem la paraula | | | | que no té panys, | | | | jove de sang antiga, | | | | jonc roig dels anys. | | |
|
| Tots sabem la paraula | | | | de futurs rams, | | | | la paraula feixuga | | | | de nous eixams. | | |
|
| Tots sabem la paraula | | | | blanca d'esbarts, | | | | raïm dels vins d'incendi, | | | | núvia d'estendards. | | |
|
| Tots sabem la paraula | | | | que escriu el dit | | | | de la solar ginesta | | | | al nostre pit. | | |
|
| No fas sola la vetlla, | | | | prop de la Falç: | | | | ens armen les tenebres | | | | tos pits mairals... | | |
|
|
—486→
|
VII.
Cançó nova a
Barcelona |
| Els records i el bes m'esquinço. | | | | Que arribin purs els nous cants. | | | | Toca'm, ciutat. Seré sempre | | | | el meu hereu d'ulls brillants. | | |
|
| Et camino i t'amanyago, | | | | fet un dolç pastor de ponts. | | | | Damunt el meu cor degota | | | | l'au de ferro de tes fonts. | | |
|
| Et duc grills de ma infantesa, | | | | les meves llibertes mans, | | | | les cicatrius que mormolen | | | | i una enyorança de pans. | | |
|
| Els records i el bes m'esquinço. | | | | No em demanis violins. | | | | Si el temps m'ha sembrat la cara, | | | | a ma sang nien clarins. | | |
|
| Brandes les velles campanes | | | | i no entens els nous rombolls. | | | | Plores amb daurades fulles: | | | | ja tens setembre als genolls. | | |
|
| No m'esperis feixuc d'oda; | | | | ara tinc veu de pistil. | | | | Als turmells t'entortolligo | | | | l'irrompible i vermell fil, | | |
|
| i a ta alçada de geganta, | | | | al teu davantal de vi, | | | | penjo llunes laietanes | | | | i sentor de romaní. | | |
|
| Amb aigües de la memòria | | | | cavalco, lleuger, el teu tors, | | | | i mentre et dic la balada | | | | m'esquinço el bes i els records. | | |
|
| Si lligo esperit i llengua, | | | | on raja el cor, poso el vas. | | | | Truco a les teves entranyes: | | | | redreça't com els lilàs. | | |
|
—487→
|
| A rampeu de ta cintura, | | | | com un llarg tro m'ajauré, | | | | i fet sonora formiga | | | | pels teus cabells pujaré. | | |
|
| No et recordes en els xiscles, | | | | tota feta heroics sondrolls? | | | | I molla de verdes fúries | | | | i amb la cara de rostolls? | | |
|
| Ai, tenies dues llunes | | | | travessades per l'estoc: | | | | l'una blanca d'agonies, | | | | l'altra roja d'ofès foc, | | |
|
| i gronxaves cataclismes | | | | dins ta falda de ciclons, | | | | i fosques artilleries | | | | pesaven en tes cançons. | | |
|
| Hauries menjat aloses, | | | | esquinçada d'esgarip. | | | | Eixuta de fam i pólvora, | | | | ploraves amb ulls d'Edip. | | |
|
| Voltada de mil banderes, | | | | donant l'esquena al pronom, | | | | mastegaves la rosella | | | | que creix als blats de tothom. | | |
|
| Travessant antigues ombres, | | | | m'esquinço els records i el bes, | | | | i gravo en pedres molsoses | | | | la rialla dels llorers. | | |
|
| Insomne, crucificada | | | | a basardes sense rems, | | | | et sotjava nit i dia | | | | l'ull feroç dels crisantems. | | |
|
| Et citaven les mortalles, | | | | el rossinyol degollat, | | | | l'infant orfe i sense braços, | | | | l'aranya del pus gebrat. | | |
|
—488→
|
| Ferida i enderrocada, | | | | gràvida de sol obscur, | | | | trista de llargues fumeres | | | | i delirant de futur; | | |
|
| folla, ronca, espellifada | | | | a les places dels gemecs | | | | mentre la guerra esgranava | | | | collars de suors i becs; | | |
|
| aferrada a les columnes, | | | | guiant els foscos combois, | | | | tocant els rius lluminosos | | | | dels torsos dels teus herois; | | |
|
| esqueixada en vilipendi, | | | | brutal, sublim, somni ardit, | | | | volant amb totes les llàgrimes, | | | | morint de la fulla al pit... | | |
|
| Vas caure amb les mans al ventre | | | | i amb els dos ulls ben oberts | | | | a la semença dels astres | | | | que negaven els deserts. | | |
|
| I ara, digues, i ara, i ara? | | | | Debades busco el teu nu. | | | | Quina cadira de rodes, | | | | entre fullam, se t'endú? | | |
|
| Dorms entre el llop i l'espasa? | | | | Ronques, grassa d'encenalls? | | | | Obesa de ploms, ets sorda | | | | al cant augural dels galls? | | |
|
| T'escric amb lletres d'escuma, | | | | com la mar sobre els esculls. | | | | Com la terra, et dic l'espiga: | | | | tens futur als ulls, als ulls... | | |
|
| Dins el temps la cançó deixo, | | | | i dintre la cançó, el cor, | | | | l'any primer de ma tornada, | | | | esquinçant bes i record... | | |
|
|
—489→
|
VIII.
Cançó de la
corol·la |
| Oh joia de branca fràgil, | | | | ja sense l'ocell de gel! | | | | Immensa corol·la blava, | | | | amb llum clavada o estel. | | |
|
| Corol·la del cor, corol·la | | | | que fas aigua de la neu, | | | | corol·la de l'esperança | | | | dels teus fills, oh poble meu! | | |
|
|
IX.
Cançó de joia |
| Dins el roure dorm el tro. | | | | Als pallers s'infla l'estiu. | | | | La fada de l'aigua riu. | | | | Solcs. Ocell alt. Tu i jo. Oh! | | |
|
| Per tu pateix una flor. | | | | A ta cara et llu el somrís, | | | | com el fonoll dins l'anís. | | | | Terra nostra! Tu i jo. Oh! | | |
|
|
—490→
|
X.
Cançó de Belisa
Núria |
| Filla del meu fill, Belisa, | | | | ets lluny però balles dins | | | | el meu cor ple de domassos | | | | i enjogassat de flautins. | | |
|
| Belisa, Belisa Núria, | | | | giravolta | | | | dintre la meva cantúria. | | |
|
| Ara detura't i escolta | | | | el follet de l'esquellinc | | | | i la veu dintre la boira: | | | | «Campaneta la ning-ning!». | | |
|
| Belisa, Belisa Núria, | | | | ja t'allunyo | | | | tots els llops de la foscúria. | | |
|
| Dues dents té ta rialla | | | | en un món d'ullals i crims. | | | | Tu no saps res. Dorm, ninona | | | | Somnies llet en plugims. | | |
|
| Belisa, Belisa Núria, | | | | trec dels astres | | | | les formigues de la fúria. | | |
|
| Poso als teus peus la baldufa | | | | d'aquesta cançó de lli, | | | | que, tant com tu adormida, | | | | gronxineja l'immens sí. | | |
|
| Belisa, Belisa Núria, | | | | et duc l'or | | | | xifrat de la voladúria. | | |
|
| Et porto un bes d'olivera, | | | | tot el mar en un espill | | | | i t'agenço les orelles | | | | amb dues cançons de grill. | | |
|
—491→
|
| Belisa, Belisa Núria, | | | | et penjo al coll | | | | un refilet de boscúria. | | |
|
| Et deixo a les mans obertes | | | | un cargolí, un raïm, | | | | una gla i una rosella, | | | | un peixet, un regalim... | | |
|
| Belisa, Belisa Núria, | | | | salvarem | | | | la rosa dins la ventúria. | | |
|
|
XI.
Cançó de les tristes
banderes |
| Tristes banderes, | | | | lluny de les eres. | | |
|
| Trista, la pau, | | | | sense ocell blau. | | |
|
| Ai, trista l'aura | | | | de l'alta llum | | | | si fa ferum | | | | de Minotaure! | | |
|
| Tristos tambors | | | | entre les pors. | | |
|
| Tristos ocells | | | | sobre els flagells. | | |
|
| Tristes banderes. | | | | Cendra i passat. | | | | Odi i fronteres. | | | | Salze rapat. | | |
|
| Pare adormit | | | | en el vell crit. | | |
|
| Però l'hereu | | | | en l'alba creu. | | |
|
—492→
|
| Part d'olivera: | | | | ventre de vols. | | | | Alça't, Senyera, | | | | viva de sols! | | |
|
|
XII.
Cançó dels joncs |
| Afuats en la vetlla del somni abans de l'acte, | | | | com els joncs, com els joncs. | | |
|
| Vinclats, sense trencar-nos, al cor del vent que
s'alça | | | | i marca els joves troncs. | | |
|
| Vibrants i agarberats dessota la nit llarga, | | | | com. els joncs, com els joncs. | | |
|
|
Pa i vi
|
|
| Ja descansa el martell, calla la llançadora i el fum
estret s'enrosca | | | | a les cames immòbils del ponent | | | | mentre des de les fulles del meu nou cor vernal interrogo la
dríade que es vincla | | | | davant de la meva ànima, garba lligada amb llamps:
| | | | ¿salto, florit, de la nit erma a l'àgora, en
aquesta ciutat que veié néixer | | | | les trenes de la meva mare? | | |
|
| ¿Quin vent toca la infància de les meves
pupil·les, la sembra on dorm ma boca, l'espígol on s'amaga | | | | l'astre que penjaré al somrís de la nit | | | | quan els dits del rou brodin els fems amuntegats? | | | | Declino la garlanda, conjugo els morts de pol·len,
confegeixo la joia de la prímula, | | | | oposo al torb mon pit d'arrenglerats xiprers | | | | i entro a l'ombra, endolcida pel silenci del florits
lilàs, | | | | talment el bisturí que furga el cos entès...
| | |
|
| Amb espases de gramínies, | | | | sencer de fulles i d'aures, | | | | des de les ombres agòniques | | | | saltant amb remor granada, | | | | lluny de les urpes del sucre | | | | i de l'esquelet de l'arpa, | | | | entro invicte de rosella | | | | dins la rodona fogassa | | | | que m'ha obert la seva porta | | | | de nova aurora crostada, | | | | i dintre l'estrofa eixugo | | | | les immemorials llàgrimes. | | | | He mort a cops de verema | | | | el sec captaire de salze. | | |
—494→
| | Fill pròdig de tants arcs iris, | | | | ¿a qui dic, a hora baixa, | | | | que l'ametller fet herència | | | | val més que totes les barbes | | | | i les crosses de la lluna? | | | | Ara els gira-sols m'acaten | | | | amb llurs cintures calentes | | | | i trepitjo, amb passa blanca, | | | | mil catifes d'ales toves... | | | | Ja sóc dins el meu reialme | | | | de la claror de magnòlia, | | | | de la llum pastora d'aires | | | | i ample rostre de masia. | | | | Oh ànima, què demanes? | | | | Vols el dard vençut per l'eina? | | | | Ja no enyores les muntanyes. | | | | Desfullo la rosa nòmada | | | | damunt els solcs sedentaris, | | | | estripo la brusca tenda | | | | i m'embolco amb fum del pacte | | | | que signo entre rel i Estrella. | | | | Quanta neu agenollada | | | | prop dels porxos del silenci! | | | | Neix l'alosa a la mirada. | | | | Quantes secretes batudes | | | | volen del meu cor als llavis! | | | | Sobre els teus pits, mare antiga, | | | | com sangloten les arades, | | | | i com roda pel teu ventre | | | | el bramul del Minotaure! | | | | No m'adormo dins la molla | | | | baldament sigui daurada. | | | | S'encongeixen les banderes! | | | | Damunt les meves espatlles | | | | acostumades a l'èxode, | | | | canten cereals unànimes. | | | | L'hora del soldat de fúria | | | | s'ha mort, esfilagarsada, | | | | en la font que s'ha fet boca | | | | de les aigües jovençanes. | | | | ¿On remoreja el messies | | | | que s'empassarà l'espasa | | | | i amb dits de jonc vol escriure | | | | els himnes del gra i de l'alba, | | |
—495→
| | les cròniques de la sembra | | | | i el parteratge del marbre | | | | al bell centre de les eres | | | | i a les places de les ànimes | | | | on giravolten les torxes | | | | de la profunda sardana? | | | | Ets tu qui em combregues, poble | | | | de tantes suors alades, | | | | corbat d'ocells, dret d'escumes, | | | | amb cinturó de corrandes | | | | i papallona a la llengua, | | | | flor, roca, llàntia, pàtria, | | | | arbre dels vius i dels morts, | | | | mà que aixeca la muntanya... | | |
|
| Ara sóc la llavor cèntrica, | | | | desprès de la planta armada- | | | | ingràvid | | | | vil·là | | | | ja volo | | | | de la llum al cor de l'aire, | | | | traço els rastres invisibles | | | | que seguirà l'esperança | | | | i, no un vent, un destí em mena | | | | de les sines de l'estàtua | | | | a les federades molses | | | | i als bivacs de les paraules... | | | | Humit de llevat tel·lúric, | | | | surto al gel de l'últim astre | | | | i a una terra que alça en flors | | | | son refús d'itineraris. | | | | L'au em diu que la corol·la | | | | aboleix tota nostàlgia. | | | | Jo contesto als desperts trèvols | | | | que hem de dur al rostre de l'aigua | | | | el primer llampec florit | | | | i el somni de la campana. | | | | Canta'm la veu, alta fulla, | | | | mentre, empentant ombres baixes, | | | | tenso al flanc la nova corda | | | | per als meus nous dits de saba! | | |
|
—496→
|
| Encerclat de lluminoses | | | | i altes tiges coral·lines, | | | | transparent d'ala d'incendi, | | | | trèmul d'anemone lítica | | | | sota les xiuxiuadores | | | | llengües i goles humides, | | | | amb pes de bus andarejo | | | | i després m'obro ascendint | | | | en una llarga besada | | | | que del seu anhel emigra... | | | | Com ones dretes em volten | | | | les llàgrimes del raïm, | | | | i m'il·luminen, i em bressen, | | | | i em coronen amb les brises | | | | que no són sacrificades | | | | damunt la cançó dels grills. | | | | Pel brusc cel de la meva ànima | | | | la primavera fa un xiscle | | | | de fugitiva oreneta: | | | | retorn, oh retorn d'Eurídice, | | | | esglai de llum des de l'ombra | | | | esquinçada de la vida! | | | | Com Orfeu, omplo el silenci | | | | en el qual el món dormia | | | | en el llit de les imatges, | | | | somiant el seu trepig: | | | | carenes de l'existència, | | | | blancs desmais de l'elegia | | | | ran de les aigües de l'ésser, | | | | l'última flor que es colltorça | | | | abans que arribi el botxí | | | | de l'hivern de peus de ferro... | | | | Ponts d'anhel de riba a riba! | | | | Proes tèbies de música | | | | devers els pits de les illes! | | | | I els animals de la força: | | | | mig rebel i mig submisa | | | | fins que els udols s'apaivaguen | | | | i dins llurs cors de cruïlla | | | | els vents de la por es transformen | | | | en arbre, son, bri, somriure... | | | | Ni el déu no esgota la terra | | | | mudable. Però el cant vincla. | | | | Res, en el temps, no desborda | | |
—497→
| | el zel de l'estreta lira! | | | | El déu de cabells d'espurna, | | | | vestit de fusta o de vidre, | | | | m'empeny amb ales bessones | | | | la lenta i vertical sirga... | | | | Ja sóc dalt de la talaia, | | | | sense vori i sense hidra, | | | | amb tot l'eixam del llenguatge, | | | | la gran clau verda del símbol, | | | | el sanglot dintre la gàbia | | | | i la semença que crida. | | | | Vull que callin les granotes | | | | quan la meva veu s'afina: | | | | si de molts és la paraula, | | | | meva és la fonda ferida, | | | | meu l'amor d'un vent i una eina | | | | i meva també l'au ígnia. | | | | No m'adormo en les alçàries, | | | | embolcallat de celístia, | | | | ni em gronxen bressols de boira, | | | | ni em criden els llessamins. | | | | Davant meu hi ha una muntanya: | | | | com una partera brilla, | | | | se m'acosta i se'm repenja | | | | a la meva ànima viva. | | | | Aquí dalt ara m'agenço, | | | | per a la nova harmonia | | | | que reclama el meu cor múltiple, | | | | l'instrument de llei antiga | | | | que farà dels esclaus ecos | | | | la futura ocelleria. | | | | L'estatura se m'inclina | | | | a visió i recordança, | | | | i els meus dits polsen les tiges | | | | que acaben en set corol·les | | | | que devers el cel es giren: | | | | set boques, set dolls que treno | | | | a la meva veu distinta | | | | de fidelitat a l'home | | | | que en el cant total respira, | | | | al sirgador de l'estrella | | | | dur de foc i dolç de síl·labes | | | | a les herbes tutejades, | | | | a la mort llavor partida, | | |
—498→
| | a l'espurna que transmuta, | | | | a la pàtria que triga | | | | a parir l'hora lliberta, | | | | al vi que raja del mite, | | | | a l'amor pa de ginesta, | | | | a la llum sina florida, | | | | i cants, i dolls, i mans juntes | | | | que alcen l'immens sol d'argila... | | |
|
| Plaça del Segle Vint, només mig feta, on
m'atura el crepuscle: | | | | temps i espai increats, cap pedra de memòria, sis
forques de llum bòrnia, | | | | el munt d'escombraries, amb el gos mort al cim... | | | | I a l'oest el terror de les set oliveres, la por de troncs i
fulles: no a les destrals voraces, | | | | ans a l'indeturable exèrcit de culleres que ve
després dels llops. | | | | En algun lloc, em dic, és l'hora del retorn dels
pescadors... Canta encara la noia de la llàntia? | | | | Somni que sagnes, somni: oh despulla'm la nit i arma'ns el
vent! | | |
|